
Dret de la Seguretat Social
Codi: 102293Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Dret | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Carolina Gala Duran
- Correu electrònic :
- carolina.gala@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Per tal d'assolir un òptim seguiment de la matèria és convenient haver cursat Dret del Treball i de la Seguretat I i II, atès que determinades institucions del contracte de treball --particularment la suspensió i l'extinció del contracte de treball-- tenen incidència en l'acció protectora de la Seguretat Social.
La docència de l'assignatura se impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Objectius
Dret de la Seguretat Social s'imparteix en el quart curs del grau de Dret. És una matèria de notable repercusió econòmica i social, i amb una clara incidència en l'activitat de les empreses i en la vida dels individus. El dret de la Seguretat Social ha assolit una autonomia creixent del Dret del treball atès que el Dret de la Seguretat Social té com a pretensió la protecció de tota la ciutadania, no només d'aquelles persones que han desenvolupat o desenvolupen una activitat laboral o professional. Tanmateix, la ubicació de Dret de la Seguretat Social a l'itinerari d'Empresa exigeix subratllar les obligacions empresarials en la matèria, així com en la protecció de les persones que desenvolupin una activitat enquadrades en el règim general de la Seguretat Social, que és el règim que afecta a la majoria de les empreses.
Des del punt de vista formatiu les finalitats concretes de Dret de la Seguretat Social són:
-Identificar el concepte, l'objecte, les fonts i les competències estatals, autonòmiques i europees en matèria de Seguretat Social.
-Diferenciar entre àmbit subjectiu del sistema de Seguretat Social, nivells de protecció, finançament i gestió.
-Identificar les obligacions de les empreses en matèria d'actes de comunicació (inscripció, afiliació, altes i baixes) i de cotització. Diferenciar entre contingències professionals i contingències comunes.
-Identificar les prestacions tècniques, subsidis i pensions dispensats pel sistema de de Seguretat Social. Diferenciar-les de les prestacions que es poden dispensar des de la previsió empresarial.
Resultats d'aprenentatge
- Utilitzar diferents tecnologies de la informació i la comunicació.
- Tenir habilitat per prendre decisions.
- Reconèixer i resoldre problemes.
- Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
- Comunicar de manera persuasiva els punts de vista propis.
- Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
- Demostrar eficàcia en un entorn canviant, a l'hora d'enfrontar-se a noves tasques, responsabilitats o persones.
- Interpretar i comprendre textos normatius laborals, sentències de l'ordre social i convenis col·lectius.
- Explicar i identificar el contingut i l'abast d'aquesta terminologia a tercers.
- Descriure el contingut mínim i imprescindible dels documents juridicolaborals que s'utilitzen actualment: contractes de treball, convenis col·lectius o comunicacions entre empresa i treballador, entre d'altres.
- Redactar els documents esmentats amb un contingut i un estil adequats.
- Definir el contingut i la utilitat dels butlletins normatius i jurisprudencials i les bases de dades utilitzats en el marc laboral.
- "Interpretar la normativa laboral tenint en compte les regles generals d'interpretació i el principi ""pro operario""."
- Aplicar el principi d'irrenunciabilitat dels drets laborals.
- Identificar els punts i els aspectes que són objecte de reforma i integrar-los adequadament amb la part vigent de l'ordenament jurídic o de la jurisprudència i/o de la doctrina judicial.
- Identificar les disposicions transitòries i derogatòries de les normes juridicolaborals i aplicar-les adequadament, en combinació amb el principi de condició més beneficiosa.
- Identificar els diferents individus i grups socials i els seus interessos en l'àmbit d'aplicació del dret del treball: treballadors, empresaris, sindicats, associacions patronals, representants en l'empresa.
- Enumerar els mitjans utilitzats (negociació col·lectiva, concertació social) pels grups i individus per a incidir en la creació del dret del treball.
- Identificar les bases de dades de caràcter comercial i saber-les utilitzar adequadament.
- Descriure les bases de dades d'administracions públiques espanyoles i organitzacions europees i internacionals i saber accedir a les novetats que aquestes puguin facilitar.
- Detectar els casos en què la negociació col·lectiva, els pactes unilaterals o les decisions unilaterals de l'empresa vulneren la igualtat entre homes i dones en el treball.
- Detectar quan un pla d'igualtat té una efectivitat apreciable pel que fa a l'assoliment de la igualtat en l'empresa.
- Conèixer els mecanismes aplicables a cada situació.
- Conèixer els fonaments de les àrees jurídiques de les relacions laborals en els supòsits específics de les administracions públiques.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
Continguts
MARC GENERAL
TEMA 1. ORDENACIÓ JURÍDICA DEL SISTEMA DE LA SEGURETAT SOCIAL
0. Antecents normatius: de les assegurances socials a la Seguretat Social. El concepte de risc social.
1. Ordenació jurídica del sistema de la Seguretat Social a Espanya.
1.1. Reconeixement constitucional de la Seguretat Social i el seu desenvolupament legal i reglamentari.
1.2. Concepte de Dret de la Seguretat Social i els seus principis informadors.
1.3. Reforma de la Seguretat Social. Reptes actuals: mesures per a evitar la discriminació entre homes i dones (causes i impacte de la \"bretxa de pensions\"). Envelliment de la població.
2. Potestat legislativa de les Comunitats Autònomes en matèria de Seguretat Social.
3. Internacionalització del Dret de la Seguretat Social.
3.1. Normes europees.
3.3. Convenis internacionals.
TEMA 2. CONFIGURACIÓ DEL SISTEMA ESPANYOL DE LA SEGURETAT SOCIAL
1. Àmbit subjectiu del sistema de la Seguretat Social.
1.1. Àmbit subjectiu del nivell contributiu.
1.2. Àmbit subjectiu del nivell no contributiu.
2. Nivells del sistema de la Seguretat Social.
2.1. Nivell contributiu.
2.2. Nivell no contributiu.
3. Estructura del nivell contributiu de la Seguretat Social.
3.1. Règim General.
3.2. Regímens especials. Sistemes especials.
4. Acció protectora del sistema de la Seguretat Social.
4.1. Aspectes generals de l’acció protectora:
A) Característiques: a) irrenunciabilitat; b) inembargabilitat; c) caràcter tributable; d) nombre de pagues per pensió.
B) Regles comunes a les prestacions: a) prescripció i caducitat; b) reintegrament per cobrament indegut; c) quantia màxima i mínima; d) actualització de les pensions.
4.2. Acció protectora bàsica: situacions protegides i prestacions. Accidents de treball, accidents no laborals, malalties comunes i malalties professionals.
4.3. Acció protectora complementària: Serveis Socials, assistència social i millores voluntàries.
TEMA 3. FINANÇAMENT I GESTIÓ DE LA SEGURETAT SOCIAL
1. Finançament de la Seguretat Social.
1.1. Plantejament: models de finançament dels sistemes de Seguretat Social.
1.2. Finançament del nivell no contributiu de la Seguretat Social.
1.3. Finançament del nivell contributiu de la Seguretat Social. El mecanisme d'equitat intergeneracional. La cotització de solidaritat.
2. Gestió de la Seguretat Social.
2.1. Entitats Gestores i Serveis comuns.
2.2. Entitats col·laboradores: Mútues col.laboradores amb la Seguretat Social i empreses.
RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL
TEMA 4. ÀMBIT SUBJECTIU I ACTES D’ENQUADRAMENT
1. Àmbit subjectiu del Règim General de la Seguretat Social.
