Guia en format PDF
Logo

Educació Comparada

Codi: 103527
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Pedagogia OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Mauro Carlos Moschetti Plaul
Correu electrònic :
mauro.moschetti@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

És molt recomanable haver aprovat l’assignatura "Bases Sociopolítiques de l’Educació". Els seus continguts i competències es donen per assolits en aquesta assignatura. 

Objectius

Aquesta assignatura s'imparteix en un nivell avançat del pla d'estudis de Pedagogia i té caràcter obligatori. El coneixement i la capacitat de comprendre els sistemes educatius d'altres països es consideren imprescindibles per a la formació de qualsevol pedagog o pedagoga.

La mirada internacional sobre els fenòmens educatius constitueix l'eix central de l'assignatura, que persegueix els objectius formatius següents:

  1. Conèixer i aplicar els fonaments teòrics de l'Educació Comparada.
  2. Conèixer, analitzar i comprendre la problemàtica educativa del món actual des d'una perspectiva internacional, tot atenent les interrelacions que estableix amb els factors econòmics, polítics, històrics i culturals.
  3. Conèixer, analitzar i comprendre els sistemes educatius de determinats països de rellevància teòrica i empírica.
  4. Analitzar els sistemes educatius espanyol i català i comprendre'ls en relació amb referents internacionals.


Resultats d'aprenentatge

  1. Incorporar a les seves anàlisis els referents de planificació, econòmics i internacionals vinculats a problemes i propostes concretes sobre el sistema educatiu.
  2. Avaluar els sistemes educatius des de la perspectiva política, econòmica i internacional.
  3. Planificar el sistema educatiu emprant les dades existents i posant-les en relació amb el context.
  4. Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i la seva incidència en la formació integral, tot assumint que l'exercici de la funció educativa ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  5. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  6. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  7. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  8. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  9. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  10. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  11. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
  12. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  13. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  14. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  15. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  16. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  17. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.

Continguts

Bloc I. Introducció a l'educació comparada i conceptes essencials

1.1. Què és l'Educació Comparada: concepte, història i finalitats 1.2. La interdisciplinarietat en l'estudi dels sistemes educatius 1.3. El mètode comparatiu en educació 1.4. El sistema educatiu com a objecte d'estudi 1.5. L'Estat i els sistemes educatius

Bloc II. Eix històric-polític: sorgiment i evolució dels sistemes educatius

2.1. El sorgiment dels sistemes educatius nacionals: els models educatius a Europa, Amèrica del Nord, Amèrica Llatina i Àsia 2.2. Els sistemes educatius a principis del segle XXI: globalització i educació

Bloc III. Els canvis en la governança de l'educació: models d'anàlisi

3.1. World Society Theory 3.2. Economia política i cultural de la reforma educativa 3.3. Estudis de política educativa global (Global Education Policy Studies) 3.4. Transferència de polítiques i perspectives antropològiques

Bloc IV. Debats educatius actuals des d'una perspectiva comparada i internacional

4.1. Models de provisió, finançament i regulació dels sistemes educatius: quasi-mercats i quasi-monopolis 4.2. El cas de les escoles privades de baix cost a l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina 4.3. El professorat i les reformes educatives. Autonomia i rendició de comptes com a polítiques globals 4.4. Diagnòstic i avaluació dels sistemes educatius: l'estudi PISA i l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible 4.5. Educació comparada i gènere 4.6. Crítica decolonial, desenvolupament i reparació en Educació Comparada

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Projectes tutoritzats i realització d'activitats 30 1,2 1, 2, 3, 8, 15
Classe magistral 30 1,2 1, 2, 3, 8, 15
Lectura d'articles, llibres i elaboració de treballs 75 3 1, 2, 8, 15
Seminaris (grups reduïts) 15 0,6 1, 2, 3, 8, 15

L’alumnat ha de dur a terme de manera regular una sèrie d’activitats autònomes, com ara la lectura prèvia dels materials indicats per a cada sessió, que són imprescindibles per al bon seguiment de l’assignatura.

L’activitat dirigida es desenvolupa a partir de l’exposició del docent i l’anàlisi conjunta de les lectures i altres materials.

Els seminaris són espais de treball en subgrups, on es proposen diverses activitats d’aprofundiment i discussió al voltant dels continguts treballats.

A banda de les activitats dirigides i de les activitats autònomes, l’assignatura inclou la realització d’un projecte supervisat, amb seguiment per part del professorat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat individual 20% 0 0 1, 2, 3
Treball grupal tutoritzat 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17
Examen final escrit 50% 0 0 1, 2, 4, 8, 15

Examen final escrit

L'examen final es realitzarà el dia 10 de desembre de 2026.


Treball grupal

El treball grupal consistirà en una revisió de la literatura sobre un tema d'Educació Comparada que sigui de l'interès de l'equip i s'haurà de presentar en format escrit el dia 17 de desembre de 2026. Aquesta activitat no és recuperable.


Activitat individual

L'activitat individual es basa en l'anàlisi de lectures d'aprofundiment i en la participació en els debats de classe. Aquesta activitat no és recuperable.


Criteris per superar l’assignatura

Per poder superar l'assignatura és necessari obtenir almenys un 5 en cadascuna de les activitats d'avaluació. En el cas d'estudiants que han seguit adequadament tota l'assignatura, la no superació de l'examen final podrà donar lloc a una prova de recuperació al finalitzar l'assignatura. Per poder presentar-se a aquesta prova de recuperació cal haver obtingut una nota mínima de 3,5 en l'examen final. La recuperació es realitzarà el dia 21 de gener de 2027.


Qualificació de “No avaluable”

La no presentació d'alguna de les activitats d'avaluació donarà lloc a una qualificació de "No avaluable".

Una activitat es considerarà no avaluable quan l’estudiant no l’hagi lliurat o l’hagi lliurat de manera incompleta en més d’un 80%. Això significa que, si l’activitat no aporta prou evidències per ser valorada d’acord amb els criteris establerts, no es podrà qualificar i, per tant, es computarà com a no avaluable.


Assistència

L'assistència a classe no és obligatòria, però sí molt recomanable. L'assignatura es construeix en bona part a partir de la conversa col·lectiva a l'aula, de manera que assistir-hi amb regularitat enriqueix tant l'aprenentatge propi com el del grup.


Plagi

El plagi en qualsevol de les activitats és motiu de suspens automàtic i pèrdua del dret a recuperació.


Competència comunicativa i ús de la llengua

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.


Retroacció i tutories

Transcorreguts com a màxim 20 dies hàbils des de la data de lliurament de les activitats avaluatives, s'organitzaran tutories amb l'alumnat per donar-los retroacció.


Avaluació única

Els i les estudiants que ho desitgin poden optar per realitzar una avaluació única escrita i oral. Aquesta avaluació inclou tres tipus d'activitats:

a) preguntes escrites d'anàlisi (50% de la nota),

b) preguntes escrites de relació dels textos treballats a l'assignatura (20%), i

c) una presentació oral d'aprofundiment sobre un dels temes de l'assignatura (30%).

La presentació oral anirà seguida d'un torn de preguntes formulades pel professorat a càrrec de l'assignatura i per una persona experta convidada.

Per aprovar l'assignatura, les tres activitats han d'estar aprovades amb una nota igual o superior a 5. L'avaluació única es realitzarà el dia 10 de desembre de 2026. S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació contínua: en cas de no superació, podrà recuperar-se el dia 21 de gener de 2027. Per poder presentar-se a aquesta prova de recuperació cal haver obtingut una nota mínima de 3,5 en l'avaluació final única. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l'avaluació contínua.


Prova de síntesi

L'assignatura no admet una prova de síntesi per l'alumnat que es matriculi per segona vegada.


Ús de la Intel·ligència Artificial Generativa

No es permet l'ús d'eines d'IA amb finalitats de generació de continguts (és a dir, per generar respostes i suggerir idees) ni de curació d'informació (per exemple, resumir i parafrasejar informació procedent d'altres fonts, etc.). Aquesta política està pensada per maximitzar les oportunitats d'aprenentatge i garantir que l'alumnat adquireixi competència en els coneixements i les habilitats fonamentals abans d'emprar eines d'IA per millorar-ne l'eficiència.

L'ús d'eines d'IA generativa es limita a la correcció de textos i a altres tasques de suport, com ara l'orientació sobre l'estructura i l'estil, així com per obtenir retroalimentació sobre el contingut escrit. Quan s'utilitzin eines d'IA amb aquestes finalitats, cal incloure una breu "declaració d'IA" al final del treball, en què s'aclareixi com s'han fet servir aquestes eines en el context d'aquell treball concret.

També es permet a l'alumnat l'ús de programari de correcció ortogràfica i gramatical basat en IA, així com de gestors bibliogràfics millorats amb IA, programari de traducció i de transcripció de veu a text. L'ús d'aquestes eines no cal reportar-lo mitjançant una "declaració d'IA".

