Relacions Internacionals
Codi: 103112Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Periodisme | OP | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Sergio Maydeu Olivares
- Correu electrònic :
- sergio.maydeu@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No té prerequisits acadèmics formals.
Sí que és recomanable arribar amb l'hàbit de seguir l'actualitat internacional —llegint, veient i escoltant diferents mitjans de comunicació— i amb interès per la lectura d'articles d'opinió sobre les grans qüestions polítiques globals, enteses en el seu sentit més ampli.
Objectius
Aquesta assignatura té un caràcter de formació bàsica: estableix els fonaments conceptuals i analítics necessaris per interpretar la realitat internacional contemporània.
Els objectius del curs són que l'alumnat:
- conegui els conceptes fonamentals de la disciplina;
- adquireixi capacitats analítiques aplicables a les relacions internacionals;
- es familiaritzi amb els processos i les referències que, a escala global, han configurat la societat internacional contemporània;
- sigui capaç d'expressar i defensar, oralment i per escrit, els seus punts de vista sobre les qüestions internacionals més rellevants.
Resultats d'aprenentatge
- CM27 (Valorar l’impacte dels esdeveniments històrics i les dinàmiques de les relacions internacionals en la configuració de l’ecosistema mediàtic global.) Valorar l’impacte dels esdeveniments històrics i les dinàmiques de les relacions internacionals en la configuració de l’ecosistema mediàtic global.
- KM28 (Explicar l’evolució històrica de les relacions internacionals i el seu impacte en la configuració dels sistemes de comunicació global i relacionar com els esdeveniments polítics i econòmics han influït en el desenvolupament dels mitjans i en la difusió de la informació.) Explicar l’evolució històrica de les relacions internacionals i el seu impacte en la configuració dels sistemes de comunicació global i relacionar com els esdeveniments polítics i econòmics han influït en el desenvolupament dels mitjans i en la difusió de la informació.
- SM27 (Analitzar la influència de les relacions internacionals en la regulació dels mitjans de comunicació i avaluar-ne l’impacte en la llibertat de premsa i l’accés a la informació.) Analitzar la influència de les relacions internacionals en la regulació dels mitjans de comunicació i avaluar-ne l’impacte en la llibertat de premsa i l’accés a la informació.
Continguts
Aquesta assignatura semestral té un doble objectiu: familiaritzar l'alumnat amb els instruments d'anàlisi propis de les Relacions Internacionals i oferir-li informació sobre esdeveniments internacionals rellevants. Aquesta informació, degudament seleccionada, els permetrà conèixer fets significatius a escala internacional i, alhora, examinar-los dins d'un marc analític.
El curs s'estructura en tres grans blocs: Teoria i Conceptes Estratègics, Estructura i Actors del Sistema Internacional, i La Societat Internacional Contemporània i Seguretat Humana. Cada bloc es divideix, al seu torn, en diversos temes, que no rebran necessàriament el mateix tractament en termes d'hores de classe. El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
L'alumnat treballarà a classe combinant els continguts del temari amb el seguiment de l'actualitat internacional al llarg del curs. No hi ha lectures obligatòries específiques per a cada tema, però sí una sèrie de lectures obligatòries de caràcter general (vegeu apartat corresponent) i el seguiment continuat dels mitjans de comunicació. A banda, hi ha lectures recomanades, recollides a la bibliografia final d'aquesta guia, així com altres que aniran sorgint durant les sessions. Les lectures, juntament amb els continguts treballats a classe, constitueixen la base de l'avaluació.
La bibliografia final és, de fet, un dels recursos més útils d'aquesta guia per aprofundir en els temes treballats a classe: hi trobareu obres molt recomanables i d'altres simplement recomanables, segons el seu interès per al curs. Tot i no ser-ne obligatòria la consulta, és un material que ajuda i molt a entendre millor la matèria i a seguir-la amb autonomia.
PROGRAMA: RELACIONS INTERNACIONALS
PART I. TEORIA I CONCEPTES ESTRATÈGICS
Tema 1. Les relacions internacionals com a àrea d'estudi
- La problemàtica internacional: per què la guerra i la pau constitueixen les preguntes fundacionals de la disciplina
- Origen de la disciplina: l'impacte social i intel·lectual de la Primera Guerra Mundial
- El projecte idealista inicial: la Societat de Nacions i la seguretat col·lectiva
- De l'idealisme als debats actuals: evolució de la disciplina fins avui
Tema 2. Els grans paradigmes teòrics de les relacions internacionals
- El Realisme: l'Estat, l'interès nacional i l'anarquia com a claus de lectura del sistema internacional
- El Liberalisme: interdependència, institucions internacionals i la viabilitat de la cooperació
- Constructivisme i veus crítiques: com les idees i les identitats construeixen la realitat política
- El debat sobre l'objecte de referència: estatocentrisme versus antropocentrisme en els estudis de seguretat
PART II. ESTRUCTURA I ACTORS DEL SISTEMA INTERNACIONAL
Tema 3. L'Estat i la distribució del poder
- L'Estat com a actor central: sobirania i tipologia (desenvolupats, en desenvolupament, fràgils, fallits)
- La jerarquia del sistema: potències hegemòniques, grans potències, potències mitjanes i regionals
- Polaritat i equilibri de poder: unipolaritat, bipolaritat, multipolaritat i l'emergència de blocs alternatius
Tema 4. Actors no estatals i dinàmiques transnacionals
- Organitzacions Internacionals Governamentals: tipologia i mecanismes de decisió (ONU, OTAN, UE)
- ONGs i societat civil global: capacitat d'influència, xarxes de pressió i límits
- Empreses transnacionals, fons sobirans d'inversió i plataformes digitals: pes econòmic, l'ecosistema mediàtic i de comunicació, i el poder geopolític de les corporacions (Big Tech)
- Xarxes il·lícites, crim organitzat transnacional i companyies militars privades: actors armats no estatals que desafien la seguretat de fronteres i condicionen agendes polítiques
Tema 5. Conflicte, cooperació i seguretat contemporània
- La noció de conflicte: tipologies i el mapa de la conflictivitat contemporània (guerres híbrides, ciberconflictes)
- La noció de cooperació: formal/informal, bilateral/multilateral, pública/privada
- L'arquitectura internacional de la cooperació: eficàcia dels organismes multilaterals clàssics (OCDE) davant la governança informal (G7, G20) i els nous bancs de desenvolupament (BRICS New Development Bank, AIIB)
PART III. LA SOCIETAT INTERNACIONAL DES DE 1945, LLEGIDA AMB SEGURETAT HUMANA
Tema 6. 1945: l'ordenament de la postguerra
- El diagnòstic de 1945: conseqüències estructurals de la Segona Guerra Mundial
- L'ONU i el manteniment de la pau: gènesi, principis i Carta (Capítols VI i VII)
- El sistema de Bretton Woods: l'arquitectura financera global (FMI, Banc Mundial, GATT)
- L'inici de la bipolaritat: aliances de blocs, esferes d'influència i dissuasió nuclear
Tema 7. Bipolarisme, descolonització i el trencament eurocèntric
- Evolució de la Guerra Freda: contenció, distensió, segona Guerra Freda i col·lapse de l'URSS
- Descolonització i la Conferència de Bandung (1955): noves sobiranies fora dels blocs
- La veu del Sud Global: No-Alineats, G-77 i UNCTAD en la cerca d'un Nou Ordre Econòmic Internacional
Tema 8. L'ordre de la postguerra freda i l'emergència de la Seguretat Humana (1989-2008)
- La globalització econòmica i el Consens de Washington: del GATT a l'OMC
- La dècada de l'intervencionisme humanitari: Ruanda i els Balcans en el debat sobre la sobirania
- El naixement formal de la Seguretat Humana (PNUD, 1994): definició i adopció com a marc analític
- Gènere i seguretat: la Resolució 1325 (2000) a l'agenda de seguretat internacional, abast real i limitacions
- L'11 de Setembre: terrorisme global i el retorn als enfocaments estatocèntrics
Tema 9. El segle XXI: crisis multidimensionals i reptes globals
- Migracions forçades i desplaçaments com a fenomen estructural de vulnerabilitat de drets
- Amenaces mediambientals i salut global: canvi climàtic i emergències sanitàries transfrontereres
- El retorn de la competència entre grans potències: EUA, Xina, Federació Russa
- Tecnologies emergents: intel·ligència artificial, ciberseguretat i guerra de la informació
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Debats i seminaris sobre teoría i dinàmiques internacionals | 17 | 0,68 | |
| Lectura i preparació dels textos que seran objecte de control a classe | 8 | 0,32 | |
| Classes magistrals amb ús de les TIC I debat en grup | 34 | 1,36 | |
| Redacció del treball en grup | 13 | 0,52 | |
| Estudi del temari de l'assignatura i lectures complementàries | 56 | 2,24 |
La dedicació de l'alumnat a aquesta assignatura es divideix en diversos tipus d'activitats, cadascuna amb un pes determinat d'hores de treball:
- Activitats dirigides: classes magistrals amb suport de les TIC, obertes al debat a partir de l'actualitat internacional, i amb suport de recursos audiovisuals i visuals (documentals, infografies) per estimular la reflexió; seminaris de discussió sobre teoria i dinàmiques internacionals.
- Activitats supervisades: lectura i preparació dels textos objecte de control a classe; treball en grup sobre un tema d'actualitat internacional triat per l'alumnat.
- Activitats autònomes: estudi del temari i lectures complementàries; estudi dels apunts de classe.
Nota: El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l'ús del llenguatge inclusiu.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l'assignatura, on l'alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi convenients i tota la informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Nota: Es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Pràctica avaluable | 15% | 4 | 0,16 | CM27, KM28, SM27 |
| Assistència i participació (classe, seminaris i debats, comentaris de text i altres activitats programades pel professorat) | 10% | 1 | 0,04 | CM27, KM28, SM27 |
| Treball de grup en relació a un tema de l'actual agenda internacional | 25% | 14 | 0,56 | CM27, KM28, SM27 |
| Examen escrit a l'aula sobre la totalitat de la matèria treballada al programa (apunts, lectures obligatòriesi investigacions de l'alumnat) | 50% | 3 | 0,12 | CM27, KM28, SM27 |
Avaluació Continuada (Sistema Ordinari)
Les dates de l'examen escrit, el lliurament del treball grupal i les activitats pràctiques es comunicaran a l'alumnat a principi de semestre.
- Examen escrit (50%): prova presencial sobre el contingut teòric i pràctic del curs. Cal una nota mínima de 5,0 per fer mitjana. La no presentació comporta "No Avaluable" (vegeu apartat corresponent).
- Treball grupal escrit i defensa oral (25%): activitat obligatòria, amb nota única per a tot l'equip (50% document escrit, 50% exposició oral). Nota mínima 5,0.
- Activitat pràctica presencial (15%): sessió de treball a l'aula. No recuperable, per la seva naturalesa presencial i d'execució en temps real. Una absència justificada (termini màxim 7 dies naturals) dona dret a una tasca alternativa; fora de termini, qualificació de 0.
- Participació activa (10%): intervenció i seguiment de l'alumnat al llarg del semestre. No recuperable.
Avaluació Única
L'alumnat que ho sol·liciti en temps i forma podrà acollir-s'hi. Totes les proves es realitzen el mateix dia, coincidint amb la data de l'examen ordinari.
- Examen escrit (50%): prova teoricopràctica presencial. Nota mínima 5,0.
- Treball de recerca individual (30%): lliurament el mateix dia de l'examen; tema fixat a l'inici del curs, sense presentació oral. Nota mínima 5,0.
- Prova pràctica presencial (20%): exercici d'aplicació a l'aula, el mateix dia. Nota mínima 5,0.
-
Cal superar cadascuna de les tres activitats amb una nota mínima de 5,0 per aprovar per aquesta via. Únicament l'examen escrit és recuperable; el treball de recerca i la prova pràctica no admeten recuperació, atesa la seva naturalesa.
Recuperació
Té dret a recuperació l'alumnat que hagi estat avaluat d'un conjunt d'activitats amb un pes mínim de 2/3 de la qualificació total de l'assignatura, i que hagi obtingut un suspens en el període ordinari.
- Examen escrit (Avaluació Continuada i Única): recuperable mitjançant un nou examen escrit presencial, en la data oficial.
- Treball grupal (Avaluació Continuada): recuperable individualment, mitjançant un examen escrit presencial sobre els continguts del tema assignat al treball. Aquesta nota substitueix la del bloc a l'acta.
- No recuperables: activitat pràctica (15%) i participació (10%) en Avaluació Continuada; treball de recerca (30%) i prova pràctica (20%) en Avaluació Única.
Prova de síntesi (alumnat de 2a matrícula o posterior)
L'alumnat matriculat per segona vegada o més podrà optar, en lloc del sistema d'avaluació continuada, a una prova de síntesi: un examen únic, escrit i presencial, que avalua el conjunt de continguts i competències de l'assignatura. Aquesta via no requereix assistència a classe ni la realització del treball en grup o de l'activitat pràctica. Es realitzarà el mateix dia que l'examen de l'avaluació ordinària. Cal una nota mínima de 5,0 per superar-la.
Aquesta via és diferent de l'Avaluació Única: la prova de síntesi és exclusiva per a alumnat repetidor i consisteix en una única prova global, mentre que l'Avaluació Única combina diverses activitats (examen, treball, pràctica) i és oberta a tothom.
Criteris de qualificació a l'acta
L'alumnat que no obtingui la nota mínima de 5,0 a l'examen escrit o a qualsevol altra activitat amb mínim establert tindrà l'assignatura suspesa, encara que la mitjana ponderada global sigui igual o superior a 5,0.
"No Avaluable": segons l'article 266.9 de la Normativa Acadèmica de la UAB, s'aplicarà quan l'estudiant no hagi aportat prou evidències d'avaluació. En aquesta assignatura:
- Presentar-se a l'examen escrit ordinari implica, per si sol, rebre sempre una nota numèrica a l'acta.
- La no presentació a l'examen escrit ordinari (o, en Avaluació Única, a la jornada oficial de proves) comporta automàticament "No Avaluable", encara que s'hagin lliurat altres activitats.
Plagi i frau acadèmic
La comissió de qualsevol irregularitat (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA no autoritzat expressament en aquesta guia) que pugui alterar significativament una qualificació es penalitzarà amb un 0 en aquell acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que se'n pugui derivar. Si es produeixen diverses irregularitats en una mateixa assignatura, o si l'acte afectat és requisit de nota mínima per aprovar, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Ús de la Intel·ligència Artificial (IA)
Es permet l'ús de tecnologies d'IA exclusivament en tasques de suport (cerca bibliogràfica o d'informació, correcció de textos, traduccions). L'alumnat ha d'identificar les parts generades amb IA, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre la seva influència en el procés i el resultat. La manca de transparència es considerarà falta d'honestedat acadèmica, amb penalització parcial o total, o sancions majors en casos greus.
Procediment en cas de sospita
En cas de sospita (treball generat per IA sense referenciar, elaborat per altres persones, copiat, o fora dels supòsits permesos), el professorat podrà sol·licitar a l'estudiant el treball previ o materials que en demostrin l'autoria original, i demanar-li que en justifiqui el procés. També podrà fer servir sistemes d'identificació d'IA o altres mètodes de comprovació. Si es detecten irregularitats, el treball podrà qualificar-se amb un 0, sense perjudici de mesures disciplinàries addicionals.
Bibliografia
Lectures obligatòries
- BARBÉ, Esther, Relaciones Internacionales. Madrid: Tecnos, 2020 (4a ed.). Aquest manual constitueix l'obra de referència per a una part important del contingut de l'assignatura. El seu contingut serveix com a marc general per al seguiment del programa. Cada capítol incorpora, així mateix, bibliografia específica que permet aprofundir en els diferents temes del programa.
- McMAHON, Robert, La Guerra Fría. Una breve introducción. Madrid: Alianza Editorial, 2009. Lectura de referència per al seguiment dels orígens i l'evolució del sistema internacional de la Guerra Freda, especialment rellevant per a la Part III del programa (La societat internacional contemporània).
- Seguiment de l'actualitat internacional. Lectura regular i sistemàtica de la secció internacional de la premsa nacional i internacional (mitjans de comunicació escrits, digitals i audiovisuals), com a part integrant del treball continuat de l'assignatura.
- Altres lectures complementàries indicades pel professorat. El professorat podrà proposar lectures addicionals (notícies, articles de premsa, textos d'anàlisi o articles acadèmics) al llarg del curs, en funció del desenvolupament del programa. Aquests materials podran facilitar-se a classe o a través del Campus Virtual.
Bibliografia complementària
La bibliografia següent ofereix una selecció de manuals, obres de referència i estudis especialitzats que permeten aprofundir en els continguts de l'assignatura. Combina obres clàssiques de la disciplina amb treballs recents que incorporen noves perspectives teòriques i geogràfiques sobre les relacions internacionals, la seguretat i l'ordre internacional contemporani.
Manuals i obres generals de referència
- ARENAL, Celestino del, Introducción a las relaciones internacionales. Madrid: Tecnos (darrera edició disponible).
- BAYLIS, John; SMITH, Steve; OWENS, Patricia (eds.), La globalització de la política mundial. Una introducció a les relacions internacionals. Madrid: Alianza Editorial (darrera edició disponible en castellà).
- JACKSON, Robert; SØRENSEN, Georg, Introducción a las relaciones internacionales. Teorías y enfoques. Oxford University Press (edició en castellà).
- LUNDESTAD, Geir, East, West, North, South. Major Developments in International Politics since 1945. Londres: SAGE.
- NEILA HERNÁNDEZ, José Luis (coord.), Historia de las relaciones internacionales. Madrid: Alianza Editorial, 2018.
Teoria de les relacions internacionals
- ACHARYA, Amitav; BUZAN, Barry (eds.), The Making of Global International Relations. Origins and Evolution of IR at Its Centenary. Cambridge: Cambridge University Press, 2019.
- ARON, Raymond, Paz y guerra entre las naciones. Madrid: Alianza Editorial.
- BULL, Hedley, La sociedad anárquica. Un estudio sobre el orden en la política mundial. Madrid: Los Libros de la Catarata.
- CARR, Edward H., La crisis de los veinte años (1919-1939). Una introducción al estudio de las relaciones internacionales. Madrid: Los Libros de la Catarata.
- HALLIDAY, Fred, Las relaciones internacionales en un mundo en transformación. Madrid: Los Libros de la Catarata.
- MORGENTHAU, Hans J., Escritos sobre política internacional. Madrid: Tecnos.
- WALTZ, Kenneth N., Teoría de la política internacional. Buenos Aires: Grupo Editor Latinoamericano.
- WENDT, Alexander, Teoría social de la política internacional. Madrid: Catarata.
Seguretat internacional, conflictes i pau
- BUZAN, Barry; HANSEN, Lene, The Evolution of International Security Studies. Cambridge: Cambridge University Press, 2009.
- FISAS ARMENGOL, Vicenç. Hegemonías, bloques y potencias en el siglo XXI. El orden mundial tras la guerra de Ucrania, Madrid, Los Libros de La Catarata, 2022.
- KALDOR, Mary, Las nuevas guerras. La violencia organizada en la era global. Barcelona: Tusquets.
- NYE, Joseph S., El futuro del poder. Barcelona: Paidós.
- TICKNER, J. Ann; SJOBERG, Laura (eds.), Feminism and International Relations. Conversations about the Past, Present and Future. Routledge, 2011.
- WEISS, Thomas G., What's Wrong with the United Nations and How to Fix It. Cambridge: Polity Press, 2016.
Ordre internacional, globalització i transformacions contemporànies
- ACHARYA, Amitav, The End of American World Order. Cambridge: Polity Press, 2018.
- IKENBERRY, G. John, Liberal Leviathan. The Origins, Crisis, and Transformation of the American World Order. Princeton University Press, 2011.
- PALOMO GARRIDO, Aleksandro, Auge y expansión de la globalización. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2022.
- PALOMO GARRIDO, Aleksandro, Apogeo y declive de la globalización. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2022.
- RODRIK, Dani, La paradoja de la globalización. Barcelona: Antoni Bosch, 2012.
- STIGLITZ, Joseph E., El malestar en la globalización revisitado. Madrid: Taurus, 2018.
- ZAKARIA, Fareed, El mundo después de Estados Unidos. Barcelona: Espasa, 2009.
Revistes
- Afers Internacionals (CIDOB): https://www.cidob.org/publicaciones/revista-cidob-dafers-internacionals y otras publicaciones CIDOB: https://www.cidob.org/publicaciones
- African Security Research: https://www.tandfonline.com/journals/rasr20
- Alerta 20..! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz (Escola de Cultura de Pau de la UAB): https://escolapau.uab.cat/ca/inicio/alerta-informe-sobre-conflictes-drets-humans-i-construccio-de-pau/
- Colombia Internacional - Universidad de los Andes: https://revistas.uniandes.edu.co/index.php/colombia-int
- Cooperation and Conflict: https://journals.sagepub.com/home/cac
- Estudios Internacionales - Universidad de Chile: https://revistaei.uchile.cl/
- European Journal of International Relations: https://journals.sagepub.com/home/EJT
- Foreign Affairs: https://www.foreignaffairs.com/
- Foreign Policy: https://foreignpolicy.com/
- International Affairs: https://academic.oup.com/ia
- International Security: https://direct.mit.edu/isec
- Journal of Contemporany China: https://www.tandfonline.com/journals/cjcc20
- Keesing’s World New Archives: www.keesings.com
- Le Monde Diplomatique (Fr): https://www.monde-diplomatique.fr/ (Esp): https://mondiplo.com/
- Nueva Sociedad - FES: https://nuso.org/
- Política Exterior: https://www.politicaexterior.com/
- Revista Brasileira de Política Internacional: https://www.ibri-rbpi.org/
- Revista Contexto Internacional. Instituto de Relações Internacionais: https://contextointernacional.iri.puc-rio.br/cgi/cgilua.exe/sys/start.htm
- Revista Electrònica d’Estudis internacionals (Espanya): https://reei.tirant.com/reei/
- Review of International Studies: https://www.cambridge.org/core/journals/review-of-international-studies
- Third World Quarterly: https://www.tandfonline.com/journals/ctwq20
- World Politics: https://www.press.jhu.edu/journals/journals-latest
Recursos en línea
Uppsala Conflict Data Program (UCDP), Conflict Data — ucdp.uu.se
Amnistia Internacional - https://www.es.amnesty.org/
CIDOB - http://www.cidob.org
Comitè d´ajuda al desenvolupament de l’OCDE - https://www.oecd.org/en/about/committees/development-assistance-committee.html
FMI - https://www.imf.org/es/home
ForeignAffairs -http://www.foreignaffairs.org/
Foreign Affairs Latinoamérica - https://revistafal.com/
Foreign Policy – https://foreignpolicy.com/
Global Report on Internal Displacement (GRID), IDMC: internal-displacement.org
Heidelberg Institute of International Conflict Research (HIIK) - https://hiik.de/?lang=en
https://hiik.de/?lang=en - http://www.isn.ethz.ch/
Igarapé Institute — igarape.org.br
Institute for Economics & Peace — https://www.economicsandpeace.org/reports/
Institute for Security Studies - https://issafrica.org/
Institute for War and Peace Reporting (IWPR) - http://www.iwpr.net/index.pl?home_index.html
Inter Press Service (IPS) — ipsnews.net
International Crisis Group — crisisgroup.org
Le Monde Diplomatique: http://www.monde-diplomatique.fr/
Naciones Unidas: http://www.un.org/spanish
Real Instituto Elcano - https://www.realinstitutoelcano.org/
ReliefWeb - United Nations Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (OCHA) - https://reliefweb.int/
SIPRI - Stockholm International Peace Research Institute - https://www.sipri.org/
The Swedish Institute of International Affairs - http://www.ui.se/
The WWW Virtual Library: International Affairs Resources https://internationalaffairsresources.com/
UNHCR Global Trends — unhcr.org
Uppsala Conflict Data Program (UCDP), Conflict Data — ucdp.uu.se
Women, Peace and Security Index, Georgetown Institute / PRIO — https://giwps.georgetown.edu/the-index/
World Report, Human Rights Watch — hrw.org
Programari
Aquesta assignatura no té un programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 11 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |