
Direcció i Lideratge d'Institucions Educatives
Codi: 103524Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Pedagogia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Maria del Mar Duran Bellonch
- Correu electrònic :
- mariadelmar.duran@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'assignatura "Direcció i lideratge d'institucions educatives" forma part d'un conjunt d'assignatures dirigides a proporcionar una mínima especialització en l'àmbit d'organització i direcció de les organtizacions educatives i de la formació. S'imparteix a 3er curs per la qual cosa es considera que els i les estudiants ja han adquirit una sèrie de competències relacionades amb el coneixement d'estructures i el funcionament de les organitzacions. Es pressuposa, també, que han cursat, o estan cursant, la matèria de Desenvolupament Organitzacional.
Objectius
L’assignatura que es presenta, de tercer de la titulació de Pedagogia, és la segona part de la matèria “Coordinació i Gestió d’Institucions Educatives” i es complementa amb l’assignatura de “Desenvolupament Organitzacional d’Institucions Educatives”. Aquestes dues assignatures formen la base fonamentadora de la menció de 4rt "Gestió de la Formació i d'Institucions Socioeducatives". Situats els i les estudiants en els processos de canvi i millora de les organitzacions, aquesta assignatura es focalitza en analitzar el rol de les persones directives com a agents de canvi.
Parteix dels fonaments que sobre organització i direcció de centres s’han desenvolupat en les matèries “Educació i Contextos Educatius”, “L’Organització i els Grups” i “Disseny, Seguiment i Avaluació de Plans i Programes”. Al mateix temps, cal assenyalar que aquesta assignatura i la matèria que conté són complementàries a matèries de quart curs com “Supervisió i Inspecció Educativa “, “Avaluació de Centres i Professors”, i “Gestió i Desenvolupament de Recursos Humans a les Organitzacions”, orientades a iniciar-se en aspectes específics de l'Organització i Direcció d’Institucions Educatives i de Formació.
Els seus objectius són:
1. Analitzar la naturalesa i funcions de la direcció educativa
2. Caracteritzar el lideratge i les seves relacions amb la direcció educativa
3. Aplicar estratègies i instruments vinculats amb l’activitat de les persones directives en institucions educatives
4. Dissenyar programes de desenvolupament personal de directius i directives
Resultats d'aprenentatge
- Elaborar i aplicar estratègies dirigides a millorar la gestió institucional.
- Descriure els rols, funcions i actuacions típiques de la direcció per al canvi.
- Seleccionar les estratègies i procediments de canvi d'acord al context.
- Identificar i analitzar models de direcció participativa.
- Delimitar estratègies i instruments per fomentar la participació social en els centres educatius.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
Continguts
BLOC 1: El lideratge a les organitzacions.
1. El poder interpersonal i la relació amb el lideratge.
2. Teories sobre el lideratge.
3. El lideratge en contextos educatius. La feminització de la professió educativa i el lideratge.
Bloc 2: La direcció de centres educatius i el lideratge.
1. Conceptualització. Naturalesa i funcions de la direcció.
2. Les persones directives com a agents de canvi.
3. La direcció participativa.
BLOC 3: Estratègies i instruments per a directives i directius que volen liderar.
1. Tècniques per liderar-se un/a mateix/a.
2. Tècniques per liderar a persones.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Activitats autònomes | 75 | 3 | 1, 3 |
| Activitats supervisades | 30 | 1,2 | 4, 5 |
| Seminaris | 15 | 0,6 | 1, 3, 5 |
| Presencial en gran grup | 30 | 1,2 | 2, 3, 4, 5 |
Es considera que la persona protagonista en el procés d’ensenyament aprenentatge és l’estudiant i és sota aquesta premissa que s’ha planificat la metodologia de l’assignatura. La professora oferirà síntesis i anàlisis sobre el contingut de l'assignatura, proposarà reptes, problemes i casos per tal que els i les estudiants els resolguin arran de la teoria apresa. Oferirà assessorament per a l'aprofundiment en la matèria, mitjançant lectures, exercicis, etc. Facilitarà discusions per objectius i l'aprenenttge mitjançant tècniques grupals.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Observació sistemàtica de la conducta de l’estudiant | 10% | 0 | 0 | 8, 9, 10, 11, 12 |
| Programa d'autolideratge (tasca individual) | 20% | 0 | 0 | 1, 3, 5, 6, 8 |
| Examen escrit (tasca individual) | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11 |
| Pràctiques d'aula (tasca en equip en AC o individual en AU) | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 9, 11, 12 |
Tant l'avaluació continua (AC) com l’avaluació única de l'assignatura es duran a terme mitjançant les activitats que es mostren a la graella. Els i les estudiants que hagin sol·licitat administrativament l’avaluació única (AU) i els hagi estat acceptada, és imprescindible que abans de començar l’assignatura, o durant la primera setmana de curs a més tardar, sol·licitin una tutoria a la professora.
L'assignatura és PRESENCIAL en TOTS els casos, tant en les sessions de gran grup, com en les sessions de seminari i independentment de si s’opta per l’avaluació continua o si s’opta per l’avaluació única.
L'assistència i la participació a les activitats dirigides es considera un requisit imprescindible per aprovar l'assignatura. Quedarà garantida amb un mínim del 80% de les hores totals de la docència dirigida. Això significa un total de 36 hores d’absència permeses, o dit d’altra forma: un màxim de 2 sessions d'aula d'absències possibles). No cal justificar de cap forma les absències. En cas de problemes de salut perllongats que impedeixi ser a l'aula, l'estudiant ha de posar-se en contacte amb la professora, demanar una tutoria i s'estudiarà la situació de forma individual.
Per poder aplicar els percentatges que apareixen a la graella d’avaluació i superar l'assignatura, s'han d'aprovar amb un 5 sobre 10 cadascuna de les quatre evidències d’avaluació següents:
1. L'examen individual del dia 4 de juny de 2027 de 9:00h a 12:00h o bé en cas d'haver-lo suspès, l'examen de reavaluació del dia 25 de juny de 2027, també de 9:00h a 12:00h.
2. El treball individual d'autolideratge, que es lliurarà el dia 30 d’abril de 2027 o bé, en cas d’haver-lo suspès, el dia 25 de juny de 2027.
3. El treball en equip de pràctiques d'aula, en modalitat d’avaluació continua, es lliurarà al final de cada sessió d’aula (Gran Grup i Seminari). El treball individual de pràctiques d’aula, en la modalitat d’avaluació única, es lliurarà individualment el dia 4 de juny de 2027.
4. L’observació sistemàtica de la professora sobre la conducta de l’estudiant, que ha de ser compatible amb la professió educativa (escolta activa, respecte, participació, cooperació, contribució al treball en equip, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, usar adequadament els dispositius electrònics, etc.).
Els i les estudiants que es matriculin a l'assignatura per segon cop poden, si volen, acollir-se a una prova de síntesi. Per tal que sigui així, cal concertar la primera setmana de curs, com a molt tard, una tutoria amb la professora per fer la sol·licitud.
Es considerarà no avaluable a l’estudiant que no hagi presentat alguna de les quatre evidències d’avaluació citades més amunt. En cas de suspendre una de les evidències i aprovar les altres, la nota que constarà a l’expedient serà la de la part suspesa. En cas de suspendre’n més d’una, la nota que quedarà serà la més alta de les suspeses.
Les qualificacions de les evidencies d’avaluació es faran saber durant les tres setmanes següents al seu lliurament. Els resultats de l'avaluació, es comentaran en gran grup i/o individualment en l'horari de tutories.
En totes les activitats (individuals i grupals) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació, que han d’estar al nivell acadèmic corresponent al Grau. Els i les estudiants han de ser capaços o capaces d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i han de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. En els treballs cal citar les fonts dins el text i la bibliografia final ha de seguir la normativa APA (2010, 6ª versió o bé 2019, 7ª versió). Qualsevol activitat pot ser suspesa si la professora considera que no es compleixen aquests requisits.
L'ús de la intel·ligència artificial generativa està permès només en les següents tasques de suport: cerca bibliogràfica, correcció de textos i traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines tasques han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades, incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat i donar fe que l’autoria de les idees principals del text és pròpia. La no transparència de l’ús de la IAg en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
La copia o plagi, en qualsevol tipus de prova d’avaluació, constitueixen un delicte i es penalitzarà amb un 0 (cero), perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si es tracta d'una prova de tipus individual com de tipus grupal (en aquest cas, tots els membres del grup obtindran un 0). Si durant la realització d'un treball d'avaluació a classe, la professora considera que un alumne/a està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de reavaluació i, per tant, tindrà suspesa l'assignatura. Es considera que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a o d'una altra persona aliena al grup. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital.
Bibliografia
Agudelo Orrego, B. E. (2024). Liderazgo femenino: una nueva forma de entender a las organizaciones sin fines de lucro. Ecoe.
Barroso, J. i Fuentes, A. R. (2025). Liderazgo y autonomía de los centros educativos. Revista Española de Pedagogía, 63(232), 423–441. jstor.org
Bocanegra Vilcamango, B. (2021). Liderazgo pedagógico: Mitos y posibilidades. Redipe.
Bolívar, A. (2023). Liderazgo distribuido en educación: Perspectivas, desafíos y discusiones. Universidad de Guadalajara.
Bolívar, A., Muñoz, G., Weinstein, J. i Domingo, J. (Coords.). (2022). Liderazgo educativo en tiempos de crisis: Aprendizajes para la escuela post-covid. Editorial Universidad de Granada.
Cantón Mayo, I., García-Martín, S., Cañón Rodríguez, R. i Grande-de-Prado, M. (2021). Calidad y liderazgo sostenible. International Journal of Educational Leadership and Management, 9(1), 76–91. hipatiapress.com
Canto Ortiz, J. M. (2019a). El liderazgo en los grupos. En J. M. Canto Ortiz, Psicología de los grupos (pp. 139–167). Aljibe.
Canto Ortiz, J. M. (2019b). La influencia social en los grupos. En J. M. Canto Ortiz, Psicología de los grupos (pp. 169–199). Aljibe.
Carrasco Sáez, A. i Concha López, R. (2025). Liderazgo directivo y género en el sistema escolar: una revisión sistemática. Cuadernos de Investigación Educativa, 16(2).
Castañeira Valente, M. i Verardo Maggiora, G. (s.d.). Liderazgo: una mirada fresca y actualizada. Universidad Francisco de Vitoria. UFV Madrid.
Daft, R. L. (2021). La experiencia del liderazgo. Cengage.
Dolan, S. L., Valle-Cabrera, R. i López-Cabrales, Á. (2022). La gestión de personas y del talento (5a ed.). McGraw-Hill.
Gairín, J. (Ed.). (2024). Dirección y liderazgo de los centros educativos. Naturaleza, desarrollo y práctica profesional. Narcea.
Goldvarg, D. (2024). Liderazgo para los tiempos actuales: Nuevos paradigmas y habilidades de coaching. Ediciones Granica.
González, T. (2017). La dirección del centro escolar y el liderazgo pedagógico. Padres y Maestros, (370), 6–11. comillas.edu
Heifetz, Ronald A. i Linsky, M. (2021). Liderazgo sin límites: mantente vivo ante los peligros del cambio. Reverté Management.
Köhler Peláez, M. (2022). Comunicación + Liderazgo. Grupo Editorial Éxodo.
Leithwood, K., Harris, A., & Hopkins, D. (2020). Cómo liderar nuestras escuelas: Aportaciones desde la investigación. Morata.
Lowe, B. (2022). El liderazgo intermedio: herramientas para una gestión competente en las escuelas del siglo XXI. Narcea.
Lussier, R. N. i Achua, C. F. (2021). Liderazgo: teoría, aplicación y desarrollo de habilidades. Cengage.
Maureira, O., Moforte, C. i González, G. (2014). Más liderazgo distribuido y menos liderazgo directivo. Nuevas perspectivas para colocar en relieve procesos de influencia en los centros escolares. Perfiles Educativos, 36(146), 134–153. redalyc.org
Murillo, F. J. (2006). Una dirección escolar para el cambio: Del liderazgo transformacional al liderazgo distribuido. Revista Electrónica Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 4(4), 11–24. unirioja.es
Northouse, P. G. (2022). Liderazgo: teoría y práctica (9a ed.). Sage.
Pavía Sánchez, I. (2021). Comunicación en las relaciones profesionales. IC Editorial.
Paz-Albo, J., Hervás-Escobar, A., Santaella-Vallejo, A. i Ortega-Ruipérez, B. (Eds.). (2025). Innovar para gobernar: Reflexiones académicas sobre el liderazgo educativo. Dykinson.
Peña Acuña, B. i Batalla Navarro, P. (2016). Dirección de comunicación y habilidades directivas. Dykinson.
Robbins, S. P. i Judge, T. A. (2023). Comportamiento organizacional (18a ed.). Pearson.
Ruiz-Corbella, M. (2025). 13 perspectivas del liderazgo. Revista Complutense de Educación, 36(2).
Ruiz Illán, J. F. i Martínez Fernández, M. (2021). Comunicación efectiva y trabajo en equipo. Ediciones de la U.
Tomàs, M. (2012). El lideratge educatiu i tècniques de direcció. Materials UAB.
Tran, H. i Kelley, C. (2024). Strategic human resources management in schools: Talent-centered education leadership. Routledge.
Vargas-Salgado, M. M., Máynez-Guaderrama, A. I. i Gómez-Bull, K. G. (2023). Liderazgo ético: su relación con los conflictos, la confianza y la transferencia de conocimiento. Innovar: Revista de Ciencias Administrativas y Sociales, 33(88), 165–180.
Villa, A. (2015). Importancia e impacto del liderazgo educativo. Padres y Maestros, (361), 6–11. comillas.edu
Yukl, G. (2013). Liderazgo en las organizaciones (8a ed.). Pearson.
Programari
No s'utilitza cap programari específic més enllà de les eines ofimàtiques usuals i la plataforma TEAMS en cas necessari.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 3 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 311 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 312 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |