El procés d’aprenentatge de l'alumnat en el marc d’aquesta assignatura s’organitzarà a partir dels tres tipus d’activitats formatives que s’exposen a continuació:

1. Activitats dirigides

Les activitats dirigides són totes aquelles que es desenvolupen amb supervisió del professorat. Com a activitats dirigides es realitzen dues grans tipologies d’activitats:

En primer lloc, les classes magistrals. Es tracta d’una activitat on el protagonisme principal recau en el professorat i tenen un caràcter essencialment teòric i consistiran en l’exposició per part del professorat de diversos aspectes del temari, prenent com a base la normativa aplicable i els dossiers que eventualment es facilitin a través de l’Espai Docent de l’assignatura dins del Campus Virtual, que inclouran esquemes i altres materials d’interès per a l’anàlisi de cadascun dels temes (extractes de sentències, fragments de convenis col·lectius, etc.).

En segon lloc, les classes pràctiques que es duen a terme amb un protagonisme compartit de professorat i alumnat. Aquestes activitats tindran un caràcter marcadament pràctic. Es portaran a terme tres activitats pràctiques avaluables. L'assistència a les classes pràctiques és obligatòria.

2. Activitats supervisades.

Les activitats supervisades són aquelles activitats de tutorització que es poden realitzar fora de l’aula, individual o col·lectivament, per ajudar a l’alumnat en la realització de les seves tasques i en la comprensió de la matèria.

3. Activitats autònomes

Les activitats autònomes són totes aquelles en les quals l'alumnat s'organitza el seu temps i esforç de forma autònoma, ja sigui individualment o en grup, com la recerca i l’estudi de bibliografia, l’elaboració d’esquemes o resums, etc. En el marc d’aquesta assignatura la part essencial de les activitats autònomes es vincula al seguiment de les classes teòriques i a la preparació de l’examen final teòric.

1. Sistema d’avaluació ordinari

Aquest sistema combina l’avaluació continuada de les activitats pràctiques i la resolució d’un examen final teòric.

1.1 Avaluació continuada de les activitats pràctiques.

La nota corresponent a l'avaluació continuada de les activitats pràctiques serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes a les tres activitats pràctiques d'avaluació que es duran a terme durant el semestre. S'ha de fer un mínim d'una activitat pràctica avaluable.

1.2 Examen final teòric ordinari.

S'hi pot presentar l'alumnat amb independència de la nota mitjana que s'hagi obtingut en l'avaluació continuada. Consistirà en la resolució d’entre 3 i 5 preguntes, algunes de les quals podran correspondre a qüestions tractades a través de les activitats pràctiques. Cadascuna de les preguntes de l’examen es qualificarà de 0 a 10 punts.

1.3 Qualificació de l'assignatura amb el sistema d'avaluació ordinari

La puntuació obtinguda a través de l'avaluació continuada de les activitats pràctiques tindrà un valor del 50% de la qualificació de l'assignatura. La puntuació de l'examen final teòric tindrà un valor del 50% de la qualificació de l'assignatura. Per a poder sumar la puntuació corresponent a l'avaluació continuada de les activitats pràctiques cal que la nota de l'examen final teòric sigui de com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim la qualificació serà \"suspens\" i el valor numèric el corresponent a l’examen teòric expressat en el paràmetre 0-10. En cas que s’aprovi la part teòrica amb una nota igual o superior al 5 i la nota d’avaluació continuada no permeti aprovar l’assignatura, la qualificació de l’examen teòric es guardarà per a la reavaluació. Per tant, l’estudiant únicament haurà d’examinar-se de la part pràctica a l’examen de reavaluació.

La qualificació final de l'assignatura s'obtindrà fent la mitjana corresponent i es considerarà superada si s'assoleix un mínim de 5 punts sobre 10.

1.4. L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professorat de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable.

2. Reavaluació.

Consta d’un examen teòric i, per algunes persones, també d’un examen pràctic.

2.1 Examen teòric. Consistirà en la resolució d’entre 3 i 5 preguntes, algunes de les quals podran correspondre a qüestions tractades a través de les activitats pràctiques. Cadascuna de les preguntes de l’examen es qualificarà de 0 a 10 punts.

2.2 Examen pràctic. Consistirà en la resolució convenientment fonamentada en dret, d’un supòsit pràctic amb el contingut temàtic corresponent a la matèria objecte d’examen, similar als què s’han resolt durant les activitats pràctiques sotmeses a avaluació continuada. Aquesta part de l'examen tindrà un valor del 50% de la nota.

Només hauran de realitzar l'examen pràctic les persones que hagin obtingut una nota inferior a 5 punts sobre 10 a través de les activitats pràctiques d'avaluació continuada. A les persones que hagin obtingut una nota igual o superior a 5 punts se'ls mantindrà aquesta nota com a qualificació de part pràctica.

2.3 La qualificació final de l'examen s'obtindrà fent la mitjana ponderada de la puntuació obtinguda en les dues parts, teòrica i pràctica. L'assignatura s'aprovarà quan aquesta mitjana sigui igual o superior a 5, sempre que la nota de la part teòrica sigui igual o superior a 5. Si la nota de la part teòrica no assoleix aquest mínim, la qualificació serà “suspens” i el valor numèric el corresponent a l’examen teòric expressat en el paràmetre 0-10.

2.4. Per a participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.

3. Avaluació única

Les persones que hagin sol·licitat i obtingut l’avaluació única s’hauran de sotmetre, en un mateix dia, a les següents activitats d’avaluació:

3.1. Un qüestionari test (20 % de la nota): integrat per 20 preguntes amb quatre respostes possibles i només una correcta.

3.2. Un examen pràctic (30 % de la nota): tindrà les mateixes característiques que l’examen pràctic de reavaluació descrit anteriorment.

3.3. Un examen teòric (50 % de la nota): tindrà les mateixes característiques de l’examen final teòric ordinari descrit al punt 1.2.

3.4. Qualificació de l'assignatura al sistema d'avaluació única

L’assignatura es considerarà superada per avaluació única quan la suma de les notes obtingudes a les tres activitats d’avaluació indicades, en funció del pes que en cada cas els hi correspon, superi 5 punts sobre 10, sempre que la nota corresponent a l’examen teòric indicat al punt 3.3 sigui com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim la qualificació serà \"suspens\" i el valor numèric el corresponent a l’examen teòric expressat en el paràmetre 0-10.

Les persones que no superin l’assignatura per avaluació única tindran dret a reavaluació en els termes que s’especifiquen a l’apartat 2.

3.5. S’aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per l’avaluació continuada.

4. Atribució de la qualificació de matrícula d'honor.

En cas que diversos estudiants hagin assolit, en aplicació dels criteris anteriors, una nota màxima de 10 punts a l'examen i no sigui possible atribuir la qualificació de matrícula d'honor a totes les persones amb aquesta qualificació, servirà com a element diriment la nota obtinguda a pràctiques.

L'alumnat que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en l'examen. L'alumnat que presenti una pràctica en el que hi hagi plagi obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, se suspendrà l'assignatura.