Si se sospita un ús d'IA que vagi més enllà de l'abast permès descrit anteriorment, l'alumnat haurà de participar en una breu conversa oral per demostrar la seva comprensió del treball lliurat. Si l'estudiant no és capaç de demostrar-ne l'autoria i la comprensió durant aquest procés, el treball rebrà una qualificació de 0.

Bibliografia

  • Addey, C., Sellar, S., Steiner-Khamsi, G., Lingard, B., & Verger, A. (2017). The rise of international large-scale assessments and rationales for participation. Compare: A Journal of Comparative and International Education, 47(3), 434–452.
  • Anderson-Levitt, K. (2003). Local meanings, global schooling: Anthropology and world culture theory. Palgrave Macmillan.
  • Appadurai, A. (1990). Disjuncture and difference in the global cultural economy. Theory, Culture & Society, 7, 295–310.
  • Apple, M. W. (2004). Creating difference: Neo-liberalism, neo-conservatism and the politics of educational reform. Educational Policy, 18(1), 12–44. https://doi.org/10.1177/0895904803260022
  • Assié-Lumumba, N. D., & Sutton, M. (2004). Global trends in comparative research on gender and education. Comparative Education Review, 48(4), 345–352.
  • Avelar, M., & Ball, S. J. (2019). Mapping new philanthropy and the heterarchical state: The mobilization for the national learning standards in Brazil. International Journal of Educational Development, 64, 65–73. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2017.09.007
  • Ball, S. J., & Junemann, C. (2012). Networks, new governance and education. Bristol University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctt9qgnzt
  • Ball, S. J., & Youdell, D. (2007). Hidden privatisation in public education. Education International.
  • Barrientos, J., Rojas, M. T., Tabilo, I., & Bodenhofer, C. (2021). Derecho a la educación e inclusión escolar de jóvenes LGTB+ en América Latina y el Caribe. Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 29(140), 1–19.
  • Beech, J. (2023). Development and its discontents: A South American perspective. En R. Gorur, P. Landri, & R. Normand (Eds.), Rethinking sociological critique in contemporary education (pp. 152–165). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003279457-12
  • Beech, J., & Barrenechea, I. (2011). Pro-market educational governance: Is Argentina a black swan? Critical Studies in Education, 52(3), 279–293. https://doi.org/10.1080/17508487.2011.604077
  • Biesta, G. (2014). ¿Medir lo que valoramos o valorar lo que medimos? Globalización, responsabilidad y la noción de propósito de la educación. Pensamiento Educativo, 51(1), 46–57.
  • Bonal, X., & Tarabini, A. (Comps.). (2007). Globalización y educación. Textos fundamentales. Miño y Dávila.
  • Bonal, X., & Tarabini, A. (2013). The role of PISA in shaping hegemonic educational discourses, policies and practices: The case of Spain. Research in Comparative and International Education, 8(3), 335–341. https://doi.org/10.2304/rcie.2013.8.3.335
  • Bray, M., Adamson, B., & Mason, M. (2010). Educación comparada. Enfoques y métodos. Granica.
  • Brenner, N., Peck, J., & Theodore, N. (2010). After neoliberalization? Globalizations, 7(3), 327–345. https://doi.org/10.1080/14747731003669669
  • Camphuijsen, M., Levatino, A., Mentini, L., & Parcerisa, L. (2022). Teaching as affective labour in a datafied world: A scoping review. Foro de Educación, 20(2), 61–84.
  • Caravaca, A., & Moschetti, M. C. (2025). When gender meets quality assurance in higher education: Policy innovation, conditions of possibility, and instrument co-optation. Journal of Education Policy, 40(4), 629–646. https://doi.org/10.1080/02680939.2025.2474934
  • Caravaca, A., Agud, I., & Moschetti, M. C. (2023). ‘In search of the cracks in the system’: Feminist and queer scholarship in education and the marketized university in Spain. En C. Mahn, M. Brim, & Y. Taylor (Eds.), Queering sharing in the marketized university (pp. 15–28). Routledge.
  • Caravaca, A., Moschetti, M. C., Edwards Jr., D. B., & Bonal, X. (2024). Contrasting trends of low-fee private schools in the Dominican Republic and Honduras: Dialectical relationships and the ethos of privatization. En D. B. Edwards Jr., M. C. Moschetti, P. Martin, & R. Morales-Ulloa (Eds.), Education and development in Central America and the Latin Caribbean: Global forces and local responses (pp. 273–291). Bristol University Press.
