
Anatomia Humana: Esplancnologia
Codi: 103593Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Medicina | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Ignacio Delgado Martínez
- Correu electrònic :
- ignacio.delgado@uab.cat
Equip docent
- Pere Jordi Fàbregas Batlle
- Sandra López Gordo
- Silvia Inmaculada Martinez-Herrada Fernandez
- Sergi Call Caja
- Clàudia Calvet Soler
- Rosa Mirapeix Lucas
- Miguel Martin Sanchez
- Albert Perez Bellmunt
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És recomanable que l’estudiant hagi adquirit els coneixements bàsics i les habilitats de les assignatures d’anatomia humana impartides durant el primer curs del Grau de Medicina, així com les competències bàsiques d’autoaprenentatge i de treball en grup.
Objectius
Anatomia Humana: Esplacnologia és una assignatura impartida durant el primer semestre del segon curs del Grau de Medicina. Se centra en l’estudi del desenvolupament, l’organització anatòmica i les relacions topogràfiques dels sistemes respiratori, urogenital i digestiu, així com d’altres òrgans cervicals, toràcics i abdominals inclosos en el programa.
Els objectius de l’assignatura són:
- Conèixer l’embriologia bàsica, l’organització anatòmica, l’anatomia descriptiva i les relacions topogràfiques dels òrgans i sistemes estudiats en l’assignatura.
- Aplicar els coneixements anatòmics i embriològics a la comprensió de les bases morfològiques de les malalties congènites i adquirides.
- Aprendre i utilitzar correctament la nomenclatura anatòmica internacional.
- Identificar les estructures anatòmiques estudiades en espècimens humans, preparacions anatòmiques, models i imatges diagnòstiques.
- Adquirir habilitats pràctiques d’orientació, identificació, descripció anatòmica i correlació radiològica.
Resultats d'aprenentatge
- Identificar, a nivell bàsic, el sistema de donació i els protocols d'utilització de cossos a la Facultat de Medicina.
- Descriure l'organització anatòmica general dels aparells i sistemes del cos humà en estat de salut.
- Explicar la formació del disc embrionari i els seus principals derivats.
- Descriure els fonaments científics de l'anatomia humana.
- Identificar les principals tècniques utilitzades en un laboratori d'anatomia humana.
- Identificar les estructures anatòmiques que constitueixen els diferents aparells i sistemes corporals en estat de salut en les grans etapes del cicle vital i en els dos sexes.
- Descriure les estructures anatòmiques mitjançant la inspecció, la palpació i/o la utilització de diferents tècniques de diagnòstic per la imatge.
- Descriure els factors que determinen la forma, l'aspecte general i les proporcions del cos humà en estat de salut en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
- Descriure les estructures anatòmiques, l'organització i la morfogènesi de l'aparell locomotor, de l'aparell respiratori, de l'aparell digestiu, i de l'aparell urogenital.
- Identificar les estructures anatòmiques que configuren els diferents aparells i sistemes corporals en estat de salut, mitjançant la inspecció, la palpació i/o la utilització de mètodes macroscòpics i diferents tècniques de diagnòstic per la imatge.
- Identificar els mecanismes morfogenètics de les principals alteracions en el desenvolupament de l'aparell locomotor, de l'aparell respiratori, de l'aparell digestiu i de l'aparell urogenital.
- Conèixer i utilitzar correctament la nomenclatura anatòmica internacional.
- Aplicar els coneixements anatòmics adquirits per produir textos estructurats de revisió.
- Mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant una importància especial a l'aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
- Organitzar i planificar adequadament la càrrega de treball i el temps en les activitats professionals.
- Ensenyar i comunicar a altres col·lectius professionals els coneixements i les tècniques apreses.
- Demostrar, en l'activitat professional, un punt de vista crític, creatiu i orientat a la recerca.
- Demostrar un nivell bàsic d'habilitats de recerca.
- Demostrar que es coneix adequadament la llengua anglesa, tant oralment com per escrit, per poder comunicar-se científicament i professionalment amb eficàcia.
Continguts
PART 1- SISTEMA UROGENITAL
Visió general del desenvolupament del sistema urogenital. Anatomia topogràfica, clínica i radiològica del sistema urogenital.
Aparell urinari: ronyons, urèters, bufeta urinària i uretra masculina i femenina. Innervació i vascularització arterial, venosa i limfàtica de l’aparell urinari.
Aparell reproductor masculí: testicles i epidídim, conductes deferents i ejaculadors. Cordó espermàtic. Glàndules accessòries: pròstata, vesícules seminals i glàndules bulbouretrals. Escrot. Penis. Innervació i vascularització arterial, venosa i limfàtica de l’aparell reproductor masculí.
Aparell reproductor femení: ovaris, úter, trompes uterines, vagina i genitals externs femenins. Mama. Innervació i vascularització arterial, venosa i limfàtica de l’aparell reproductor femení.
PART 2- SISTEMA RESPIRATORI
Visió general del desenvolupament del sistema respiratori. Nas, cavitats nasals i sins paranasals. Laringe. Tràquea i bronquis. Pulmons. Cavitats pleurals i pleura. Mediastí. Innervació, vascularització i drenatge limfàtic del sistema respiratori. Anatomia topogràfica, clínica i radiològica de l’aparell respiratori.
PART 3- SISTEMA DIGESTIU
Visió general del desenvolupament del sistema digestiu. Cavitat oral: galtes, llavis, vestíbul de la boca, boca, paladar, llengua, dents i glàndules salivals. Glàndules tiroide, paratiroides i tim. Faringe. Esòfag. Estómac. Peritoneu i cavitat peritoneal. Intestí prim: duodè, jejú i ili. Intestí gros: cec, apèndix vermiforme, còlon ascendent, transvers, descendent i sigmoide, recte i conducte anal. Sistema hepatobiliar: fetge, vesícula biliar i arbre biliar. Pàncrees, melsa i glàndules suprarenals. Innervació i vascularització arterial, venosa i limfàtica del sistema digestiu. Anatomia topogràfica, clínica i radiològica del tracte digestiu.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| PRÀCTIQUES DE LABORATORI (PLAB) | 8 | 0,32 | |
| TUTORIES | 17 | 0,68 | |
| ELABORACIÓ DE RESUMS / ESTUDI PERSONAL / LECTURA DARTICLES / INFORMES DINTERÈS | 74 | 2,96 | |
| TEORIA (TE) | 37 | 1,48 | |
| SEMINARIS (SEM) | 7 | 0,28 |
Nota: la metodologia proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà, a través de l’aula Moodle o del mitjà de comunicació habitual, el format presencial o virtual —en línia— de les diferents activitats dirigides, tenint en compte les indicacions de la Facultat i allò que permeti la situació sanitària.
D’acord amb els objectius de l’assignatura, la metodologia docent del curs es basa en les activitats següents:
ACTIVITATS DIRIGIDES
- Classes teòriques: Exposició sistemàtica dels continguts de l’assignatura, amb una atenció especial als conceptes fonamentals. L’alumnat adquirirà els coneixements bàsics, que haurà de complementar mitjançant l’estudi personal dels temes desenvolupats.
- Seminaris: Sessions destinades a treballar de manera aplicada diferents continguts de l’assignatura. Els seminaris d’embriologia abordaran aspectes relacionats amb el desenvolupament i les principals alteracions congènites dels sistemes respiratori, urogenital i digestiu. En el seminari d’anatomia clínica s’utilitzarà l’aprenentatge basat en casos clínics. L’alumnat aplicarà els coneixements anatòmics adquirits per interpretar les bases morfològiques de diferents manifestacions clíniques.
- Pràctiques de laboratori —sala de dissecció—: Les pràctiques tenen com a objectiu estudiar els continguts de l’assignatura mitjançant disseccions i preparacions d’espècimens humans i correlacionar-los amb tècniques de diagnòstic per la imatge, com ara la radiografia, la tomografia computada, la ressonància magnètica i l’ecografia.
ACTIVITATS AUTÒNOMES
- Lectura comprensiva de textos i articles. Estudi personal. Realització d’esquemes i resums. Assimilació conceptual dels continguts de l’assignatura.
- Tutories: Les tutories es faran de manera personalitzada, amb cita acordada prèviament amb el professorat. El seu objectiu és aclarir conceptes, consolidar els coneixements adquirits, facilitar l’estudi i resoldre dubtes relacionats amb la preparació dels seminaris i les altres activitats de l’assignatura.
Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre o la titulació, perquè l’alumnat completi les enquestes d’avaluació de l’actuació docent del professorat i d’avaluació de l’assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| B) Segon parcial: Aparell digestiu | 48% | 2,5 | 0,1 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| C) Avaluació continuada | 4% | 2 | 0,08 | 1, 5, 6, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| A) Primer parcial: Sistemes respiratori i urogenital | 48% | 2,5 | 0,1 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Avaluació única
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Estudiants repetidors
No es conservaran qualificacions de cursos acadèmics anteriors. El sistema d’avaluació serà el mateix per a tot l’alumnat matriculat, independentment que cursi l’assignatura per primera vegada o que sigui repetidor.
Exàmens parcials
Es faran dos exàmens parcials, cadascun amb un pes del 48 % de la qualificació final:
- Primer parcial: continguts de les classes teòriques, els seminaris i les pràctiques de laboratori corresponents als sistemes respiratori i urogenital.
- Segon parcial: continguts de les classes teòriques, els seminaris i les pràctiques de laboratori corresponents a l’aparell digestiu i als altres òrgans inclosos en la tercera part del programa.
No és obligatori presentar-se als exàmens parcials per poder participar en l’examen de recuperació.
Cada parcial constarà de dues parts:
- Part d’elecció múltiple: preguntes amb una única resposta correcta.
- Part de resposta acotada: preguntes de resposta curta sobre preparacions o imatges anatòmiques i altres preguntes de relació, identificació, selecció o desenvolupament breu.
La convocatòria de cada examen indicarà el nombre de preguntes, la puntuació o penalització aplicable a les respostes incorrectes i el pes relatiu de les dues parts.
La qualificació del parcial serà la suma ponderada de les dues parts, expressada en una escala de 0 a 10. Per superar el parcial i alliberar la matèria corresponent caldrà obtenir una qualificació mínima de 5,0.
Avaluació continuada de les pràctiques
L’avaluació continuada representa el 4 % de la qualificació final.
En finalitzar cada pràctica de laboratori, l’alumnat haurà de respondre una activitat breu basada en la identificació d’estructures anatòmiques o en els continguts del guió de pràctiques.
La qualificació de l’avaluació continuada s’obtindrà mitjançant la suma de les puntuacions de totes les activitats fetes durant el semestre, normalitzada en una escala de 0 a 10.
L’activitat a la qual l’estudiant no es presenti rebrà una qualificació de 0. Aquestes activitats no seran recuperables.
Examen de recuperació
L’avaluació continuada de les pràctiques no es pot recuperar. Únicament es poden recuperar els dos exàmens parcials.
Hauran de fer la recuperació corresponent:
- Els estudiants que hagin obtingut una qualificació inferior a 5,00 en un parcial o en tots dos.
- Els estudiants que no s’hagin presentat a un parcial o a tots dos.
En aquests casos, només caldrà recuperar el parcial no superat o no realitzat.
Els estudiants que hagin superat els parcials no estaran obligats a presentar-se a l’examen de recuperació.
L’examen de recuperació de cada parcial tindrà la mateixa estructura general que l’examen parcial corresponent i constarà d’una part d’elecció múltiple i una part no test. La convocatòria especificarà el nombre de preguntes, les característiques, la puntuació o penalització aplicable i el pes relatiu de les dues parts.
L’estudiant que hagi de recuperar tots dos parcials farà separadament la recuperació del primer parcial i la recuperació del segon parcial, i obtindrà una qualificació independent per a cadascun.
Presentació per millorar la qualificació
L’alumnat que hagi superat un parcial o tots dos podrà presentar-se a la recuperació per millorar la qualificació. En aquest cas:
- Ho haurà de comunicar per correu electrònic a la coordinació de l’assignatura almenys una setmana abans de l’examen.
- Haurà de fer les dues parts, test i no test, del parcial del qual vulgui millorar la qualificació.
- Per mantenir superat el parcial haurà d’obtenir una qualificació global mínima de 5,00 en l’examen de recuperació. Una qualificació inferior a 5,0 implicarà que el parcial queda suspès.
- Quan la qualificació global de la recuperació sigui igual o superior a 5,00, se seleccionarà, per a cada part —test i no test—, la qualificació més alta obtinguda entre l’examen parcial i la recuperació, i posteriorment s’aplicaran les ponderacions corresponents.
Qualificació final de l’assignatura
Per superar l’assignatura cal obtenir una qualificació mínima de 5,00 en cadascun dels dos parcials.
Una vegada complert aquest requisit, la qualificació final es calcularà d’acord amb la fórmula següent:
Qualificació final = primer parcial × 0,48 + segon parcial × 0,48 + avaluació continuada × 0,04.
Quan la qualificació d’algun dels dos parcials sigui inferior a 5,00, l’assignatura estarà suspesa i la qualificació final màxima serà de 4,8, encara que la mitjana ponderada sigui igual o superior a 5,00.
La qualificació final s’expressarà amb un decimal, en una escala de 0 a 10, i tindrà l’equivalència qualitativa establerta per la normativa de la UAB:
- Suspens: 0-4,9.
- Aprovat: 5,0-6,9.
- Notable: 7,0-8,9.
- Excel·lent: 9,0-10.
Les matrícules d’honor es concediran d’acord amb els requisits i els límits establerts per la normativa acadèmica vigent de la UAB.
Criteri de no avaluable
Es considerarà no avaluable l’estudiant que no s’hagi presentat a cap dels dos exàmens parcials ni a cap de les proves corresponents de l’examen de recuperació.
La realització exclusiva de les activitats d’avaluació continuada de les pràctiques, que representen el 4 % de la qualificació, no aporta evidències suficients per assignar una qualificació final i, per tant, no impedeix que el resultat sigui «No avaluable».
Convocatòries i revisió de les qualificacions
Les convocatòries dels exàmens i de les revisions, amb indicació del dia, l’hora i l’aula, s’anunciaran mitjançant l’aula Moodle de l’assignatura.
Els resultats de les activitats d’avaluació es publicaran a través del sistema establert per la UAB dins del termini anunciat en la convocatòria corresponent.
La revisió de les proves serà individual i es farà d’acord amb la normativa acadèmica vigent de la UAB.
Ús de la intel·ligència artificial
En aquesta assignatura es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial exclusivament com a eina de suport per a l’aprenentatge autònom no avaluable, per exemple, per fer cerques inicials d’informació, corregir textos o efectuar traduccions.
L’alumnat haurà de contrastar sempre la informació obtinguda mitjançant aquestes eines amb la bibliografia recomanada i amb els materials docents de l’assignatura. Les eines d’intel·ligència artificial poden proporcionar informació incompleta, imprecisa o incorrecta i no es consideren fonts bibliogràfiques.
No es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial durant els exàmens parcials, l’examen de recuperació ni les activitats d’avaluació continuada fetes al final de les pràctiques.
Irregularitats en els actes d’avaluació
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació —frau acadèmic, plagi o ús indegut de la intel·ligència artificial, llevat que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent— que pugui produir una variació significativa de la qualificació comportarà que aquest acte d’avaluació sigui qualificat amb un 0.
Quan per superar l’assignatura sigui imprescindible obtenir una qualificació mínima en l’acte d’avaluació afectat, o quan es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Sens perjudici d’aquestes conseqüències acadèmiques, es podrà iniciar un procediment disciplinari contra l’estudiant que hagi comès alguna d’aquestes irregularitats.
Bibliografia
Llibres de text (per orden alfabètic)
- Drake RL, Vogl W, Mitchell AW (2020). Gray- Anatomia para estudiantes. 4ª ed. Ed. Elsevier Science, Madrid. Format E-book a la Biblioteca de la UAB
- Garcia-Porrero JA, Hurlé JM (2020). Anatomia Humana. 2ª edición Ed. McGraw-Hill Interamericana. Format E-book a la Biblioteca de la UAB
- Sadler TW (2023) Embriología médica de Langman. 15ª edición. Wolters Kluwer/Lippincott Williams & Wilkins. Format E-book a la Biblioteca de la UAB
Atles d'Anatomía (per ordre alfabètic)
- Gilroy AM et al. PROMETHEUS Atlas de Anatomía (2021). 4ª ed. Ed. Panamericana: Buenos Aires. Format E-book a la Biblioteca de la UAB
- Rohen JW, Yokochi C, Lütjen-Drecoll E (2021). Atlas de Anatomía Humana. 10ª ed. Ed. Elsevier Science, Madrid Format E-book a la Biblioteca de la UAB
Pàgines Web
Els recursos web es proporcionen com a material complementari d’autoavaluació i no substitueixen els continguts impartits ni la bibliografia recomanada.
- Videos de dissecció: https://www.youtube.com/channel/UCjAj3ylS_wAsWZZOdR2koNQ
- Examen test: https://www.sanfoundry.com/human-anatomy-multiple-choice-questions-answers/
- Examen multiple choice: http://novella.mhhe.com/sites/0070272468/student_view0/chapter17/multiple_choice_quiz.html
Programari
No es requereix programari específic per cursar l’assignatura.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 2 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 2 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 3 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 3 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 4 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 4 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 5 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 5 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 6 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 6 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 7 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 7 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 8 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 8 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 9 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 9 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 10 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 10 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 11 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 11 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 12 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 12 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 13 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 13 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 14 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 14 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 15 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 15 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 16 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 16 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 17 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 17 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 18 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 18 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 19 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 19 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 20 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 20 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 101 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 102 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 103 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |