Logo

Gastronomia i Enologia

Codi: 103779
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Direcció Hotelera OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Chiara Gai
Correu electrònic :
chiara.gai@uab.cat

Equip docent

José Luis García Victorino

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No són necessaris.

Objectius

En finalitzar l'assignatura, l'estudiant serà capaç de:

Bloc I. Enologia

  1. Identificar les principals varietats de raïm, les regions vitivinícoles i els processos bàsics d'elaboració del vi.
  2. Comprendre la influència del terroir, entès com la interacció entre el medi natural i la intervenció humana, en el desenvolupament de la vinya i en les característiques dels vins.
  3. Aplicar els fonaments bàsics del tast de vins.
  4. Conèixer els criteris bàsics de selecció, conservació i servei del vi en un establiment de restauració.
  5. Aplicar els principis bàsics del maridatge entre vins i elaboracions gastronòmiques.

Bloc II. Gastronomia

  1. Comprendre la gastronomia com a fenomen cultural, element d'identitat territorial i recurs turístic.
  2. Conèixer les principals polítiques i estratègies de promoció gastronòmica.
  3. Identificar les característiques dels règims de qualitat dels productes agroalimentaris (DO, DOP, IGP i ETG).
  4. Analitzar les motivacions i les tendències del turisme gastronòmic.
  5. Valorar la gastronomia com a element diferenciador de les destinacions turístiques.

Resultats d'aprenentatge

  1. Desenvolupar una capacitat d'aprenentatge autònom.
  2. Fer servir les tècniques de comunicació a tots els nivells.
  3. Gestionar i organitzar el temps.
  4. Treballar en equip.
  5. Planificar i gestionar activitats sobre la base de la qualitat i la sostenibilitat.
  6. Ser capaç de buscar informació rellevant de manera eficient.
  7. Analitzar, sintetitzar i avaluar la informació.
  8. Identificar i aprendre els criteris necessaris per seleccionar els equipaments i instal·lacions idonis del sector de la restauració des del punt de la viabilitat econòmica i energètica.
  9. Aplicar les claus de la nutrició humana amb criteris saludables en l'elaboració i l'expedició dels aliments dels establiments de restauració.
  10. Aplicar la política comercial a les empreses de restauració.
  11. Aplicar a tota unitat d'explotació del sector de la restauració la iniciativa i l'esperit emprenedor en la creació i la millora.
  12. Aplicar els coneixements teòrics i pràctics en el servei de restauració a la gestió de les empreses.

Continguts

PART ENOLOGIA:


1. La Planta.

a. Estudi de la Planta.

b. Estudi dels diferents tipus de varietat.

c. Cicle vegetatiu de la Planta. La Verema.

2. La climatologia i el “Terroir”.

a. Influencia en els tipus de terreny

b. Influencia del Clima

3. Estudi de les Vinificacions.

a. Les Fermentacions i vista del Celler

b. La vinificació dels Blancs

c. La vinificació del Rosats

d. La vinificació del Negres

e. La vinificació dels Escumosos

f. Els vins Especials

g. Els Destil·lats

4. Geografia Vinícola.

a. Espanya (Coneixement i estudi de les DO)

b. França (Coneixement i estudi de les AOC)

c. Resta d’Europa

d. Americà i vins el Nou Mon (Sud-àfrica, Nova Zelanda, Austràlia)

5. Estudi del Celler

a. Merchandasing

b. Acomodament del Celler Central

c. Celler de dia i Armaris Conservadors

d. La Carta de Vins


PART GASTRONOMIA

1. Gastronomia: molt més que alimentació

  • Gastronomia, alimentació i cuina: conceptes bàsics.
  • La gastronomia com a fenomen cultural.
  • La gastronomia com a patrimoni material i immaterial.
  • La gastronomia com a motivació de viatge.
  • El paper de la gastronomia en l'hoteleria i el turisme.

2. Gastronomia, territori i identitat

  • Gastronomia i identitat territorial.
  • Tradició, autenticitat i patrimoni gastronòmic.
  • Cultura, religió i gastronomia.
  • Producte local i de proximitat.
  • Règims de qualitat dels productes agroalimentaris (DOP, IGP i ETG).

3. Gastronomia i turisme

  • Turisme gastronòmic.
  • Motivacions del turista gastronòmic.
  • Gastronomia i globalització.
  • Recursos i experiències gastronòmiques: rutes, festivals, mercats, productors, restaurants i gastrohotels.

4. Gastronomia, qualitat i sostenibilitat

  • Tendències actuals de consum.
  • Slow Food i moviment Km 0.
  • Producte de temporada i de proximitat.
  • Gastronomia sostenible.
  • Nous patrons alimentaris.

5. L'experiència gastronòmica

  • L'experiència gastronòmica i la creació de valor.
  • Factors que condicionen la satisfacció del client.
  • Perfils de consumidor gastronòmic.
  • La gastronomia com a element diferenciador dels establiments hotelers.

6. Gastronomia aplicada a la direcció hotelera

  • La gastronomia com a part de la proposta de valor d'un establiment hoteler.
  • Integració de la gastronomia en diferents tipologies d'allotjament.
  • Casos d'èxit i bones pràctiques.
  • Reptes i oportunitats de la gastronomia en el sector hoteler.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories 10 0,4 3, 4, 5, 6, 8, 12
Teòriques 39 1,56 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Estudi i lectura de material 15 0,6 1, 6, 7, 8
Elaboració de treballs 30 1,2 3, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 12

Idiomes: Català/Castellà


L’assignatura combina diferents metodologies d’ensenyament-aprenentatge:

a) Ensenyament teòric

Explicació dels diferents continguts del programa mitjançant classes magistrals participatives, amb el suport de presentacions audiovisuals. Es fomentarà la participació activa de l’alumnat, el debat i la reflexió crítica, relacionant els conceptes teòrics amb la realitat dels sectors de l’hoteleria, la restauració i el turisme.

b) Aprenentatge experiencial

Al llarg del curs es desenvoluparan diverses activitats pràctiques orientades a l’aplicació dels continguts treballats a classe. Aquestes activitats es basaran en l’anàlisi de casos, la resolució de reptes, el treball cooperatiu i altres dinàmiques d’aprenentatge actiu, amb l’objectiu que l’alumnat integri els coneixements en contextos professionals. Les activitats s’iniciaran a l’aula i, si escau, es completaran fora de l’horari lectiu. Les evidències d’aprenentatge es lliuraran preferentment a través del Campus Virtual i seran objecte d’avaluació.

c) Treball autònom

La plataforma del Campus Virtual s’emprarà com a complement de l’activitat docent i com a principal canal de comunicació entre professorat i alumnat. Hi estaran disponibles el programa de l’assignatura, el material docent, recursos complementaris, les activitats d’aprenentatge, els fòrums, així com l’espai de lliurament de les pràctiques i de consulta de les qualificacions.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Cas Pràctic 15% 17 0,68 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Activitats Aula 15% 17 0,68 1, 3, 9, 10, 11, 12
Presentacions 20% 20 0,8 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Proves d'Avaluació 50% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Dues opcions d'avaluació:

A) AVALUACIÓ CONTÍNUA AMB DUES PROVES D’AVALUACIÓ (AC)

El sistema d'avaluació s'organitza mitjançant la realització d'activitats autònomes (pràctiques, comprensió de textos individuals, treballs de grup i/o individuals, exposicions a l'aula, exercicis d'avaluació -si escau-, etc.) i dues proves d'avaluació, una al final de cadascun dels dos blocs de l'assignatura (Enologia i Gastronomia), destinades a valorar la comprensió, la integració i l'aplicació dels continguts treballats.

El professorat responsable de cada bloc establirà a l'inici de curs les activitats, les dates de lliurament, les proves d'avaluació i els criteris específics d'avaluació.

Per poder seguir correctament aquest sistema d'avaluació contínua es requereix el lliurament d'un mínim del 80% de les activitats i tasques encomanades dins dels terminis establerts.

El 50% corresponent a les proves d'avaluació es distribuirà entre dues proves finals, una al final del bloc d'Enologia i una altra al final del bloc de Gastronomia, amb un pes del 25% cadascuna.

Per superar l'assignatura serà imprescindible obtenir una qualificació mínima de 5 sobre 10 en cadascuna de les dues proves d'avaluació. Només en aquest cas es calcularà la nota final ponderada amb la resta d'activitats d'avaluació contínua.

L'alumnat que no superi l'assignatura mitjançant l'avaluació contínua podrà presentar-se a la re-avaluació. En aquesta modalitat, no es tindran en compte les qualificacions obtingudes durant l'avaluació contínua.

B) AVALUACIÓ ÚNICA

(Prèvia sol·licitud d'avaluació única a Gestió Acadèmica dins dels terminis establerts pel calendari acadèmic-administratiu.)

Atès que es tracta d'una assignatura amb un marcat component pràctic, es recomana evitar aquesta modalitat sempre que sigui possible.

L'avaluació consistirà en:

  • Activitats lliurades: 30%
  • Examen final (tota la matèria): 70%

L'examen es realitzarà el dia i hora establerts al calendari acadèmic i a la Programació Oficial del Centre.

A més, l'alumnat que s'hagi acollit a aquesta modalitat haurà de lliurar, abans de la data de l'examen, les activitats, tasques o treballs establerts per a l'avaluació única.

El calendari de lliurament, els continguts i la resta d'informació es publicaran al Campus Virtual de l'assignatura.

Per poder aplicar aquests percentatges serà necessari obtenir una qualificació mínima de 4 sobre 10 tant a les activitats com a l'examen final.


RE-AVALUACIÓ

Podran presentar-se a la re-avaluació únicament els estudiants que hagin obtingut una qualificació final igual o superior a 3,5 i inferior a 5.

L'alumnat que hagi optat per l'avaluació única i no superi l'assignatura haurà de tornar a lliurar, si escau, les activitats establertes fins a assolir una qualificació mínima de 4 sobre 10, per tal de poder calcular la nota final conjuntament amb l'examen de re-avaluació.

La qualificació màxima de la re-avaluació serà de 5 (Aprovat).

La modalitat de l'examen serà determinada pel professorat de l'assignatura.

La data i l'hora seran les establertes al calendari acadèmic i a la Programació Oficial del Centre.


NO AVALUABLE

La qualificació de No avaluable s'atorgarà quan l'estudiant es presenti a menys del 50% de les activitats i proves d'avaluació previstes i/o no es presenti a l'examen final.


Ús de la Intel·ligència Artificial (IA)

En funció de la naturalesa, els objectius d'aprenentatge i la finalitat de cada activitat d'avaluació, s'aplicarà un dels següents models d'ús de la IA. El model corresponent s'indicarà expressament en l'enunciat de cada activitat:

Model 1. Ús prohibit No es permet l'ús d'eines d'IA en cap fase de l'activitat. La utilització de la IA comportarà la qualificació de 0 en l'activitat, que no serà recuperable.

Model 2. Ús restringit Es permet exclusivament per a tasques de suport (per exemple, cerca bibliogràfica, correcció lingüística o traducció), segons el criteri del professorat. L'estudiant haurà d'identificar de manera clara les tasques o apartats en què hagi utilitzat IA, especificar les eines emprades i incorporar una breu reflexió crítica sobre com aquest ús ha influït en el procés de treball i en el resultat final. La manca de transparència en l'ús de la IA comportarà la qualificació de 0 en l'activitat.

Model 3. Ús integrat Es permet l'ús de la IA com a eina de treball, sempre que el resultat final reflecteixi una aportació personal significativa, pensament crític i assoliment dels resultats d'aprenentatge de l'assignatura. Igualment, serà obligatori identificar les tasques o apartats en què s'hagi utilitzat IA, indicar les eines emprades i incorporar una reflexió crítica sobre el seu impacte en el procés i en el resultat final. La manca de transparència en l'ús de la IA comportarà la qualificació de 0 en l'activitat.


En cap cas la IA podrà substituir la responsabilitat acadèmica de l'estudiant sobre l'autoria, la veracitat i la qualitat del treball presentat.


Irregularitats en un acte d’avaluació

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.

Bibliografia

ENOLOGIA

  • CALLEC, CHRISTIAN. LA ENCICLOPEDIA DEL VINO. Editorial libsa, Madrid, 2002
  • MUÑOZ RAMOS, JOAN; AVILA GRANADOS, JESÚS. TODOS LOS VINOS DEL MUNDO. Editorial Planeta
  • BOURGUIGNON, PH. L´ACCORD PARFAIT. Editorial Hachette, 1997
  • MUÑOZ RAMOS, JOAN. ENCICLOPEDIA DE LOS ALCOHOLES. Editorial Planeta
  • PEYNNAUD, E. ENOLOGIA PRACTICA. Editorial Mundi Prensa, 1993
  • RUIZ HERNANDEZ. LA CATA Y EL CONOCIMIENTO DE LOS VINOS. Editorial A. Madrid Vicente, 1995

GASTRONOMIA

  • Achón Tuñón, M. ; González González, M.P. ; Varela-Moreiras, G. "Criterios de armonía funcional entre gastronomía y salud: una visión desde la comunidad científica". En: Nutricion Hospitalaria, 35, 2018. p. 75-84. Disponible en: https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0212-16112018000700015
  • Aranceta J. Gastronomía científica, salud, sabor y sostenibilidad: Las 12 “eses” de la gastronomía saludable. Rev Esp Nutr Comunitaria [Internet]. 2023 [citat el 04-05-2024]; 29. Disponible en: https://www.renc.es/imagenes/auxiliar/files/RENC_2023_2_Gastronomia_salud_sabor_sostenibilidad_12_eses_J_Aranceta%281%29.pdf
  • Brillat Savarin, JA. Fisiologia del Gust. Barcelona: Ed. Òptima; 2001:15
  • Ceballos Moreno M, et al. Marco institucional de la promoción de hábitos alimentarios saludables en los procesos de patrimonialización cultural de la gastronomía. 2021. Disponible en: https://rodin.uca.es/handle/10498/30951
  • García-Gutiérrez, E., & Martínez-Navarro, J. (2025). Determinants of gastronomic orientation in hotels and its performance implications. Journal of Hospitality and Tourism Insights, 8(1), 45-62. doi.org
  • Kim, J., & Lee, H. (2022). Strategic target customers of food and beverage offerings in full-service hotels. International Journal of Hospitality Management, 102, Article 103164. doi.org
  • Koerich GH y Müller SG. Gastronomy knowledge in the socio-cultural context of transformations. International Journal of Gastronomy and Food Science, 2022, vol. 29, p. 100581. Disponible en: https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1878450X22001160
  • Nyberg, M., et al. Circular gastronomy-Exploring a new compound concept at the interface between food, meals and sustainability. International Journal of Gastronomy and Food Science, 2022, vol. 30, p. 100610. Disponible en: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1878450X22001457
  • Park, S., & Kim, M. (2019). How important is F&B operation in the hotel industry? Empirical evidence from full-service hotels. Tourism Management, 75, 120-131. doi.org
  • Segnit, N. (2011). La enciclopedia de los sabores: Combinaciones, recetas e ideas para el cocinero creativo. Debate.

BIBLIOGRAFíA COMPLEMENTARIA

  • Alonso, Abel, & O'Neil, Martin (2009). Wine tourism in Spain: the case of three wine regions. Tourism: An International Interdisciplinary Journal(57), 405-420.
  • Bourdieu, Pierre (2002). La Distinción: Criterio y bases sociales del gusto. México D.F.: Taurus.Charters, Steve, & Ali-Kngiht, Jane (2002). Who is the wine tourist? Tourism Management, 7(2), 311-319.
  • Bruwer, Johan, Pratt, Marlene, Saliba, Anthony, & Hirche, Martin (2017). Regional destination image perception of tourists within a winescape context. Current Issues in Tourism, 20:2, 157-177.
  • Dixit, Saurabh Kumar (2021). The Roudledge handbook of gastronomic tourism. New:York: Roudledge.
  • Fischler, Claude (1995). El (h)omnívoro. Barcelona: Anagrama.
  • Getz, Donald (2000). Explore Wine tourism, management, development and destinations. New York: Cognizant communication corporation.
  • Medina, Francesc Xavier, & Tresserras, Jordi (2008). Turismo enológico y rutas del vino en Catalunya. Análisis de casos: D.O. Penedès, D.O.Q. Priorat, D.O. Montsant. Pasos revista de Turismo y Patrimonio Cultural(6), 493-509.
  • Pérez-Rodrigo C y Aranceta-Bartrina J. Role of gastronomy and new technologies in shaping healthy diets. En Gastronomy and food science. Academic Press, 2021. p. 19-34. Disponible en: https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/B9780128200575000029 .
  • Reynolds C. Sustainable Gastronomy: the Environmental Impacts of How We Cook Now and How the “Sustainable Diets” Agenda Might Shape How We Cook in the Future?. 2020. Disponible en: https://openaccess.city.ac.uk/id/eprint/24232/
  • Roig Vila D. Hacia una alimentación sostenible: un esfuerzo multidisciplinario. Nutrición hospitalaria, 2020, Vol.37 (spe2), p.43-46. Disponible en: https://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S0212-16112020000600010&script=sci_arttext
  • Scorrano, Paola, Fait, Monica, Iaia, Lea, Rosato, Pierfelice, (2018) The image attributes of a destination: an analysis of the wine tourists’ perception. EuroMed Journal of Business.
  • Varela G, Ansón R, Martínez de Victoria E. "Cap. 30: Nutrición, cocina y gastronomía". En: Gil A. Tomo 4. Nutrición humana en el estado de salud. Tratado de Nutrición [Internet]. 3a ed. Tomo IV. Madrid: Ed. Panamericana;2017 [619-633. Disponible en: Tratado de Nutrición

Programari


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt