Logo

Psicologia Social del Món Contemporani

Codi: 102601
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Psicologia OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Blanca Callen Moreu
Correu electrònic :
blanca.callen@uab.cat

Equip docent

Marisela Montenegro Martinez
Joan Pujol Tarres
Luz María Martinez Martinez
Blanca Callen Moreu

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Es recomana haver cursat prèviament les assignatures “La dimensió social de la persona” i “Influència social i grups”.

Aquesta assignatura, juntament amb la de “Dimensió social de la persona”,  de primer, i la de “Influencia social i grups”, de segon, són la base que us prepara per a cursar la menció en Anàlisi i Intervenció Psicosocial i per a obtenir els coneixements necessaris sobre la dimensió psicosocial de la persona que és present a totes les mencions de psicologia.

Objectius

En un món marcat per transformacions socials accelerades, desigualtats persistents i noves formes de governança, l’assignatura Psicologia Social del Món Contemporani convida l’estudiantat a conèixer i transformar com es construeixen les subjectivitats, les identitats i les relacions socials des d’una mirada crítica i compromesa amb la justícia social. El curs analitza els mecanismes de poder que configuren la vida quotidiana, les normes socials i les polítiques públiques en quatre blocs de contingut. El primer bloc, Gubernamentalitat, diversitat i inclusió, introdueix els conceptes de govern de la subjectivitat, disciplina i desig, i seguretat, tot posant en qüestió com les institucions i discursos socials modelen la nostra manera de ser i estar al món.El segon bloc, El govern de la identitat i la (des)igualtat de gènere, se centra en el sistema sexe/gènere com a dispositiu de poder que travessa la salut mental i la violència sistèmica, analitzant com la psicologia pot contribuir a la transformació social a través d’una mirada interseccionali inclusiva. El tercer bloc, El govern de la ciutadania i la protecció social, aborda les crisis contemporànies de la cura i redefineix el concepte de ciutadania des d’una perspectiva ètica i col·lectiva. Es reflexiona sobre la cura com a pràctica social i política, i es plantegen nous horitzons per a una ciutadania més justa i solidària. El quart bloc, Psicologia de la Intervenció Social, explora diferents eines teòriques i metodològiques a través de les quals s’aborden les necessitats socials i els fenòmens que es consideren com a problemes socials en la contemporaneïtat. A través d’exemples concrets, s’analitza de quina manera Psicologia de la Intervenció aborda les interaccions socials com a nucli d’intervenció cap al benestar i la justícia social.  

A partir d'aquestes premisses s'estableixen els següents objectius:

  • Analitzar críticament els mecanismes de governamentalitat i el seu impacte en la construcció de la subjectivitat i les relacions socials.
  • Comprendre el sistema sexe/gènere com un dispositiu de poder que configura la identitat, la salut mental i la violència sistèmica, adoptant una perspectivainterseccional.
  • Conceptualitzar la ciutadania des d'una perspectiva ètica i col·lectiva, i reflexionar sobre el paper de la cura com a pràctica social i política per a una societat més justa.
  • Identificar i avaluar eines teòriques i metodològiques de la psicologia de la intervenció social per abordar necessitats i problemes socials contemporanis. 
  • Aplicar una mirada crítica i compromesa amb la justícia social per qüestionar les normes socials i les polítiques públiques que configuren la vida quotidiana. 
  • Proposar i argumentar estratègies d'intervenció psicològica que fomentin el benestar i la justícia social.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i comparar conceptes i processos psicosocials que mostren la dimensió social del comportament individual de la persona.
  2. Aplicar conceptes i identificar processos psicosocials en l'anàlisi del comportament de la persona en relació amb la seva pertinença a categories socials i al seu context social.
  3. Aplicar conceptes i identificar processos psicosocials en l'anàlisi dels elements que faciliten i obstaculitzen la comunicació social.
  4. Expressar preguntes i respostes sobre conceptes i processos psicosocials explicats en classe.
  5. Documentar conceptes i processos psicosocials mitjançant la recerca d'exemples en la vida quotidiana.
  6. Exposar públicament l'anàlisi i els resultats de recerques psicosocials.
  7. Identificar les principals tècniques de recerca d'informació en fonts documentals de la psicologia social.
  8. Utilitzar les tècniques de recerca d'informació en fonts documentals de la psicologia social per a produir diferents tipus d'informes o monografies científiques.
  9. Utilitzar la informació recollida i classificada amb les tècniques anteriors per a reproduir experiències clàssiques de la recerca psicosocial.
  10. Treballar en equip.
  11. Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els coneixements, habilitats i valors adquirits.
  12. Reconèixer i apreciar les valoracions externes sobre la pròpia actuació.
  13. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  14. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  15. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  16. Identificar les implicacions socials, econòmiques i/o mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  17. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  18. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
  19. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  20. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  21. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  22. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  23. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  24. Comunicar de manera inclusiva, evitant un ús sexista o discriminatori del llenguatge.
  25. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  26. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  27. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  28. Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
  29. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i/o mediambientals.

Continguts


  • Bloc I: Gubernamentalitat, diversitat i inclusió.


  • Bloc 2: El govern de la identitat/subjectivitat i la (des)igualtat de gènere: el Sistema de Gènere.


  • Bloc 3: El govern de la ciutadania i la protecció social en el món contemporani.


  • Bloc 4: Psicologia de la Intervenció Social.




Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lectura i anàlisi de text 27 1,08
Classes teòriques 13,5 0,54
Elaboració treballs en grup 25 1
Elaboració treballs individuals 12 0,48
Anàlisi de casos pràctics (seminaris en grup petit) 24 0,96
Estudi 22 0,88
Tutories 10 0,4
Recerca de documentació 14,5 0,58

L’assignatura s’imparteix en grups grans i en grups petits.

Les classes en grups grans són classes magistrals (tipus conferència), mentre que els seminaris en grups petits es tracta de classes sobre casos pràctics on predominarà el treball en grup.

Les classes en grups grans es faran en sessions d’1 hora i mitja, una vegada a la setmana, durant 9 setmanes (13,5 hores en total).

Les classes en grups petits es faran en sessions de 2 hores, una vegada a la setmana, durant 12 setmanes (24 hores en total).

Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació si així ho determinen les autoritats competents. L'equip docent detallarà a través de l'aula moodle o del mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/online de les diferents activitats dirigides i d'avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Ev1 Informe grupal cas pràctic 1 10% 0 0 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 20, 22, 23, 25, 27, 28, 29
Ev6 Examen escrit individual tipus test 45% 1 0,04 2, 3, 5, 6, 7, 13
Ev4 Informe grupal cas pràctic 4 10% 0 0 1, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 15, 16, 17, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 28
Ev5. Prova de verificació d'aprenentatge 10% 1 0,04 2, 3, 5, 6, 7, 13
Ev3 Informe grupal cas pràctic 3 10% 0 0 1, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 28
Ev2 Informe grupal cas pràctic 2 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 24, 25, 26, 29
Ev0 Participació a classes. 5% 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 10, 13, 15, 17, 24, 25

Avaluació continua


Per superar l'assignatura és necessari obtenir una nota global igual o superior a 5 (suma de notes proporcional al valor percentual indicat per a cada evidència d'aprenentatge) i una nota igual o superior a 4 a l'Ev6 (prova tipus test amb un pes del 45% de la nota final). En cas de no aconseguir aquests requisits, la nota màxima a consignar en l' expedient acadèmic serà de 4.5 punts.

També s'inclou l'evidència Ev0, que proporciona un 5% de la nota si s'ha assistit i participat en un 80 % de les classes.


NO AVALUABLE: Qui hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes de menor al 40% de la qualificació total de l'assignatura constarà com a "No avaluable".


Recuperació: Podrà optar l'alumnat que, havent participat en les activitats avaluades amb un pes igual o major a 2/3 de la qualificació total, hagi assolit una nota mínima total de 3,5 i no hagi superat l'assignatura al llarg de l'avaluació contínua. En la prova es podran recuperar les evidències de rendiment insuficient en un format anàleg al presentat durant el procés d'avaluació contínua. La qualificació màxima que es pot obtenir en aquesta reavaluació és 5.


Plagi o còpia: si es detecta en algun dels lliuraments (treballs sobre casos pràctics o proves escrites) plagi o còpia, l'avaluació d'aquest treball serà 0, i si té lloc més d'una vegada, l'assignatura serà suspesa.

No es preveu que l' estudiantat de 2a matrícula o posterior s'avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.


Taula resum d'evidències, incloent codi de l'evidència, denominació, setmana de realització i/o lliurament, pes en percentatge, format de presentació (oral, escrit o ambdues), autoria (individual, col·lectiva o ambdues), via de presentació (presencial, virtual o ambdues). En funció del calendari de les sessions dels grups de pràctiques, pot variar la setmana de lliurament del cas pràctic. Per aquest motiu, apareixen dues possibles setmanes d'entrega per a alguns casos pràctics.

Codi Denominació Setmana Pes Format Autoria Via Presentació
Ev0 Participació en Classe 1-17 5% Escrit Individual Virtual
Ev1 CAS PRÀCTIC 1 4 10% Ambdós Col·lectiva Virtual
Ev2 CAS PRÀCTIC 2 7 10% Ambdós Col·lectiva Ambdós
Ev3 CAS PRÀCTIC 3 13 10% Ambdós Col·lectiva Virtual
Ev4 CAS PRÀCTIC 4 16 o 17 10% Ambdós Col·lectiva Presencial
Ev5 PROVA de verificació d'aprenentatge 7 10% Escrit Individual Virtual
Ev6 EXAMEN FINAL TIPUS TEST 2n període avaluatiu 45% Escrit Individual Presencial


Nota: El treball en equip és una competència que es treballa en l'assignatura. Per aquest motiu, els grups de treball es creen aleatòriament a l'inici del curs i varien cada dues evidències (Ev1-Ev2, Ev3-Ev4). Es permet el canvi de grup en ocasions puntuals i justificades.


EL LLIURAMENT DE LA TRADUCCIÓ DE LES PROVES D'AVALUACIÓ PRESENCIALS ES REALITZARÀ SI ES COMPLEIXEN ELS REQUERIMENTS ESTABLERTS A L'ARTICLE 263 I ES REALITZA LA SEVA SOL·LICITUD LA SETMANA 4 TELEMÀTICAMENT (e-FORMULARI) (més informació al web de la facultat).


Retorn

Tipus de retorn EV Setmana
Escrit Ev1, Ev2, Ev3, Ev4 6, 9, 15, 18
Digitalment EV0, Ev5, Ev6 18 (Ev0), 7 (Ev5), 20 (Ev6)


Avaluació única


L'AVALUACIÓ UNICA ES DEMANA TELEMÀTICAMENT (E-FORMULARI) EN EL PERÍODE ESPECÍFIC (més informació al web de la Facultat).

L'avaluació única es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l'assignatura. S'avaluaran tots els continguts de l'assignatura en condicions similars de format i autoria (individual o col·lectiva) per a cadascuna de les evidències. Per a les evidències 1, 2, 3, i 4, vinculades a casos pràctics, es lliuraran i presentaran en grup o individualment (a determinar) els treballs que se sol·licitin. A més, s'haurà de respondre per escrit a una pregunta individual per a cadascuna d'elles per tal de verificar l'aprenentatge individual assolit. L'evidència 2, d'avaluació de competències orals, es realitzarà grupalment o de forma individual a través del registre d'un vídeo que es lliurarà el mateix dia. L'evidència 6 (prova escrita tipus test) serà la mateixa que per a la resta de l'alumnat. L'evidència 0, sobre participació a classe, s'avaluarà mitjançant una pregunta de reflexió sobre l'assignatura i l' aprenentatge realitzat.


TAULA D' ACTIVITATS D' AVALUACIÓ ÚNICA
Nom i descripció de l' evidència Pes Durada en hores de l' acte presencial Data de realització / lliurament
Ev0: Resposta oral a pregunta de reflexió sobre l'assignatura i l'aprenentatge realitzat 5% Pregunta individual oral. 15 minuts 2n període avaluatiu
Ev1: Lliurament grupal/individual (a determinar) d'informe escrit CAS PRÀCTIC 1 + pregunta individual sobre el cas. 10% Pregunta individual escrita CAS PRÀCTIC 1,15 minuts. 2n període avaluatiu
Ev2: Lliurament de gravació en vídeo grupal/individual (a determinar) CAS PRÀCTIC 2 + pregunta individual sobre el cas. 10% Pregunta individual escrita CAS PRÀCTIC 2, 15 minuts. 2n període avaluatiu
Ev3: Lliurament grupal/individual (a determinar) d'informe escrit CAS PRÀCTIC 3 + pregunta individual sobre el cas. 10% Pregunta individual escrita CAS PRÀCTIC 3, 15 minuts. 2n període avaluatiu
Ev4: Lliurament grupal/individual (a determinar) d'informe escrit CAS PRÀCTIC 4 + pregunta individual sobre el cas. 10% Pregunta individual escrita CAS PRÀCTIC 4, 15 minuts. 2n període avaluatiu
Ev5: Prova de verificació d' aprenentatge 10% Prova online tipus TEST, 30 minuts 2n període avaluatiu
Ev6: Examen tipus TEST individual. 45% Examen escrit tipus TEST, 1 hora. 2n període avaluatiu


Recuperacio: S' aplicarà el mateix sistema de recuperació que en el de l' avaluació continuada.


Ús de la intel·ligència artificial

En l'assignatura de "Psicologia Social del Món Contemporani" assumim que en les evidències es farà ús d'eines d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part del procés d'aprenentatge i en l'elaboració dels treballs. Vivim en un món en constant transformació, i la IA és una tecnologia que ja està redefinint molts àmbits de la nostra societat. Cal, per tant, aprendre a interactuar amb aquestes tecnologies de manera efectiva, critica i ètica. La formació universitària constitueix un moment ideal per familiaritzar-se amb la IA, explorar les seves capacitats i entendre les seves limitacions. Per això, els treballs hauran d' incloure una reflexió crítica sobre com la IA ha influït en el seu procés i en el resultat final de l' activitat, a més d' identificar quines parts o tasques s' han realitzat amb aquesta tecnologia i especificar les eines utilitzades. La contribució personal en l' anàlisi i la reflexió ha de ser sempre significativa. Aprofiteu aquest espai per experimentar, aprendre i integrar aquestes tecnologies de forma responsable en la vostra formació. Més informació sobre ús d'IA i treballs acadèmics en https://publicacions.uab.cat/es/revistas/politica-ia


Enlace a las pautas de evaluación de la facultad: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

Bibliografia

Bibliografia bàsica

Argyriou, Konstantinos and Platero Méndez, Lucas. (2025). Transmedicalism and epistemic injustice: the case of Marisela and the Civil Registry in the Community of Madrid. Revista Crítica de Ciências Sociais [Online], 137 | 2025 URL: http:// journals.openedition.org/rccs/17503 ; DOI: https://doi.org/10.4000/14y4o

Ávila Cantos, D., Cassián Yde, N., García García, S., & Pérez Pérez, M. (2017). The field of evaluation and social intervention. Open University of Catalonia.

Berroeta, H. (2014). The work of Community Psychology: Coordinates for a cartography. Psychoperspectives, 13(2), 19–31. https://doi.org/10.5027/psicoperspectivas-Vol13-Issue2-fulltext-352

Goikoetxea Iturregui, Marije (2024) Perspectiva ética de los cuidados. Grand Place. Pensamiento y cultura/Pentsamendua eta Kultura, num. 22, Cuidados, pp. 17-30: https://marioonaindiafundazioa.org/2025/07/27/grand-place-no-22-cuidados/

Gough, B. (Ed.). (2025). The Palgrave Handbook of Critical Social Psychology (2º ed. 2025). Springer Nature Switzerland. https://doi.org/10.1007/978-3-031-80533-2

Kohen, B. (2005). Ciudadanía y ética del cuidado. En Elisa Carrió y Diana Mafia (comp.) Búsquedas de sentido para una nueva política. Buenos Aires: Paidós.

Pujal i Llombart, M., M. Calatayud and P. Amigot. 2020. "Subjectivity, Social Inequality, and Gender Discomforts: A Rereading of the DSM-V." International Journal of Sociology. 78(2): e155. https://doi.org/10.3989/ris.2020.78.2.18.113

Sánchez-Antonio, J. C. (2021). The problem of the subject in Michel Foucault: Towards a critical sociology of social action. Editorial Universidad del Rosario. https://elibro.net/es/ereader/uab/198506


Bibliografia complementària

Amigot Leache, Patricia. 2022. "Gender, Power and Violence. An intersubjective approach". Politics and Society 59(1):e72354. doi:10.5209/poso.72354.

Barrio, J., Franco Aguirre, M. J., & Suárez Zárate, D. (2021). Psychology and neoliberalism: Government of oneself and of others. Journal of Psychology: (University of Antioquia), 13(2), 1–24. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8935309

Bettache, K., A. Travaglino, G., & Beattie, P. (2026). Redefining power in social psychology. British Journal of Social Psychology, 65(1), e70031. https://doi.org/10.1111/bjso.70031

Broggi, M.A. (2003). Gestió dels valors "ocults" en la relació clínica. Med. clín (Ed. impr.) , 705-709.

Camacho, M. A. M., & Valencia, N. M. (2018). Social Intervention as an Object of Study: Discourses, Practices, Problematizations and Proposals. Athenea Digital. Journal of Social Thought and Research, 18(3), e-2055. https://doi.org/10.5565/rev/athenea.2055

Caponi, Sandra. 2022. "Psychopharmacological Management of Femininity: Antipsychotics for Unsubmissive Women". Resistances. Journal of the Philosophy of History 3(6):e21094. doi:10.46652/resistances.v3i6.94.

Caponi, Sandra, Jesús ez Martínez Sevilla, and Leticia Hummel do Amaral. 2023. "Gender Bias in Discourse and Psychiatric Interventions." Revista Estudos Feministas 31(1):e93055. doi:10.1590/1806-9584-2023v31n193055.

Carrasquer, P. (2013). El redescubrimiento del trabajo de cuidados: algunas reflexiones desde la sociología. Cuadernos de relaciones laborales, 31(1), 91-113.

Ciccia, R., & Sainsbury, D. (2018). Gendering welfare state analysis: tensions between care and paid work. European Journal of Politics and Gender, 1(1-2), 93-109.

Climent, María Teresa, i Marta Carmona, ed. 2018. Transpsychiatry. Queer Approaches in Mental Health. Madrid: Spanish Association of Neuropsychiatry.

Crespo, E., Fernández-Villanueva, C., & Devillard, M. J. (2024). La economía plateada: un dispositivo productor de subjetividad y prácticas neoliberales. Dossieres EsF, 53, 22-31.

Daly, M., and Lewis, J. (2000). The concept of social care and the analysis of contemporary welfare states. The British Journal of Sociology , 51 (2), 281-298.

Durán Heras, M. A. (2018). La riqueza invisible del cuidado. Valencia: Universidad de Valencia.

Esping Andersen, G. (1993). Los tres mundos del Estado del Bienestar. Alfons el Magnànim. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació.

Fernández Villanueva, M. C., Artiaga Leiras, A., & Dávila De León, M. C. (2013). Cuidados, género y transformación de identidades. Cuadernos de Relaciones Laborales, Vol. 31, Núm. 1: 57-89

García Dauder, S. 2020. "Feminist Critical Theory as an Epistemic Corrective in Psychology". Atlantic. International Journal of Feminist Studies 4(1):117-50. doi:10.17979/arief.2019.4.1.4843.

García Dauder, Dau, Barragán Gómez, Silvestre, & Guzmán Martínez, Grecia. (2025). A critical review of the approach to trans mental health. Convergence, 32, e24561. Epub 2025, Sep 22.https://doi.org/10.29101/crcs.v32i1.24561

Guzmán, A. M. (2014). Changing metaphors in the social psychology of public action: From intervening to getting involved. Athenea Digital. Journal of Social Thought and Research, 14(1), 3–28. https://doi.org/10.5565/rev/athenea.793

Guzmán Martínez, Grecia, Margot Pujal i Llombart, Enrico Mora Malo, i Dau García Dauder. 2021. "Feminist Antecedents of Mutual Support Groups in the Loco Movement: A Historical-Critical Analysis." Salud Colectiva 17:e3274. doi:10.18294/sc.2021.3274.

Hall, S. (1996). Who needs “identity”? In S. Hall & P. du Gay (Eds.), Questions of Cultural Identity (pp. 1–17). Sage Publications.

Medina Cárdenas, O. (2019). The government of happiness. Analysis of self-help discourses in Positive Psychology. Quaderns de psicologia. International journal of psychology, 21(1), e1481–e1481. https://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.1481

Montero, M. (2004). Relations between Community Social Psychology, Critical Psychology and Liberation Psychology: A Latin American Response. Psykhe (James), 13(2), 17–28. https://doi.org/10.4067/S0718-22282004000200002

Molinier, P., Legarreta, M. (2016) Subjetividad y materialidad del cuidado: ética, trabajo y proyecto político. Papeles del CEIC, vol. 2016/1. http://dx.doi.org/10.1387/pceic.16084

León Cedeño, A. (2007). Constructive barter: Seeking respectful ways of working with counter-hegemonic practices.

León Cedeño, A. A. (2012). Community Psychology of the Everyday. Editorial Académica Española.

Paiva, V., Ayres, J. R., Capriati, A., Amuchástegui, A., & Pecheny, M. (2018). La dimensión psicosocial del cuidado. En Prevención, promoción y cuidado. Enfoques de vulnerabilidad y derechos humanos. Buenos Aires: Ed. Teseo.

Pavón-Cuéllar, D. (2019). Critical Psychology: Definition, Background, History and Present. Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo.

Pérez Pérez, Beatriz, Margot Pujal i Llombart, and Enrico Mora. 2022. "Human Rights and Psychiatric Power in Dispute: Towards a Radicalization of Democracy?" Direito e Práxis 1-33. doi:10.1590/2179-8966/2022/65459e.

Pie Balaguer, A. (2019). La insurrección de la vulnerabilidad. Para una pedagogía de los cuidados y la resistencia. Edicions Universitat Barcelona.

Sáenz, J. D. (2007). Topics for reflection in social intervention. CS Journal, (1), 189–215. https://doi.org/10.18046/recs.i1.406

Sánchez Vidal, A. (2002). Applied Social Psychology: Theory, Method and Practice. Pearson Education.

Thomas, C. (1993). Deconstruint conceptes de cura. Sociology , 27 (4), 649-669.

Tommasino, N. (2020). The Production of the Commons: Keys to a Reconfiguration of­Community Social Psychology. Puerto Rican Journal of Psychology, 31(2), 222–236. https://www.repsasppr.net/index.php/reps/article/view/630

Torns, T., Borrás, V., Moreno, S., & Recio, C. (2012). El trabajo de cuidados: un camino para repensar el bienestar. Papeles de relaciones ecosociales y cambio global, 119: 93-101.

Valderrama, C. J. G., & Martínez, M. M. (2015). Governmentality and Inclusion/Exclusion Relations: Social Intervention Devices Aimed at Immigrant Women in Spain. Universitas Psychologica, 14(5), 1667–1680. https://doi.org/10.11144/Javeriana.up14-5.grie

Vega Solís, C. (2009). Culturas del cuidado en transición: espacios, sujetos e imaginarios en una sociedad de migración (Vol. 139). Editorial UOC.

Wiesenfeld, E. (2014). Community Social Psychology in Latin America: Consolidation or Crisis? Psychoperspectives. Individual and Society, 13(2), 6–18. https://doi.org/10.5027/psicoperspectivas-Vol13-Issue2-fulltext-357

Zahid, S., Kumari, U., & Khan, A. (2024). The dark side of social media: The emergence of Snapchat Dysmorphia syndrome. International Journal of Surgery: Global Health, 7(2), e0410. https://doi.org/10.1097/GH9.0000000000000410

Programari

Aquesta assignatura fomenta l'ús de programari lliure per raons ètiques i polítiques. Recomanem a l'alumnat que utilitzi sistemes operatius lliures.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 3 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 4 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 111 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 112 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 113 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 114 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 211 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 212 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 213 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 214 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 311 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 312 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 313 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 314 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 411 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 412 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 413 Català segon quadrimestre matí-mixt