1.1. Inclusions.
1.2. Exclusions.
2. Inscripció d’empreses.
3. Afiliació de treballadors. Altes i baixes.
4. Cotització a la Seguretat Social.
4.1. Concepte.
4.2. Subjectes: obligats, responsable i perceptor.
4.3. Objecte: les quotes i la seva determinació, conceptes pels quals es cotitza, bases i tipus de cotització.
4.4. Supòsits especials de cotització.
4.5. Responsabilitats empresarials.
TEMA 5. ACCIÓ PROTECTORA (I): ALTERACIÓ DE LA SALUT, INCAPACITATS LABORALS I CURA DE MENORS
1. Alteració de la salut.
1.1. Concepte i configuració.
1.2. Subjectes beneficiaris. Requisits.
1.3. Prestacions: assistència sanitària i altres prestacions.
1.4. Gestió i dinàmica de les prestacions.
2. Incapacitat temporal per al treball.
2.1. Concepte.
2.2. Subjectes beneficiaris: Requisits.
2.3. Prestacions. Les noves situacions especials d'IT amb perspectiva de gènere.
2.4. Gestió i dinàmica de les prestacions.
3. Risc durant l’embaràs i la lactància i prestació per naixement i cura de menors.
3.1. Concepte.
3.2. Subjectes beneficiaris. Requisits.
3.3. Prestacions.
3.4. Gestió i dinàmica de les prestacions.
3.5 Prestació per naixement i cura de menors.
3.6. Prestació per risc durant l’embaràs.
3.7. Prestació per risc durant la lactància natural.
3.8 Prestació per a l’atenció de fills amb càncer o malaltia greu.
3.9. Prestació de corresponsabilitat en la cura del lactant.
4. Incapacitat permanent.
4.1. Concepte.
4.2. Graus.
4.3. Subjectes beneficiaris. Requisits.
4.4. Prestacions.
4.5. Gestió i dinàmica de les prestacions.
5. Lesions permanents no invalidants.
TEMA 6. ACCIÓ PROTECTORA (II): JUBILACIÓ I MORT I SUPERVIVÈNCIA
1. Jubilació.
1.1. Concepte.
1.2. Subjectes beneficiaris. Requisits.
1.3. Prestacions.
1.4. Gestió i dinàmica de les prestacions. El complement per a la reducció de la bretxa de gènere.
1.5. Supòsits especials de jubilació anticipada.
1.6. Compatibilitat entre pensió de jubilació i treball: Jubilació parcial, jubilació flexible i jubilació activa.
2. Mort i supervivència.
2.1. Concepte i situacions protegides.
2.2. Subjecte causant i fet causant. Requisits.
2.3. Subjectes beneficiaris. Requisits.
2.4. Prestacions. Especial consideració de les pensions de viduïtat i orfenesa i altres prestacions dineràries.
2.5. Gestió i dinàmica de les prestacions.
TEMA 7. ACCIÓ PROTECTORA (III): PROTECCIÓ DE LA FAMÍLIA I DESOCUPACIÓ
1. Protecció de la família.
1.1. Configuració i supòsits protegits.
1.2. Subjecte beneficiari. Requisits.
1.3. Prestacions: prestació no econòmica i prestacions econòmiques.
1.4. Gestió i dinàmica de les prestacions.
2. Desocupació.
2.1. Concepte.
2.2. Supòsits generals i especials.
2.3. Subjectes beneficiaris. Requisits.
2.4. Prestacions.
2.5. Gestió dinàmica de les prestacions.
RÈGIMS ESPECIALS I SISTEMES ESPECIALS DE LA SEGURETAT SOCIAL. PRESTACIONS NO CONTRIBUTIVES.
TEMA 8. RÈGIMS ESPECIALS I SISTEMES ESPECIALS DE LA SEGURETAT SOCIAL
1. Règims especials.
1.1. Concepte.
1.2. Tipologia i gestió.
2. Sistemes especials.
TEMA 9. PRESTACIONS NO CONTRIBUTIVES. EL SISTEMA DE DEPENDÈNCIA.
1.1. Marc constitucional i legal de les prestacions no contributives.
2. Supòsits protegits i prestacions no contributives de Seguretat Social
2.1. Pensió d’invalidesa.
2.2. Pensió de jubilació.
2.3. L'ingrès mínim vital.
2.4. La protecció per dependència: Marc general.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Lectura de textos: jurisprudència, articles i documents complementaris | 20 | 0,8 | 8, 12 |
| Estudi de la matèria | 50 | 2 | 4, 8, 9, 13, 15, 16 |
| Classes magistrals | 22 | 0,88 | 8 |
| Cerca de jurisprudència, bibliografia i altres materials | 18 | 0,72 | 3, 4, 7, 8, 20 |
| Classes pràctiques | 22 | 0,88 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 13, 16, 17 |
| Redacció de supòsits pràctics i de fitxes | 18 | 0,72 | 3, 8, 11, 15, 16 |
El procés d’aprenentatge de l'alumnat en el marc d’aquesta assignatura s’organitzarà a partir dels tres tipus d’activitats formatives que s’exposen a continuació:
1. Activitats dirigides
Les activitats dirigides són totes aquelles que es desenvolupen amb supervisió del professorat. Com a activitats dirigides es realitzen dues grans tipologies d’activitats:
En primer lloc, les classes magistrals. Es tracta d’una activitat on el protagonisme principal recau en el professorat i tenen un caràcter essencialment teòric i consistiran en l’exposició per part del professorat de diversos aspectes del temari, prenent com a base la normativa aplicable i els dossiers que eventualment es facilitin a través de l’Espai Docent de l’assignatura dins del Campus Virtual, que inclouran esquemes i altres materials d’interès per a l’anàlisi de cadascun dels temes (extractes de sentències, fragments de convenis col·lectius, etc.).
En segon lloc, les classes pràctiques que es duen a terme amb un protagonisme compartit de professorat i alumnat. Aquestes activitats tindran un caràcter marcadament pràctic. Es portaran a terme tres activitats pràctiques avaluables. L'assistència a les classes pràctiques és obligatòria.
2. Activitats supervisades.
Les activitats supervisades són aquelles activitats de tutorització que es poden realitzar fora de l’aula, individual o col·lectivament, per ajudar a l’alumnat en la realització de les seves tasques i en la comprensió de la matèria.
3. Activitats autònomes
Les activitats autònomes són totes aquelles en les quals l'alumnat s'organitza el seu temps i esforç de forma autònoma, ja sigui individualment o en grup, com la recerca i l’estudi de bibliografia, l’elaboració d’esquemes o resums, etc. En el marc d’aquesta assignatura la part essencial de les activitats autònomes es vincula al seguiment de les classes teòriques i a la preparació de l’examen final teòric.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Pràctiques (avaluació continuada) | 50 per 100 | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 21, 25 |
| Examen | 50 per 100 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24 |
| Pràctica d'examen | 50 per 100 | 0 | 0 | 2, 3, 8, 13, 16, 23, 24 |
- Sistema d’avaluació ordinari
Aquest sistema combina l’avaluació continuada de les activitats pràctiques i la resolució d’un examen final teòric.
1.1 Avaluació continuada de les activitats pràctiques.
La nota corresponent a l'avaluació continuada de les activitats pràctiques serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes a les tres activitats pràctiques d'avaluació que es duran a terme durant el semestre. S'ha de fer un mínim d'una activitat pràctica avaluable.
1.2 Examen final teòric ordinari.
S'hi pot presentar l'alumnat amb independència de la nota mitjana que s'hagi obtingut en l'avaluació continuada. Consistirà en la resolució d’entre 3 i 5 preguntes, algunes de les quals podran correspondre a qüestions tractades a través de les activitats pràctiques. Cadascuna de les preguntes de l’examen es qualificarà de 0 a 10 punts.
1.3 Qualificació de l'assignatura amb el sistema d'avaluació ordinari
La puntuació obtinguda a través de l'avaluació continuada de les activitats pràctiques tindrà un valor del 50% de la qualificació de l'assignatura. La puntuació de l'examen final teòric tindrà un valor del 50% de la qualificació de l'assignatura. Per a poder sumar la puntuació corresponent a l'avaluació continuada de les activitats pràctiques cal que la nota de l'examen final teòric sigui de com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim la qualificació serà \"suspens\" i el valor numèric el corresponent a l’examen teòric expressat en el paràmetre 0-10. En cas que s’aprovi la part teòrica amb una nota igual o superior al 5 i la nota d’avaluació continuada no permeti aprovar l’assignatura, la qualificació de l’examen teòric es guardarà per a la reavaluació. Per tant, l’estudiant únicament haurà d’examinar-se de la part pràctica a l’examen de reavaluació.
La qualificació final de l'assignatura s'obtindrà fent la mitjana corresponent i es considerarà superada si s'assoleix un mínim de 5 punts sobre 10.
1.4. L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professorat de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable.
2. Reavaluació.
Consta d’un examen teòric i, per algunes persones, també d’un examen pràctic.
2.1 Examen teòric. Consistirà en la resolució d’entre 3 i 5 preguntes, algunes de les quals podran correspondre a qüestions tractades a través de les activitats pràctiques. Cadascuna de les preguntes de l’examen es qualificarà de 0 a 10 punts.
2.2 Examen pràctic. Consistirà en la resolució convenientment fonamentada en dret, d’un supòsit pràctic amb el contingut temàtic corresponent a la matèria objecte d’examen, similar als què s’han resolt durant les activitats pràctiques sotmeses a avaluació continuada. Aquesta part de l'examen tindrà un valor del 50% de la nota.
Només hauran de realitzar l'examen pràctic les persones que hagin obtingut una nota inferior a 5 punts sobre 10 a través de les activitats pràctiques d'avaluació continuada. A les persones que hagin obtingut una nota igual o superior a 5 punts se'ls mantindrà aquesta nota com a qualificació de part pràctica.
2.3 La qualificació final de l'examen s'obtindrà fent la mitjana ponderada de la puntuació obtinguda en les dues parts, teòrica i pràctica. L'assignatura s'aprovarà quan aquesta mitjana sigui igual o superior a 5, sempre que la nota de la part teòrica sigui igual o superior a 5. Si la nota de la part teòrica no assoleix aquest mínim, la qualificació serà “suspens” i el valor numèric el corresponent a l’examen teòric expressat en el paràmetre 0-10.
2.4. Per a participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.
3. Avaluació única
Les persones que hagin sol·licitat i obtingut l’avaluació única s’hauran de sotmetre, en un mateix dia, a les següents activitats d’avaluació:
3.1. Un qüestionari test (20 % de la nota): integrat per 20 preguntes amb quatre respostes possibles i només una correcta.
3.2. Un examen pràctic (30 % de la nota): tindrà les mateixes característiques que l’examen pràctic de reavaluació descrit anteriorment.
3.3. Un examen teòric (50 % de la nota): tindrà les mateixes característiques de l’examen final teòric ordinari descrit al punt 1.2.
3.4. Qualificació de l'assignatura al sistema d'avaluació única
L’assignatura es considerarà superada per avaluació única quan la suma de les notes obtingudes a les tres activitats d’avaluació indicades, en funció del pes que en cada cas els hi correspon, superi 5 punts sobre 10, sempre que la nota corresponent a l’examen teòric indicat al punt 3.3 sigui com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim la qualificació serà \"suspens\" i el valor numèric el corresponent a l’examen teòric expressat en el paràmetre 0-10.
Les persones que no superin l’assignatura per avaluació única tindran dret a reavaluació en els termes que s’especifiquen a l’apartat 2.
3.5. S’aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per l’avaluació continuada.
4. Atribució de la qualificació de matrícula d'honor.
En cas que diversos estudiants hagin assolit, en aplicació dels criteris anteriors, una nota màxima de 10 punts a l'examen i no sigui possible atribuir la qualificació de matrícula d'honor a totes les persones amb aquesta qualificació, servirà com a element diriment la nota obtinguda a pràctiques.
L'alumnat que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en l'examen. L'alumnat que presenti una pràctica en el que hi hagi plagi obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, se suspendrà l'assignatura.
Bibliografia
Bibliografia:
Blasco Lahoz, Francisco i López Gandía Juan, Curso de Seguridad Social. València: Tirant lo Blanch. Última edició. Document electrònic.
Esteban Legarreta, Ricardo i altres. Dret de la Seguretat Social I i II. Barcelona: UOC. Última edició. Document electrònic.
González Ortega, Santiago, Introducción al derecho de la Seguridad Social. València: Tirant lo Blanch. Última edició. Document electrónic.
Roqueta Buj, Remedios i García Ortega, Jesús (Directors), Derecho de la Seguridad Social. Valencia: Tirant lo Blanch. Última edició. Document electrònic.
La bibliografía està disponible a la biblioteca digital UAB.
Programari
L'assignatura no exigeix un programari específic. Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 51 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |