Disseny d'Equips i Resistència de Materials
Codi: 102437Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Enginyeria Química | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Albert Canet Morral
- Correu electrònic :
- albert.canet@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Haver assolit els coneixements de les assignatures cursades els anys anteriors.
Objectius
Conèixer la resistència de materials, els esforços i les tensions que es generen.
Dimensionar bigues i estructures senzilles, d’acord als criteris de resistència i d’acord a la normativa aplicable.
Estudiar la deformació de l’elàstica.
Aprendre els fonaments de la corrosió i degradació de materials, i la seva aplicació a les plantes químiques.
Conèixer els paràmetres de treball dels aparells a pressió d’acord a la normativa.
Ampliar els coneixements d’operacions unitàries apresses els anys anteriors per poder definir els serveis de planta.
Introduir els aspectes de normativa i de seguretat en el disseny de les plantes industrials.
Aprendre els fonaments d'instal·lacions elèctriques.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar, avaluar i dissenyar elements de resistència de materials, equips de procés, instal·lacions i estructures portants.
- Analitzar, avaluar i dissenyar serveis generals de planta química.
- Discriminar les diferents alternatives en el dimensionament d'elements constructius.
- Contrastar amb objectivitat les diferents alternatives en el disseny d'equips de procés, instal·lacions i estructures portants.
- Treballar de manera autònoma.
- Identificar el tipus de material més adequat per a cada component del projecte.
Continguts
1.- Resistència de materials
Diagrama tensió-deformació. Zona elàstica i zona plàstica. Materials fràgils i materials ductils. Tensió límit, tensió admisible, coeficient de seguretat.
Peces prismàtiques. Centre de gravetat. Eixos de referència. Equilibri estàtic. Equilibri elàstic. Secció crítica.
Tipus de forces i moments. Suports. Peces hipostàtiques, isostàtiques i hiperestàtiques.
Mètode de les seccions. Criteri de signes. Esforç normal i esforç tallant. Moment torsor i moment flector. Diagrames d’esforços.
Principi d’equivalència. Tensions normals i tensions tangencials.
2.- Dimensionament de peces
Peces sotmeses a flexió pura, simple, desviada i composta. Fórmula de Navier. Perfils. Moment d’inèrcia. Moment resistent
Peces sotmeses a esforç tallant. Fórmula de Collignon. Moment estàtic. Tensió equivalent. Punts crítics.
3.- Deformacions
Desplaçament i girs.
Equació diferencial de l’elàstica. Mètode de la doble integració
4.- Corrosió de materials
Corrosió dels metalls. Consideracions electroquímiques. Velocitat de corrosió.
Formes de corrosió. Corrosió ambiental. Prevenció de la corrosió
5.- Aparells a pressió
Pressió d'operació. Pressió de disseny. Temperatura d'operació. Temperatura de disseny.
Materials. Tensió màxima admissible de disseny i factors de seguretat. Tolerància de fabricació
Recipients a pressió interna i externa
6.- Serveis de planta
Serveis de subministrament d'energies. Serveis de subministrament de fluids.
Aigua de refrigeració. Vapor. Fluids tèrmics. Fred industrial. Aire comprimit. Nitrogen. Altres.
7.- Protecció contra explosions en ambients indutrials
Líquids inflamables i combustibles. Temperatura d'inflamació (Flash point). Temperatura d'autoignició o autoinflamació (Ignition temperature). Energia mínima d'ignició (E.M.I.). Límits d'inflamabilitat
Pols explosives. Factors de risc. Paràmetres característics de les explosions de pols.
8.- Instal·lacions elèctriques
Sistemes elèctrics de potència. Previsió de càrregues. Paràmetres de les línies elèctriques. Estudi del curt-circuit. Caigudes de tensió. Cables elèctrics i canalitzacions. Xarxes de distribució. Transformadors.
Aparamenta elèctrica. Motors. Il·luminació. Proteccions de sistemes elèctrics.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes de problemes | 15 | 0,6 | |
| Tutories | 15 | 0,6 | |
| Estudi | 25 | 1 | |
| Treball | 10 | 0,4 | |
| Resolució de problemes | 30 | 1,2 | |
| Treball | 30 | 1,2 | |
| Classes de teoria | 20 | 0,8 |
Classes magistrals i classes aplicades de resolució de problemes
L'alumnat haurà de realitzar un treball d'un tema relacionat amb l'assignatura
El campus virtual serà utilitzat per comunicació amb l'alumnat
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova parcial 2 | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Prova parcial 1 | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Treball | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
a) Procés i activitats d’avaluació programades
L'assignatura consta de les activitats d'avaluació següents:
- Prova parcial 1; 40% qualificació final
- Prova parcial 2; 40% qualificació final
- Treball; 20% qualificació final; el treball és en grup i consta d'una memòria, una presentació oral a classe i preguntes a la presentació; el contingut del treball i les dates es publicarà al Campus Virtual.
Per poder aprovar l'assignatura cal que obtenir un 5 de nota ponderada de les activitats d'avaluació; cada prova parcial ha de tenir una nota mínima de 3.5 per poder fer aprovar l'assignatura.
No es considera avaluació única a aquesta assignatura.
b) Programació d’activitats d’avaluació
La calendarització de les activitats d’avaluació es comunicarà al Campus Virtual; les proves parcials també es publiquen al web de l'Escola d'Enginyeria.
c) Procés de recuperació
La recuperació consta de dues parts, corresponents a les proves parcials.
Realitzar una prova parcial de recuperació i entregar-la per la seva correcció implica renunciar a la nota de la prova parcial anterior corresponent.
El treball no és recuperable.
d) Procediment de revisió de les qualificacions
Per a cada activitat d’avaluació, s’indicarà lloc, data i hora de revisió en la que la persona podrà revisar l’activitat amb el professor. En aquest context, es podran fer reclamacions sobre la nota de l’activitat, que seran avaluades pel professorat responsable de l’assignatura. Si la persona no es presenta a aquesta revisió, no es revisarà posteriorment aquesta activitat.
e) Qualificacions
Matricules d’honor. Es pot atorgar fins a un 5% de MH dels total de l'alumnat matriculats. Només es podran atorgar a alumnat que hagin obtingut una qualificació final igual o superior a 9,5; no es consideren MH els alumnes que s'hagin avaluat a la recuperació
Un alumne es considerarà no avaluable (NA) si no s’ha presentat a cap activitat d’avaluació de l’assignatura
f) Irregularitats per part de l’estudiant, còpia i plagi
Sense perjudici d'altres mesures disciplinaries que s'estimin oportunes, es suspendrà amb un 0 l'assigantura sense possibilitat de recuperació al curs en curs aquells estudiants que facin irregularitats. Les irregularitats són copiar, plagiar i deixar copiar.
g) Avaluació dels estudiants repetidors
Els estudiants repetidors poden conservar la nota del treball realitzat al curs anterior.
Les activitats i la seva programació poden ser subjectes de canvis segons imprevistos i/o incidències; es comunicarà al Campus Virtual
Bibliografia
-William D. Callister, Jr, INTRODUCCIÓN A LA CIENCIA E INGENIERIA DE LOS MATERIALES, Tomo I, Editorial Reverté (1996).
William D. Callister, Jr, INTRODUCCIÓN A LA CIENCIA E INGENIERIA DE LOS MATERIALES, Tomo II, Editorial Reverté (1996).
Richard A. Flinn; Paul K Trojan, MATERIALES DE INGENIERIA Y SUS APLICACIONES, McGraw-Hill (1979).
S. L. Chawla; R.K. Gupta, MATERIALS SELECTION FOR CORROSION Control, ASM Internacional (1993).
F. A. Champion, ENSAYOS DE CORROSIÓN, Urmo, Bilbao (1976)
J. C Scully, THE FUNDAMENTALS OF CORROSION, Pergamon Press, Oxford, (1975).
U.R. Evans, CORROSIONES METÁLICAS, Reverté, Barcelona, (1987).
U. K. Evans, AN INTRODUCTION TO METALLIC CORROSION, 3rd edition, Edward Arnold, Baltimore, (1981).
William A. Nash, RESISTENCIA DE MATERIALES, McGraw-Hill (1993)
T. H. Courtney, “MECHANICAL BEHAVIOR OF MATERIALS”, McGraw-Hill Book Co., New York, (1990).
S. Timoshenko, “RESISTENCIA DE MATERIALES”, Espasa Calpe
Samartin, A. RESISTENCIA DE MATERIALES. Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos.
Viedma, A. RESISTENCIA DE MATERIALES. ETSEIT.
Chuse, R. i Carson B.E. PRESSURE VESSELS, THE ASME CODE SIMPLIFIED. Editorial McGraw Hill.
Megyesy, E.F. MANUAL DE RECIPIENTES A PRESIÓN: DISEÑO Y CÁLCULO. Editorial Noriega.
Perry. MANUAL DEL INGENIERO QUÍMICO.
García Torrent, J. (editor). SEGURIDAD INDUSTRIAL EN ATMÓSFERAS EXPLOSIVAS. Laboratorio Oficial J.M.Madariaga. UPM.
Programari
---
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 21 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 211 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 211 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 212 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |