Estructura Social i Sociologia del Consum
Codi: 103131Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Publicitat i Relacions Públiques | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Lluís Sáez Giol
- Correu electrònic :
- lluis.saez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Assignatura introductòria de primer. No hi ha prerequisits.
Objectius
El consum és una pràctica cultural i econòmica fonamental. L'estudiant de Publicitat i Relacions Públiques no pot limitar-se a entendre'l com el resultat de necessitats, desigs i decisions individuals, ni tampoc com a conseqüència exclusiva de la intervenció de poderoses instàncies de l'oferta en la demanda. En aquest mòdul proposem estudiar el consum fent-ho de l’ús dels béns en el context de la societat com a sistema d’interacció social i com un aspecte de l'estructura social.
L'objectiu d'aquesta assignatura és introduir una sèrie de conceptes i teories sociològiques per tal de facilitar una aproximació a la dimensió social del consum, i per iniciar a algunes maneres d'aproximar-se empíricament a la realitat del consum contemporani, per tal d'ajudar a veure que aquestes teories ho són de les pràctiques de consum.
Resultats d'aprenentatge
- CM06 (Relacionar la influència de la societat de consum en la configuració de l’estructura social i els estils de vida.) Relacionar la influència de la societat de consum en la configuració de l’estructura social i els estils de vida.
- KM07 (Identificar les teories sociològiques que expliquen els hàbits de consum en la societat occidental.) Identificar les teories sociològiques que expliquen els hàbits de consum en la societat occidental.
- SM07 (Demostrar des de la perspectiva sociològica que les necessitats, els hàbits i els desitjos de consum es construeixen socialment.) Demostrar des de la perspectiva sociològica que les necessitats, els hàbits i els desitjos de consum es construeixen socialment.
Continguts
Tema 1. El lloc des del que ens mirarem el consum: la perspectiva sociològica.
Tema 2. Especificitat social i històrica del consum.
Tema 3. Visió general d'algunes de les aportacions sociològiques fonamentals per a l'estudi del consum.
Tema 4. El consum de mercaderies.
Tema 5. El consum de signes i símbols.
Tema 6. El consum i la recerca d’identitat.
Tema 7. Consum i posició social.
El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi convenients i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes, seminaris, orientació dels treballs i exposicions. | 48 | 1,92 | CM06, KM07, SM07 |
| Lectura i estudi. Petites recerques. Elaboració de treballs. | 80 | 3,2 | CM06, SM07 |
| Reunions individuals o en grups reduïts per resoldre dubtes i fer la preparació i el seguiment de les exposicions | 7,25 | 0,29 | CM06, SM07 |
| Avaluació | 3,5 | 0,14 | CM06, KM07, SM07 |
a. Classes magistrals
b. Treball en grup
c. Exercicis pràctics
d. Examen final
Es promourà al llarg de les sessions un clima que eviti els comentaris o exemples sexistes, racistes i LGBTI-fòbics
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercicis pràctics | 10% | 3,75 | 0,15 | CM06, KM07, SM07 |
| Treball en grup | 40% | 3,75 | 0,15 | CM06, KM07, SM07 |
| Examen final | 50% | 3,75 | 0,15 | CM06, KM07, SM07 |
1.Avaluació ordinària (contínua)
L’assignatura s’avaluarà de la manera següent:
a) Treball en grup (grups de màxim 4-5 alumnes)
b) Exercicis pràctics
c) Examen final
Per a poder ponderar amb la resta de notes, tant la nota de l'examen com la del treball hauran de ser d'almenys un 4 sobre 10.
El professor facilitarà durant el curs les instruccions relatives a pràctiques, avaluacions i la presentació d’evidències.
Altres qüestions a considerar
- Recuperació: dret a recuperar totes les evidències de l'avaluació (a, b i c) si prèviament s’ha avaluat 2/3 de l’assignatura. En cas d'aprovar, la nota de cada element recuperat serà de 5 sobre 10.
- A l’acta d’avaluació tan sols tindran la qualificació de “no avaluable” aquelles persones que no hagin fet les activitats d’avaluació corresponents al 50% de la nota.
2.Avaluació única
L'avaluació única es durà a terme en una única data d'avaluació. En aquesta data, l'alumnat que s'hagi acollit a aquesta modalitat haurà de realitzar l’examen escrit (50%) i lliurar el treball de recerca (40%) i els exercicis (10%).
Altres qüestions a considerar
- Recuperació: dret a recuperar totes les evidències de l'avaluació. En cas d'aprovar, la nota de cada element recuperat serà de 5 sobre 10.
- A l’acta d’avaluació tan sols tindran la qualificació de “no avaluable” aquelles persones que no hagin fet les activitats d’avaluació corresponents al 50% de la nota.
3.Segona matrícula
A partir de la segona matrícula, l'avaluació de l'assignatura podrà consistir en una prova de síntesi que permeti l'avaluació dels resultats d'aprenentatge previstos en la guia docent de l'assignatura. En aquest cas, la qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi. Els detalls de la prova es comunicaran oportunament a l'alumnat que decideixi optar per aquesta modalitat d'avaluació.
4.Ús d'intel·ligència artificial (IA)-Ús restringit
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en el desenvolupament dels exercicis, i només per a tasques de suport com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
5.Còpia, plagi, suplantació i altres irregularitats
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.
6.Actuació en casos de sospita d'irregularitats
A qualsevol estudiant sospitós de presentar tasques que hagin estat generades per IA, elaborades per altres persones o copiades; incloguin contingut generat per IA sense referenciar, o que no es trobin dins els supòsits permesos, se li podrà demanar el treball previ o d'altres materials que puguin demostrar que es tracta d'un treball inèdit i fruit de la seva autoria original. També es podrà sol·licitar que expliqui o justifiqui per separat la seva feina. El professorat també podrà utilitzar sistemes d'identificació d'ús de la IA o portar a terme les tasques de comprovació que consideri convenients. Si després de la revisió es detecta que s’han comès irregularitats, el treball pot ser qualificat amb un zero i l'estudiant pot estar subjecte a més mesures disciplinàries.
Bibliografia
Aldridge, Alan E. (2003). Consumption. Polity Press.
Appadurai, Arjun (1991). La vida social de las cosas. Grijalbo.
Barthes, Roland Gérard (2003). El sistema de la moda y otros escritos. Paidós.
Bataille, Georges Albert Maurice Victor, et al. (2009). La parte maldita. Las Cuarenta.
Baudrillard, Jean (2005). Crítica de la economía política del signo. Siglo XXI.
Baudrillard, Jean (1976). La génesis ideológica de las necesidades. Anagrama.
Baudrillard, Jean (1974). La sociedad de consumo: Sus mitos, sus estructuras. Plaza & Janés.
Baudrillard, Jean (1999). El sistema de los objetos. Siglo XXI.
Baudrillard, Jean (1993). El intercambio simbólico y la muerte. Monte Ávila.
Bauman, Zygmunt (2000). En De la ética del trabajo a la estética del consumo, en Z. Bauman (Ed.), Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Gedisa.
Bauman, Zygmunt (2007). Vida de consumo. Fondo de Cultura Económica. https://elibro.net/es/lc/uab/titulos/109484
Bell, Daniel (1982). Las contradicciones culturales del capitalismo. Alianza.
Berger, Peter Ludwig (2016). Invitación a la sociología. Herder.
Blum, Virginia L. (2005). Flesh wounds: The culture of cosmetic surgery. University of California Press.
Blumer, Herbert (1959). Fashion: From class differentiation to collective selection. Sociological Quarterly, 10(3), 275–291.
Bocock, Robert (1995). El consumo. Talasa.
Bourdieu, Pierre (1986). Notas provisionales sobre la percepción social del cuerpo. En Francisco Álvarez Uría & José Varela Ortega (Eds.), Materiales de sociología crítica. La Piqueta.
Bourdieu, Pierre (1998). La distinción: Criterios y bases sociales del gusto. Taurus.
Bourdieu, Pierre (2000). La dominación masculina. Anagrama.
Campbell, Colin (1995). The sociology of consumption. En Daniel Miller (Ed.), Acknowledging consumption. Routledge. https://ebookcentral.proquest.com/lib/UAB/detail.action?docID=3060371
Campbell, Colin (1987). The romantic ethic and the spirit of modern consumerism. Basil Blackwell. https://link-springer-com.are.uab.cat/book/10.1007%2F978-3-319-79066-4
Cardús i Ros, Salvador (Ed.). (2014). La mirada del sociòleg: Què és, què fa, què diu la sociologia?. Editorial UOC. https://elibro.net/es/lc/uab/titulos/114061
Chaney, David (1996). Estilos de vida. Talasa Ediciones.
Contreras Hernández, Jesús (1995). Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres. Universitat de Barcelona.
Contreras Hernández, Jesús (1992). Antropología de la alimentación. Ediciones de la Universidad Complutense de Madrid.
Corrigan, Peter (1997). The sociology of consumption: An introduction. Sage Publications.
De Certeau, Michel Jean Emmanuel (1996). La invención de lo cotidiano. Universidad Iberoamericana.
Douglas, Mary (1998). Estilos de pensar. Gedisa.
Douglas, Mary, & Isherwood, Baron (1990). El mundo de los bienes: Hacia una antropología del consumo. Grijalbo.
Dunn, Robert Glenn (2008). Identifying consumption: Subjects and objects in consumer society. Temple University Press. https://ebookcentral.proquest.com/lib/UAB/detail.action?docID=407558
Edwards, Tim (2000). Contradictions of consumption: Concepts, practices and politics in consumer society. Open University Press.
Erner, Gabriel (2010). Sociología de las tendencias. Editorial Gustavo Gili. https://elibro.net/es/ereader/uab/45583?page=1
Entwistle, Joanne (2002). El cuerpo y la moda. Paidós.
Falk, Paul (1994). The consuming body. Sage. https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/UAB/detail.action?docID=1024053#
Falk, Paul, & Campbell, Colin (1997). The shopping experience. Sage. https://ebookcentral.proquest.com/lib/UAB/detail.action?docID=1001336
Featherstone, Mike (2000). Cultura de consumo y posmodernismo. Amorrortu.
Foucault, Michel (1978-1987). Historia de la sexualidad. Siglo XXI.
Fraser, Michelle, & Greco, Monica (2004). The body: A reader. Routledge.
Galbraith, John Kenneth (1992). La cultura de la satisfacción. Ariel.
Galbraith, John Kenneth (1969). La sociedad opulenta. Ariel.
Germov, John, & Williams, Lauren (Eds.) (2004). A sociology of food and nutrition: The social appetite. OUP Australia.
Game, Ann, et al. (2015). Sociología apasionada. Universitat Oberta de Catalunya. Digitalia. https://www-digitaliapublishing-com.are.uab.cat/a/37969
Giddens, Anthony (1995). Modernidad e identidad del yo. Península.
Grignon, Claude, & Passeron, Jean-Claude (1992). Lo culto y lo popular: Miserabilismo y populismo en sociología y literatura. La Piqueta.
Harris, Marvin (1998). Bueno para comer. Enigmas de alimentación y cultura. Alianza Editorial.
Hebdige, Dick (2004). Subcultura: El significado del estilo. Paidós Ibérica.
Herpin, Nicolas, & Verger, Dominique (2008). Consommation et modes de vie en France, une approche économique et sociologique sur un demi-siècle. Découverte.
Herpin, Nicolas (2010). Sociologie de la consommation. La Découverte.
Hilton, Matthew (2004). The legacy of luxury. Moralities of consumption since the 18th century. Journal of Consumer Culture, 4(1), 101–123.
Hine, Thomas (2002). ¡Me lo llevo! Una historia del shopping. Lumen.
Hochschild, Arlie Russell (2008). La mercantilización de la vida íntima: Apuntes de la casa y el trabajo. Katz.
Horkheimer, Max, & Adorno, Theodor W. (1994). Dialéctica de la Ilustración. Trotta.
Horne,John (2006). Sport in consumer culture. Palgrave Macmillan.
Instituto Nacional de Consumo (2001). Las tendencias del consumo y del consumidor en el siglo XXI. Ministerio de Sanidad y Consumo/Instituto Nacional de Consumo.
Jameson, Fredric (1998). El posmodernismo y la sociedad de consumo. En El giro cultural. Escritos seleccionados sobre el posmodernismo: 1983-1998. Ediciones Manantial.
Klein, Naomi (2001). NoLogo: El poder de las marcas. Paidós.
Lee, Ming-Jen (2000). The consumer society reader. Blackwell Publishers Inc.
Lipovetsky, Gilles (1994). El crepúsculo del deber. Anagrama.
Lipovetsky, Gilles (1990). El imperio de lo efímero: La moda y su destino en las sociedades modernas. Anagrama.
Lipovetsky, Gilles (1989). La era del vacío: Ensayos sobre el individualismo contemporáneo. Anagrama.
Lury, Celia (2001). Consumer culture. Polity Press.
Lury, Celia (2004). Brands: The logos of the global economy. Taylor & Francis Group. https://ebookcentral.proquest.com/lib/UAB/detail.action?docID=182219
McCracken, Grant David (1990). Culture and consumption: New approaches to the symbolic character of consumer goods and activities. Indiana University Press.
Maffesoli, Michel (1990). El tiempo de las tribus. ICARIA.
Marcuse, Herbert (1972). L'home unidimensional. Edicions 62.
Marx, Karl (1991). Manuscrits econòmico-filosòfics. Edicions 62.
Mauss, Marcel (1991). Ensayo sobre los dones. Motivo y forma del cambio en las sociedades primitivas. En Sociología y Antropología. Tecnos.
Miguélez, Francesc, et al. (1997). Desigualtat i canvi: L'estructura social contemporània. Proa-UAB.
Miller, Daniel (Ed.) (1995). Acknowledging consumption. Routledge. https://ebookcentral.proquest.com/lib/UAB/detail.action?docID=3060371
Miller, Daniel (1999). Ir de compras. Siglo XXI.
Pinçon, M., & Pinçon-Charlot, Monique. (1989). Dans les beaux quartiers. Paris: Seuil.
Polanyi, Karl. (1997). La gran transformación. Madrid: Ediciones la Piqueta.
Poulain, Jean-Pierre. (2019). Sociologías de la alimentación: los comensales y el espacio social alimentario. Editorial UOC. https://elibro.net/es/lc/uab/titulos/106129
Riesman, David, Glazer, Nathan, & Denney, Reuel. (1981). La muchedumbre solitaria. Barcelona: Paidós.
Ritzer, George. (2000). El encanto de un mundo desencantado. Revolución en los medios de consumo. Barcelona: Ariel.
Ritzer, George. (1999). La McDonalización de la sociedad: Un análisis de la racionalización en la vida cotidiana. Barcelona: Ariel.
Ritzer, George. (2001). Explorations in the sociology of consumption: Fast food, credit cards and casinos. London; Thousand Oaks, CA: SAGE. https://ebookcentral.proquest.com/lib/UAB/detail.action?docID=254783
Sassatelli, Roberta. (2012). Consumo, cultura y sociedad. Buenos Aires: Amorrortu Editores.
Sassatelli, Roberta. (2019). Italians and Food. Cham: Palgrave Macmillan. https://link-springer-com.are.uab.cat/book/10.1007/978-3-030-15681-7#about
Schor, Juliet, Holt, Douglas, & Douglas, Barrie (Eds.). (2000). The consumer society. New York: The New Press.
Simmel, Georg. (1986). Las grandes urbes y la vida del espíritu. En El individuo y la libertad. Ensayos de crítica de la cultura (pp. xx-xx). Barcelona: Península.
Simmel, Georg. (1977). Filosofía del dinero. Madrid: Instituto de Estudios Políticos.
Simmel, Georg. (1989). La moda. En Sobre la aventura. Ensayos filosóficos (pp. xx-xx). Barcelona: Península.
Slater, Don. (1997). Consumer culture and modernity. Cambridge: Polity Press.
Stillerman, Jonathan. (2015). The sociology of consumption: A global approach. Malden, MA: Polity Press.
Thompson, E. P. (Eric John). (1995). Costumbres en común. Barcelona: Crítica.
Turner, Bryan S. (1989). El cuerpo y la sociedad. Exploraciones en teoría social. México: Fondo de Cultura Económica.
Warde, Alan. (2017). Consumption: A sociological analysis. London: Palgrave Macmillan. https://link-springer-com.are.uab.cat/book/10.1057/978-1-137-55682-0#toc
Veblen, Thorstein. (1974). Teoría de la clase ociosa. México: Fondo de Cultura Económica. https://elibro.net/es/lc/uab/titulos/72032
Weber, Max. (1984). L'Ètica protestant i l'esperit del capitalisme. Barcelona: Edicions 62.
Wilson, Tony M. (2005). Drinking cultures, alcohol and identity. Berg.
Zelizer, Viviana. (1994). Pricing the priceless child: The changing social value of children. Princeton University Press.
Programari
No es requereix cap programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 5 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 51 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 52 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 53 | Català | primer quadrimestre | tarda |