  • Carnoy, M. (1999). Globalization and educational reform: What planners need to know. UNESCO.
  • Chubb, J. E., & Moe, T. M. (1990). Politics, markets, and America’s schools. Brookings Institution.
  • Dale, R. (1999). Specifying globalization effects on national policy: A focus on the mechanisms. Journal of Education Policy, 14(1), 1–17. https://doi.org/10.1080/026809399286468
  • Dale, R. (2000). Globalization and education: Demonstrating a “common world educational culture” or locating a “globally structured educational agenda”? Educational Theory, 50(4), 427–448.
  • Di John, J. (2007). Albert Hirschman’s exit-voice framework and its relevance to problems of public education performance in Latin America. Oxford Development Studies, 35(3), 295–327. https://doi.org/10.1080/13600810701514860
  • Edwards, D. B., & Moschetti, M. C. (2019). Global education policy, innovation, and social reproduction. En Encyclopedia of educational innovation (pp. 1–6). Springer. https://doi.org/10.1007/978-981-13-2262-4_111-1
  • Edwards Jr., D. B., Moschetti, M. C., & Caravaca Hernández, A. (2022). Globalization, privatization, and the state: Contemporary education reform in post-colonial contexts. Routledge.
  • Edwards Jr., D. B., Moschetti, M. C., & Caravaca, A. (2023). Estado, política educativa y privatización en contextos postcoloniales. Cadernos de Pesquisa, 53(e09662), 1–15. https://publicacoesfcc.emnuvens.com.br/cp/article/view/9662
  • Edwards Jr., D. B., Moschetti, M. C., Grillet, P., Caravaca, A., & Quilabert, E. (2023). Descentralización y privatización educativa en Colombia: Facilitadores y tensiones. Education International.
  • Edwards Jr., D. B., Moschetti, M. C., & Caravaca, A. (2024). Post-colonial contexts, the state, and education reform: A framework for understanding the ethos of privatization. International Journal of Qualitative Studies in Education, 38(1), 58–75. https://doi.org/10.1080/09518398.2024.2348798
  • Edwards Jr., D. B., Moschetti, M. C., Martin, P., & Morales-Ulloa, R. (2024). Neglect of Central America and the Latin Caribbean. En D. B. Edwards Jr., M. C. Moschetti, P. Martin, & R. Morales-Ulloa (Eds.), Education and development in Central America and the Latin Caribbean: Global forces and local responses (pp. 3–22). Bristol University Press.
  • Edwards Jr., D. B., Moschetti, M. C., Martin, P., & Morales-Ulloa, R. (Eds.). (2024). Education and development in Central America and the Latin Caribbean: Global forces and local responses. Bristol University Press. https://bristoluniversitypress.co.uk/education-and-development-in-central-america-and-the-latin-caribbean
  • Edwards Jr., D. B., Verger, A., McKenzie, M., & Takayama, K. (Eds.). (2024). Researching global education policy. Bristol University Press.
  • Edwards Jr., D. B., Moschetti, M. C., & Díaz-Ríos, C. M. (Eds.). (2026). The state and education in Latin America: Fault lines, foundations, and alternatives. Brill. https://brill.com/display/title/73500
  • Edwards Jr., D. B., Moschetti, M. C., & Díaz-Ríos, C. M. (2026). The state in/of research on education policy in Latin America: Empirical-theoretical contributions—and their implications. En D. B. Edwards Jr., M. C. Moschetti, & C. M. Díaz-Ríos (Eds.), The state and education in Latin America: Fault lines, foundations, and alternatives (pp. 1–39). Brill.
  • Edwards Jr., D. B., Moschetti, M. C., Díaz-Ríos, C. M., Caruso Ng, S., Grillet, P., Ghersi Cordano, V., & Caywood, N. (2026). Education policy and the state in research on Latin America: A systematic literature review. En D. B. Edwards Jr., M. C. Moschetti, & C. M. Díaz-Ríos (Eds.), The state and education in Latin America: Fault lines, foundations, and alternatives (pp. 40–87). Brill.
  • Edwards Jr., D. B., Moschetti, M. C., & Caravaca, A. (2026). Network governance and new philanthropy in the Dominican Republic: Reconfiguring the state apparatus through education reform. En D. B. Edwards Jr., M. C. Moschetti, & C. M. Díaz-Ríos (Eds.), The state and education in Latin America: Fault lines, foundations, and alternatives (pp. 91–113). Brill.
  • Edwards Jr., D. B., Moschetti, M. C., & Caravaca, A. (2026). Theorizing the post-colonial state: Going beyond policy sociology in explaining educational privatization in Honduras. En D. B. Edwards Jr., M. C. Moschetti, & C. M. Díaz-Ríos (Eds.), The state and education in Latin America: Fault lines, foundations, and alternatives (pp. 291–316). Brill.
  • Edwards Jr., D. B., Moschetti, M. C., & Caravaca, A. (2026). Estado, política educativa y privatización en contextos poscoloniales. En A. L. Atehortúa Cruz (Ed.), Reflexiones en voz alta: Problemas y retos actuales de la educación en América Latina y el Caribe (pp. 119–136). UNIPE Editorial Universitaria.
  • Edwards Jr., D. B., & Loucel, C. E. (2016). El programa EDUCO, las evaluaciones de impacto y la economía política de la reforma educativa global. Education Policy Analysis Archives, 24, 92.
  • European Commission. (2011). Progress towards the common European objectives in education and training (2010/2011): Indicators and benchmarks. http://www.includ-ed.eu/sites/default/files/documents/report_llp_policy_2010.pdf
  • Ferrer, F. (2002). La educación comparada actual. Ariel.
  • Ferrer, F., Castel, J. L., & Valiente, O. (2009). Equitat, excel·lència i eficiència educativa a Catalunya: Una anàlisi comparada. Fundació Jaume Bofill.
  • Ferrer-Esteban, G., Moschetti, M. C., Pagès, M., Quilabert, E., & Verger, A. (2025). Millora educativa en entorns vulnerables: Com els centres de més complexitat afronten el repte dels resultats, l’avaluació i l’equitat. Fundació Jaume Bofill. https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/k/8/j/bn7-centresmajorcomplexitat_ib77_05.pdf
  • Fontdevila, C. (2023). The politics of good-enough data: Developments, dilemmas and deadlocks in the production of global learning metrics. International Journal of Educational Development, 96, 102684.
  • Fox, C. (2022). The question of identity from a comparative education perspective. En R. F. Arnove & C. A. Torres (Eds.), Comparative education: The dialectic of the global and the local (pp. 133–145). Rowman & Littlefield.
  • Friedman, M. (1997). Public schools: Make them private. Education Economics, 5(3), 341–344. https://doi.org/10.1080/09645299700000026
  • Ganimian, A., & Murnane, R. (2014). Improving educational outcomes in developing countries: Lessons from rigorous impact evaluations (NBER Working Paper No. 20284). National Bureau of Economic Research. https://doi.org/10.3386/w20284
  • Grosfoguel, R. (2013). Racismo/sexismo epistémico, universidades occidentalizadas y los cuatro genocidios/epistemicidios del largo siglo XVI. Tabula Rasa, 19, 31–58.
  • Härmä, J. (2011). Low-cost private schooling in India: Is it pro-poor and equitable? International Journal of Educational Development, 31(4), 350–356. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2011.01.003
  • Iglesias Vidal, E., Morcillo Sánchez, L., Moschetti, M., Planas Lladó, A., & Navarro Morera, J. C. (2025). Using action research to tackle school absenteeism: A participatory approach to local policymaking. Policy Futures in Education. https://doi.org/10.1177/14782103251320541
  • Janigan, K., & Masemann, V. L. (2017). Gender and education. En K. Mundy et al. (Eds.), Comparative and international education: Issues for teachers (pp. 215–248). Teachers College Press.
  • Languille, S. (2017). Public-private partnerships in education and health in the global South: A literature review. Journal of International and Comparative Social Policy, 33(2), 142–165. https://doi.org/10.1080/21699763.2017.1307779
  • Levatino, A., & Mentini, L. (2023). A “three-legged model”: (De)constructing school autonomy, accountability, and innovation in the Italian National Evaluation System. European Educational Research Journal. Publicación anticipada en línea.
  • Levatino, A., Parcerisa, L., & Verger, A. (2023). Understanding the stakes: The influence of accountability policy options on teachers’ responses. Educational Policy, 38(1), 31–60.
  • Levin, H. M. (2002). A comprehensive framework for evaluating educational vouchers. Educational Evaluation and Policy Analysis, 24(3), 159–174. https://doi.org/10.3102/01623737024003159
  • Lingard, B., Rawolle, S., & Taylor, S. (2005). Globalizing policy sociology in education: Working with Bourdieu. Journal of Education Policy, 20(6), 759–777.
  • Lubienski, C. (2003). Innovation in education markets: Theory and evidence on the impact of competition and choice in charter schools. American Educational Research Journal, 40(2), 395–443. https://doi.org/10.3102/00028312040002395
  • Madjidi, K., & Restoule, J. P. (2017). Comparative Indigenous ways of knowing and learning. En K. Mundy et al. (Eds.), Comparative and international education: Issues for teachers (pp. 77–106). Teachers College Press.
  • Manion, C. (2016). Reflecting on gender and education research and practice in the field of comparative and international education: Past, present, and future. En A. W. Wiseman & E. Anderson (Eds.), Annual review of comparative and international education 2015 (Vol. 28, pp. 61–72). Emerald.
  • Marshall, J. (2019). Introduction to comparative and international education. Sage.
  • Martinez Usarralde, M. J. (2009). Educación internacional. Tirant lo Blanch.
  • Menon, S. (2023). Unsettling Euro-Western educational paradigms. En R. Gorur, P. Landri, & R. Normand (Eds.), Rethinking sociological critique in contemporary education (pp. 136–151). Routledge.
  • Meyer, J., & Ramirez, F. (2000). The world institutionalization of education. En J. Schriewer (Ed.), Discourse formation in comparative education (pp. 111–132). Peter Lang.
  • Moland, N., & Pizmony-Levy, O. (2024). Rigid culture and social change: How African NGOs educate about LGBTI rights. Comparative Education Review, 68(2).
  • Morales-Ulloa, R., & Moschetti, M. C. (2024). Deconcentration of education in Honduras: Restriction and ritualization of a chimeric reform. En D. B. Edwards Jr., M. C. Moschetti, P. Martin, & R. Morales-Ulloa (Eds.), Education and development in Central America and the Latin Caribbean: Global forces and local responses (pp. 78–97). Bristol University Press.
  • Morduchowicz, A., & Iglesias, G. (2011). Auge y avance de los subsidios estatales a las escuelas privadas en la Argentina. En R. Perazza (Ed.), Mapas y recorridos de la educación de gestión privada en la Argentina. Aique.
  • Moschetti, M. C. (2025). [Reseña del libro Rethinking sociological critique in contemporary education: Reflexive dialogue and prospective inquiry, editado por R. Gorur, P. Landri, & R. Normand]. Comparative Education Review, 69(1), 184–185. https://doi.org/10.1086/733568
  • Moschetti, M. C., & Lauria Masaro, M. (2020). Una economía política y cultural de las subvenciones estatales a la educación privada en Argentina. Education Policy Analysis Archives, 28, 92.
  • Moschetti, M. C., & Prieto, M. (2022). Agentes no estatales y des-estatalización de los sistemas educativos. ¿Quién gana? Una introducción. Journal of Supranational Policies of Education, 15, 1–5. https://revistas.uam.es/jospoe/article/view/15598
  • Moschetti, M. C., & Verger, A. (2020). Opting for private education: Public subsidy programs and school choice in disadvantaged contexts. Educational Policy, 34(1), 65–90. https://doi.org/10.1177/0895904819881151
  • Moschetti, M. C., Edwards Jr., D. B., & Caravaca, A. (2024). Where the public was always private: Going beyond privatization in/of/through education and policymaking in post-colonial contexts. En A. Santalova & K. Põder (Eds.), Privatization in and of public education (pp. 242–262). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780197673508.003.0012
  • Moschetti, M. C., Edwards Jr., D. B., Gavaldà Elias, X., Moog, C., Torras, N., & Kouao, L. (2024). Tendencias de privatización en América Latina: Condiciones de posibilidad y resistencias (2013–2023). Internacional de la Educación – América Latina.
  • Moschetti, M. C., Ferrer-Esteban, G., Quilabert, E., & Verger, A. (2026). Políticas de evaluación escolar y rendición de cuentas: Su impacto educativo en un sistema de bajas consecuencias. En W. dos Santos & D. J. M. Soares (Eds.), Políticas e avaliações externas: Sistemas, indicadores e accountability (pp. 53–104). Encontrografia Editora. https://doi.org/10.52695/978-65-5456-163-1.2
  • Moschetti, M. C., Fontdevila, C., & Verger, A. (2017). Manual para el estudio de la privatización de la educación. Education International.
  • Moschetti, M. C., Quilabert, E., Caravaca, A., Grillet, P., & Edwards Jr., D. B. (2023). Política y reforma educativa en Paraguay: Privatización del Estado y burocratización neoliberal. Education International.
  • Narodowski, M. (2010). Cuasimonopolios escolares: Lo que el viento nunca se llevó. Revista Educación y Pedagogía, 22(58), 29–36.
  • Narodowski, M., Moschetti, M., & Gottau, V. (2017). The growth of private education in Argentina: Eight paradigmatic explanations. Cadernos de Pesquisa, 47(164), 414–441.
  • Naya, L. M. (2003). La educación para el desarrollo en un mundo globalizado. Erein.
  • Nusche, D. (2009). What works in migrant education?: A review of evidence and policy options (OECD Education Working Papers No. 22). OECD. https://doi.org/10.1787/227131784531
  • OECD. (2011). School autonomy and accountability: Are they related to student performance? (PISA in Focus No. 9). http://www.oecd.org/pisa/48910490.pdf
  • OECD. (2013). Synergies for better learning: An international perspective on evaluation and assessment. OECD.
  • OECD. (2019). Education at a glance 2019: OECD indicators. http://www.oecd.org/education/education-at-a-glance-19991487.htm
  • Parcerisa, L., & Verger, A. (2016). Rendición de cuentas y política educativa: Una revisión de la evidencia internacional y futuros retos para la investigación. Profesorado: Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 20(3), 15–51.
  • Patrinos, H. A., Barrera Osorio, F., & Guáqueta, J. (2009). The role and impact of public-private partnerships in education. World Bank.
  • Prat, E. (2013). L’educació, una qüestió d’estat: Una mirada a Europa. Universitat de Barcelona.
  • Quilabert, E., & Moschetti, M. C. (2022). ‘Most likely you go your way (and I’ll go mine)’: School-level enactment of an educational innovation policy in Barcelona. European Educational Research Journal, 23(1), 87–107. https://doi.org/10.1177/14749041221121477
  • Quilabert, E., Moschetti, M. C., & Verger, A. (2023). From pedagogical discourse to policy: The irruption of educational innovation in the public agenda. Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, 35(2), 57–79. https://doi.org/10.14201/teri.31221
  • Quilabert, E., Verger, A., Moschetti, M. C., Ferrer-Esteban, G., & Pagès, M. (2024). The obstacle race to educational improvement: Governance, policies, and practices in disadvantaged schools. British Journal of Sociology of Education, 45(6), 934–956. https://doi.org/10.1080/01425692.2024.2376596
  • Rizvi, F., & Lingard, B. (2009). Globalizing education policy. Routledge.
  • Snaider, C., & Moschetti, M. C. (2025). Putting parental pushback in context: A comparative case study of a school district’s gender policy-as-practice. Educational Policy. https://doi.org/10.1177/08959048251387034
  • Schleicher, A., & Zoido, P. (2016). The policies that shaped PISA, and the policies that PISA shaped. En K. Mundy, A. Green, B. Lingard, & A. Verger (Eds.), The handbook of global education policy (pp. 374–386). Wiley.
  • Schriewer, J. (2003). Globalisation in education: Process and discourse. Policy Futures in Education, 1(2), 271–283.
  • Silova, I., Millei, Z., & Piattoeva, N. (2017). Interrupting the coloniality of knowledge production in comparative education: Postsocialist and postcolonial dialogues after the Cold War. Comparative Education Review, 61(S1), S74–S102.
  • Sriprakash, A. (2023). Reparations: Theorising just futures of education. Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education, 44(5), 782–795.
  • Steiner-Khamsi, G. (2003). The politics of league tables. Journal of Social Science Education, 2(1).
  • Steiner-Khamsi, G. (2004). The global politics of educational borrowing and lending. Teachers College Press.
  • Steiner-Khamsi, G. (2012). Understanding policy borrowing and lending: Building comparative policy studies. En G. Steiner-Khamsi (Ed.), World yearbook of education 2012: Policy borrowing and lending in education (pp. 3–18). Routledge.
  • Steiner-Khamsi, G. (2015). La transferencia de políticas como herramienta para comprender la lógica de los sistemas educativos. En G. Ruiz & F. Acosta (Eds.), Repensando la educación comparada: Lecturas desde Iberoamérica (pp. 56–77). Octaedro.
  • Takayama, K., Sriprakash, A., & Connell, R. (2017). Toward a postcolonial comparative and international education. Comparative Education Review, 61(S1), S1–S24.
  • Tarabini, A. (2013). Els efectes de la globalització en la recerca educativa: Reflexions a partir de l’agenda educativa global. Papers, 98(2), 405–426.
  • Tarabini, A., & Bonal, X. (2011). Globalización y política educativa: Los mecanismos como método de estudio. Revista de Educación, 355(2), 235–255.
  • Taylor, S., Rizvi, F., Lingard, B., & Henry, M. (1997). Educational policy and the politics of change. Routledge.
  • Termes, A., Bonal, X., Verger, A., & Zancajo, A. (2015). Public-private partnerships in Colombian education: The equity and quality implications of “Colegios en concesión”. Open Society Foundations.
  • Tolofari, S. (2005). New public management and education. Policy Futures in Education, 3(1), 75–89.
  • UNESCO. (2013). Enseñanza y aprendizaje: Lograr la calidad para todos. Informe de seguimiento de la EPT en el mundo 2013/4. http://unesdoc.unesco.org/images/0022/002261/226159s.pdf
  • UNESCO. (2015). Rethinking education: Towards a global common good? UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000232555
  • Valiente, O. (2014). The OECD skills strategy and the education agenda for development. International Journal of Educational Development, 39, 40–48.
  • Verger, A. (2012). Framing and selling global education policy: The promotion of public-private partnerships for education in low-income contexts. Journal of Education Policy, 27(1), 109–130.
  • Verger, A., & Parcerisa, L. (2017). Accountability and education in the post-2015 scenario: International trends, enactment dynamics and socio-educational effects. UNESCO.
  • Verger, A., Bonal, X., & Zancajo, A. (2016). What are the role and impact of public-private partnerships in education? A realist evaluation of the Chilean education quasi-market. Comparative Education Review, 60(2), 1–26.
  • Verger, A., Fontdevila, C., & Zancajo, A. (2016). The privatization of education: A political economy of global education reform. Teachers College Press.
  • Verger, A., Fontdevila, C., Rogan, R., & Gurney, T. (2019). Manufacturing an illusory consensus? A bibliometric analysis of the international debate on education privatisation. International Journal of Educational Development, 64, 81–95. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2017.12.011
  • Verger, A., Moschetti, M. C., & Fontdevila, C. (2020). How and why policy design matters: Understanding the diverging effects of public-private partnerships in education. Comparative Education, 56(2), 278–303. https://doi.org/10.1080/03050068.2020.1744239
  • Verger, A., Moschetti, M. C., & Fontdevila, C. (2023). La industria educativa global: Análisis de su expansión y de sus múltiples manifestaciones desde una perspectiva comparada. Revista Española de Educación Comparada, 42, 10–27. https://doi.org/10.5944/reec.42.2023.36415
  • Verger, A., Novelli, M., & Altinyelken, H. K. (2012). Global education policy and international development: An introductory framework. En A. Verger, M. Novelli, & H. K. Altinyelken (Eds.), Global education policy and international development: New agendas, issues and policies (pp. 3–20). Continuum.
  • Verger, A., Quilabert, E., & Moschetti, M. C. (2023). Multi-scalar interactions and educational reform: The trajectory of school policy in Catalonia within the Spanish state. En J. B. Krejsler & L. Moos (Eds.), School policy reform in Europe: Exploring transnational alignments, national particularities and contestations (pp. 159–184). Springer.
  • Verger, A., Ferrer-Esteban, G., Quilabert, E., Moschetti, M. C., & Levatino, A. (2024). Escoles i professorat davant l’autonomia de centre: Reptes de l’avaluació, la millora i la governança escolar. Fundació Jaume Bofill. https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2024/304349/Pol_Rendicio_comptes_DIGITAL_4_4.pdf
  • Verger, A., Quilabert, E., Moschetti, M. C., & Pagès Martín, M. (2025). Educational zones as spaces of school governance and teacher collaboration: From networking to shared responsibility. En J. Amer Fernández (Dir.), Anuari de l’Educació de les Illes Balears 2025 (pp. 18–42). Fundació Guillem Cifre de Colonya.
  • Vior, S. E., & Rodríguez, L. R. (2012). La privatización de la educación argentina: Un largo proceso de expansión y naturalización. Pro-Posições, 23(2), 91–104.
  • Waslander, S., Pater, C., & van der Weide, M. (2010). Markets in education: An analytical review of empirical research on market mechanisms in education. OECD Education Working Papers, 52, 28–45.
  • Zancajo, A., Verger, A., & Fontdevila, C. (2024). Catholic schools in the marketplace: Changing and enduring religious identities. Peabody Journal of Education, 99(4), 464–481.
  • Zancajo, A., Fontdevila, C., Verger, A., & Jabbar, H. (Eds.). (2025). Research handbook on education privatization and marketization. Edward Elgar.

Programari

Si fos necessari, per la docència virtual s'utiltzarà Microsoft Teams.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 3 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 311 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 312 Català primer quadrimestre matí-mixt