
Periodisme de Proximitat
Codi: 103090Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Periodisme | OP | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Aida Martori Muntsant
- Correu electrònic :
- aida.martori@uab.cat
Equip docent
- Marc Bataller Serra
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'alumnat interessat a cursar l'assignatura ha d'haver aconseguit uns nivells acceptables o suficients de domini de l'expressió periodística, sobretot quant a l'ús i la definició de gèneres periodístics (com l'entrevista, el reportatge o l'informe periodístic de dades), a més de tenir uns nivells mínims de coneixements sobre l'estructura, el funcionament i l'organització dels mitjans de comunicació a Catalunya i Espanya. L'alumnat ha de tenir interès per la vida política, econòmica, social i cultural dels àmbits territorials de proximitat, sobretot dels municipals i comarcals, i pel paper que hi juguen els mitjans de comunicació especialitzats en la informació d'actualitat i la comunicació en general d'aquests àmbits.
Objectius
L'assignatura de Periodisme de Proximitat proposa explicar i aclarir coneixements bàsics de temàtiques clau dels àmbits que tradicionalment s’entenen com locals o de proximitat (política local, institucions i administracions locals, economia municipal, planejament urbanístic, manifestacions i activitats culturals, associacionisme, participació ciutadana...). Aquestes temàtiques són assumptes molt habituals i majoritaris de la tasca informativa dels mitjans de proximitat, i es constata que durant els diversos cursos del grau s'estudien assignatures vinculades amb l'economia i la política, l'aplicació del coneixement del funcionament de les administracions i institucions en la cobertura de processos electorals o de l'aprovació de pressupostos públics requereix l'explicació més detallada d'aquests coneixements bàsics.
L'assignatura vol aportar, d’altra banda, informació i dades per reflexionar sobre l’estructura, els canvis i el funcionament d’aquests suports i mitjans de comunicació a Catalunya, per tal d’entendre la seva evolució des de finals dels anys 70 del segle passat, la seva situació actual i els seus reptes de futur, especialment després dels processos de digitalització de mitjans, de la incidència de les xarxes socials en les cobertures informatives i l'agenda de temes, i de la crisi econòmica que, des del 2008, ha afectat el camp periodístic i l'estructura dels mitjans de comunicació, especialment els de proximitat. S'inclourà la reflexió sobre desafiaments contemporanis, com ara l'ús de la IA als mitjans de proximitat.
Resultats d'aprenentatge
- CM09 (Proposar narratives periodístiques que afavoreixin l’equitat de gènere, el respecte a la diversitat, la integritat de la llibertat sexual i la representació igualitària del gènere en l’esfera pública.) Proposar narratives periodístiques que afavoreixin l’equitat de gènere, el respecte a la diversitat, la integritat de la llibertat sexual i la representació igualitària del gènere en l’esfera pública.
- CM10 (Integrar la cobertura periodística dels ODS en temes de ciència, política i societat i assegurar que se’n fa difusió en mitjans d’abast local, regional i global.) Integrar la cobertura periodística dels ODS en temes de ciència, política i societat i assegurar que se’n fa difusió en mitjans d’abast local, regional i global.
- KM10 (Definir els fonaments del periodisme polític, internacional i de proximitat i destacar-ne les funcions en la democràcia.) Definir els fonaments del periodisme polític, internacional i de proximitat i destacar-ne les funcions en la democràcia.
- SM09 (Fer servir adequadament fonts d’informació, tècniques d’investigació periodística i processos de documentació en la cobertura de temes polítics, socials i científics.) Fer servir adequadament fonts d’informació, tècniques d’investigació periodística i processos de documentació en la cobertura de temes polítics, socials i científics.
- SM10 (Produir informació periodística sobre problemàtiques polítiques i socials i assegurar una perspectiva equilibrada basada en les dades i en el rigor de la informació periodística.) Produir informació periodística sobre problemàtiques polítiques i socials i assegurar una perspectiva equilibrada basada en les dades i en el rigor de la informació periodística.
- SM11 (Determinar la responsabilitat dels mitjans en la representació de col·lectius vulnerables i minories en la informació política, social i científica.) Determinar la responsabilitat dels mitjans en la representació de col·lectius vulnerables i minories en la informació política, social i científica.
Continguts
TEMES TEÒRICS
Tema 1. Introducció al periodisme de proximitat. Aproximacions teòriques i pràctica professional.
Tema 2. Informació local i ecosistema de mitjans de proximitat a Catalunya. Tipologia de mitjans locals i incidència de les polítiques de comunicació en el mapa de mitjans locals.
Tema 3. Els mitjans locals comunitaris: de l’al·legalitat a la legalització?
Tema 4. La ràdio local: forta presència de les emissores municipals.
Tema 5. Les televisions locals (per TDT i en línia).
Tema 6. La Xarxa Audiovisual Local (XAL) i l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
Tema 7. La premsa local.
Tema 8. La digitalització del mitjans locals i mitjans nadius digitals.
Tema 9. Periodisme rural i densitat informativa.
De manera transversal, s'abordaran els reptes actuals dels mitjans i el periodisme de proximitat, com ara l'ús de la Intel·ligència Artificial (IA).
CONEIXEMENTS SOBRE MATÈRIES D'ÀMBITS DE PROXIMITAT
TEMÀTICA 1.- L'Estat en l'àmbit local. Competències de l'Administració local. Política o gestió? Organització bàsica d'un ajuntament. Organigrama tipus. Reglament orgànic municipal i/o de participació ciutadana. Àrees i macro-àrees municipals. La complexitat de les plantilles laborals: funcionaris d'habilitació estatal, funcionaris locals i treballadors laborals.
TEMÀTICA2.- Economia municipal. Pressupostos municipals. Ingressos i despeses. Organismes municipals de l'àmbit econòmic: empreses mixtes, instituts, òrgans autònoms... Finançament municipal. Reivindicacions municipalistes i recursos públics. Crisi i recursos municipals.
TEMÀTICA 3.- L’urbanisme, competència bàsica municipal. La fal·làcia de la neutralitat del planejament urbanístic. Política, ideologia i urbanisme. El concepte de \"model\" territorial o de ciutat (paràmetres bàsics: demografia, vies de comunicació, sectors econòmics, habitatge, equipaments, zones verdes, mobilitat social). Figures urbanístiques i planejament. Administracions i urbanisme.
TEMÀTICA 4.- Eleccions municipals. Sistemes polítics i electorals. Circumscripcions i aplicació de la fórmula d'Hondt. Contradiccions i supeditacions als interessos dels partits. Representants del territori o dels partits? Llistes tancades, obertes i desbloquejades. Administracions supramunicipals: consells comarcals i diputacions (institucions sense elecció directa).
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Pràctiques d'aula (concreció de l'aplicació de coneixements específics del periodisme de proximitat de cara a l'elaboració de les pràctiques d'avaluació) | 18 | 0,72 | |
| Tutories i avaluació de les pràctiques periodístiques i de la prova complementària | 10 | 0,4 | |
| Clases teòriques (estructura i evolució dels mitjans de proximitat) | 14 | 0,56 | |
| Lectures, anàlisi de documentació, preparació i realització de pràctiques periodístiques en àmbits de proximitat | 90 | 3,6 | |
| Seminaris (coneixements sobre temàtiques bàsiques dels mitjans de proximitat: administració local, política local, economia municipal i planejament urbanístic) | 18 | 0,72 |
METODOLOGIA DOCENT
TEORIA i PRÀCTIQUES:
Les sessions de teoria se centraran en els continguts definits com a temes, és a dir l'evolució dels mitjans de proximitat i la seva estructura, i seran per a tot el grup durant la primera hora. El grup es divideix en 2 subgrups en les sessions de pràctiques de laboratori, que es desenvoluparan en aules o seminaris convencionals (no en aules d'ordinadors), cadascun a càrrec d'un professor o professora.
Les sessions del curs es conformen com a sessions bàsicament expositives, especialment en el cas de la teoria, tot potenciant la reflexió de l’alumnat sobre la funció i les estructures de mitjans de comunicació de proximitat; i d’altra banda, d’exposició inicial del professorat i debat conjunt amb l’alumnat i d’aplicació pràctica en el cas de les pràctiques de laboratori, amb l’objectiu de sintetitzar coneixements bàsics dins de les temàtiques dedicades a matèries habituals en l’exercici del periodisme de proximitat.
Durant algunes sessions de pràctiques es concreten les característiques i paràmetres de les pràctiques que l’alumnat ha de realitzar al llarg del quadrimestre.
Algunes sessions poden incloure exposicions de persones en actiu en el sector del periodisme i els mitjans de proximitat, per tal que expliquin exemples i reptes de la seva pràctica professional, i que apropin la realitat del sector a l'alumnat.
Aquesta assignatura incorpora metodologies actives i innovadores en l'aprenentatge. Concretament, s'aplica l'Aprenentatge basat en Reptes amb l'objectiu de resoldre desafiaments reals del sector professional. Així mateix, de manera complementària, es pot implementar la metodologia de la classe invertida (flipped classroom), proporcionant materials previs a l'alumnat per a la seva posterior anàlisi i pràctica a l'aula.
PRÀCTIQUES:
Es realitzen pràctiques contextualitzades en un àmbit de proximitat concret seleccionat per l’alumne/a (que pot ser un municipi, una comarca, un districte o zona de Barcelona o d'una altra gran ciutat), que s'han de lliurar en format de peces periodístiques (les característiqueses concretaran al principi de curs).
Algunes pràctiques poden elaborar-se no individualment sinó per part de dues o tres persones (si està prou justificat). Això fora recomanable si existeix coincidència en el tema escollit o de l’àmbit territorial de l'alumnat en qüestió. Les pràctiques seran valorades bàsicament pels seus continguts i les aportacions informatives que configuren dins dels seus àmbits de proximitat, però es tindrà molt en compte la concreció periodística i la seva correcció formal o d'escriptura.
Es potenciarà la inclusió de narratives i dinàmiques de treball multimèdia i transmèdia, i la reflexió crítica sobre l'ús d'eines digitals i Intel·ligència Artificial (IA).
CONSIDERACIONS TRANSVERSALS:
El plantejament de l'assignatura incorporarà la perspectiva de gènere en totes les vessants possibles, des dels continguts a les metodologies aplicades a les dinàmiques de treball i la participació de l'alumnat a l'aula, de manera que es faciliti una interacció igualitària. Així mateix, es potenciarà l'ús del llenguatge inclusiu i es promourà la paritat en la selecció de fonts per a les peces periodístiques.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi convenients i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Pràctiques periodístiques (2 peces periodístiques sobre àmbits de proximitat concrets i escollits per cada alumne o alumna) | 40% | 0 | 0 | SM09, SM10, SM11 |
| Examen sobre els continguts impartits a teoria | 20% | 0 | 0 | CM09, CM10, KM10, SM11 |
| Treball de reflexió grupal relacionat amb els continguts de teoria | 15% | 0 | 0 | CM09, CM10, KM10, SM11 |
| Examen sobre els continguts impartits a seminari | 20% | 0 | 0 | CM09, CM10, SM10, SM11 |
| Participació activa a classes i seminaris | 5% | 0 | 0 | CM09, CM10, KM10, SM09, SM10, SM11 |
Les competències d'aquesta matèria seran avaluades amb les activitats següents:
a) Bloc teòric:
a.1. Examen sobre els continguts impartits a teoria (20%). Cal aprovar l’examen, i es podrà recuperar en període de reavaluació.
a.2. Un treball grupal relacionat amb els continguts teòrics que s’imparteixen a les sessions de teoria (15%). Implicarà aplicar els continguts teòrics i demostrar-ne la comprensió, així com demostrar la capacitat de reflexió per part de l’alumnat, i caldrà fer una exposició oral. Aquesta activitat no serà recuperable en període de reavalauació (no cal treure nota mínima d’aquesta activitat avaluativa per a superar l’assignatura i, si està suspesa, es farà mitjana igualment). Es tracta d'una activitat basada en la metodologia activa d'Aprenentatge basat en Reptes, on l'alumnat s'enfrontarà a un desafiament real del sector professional. El treball es desenvoluparà en tres fases (Involucrar-se, Investigar i Actuar) i finalitzarà amb la proposta i presentació de solucions transferibles al sector.
b) Bloc de seminaris:
b.1. Dues peces periodístiques sobre temàtiques de l’àmbit local (40% de la nota: 20% cada peça). Es lliuren al llarg del curs (s’anunciaran les dates a principi de curs) i es poden fer per parelles o grups. Cal aprovar totes dues peces per superar l’assignatura. Si alguna queda suspesa, es podrà reelaborar i lliurar en període de reavalauació (si no es recupera, quedarà la nota del reportatge suspès com a final de l’assignatura, o la mitjana si es tenen suspesos tots dos).
b.2. Examen sobre els continguts impartits a seminari (20%). Cal aprovar l’examen, i es podrà recuperar en període de reavaluació.
b.3. Intervenció als seminaris (5%). No cal nota mínima i no es pot reavaluar. Implica l’assistència i la participació activa a les sessions.
Les dates de tots els lliuraments i activitats avaluatives seran anunciades a principis de curs i es faran públiques al Campus Virutal.
Per a optar a reavaluació de les activitats avaluatives que ho permeten, l’alumnat ha d’haver lliurat/haver-se presentat a aquella activitat avaluativa en la data fixada pel professorat (d’altra manera, no tindrà opció a recuperar-la). A més, l’alumnat tindrà dret a la recuperació de les activitats que contemplen reavaluació si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.
Avaluació única:
En una sola data, que serà anunciada a principi de curs, l’alumnat que s’aculli a la modalitat d’avaluació única, haurà de realitzar les següents activitats avaluatives:
- Examen sobre els continguts impartits a teoria (20%). Cal aprovar l’examen, i es podrà recuperar en període de reavaluació.
- Presentació d’un treball individual relacionat amb els continguts teòrics que s’imparteixen a les sessions de teoria (20% de la nota). Implicarà aplicar els continguts teòrics i demostrar-ne la comprensió, així com aplicar la capacitat de reflexió per part de l’alumnat, i caldrà fer una exposició oral. Aquesta activitat no serà recuperable en període de reavalauació (no cal treure nota mínima d’aquesta activitat avaluativa per a superar l’assignatura i, si està suspesa, es farà mitjana igualment).
- Realitzar l’examen sobre els continguts impartits a seminari (20%). Cal aprovar l’examen, i es podrà recuperar en període de reavaluació.
- Lliurar dues peces periodístiques sobre temàtiques d’àmbit local (40% -20% cada peça-). No són recuperables.
L’alumnat d’avaluació única tindrà opció de recuperar les activitats avaluatives 1 i 3 en la data de reavaluació (examen sobre continguts impartits a teoria i examen sobre els continguts impartits a seminari). Ni el treball individual relacionat amb els continguts teòrics ni les dues peces periodístiques es podran recuperar. La raó és perquè fer un treball d'aquesta característiques resulta pràcticament impossible amb el temps del que disposem a la recuperació.
En totes les modalitats d'avaluació, quan es consideri que l’estudiant no ha pogut aportar prou evidències d’avaluació es qualificarà aquesta assignatura com a no avaluable.
Ús de la Intel·ligencia Artificial (IA): Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la transcripció d'entrevistes, la correcció de textos o les traduccions. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Avís important: La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, suplantació d'identitat, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats. En cas de diverses irregularitats, la nota global de l'assignatura serà 0.
A qualsevol estudiant sospitós de presentar tasques que hagin estat generades per IA, elaborades per altres persones o copiades; incloguin contingut generat per IA sense referenciar, o que no es trobin dins els supòsits permesos, se li podrà demanar el treball previ o d'altres materials que puguin demostrar que es tracta d'un treball inèdit i fruit de la seva autoria original. També es podrà sol·licitar que expliqui o justifiqui per separat la seva feina. El professorat també podrà utilitzar sistemes d'identificació d'ús de la IA o portar a terme les tasques de comprovació que consideri convenients. Si després de la revisió es detecta que s’han comès irregularitats, el treball pot ser qualificat amb un zero i l'estudiant pot estar subjecte a més mesures disciplinàries.
Bibliografia
Bàsica:
Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2026). Butlletí d’informació sobre l’audiovisual de Catalunya https://www.cac.cat/index.php/acords-recerca/biac-%28-informes-del-sector-quadrimestrals-%29 (Informes quadrimestrals)
Costera Meijer, Irene (2010). Democratizing journalism?: Realizing the citizen’s agenda for local news media. Journalism Studies, 11(3), 327–342. https://doi.org/10.1080/14616700903500256
Gulyas, Agnes & Baines, David (2020). The Routledge companion to local media and journalism. Routledge.
Martori Muntsant, Aida (2023). Las dinámicas multimedia y transmedia en la prensa de proximidad: ¿utopía o realidad? Un análisis del caso catalán. Revista Mediterránea de Comunicación, 14(2), 299–309. https://doi.org/10.14198/MEDCOM.23868
Nielsen, Rasmus Kleis (Ed.). (2019). Local journalism : the decline of newspapers and the rise of digital media. I.B. Tauris. https://doi.org/10.5040/9780755695171
Complementària:
Bisiani, Simona; Gulyas, Agnes & Heravi, Bahareh (2025). Mapping News Geography: A Computational Framework for Classifying Local Media Through Geographic Coverage Patterns. Anthology of Computers and the Humanities, 3, 861-882.
Caro González, Francisco J.; Rivas-de-Roca, Rubén; Garrido Lora, Manuel, & García-Gordillo, Mar (2024). Indicador de Compromiso Social (ICS) en el periodismo de proximidad: hacia un modelo de calidad en los medios locales.
De Sola Pueyo, Javier (2020). Informar sobre la despoblación desde la mirada de los periodistas rurales. Estudios sobre el mensaje periodístico, 3 (27), 825-832. https://doi.org/10.5209/esmp.70958
Domingo, David; Alborch, Federica & Araüna, Núria (2009). La informació de proximitat als informatius televisius catalans. Bellaterra: Observatoride la Comunicació Global (InCom-UAB).
Gifreu, Josep & Corominas, Maria (1991). Construir l’espai català de comunicació. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Centre d’Investigació en la Comunicació.
Guimerà i Orts, Josep Àngel (2012). La conceptualizació de l’objecte d’estudi en la recerca sobre comunicació local a Catalunya (1981-2006): de mesocomunicació a mitjans de proximitat. Trípodos, 30, 111-123.
Guimerà i Orts, Josep Àngel (2006). La televisió local a Catalunya: un model en profunda transformació. Quaderns del CAC, 26, 141-149.
Guimerà Orts, Josep Àngel, del Rocío Monedero Morales, Carmen, & Martori Muntsant, Aida (2017). Digitalización, crisis económica y televisión pública local en España. Los casos de Andalucía y Cataluña (2010-2015). Revista Latina de Comunicación Social, 72, 574–589. https://doi.org/10.4185/RLCS-2017-1180
Guillamet, Jaume (1983). La Premsa comarcal : Un model català de periodisme popular. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Gulyas, Agnes; O’Hara, Sarah & Eilenberg, Jon (2019) Experiencing Local News Online: Audience Practices and Perceptions, Journalism Studies, 20:13, 1846-1863. https://doi.org/10.1080/1461670X.2018.1539345
Jerónimo, Pedro (2024). Local journalism, global challenges: news deserts, infodemic and the vastness in between. Livros de Comunicaçao.
McCollough, Kathleen; Crowell, Jessica K. & Napoli, Philip M. (2017) Portrait of the Online Local News Audience, Digital Journalism, 5:1, 100-118. https://doi.org/10.1080/21670811.2016.1152160
López, Bernat; Huertas Bailén, Amparo; Navarro Bosch, Celina; Peres-Neto, Luiz (eds) (2025). Informe de la comunicació a Catalunya 2023–2026. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Generalitat de Catalunya i Institut de la Comunicació (InCom-UAB). https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2023/284362/infcomcat_a2023.pdf
Mallero, Maria Rosario Onieva (2025). Tendencias académicas en el análisis del periodismo de proximidad: propuesta de una revisión bibliográfica. Ambitos: Revista internacional de comunicación, 67, 176-196.
Martori Muntsant, Aida (2026). ¿Cómo la televisión pública de proximidad se adapta a la digitalización? Una nueva categorización de la TDT-L. Obra Digital, 29, 67-84. https://doi.org/10.25029/od.2026.490.29
Martori Muntsant, Aida (2024). Prensa local ante la digitalización: innovación y viabilidad del periodismo de proximidad. Ámbitos. Revista Internacional De Comunicación, (64), 104–119. https://doi.org/10.12795/Ambitos.2024.i64.02
Martori Muntsant, Aida (2019). Televisión de proximidad o televisión local? El impacto de la proximidad cultural en los estudios de televisión en la era digital. ZER: Revista de Estudios de Comunicación= Komunikazio Ikasketen Aldizkaria, 24(47). https://doi.org/10.1387/zer.21073
Metzgar, Emily T.; Kurpius, David D. & Rowley, Karen M. (2011). Defining hyperlocal media: Proposing a framework for discussion. New Media & Society, 13(5), 772-787. https://doi.org/10.1177/146144481038509
Moragas Spà, Miquel de (1988). Espais de comunicació : experiències i perspectives a Catalunya. Edicions 62.
Negreira-Rey, María Cruz; López-García, Xosé & Rodríguez-Vázquez, Ana-Isabel (2024). El periodismo local reinventa estrategias. Decálogo para los desafíos en tiempos de inteligencia artificial. Infonomy, 2(1). https://doi.org/10.3145/infonomy.24.008
Nicolás, Oscar E. (2014). Periodismo Ciudadano: nuevas formas de comunicación información y acción social. Revista de Estudios de Juventud, (105), 9-23.
Serrano-Puche, Javier (2020). Periodismo constructivo: una respuesta a las razones de los usuarios para evitar las noticias. Cuadernos.Info, (46),153–177. http://dx.doi.org/10.7764/cdi.46.1714
Straubhaar, Joseph D. (2008). Rethinking Cultural Proximity: Multiple Television Flows for Multilayered Cultural Identities. Paper: International Communication Association, TBA, Montreal, Quebec, Canada.
Straubhaar, Joseph D. (2007). World television: From global to local. Los Angeles: Sage.
Townend, Judith (2015). Hyperlocal media and the news marketplace. In: Barnett, S.; Townend, S. Media Power and Plurality: From Hyperlocal to High-Level Policy. Palgrave Macmillan, pp. 83-98.
Vídeo:
García, Antonio (2018). Cómo el periodismo local puede transformar comunidades. Antonio García Encinas. TEDxValladolid [Vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=kuVB0u30Dtc
Programari
No és necessari cap programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 11 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 12 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |