Logo

Dret del Treball i de la Seguretat Social II

Codi: 102291
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Dret OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Ricardo Esteban Legarreta
Correu electrònic :
ricardo.esteban@uab.cat

Equip docent

Matteo Avogaro
Ricardo Esteban Legarreta
Ferran Rosell Güeto
Montserrat Sole Truyols
Nacho Parra Arnaiz
Xavier Solà Monells
Julia Senra Petit
Jonás Gamez Bakkali
Jorge Torrents Margalef
Oriol Cremades Chueca

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits



La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.


Per assolir els resultats d'aprenentatge proposats és molt recomanable que l'alumna/e l'hagi cursat i aprovat l'assignatura "Dret del Treball i de la Seguretat Social I".

Haver superat l'assignatura esmentada no és un prerequisit oficial per a cursar Dret del Treballi de la Seguretat Social II, però sí que resulta una base molt convenient per estar en disposició d'aprovar-la.


Professorat:

Grup 1: Matteo Avogaro/Monserrat Solé. Castellà/Català

Seminari 11 Marta García Segura. Català

Seminari 12 Matteo Avogaro/Montserrat Solé. Castellà/Català

Seminari 13 Jonás Gámez. Castellà.


Grup 2: Ricardo Esteban. Castellà

Seminari 21. Nacho Parra. Castellà

Seminari 22 Ricardo Esteban. Castellà

Seminari 23 Jorge Torrents Castellà


Grup 51: Xavier Solà. Català

Seminari 511 Júlia Senra. Català

Seminari 512 Xavier Solà. Català

Seminari 513 Nacho Parra. Català


Grup 70 ADE+Dret: Oriol Cremades. Català

Seminari 701 Oriol Cremades. Català.

Seminari 702 Ferran Rosell. Català


Objectius

Dret del Treball i de la Seguretat Social II és una assignatura que s'imparteix al segon semestre del tercer any de grau en Dret, i que parteix dels elements estructurals de la matèria que han estat objecte d'estudi a l'assignatura Dret del Treball i de la Seguretat Social I.

Es tracta d'una assignatura que desenvolupa el règim jurídic de l'accés a l'ocupació, de la contractació laboral, dels drets i deures dels treballadors assalariats, dels poders de direcció i organització empresarial, del règim del salari i del temps de treball, la modificació, la suspensió, l'extinció de la relació laboral i de les relacions laborals especials

Resultats d'aprenentatge

  1. Utilitzar diferents tecnologies de la informació i la comunicació.
  2. Tenir habilitat per prendre decisions.
  3. Reconèixer i resoldre problemes.
  4. Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  5. Comunicar de manera persuasiva els punts de vista propis.
  6. Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
  7. Demostrar eficàcia en un entorn canviant, a l'hora d'enfrontar-se a noves tasques, responsabilitats o persones.
  8. Interpretar i comprendre textos normatius laborals, sentències de l'ordre social i convenis col·lectius.
  9. Definir els principis d'interpretació i aplicació del dret del treball.
  10. Explicar i identificar el contingut i l'abast d'aquesta terminologia a tercers.
  11. Descriure el contingut mínim i imprescindible dels documents juridicolaborals que s'utilitzen actualment: contractes de treball, convenis col·lectius o comunicacions entre empresa i treballador, entre d'altres.
  12. Redactar els documents esmentats amb un contingut i un estil adequats.
  13. Definir el contingut i la utilitat dels butlletins normatius i jurisprudencials i les bases de dades utilitzats en el marc laboral.
  14. "Interpretar la normativa laboral tenint en compte les regles generals d'interpretació i el principi ""pro operario""."
  15. Aplicar el principi d'irrenunciabilitat dels drets laborals.
  16. Aplicar de manera combinada els principis de jerarquia i norma més favorables.
  17. Identificar els punts i els aspectes que són objecte de reforma i integrar-los adequadament amb la part vigent de l'ordenament jurídic o de la jurisprudència i/o de la doctrina judicial.
  18. Identificar les disposicions transitòries i derogatòries de les normes juridicolaborals i aplicar-les adequadament, en combinació amb el principi de condició més beneficiosa.
  19. Identificar els àmbits (en seu judicial, administrativa, de negociació de convenis col·lectius o d'altres) en els quals es pot negociar i/o intercedir entre diversos subjectes en situació de conflicte laboral.
  20. Identificar amb claredat els punts de controvèrsia i diferenciar entre conflictes laborals jurídics i d'interessos.
  21. Actuar en una situació de conflicte plantejada com a treball pràctic.
  22. Identificar els diferents individus i grups socials i els seus interessos en l'àmbit d'aplicació del dret del treball: treballadors, empresaris, sindicats, associacions patronals, representants en l'empresa.
  23. Descriure els mecanismes i els principis jurídics utilitzats per a equilibrar les relacions que es produeixen en l'àmbit d'aplicació del dret del treball.
  24. Enumerar els mitjans utilitzats (negociació col·lectiva, concertació social) pels grups i individus per a incidir en la creació del dret del treball.
  25. Identificar les bases de dades de caràcter comercial i saber-les utilitzar adequadament.
  26. Descriure les bases de dades d'administracions públiques espanyoles i organitzacions europees i internacionals i saber accedir a les novetats que aquestes puguin facilitar.
  27. Detectar els casos en què la negociació col·lectiva, els pactes unilaterals o les decisions unilaterals de l'empresa vulneren la igualtat entre homes i dones en el treball.
  28. Detectar quan un pla d'igualtat té una efectivitat apreciable pel que fa a l'assoliment de la igualtat en l'empresa.
  29. Conèixer els mecanismes aplicables a cada situació.
  30. Analitzar la situació comparant diferents convenis col·lectius i veient l'evolució històrica d'aquestes situacions.
  31. Conèixer els fonaments de les àrees jurídiques de les relacions laborals en els supòsits específics de les administracions públiques.
  32. Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
  33. Conèixer els fonaments de les àrees jurídiques de les relacions laborals en el supòsit específic de l'estrangeria i de la mobilitat transnacional.
  34. Conèixer els fonaments de les àrees jurídiques de les relacions laborals en el supòsit específic de la gestió jurídica de la diversitat en l'empresa.
  35. Conèixer els fonaments de les àrees jurídiques de les relacions laborals en el supòsit específic de les noves tecnologies i el mercat de treball.
  36. Conèixer els fonaments de les àrees jurídiques de les relacions laborals en el supòsit específic de les noves tecnologies i la llibertat d'expressió i d'informació.
  37. Enumerar les normes facilitadores de la conciliació de la vida familiar i laboral.
  38. Entendre les situacions específiques en els convenis col·lectius.
  39. Recopilar bones pràctiques empresarials en la matèria.

Continguts

 


LLIÇÓ 1


ACCÉS AL TREBALL I CONFIGURACIÓ GENERAL DEL CONTRACTE DE TREBALL


1. Accés al treball


1.1 Dret al treball i deure de treballar


1.2 Política d’ocupació: concepte, subjectes i mesures


1.3 Intermediació al mercat de treball: serveis públics i altres subjectes intervinents


2. Contracte de treball


2.1 Origen i evolució històrica


2.2 Concepte i caràcters


2.3 Estructura


2.4 Funcions constitutiva i reguladora


2.5 Tipologia


3. Contractes i relacions laborals de règim especial (remissió)


 


LLIÇÓ 2


FORMACIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL: ELEMENTS I FASE INICIAL


1. Pressupòsits de validesa del contracte de treball: capacitat de les parts per contractar


2. Elements essencials del contracte de treball: consentiment, objecte i causa.


3. Forma i formalitats del contracte de treball


4. Validesa i eficàcia del contracte de treball


5. Període de prova


5.1 Concepte i finalitat


5.2 Naturalesa


5.3 Règim jurídic


 


LLIÇÓ 3 MODALITATS I TIPOLOGIA DEL CONTRACTE DE TREBALL


1. Contractació de durada indefinida i determinada: estabilitat i flexibilitat laboral


2. Contractes de treball de durada indefinida


2.1 Contracte de treball de durada indefinida ordinari


2.2 Contracte de treball fix-discontinu


3. Contractes de treball de durada determinada estructurals


3.1 Contracte de treball per circumstàncies de la producció


3.2 Contracte de treball per substitució.


4. Contractes de treball de duradadeterminada de causa mixta


4.1 Contractes formatius: contracte de treball de formació en alternança i contracte de treball per adquisicióde pràctica professional adequada.


4.2 Contracte de relleu


5. Contracte a temps parcial.       


6. Altres modalitats i tipus de contracte de treball


 


LLIÇÓ 4


PODERS EMPRESARIALS I DEURES DE LES PARTS


1. El poder de direcció de l’empresari


2. El poder disciplinari de l'empresari


3. El poder de control de l'empresari


4. Els deures del treballador


4.1 Deure de treballar: el treball degut


4.2 Dependència i deure d'obediència


4.3 Deure de diligència: rendiment degut, col·laboració i contribució a la millora de la productivitat


4.4 Deure de bona fe. Pacte d'exclusivitat, pacte de permanència i prohibició de concurrència


5. Els deuresde l'empresari


5.1 Deure de protecció de la capacitat professional del treballador


5.2 Deure de protecció de la persona del treballador


5.3 Deure de protecció dels béns del treballador. Invencions del treballador


6. Drets i deures de seguretat i salut en el treball: drets i obligacions de l'empresari i del treballador


 


LLIÇÓ 5


JORNADA LABORAL I INTERRUPCIONS


1. La jornada laboral


1.1 Concepte, fonament i tipologia


1.2 Jornada ordinària i jornades laborals especials


1.3 Jornada laboral extraordinària. Hores extraordinàries


2. Horari de treball


2.1 Concepte


2.2 Fixació i modificació


2.3 Classes


2.4 Horari de treball nocturn


2.5 Treball a torns


3. Interrupcions de la jornada laboral


3.1 Concepte


3.2 Supòsits: interrupcions periòdiques i noperiòdiques


3.3 Efectes


4. Interrupcions periòdiques


4.1 Descans diari


4.2 Descans setmanal


4.3 Descans anual: vacances


4.4 Festes laborals


4.5 Calendari laboral


5. Interrupcions no periòdiques: permisos i llicències


 


LLIÇÓ 6


PRESTACIÓ SALARIAL.  


1. El salari


1.1 Concepte


1.2 Caràcters jurídics i econòmics


1.3 Percepcions extra salarials


2. Modalitats i sistemes salarials


3. Estructura salarial


3.1 Salari base


3.2 Complements salarials


4. Fixació del salari


4.1 Fixació heterònoma: salari mínim interprofessional


4.2 Fixació convencional: salari segons convenis col·lectius


4.3 Absorció i compensació


5. Lloc, temps i forma de pagament


6. Protecció del salari


6.1Recàrrec per mora


6.2 Privilegis del crèdit salarial


6.3 Inembargabilitat del salari


6.4 El Fons de Garantia Salarial


 


LLIÇÓ 7


MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL


1. Modificació del contracte de treball


1.1 Concepte i fonament


1.2 Classes


1.3 Efectes


2. Mobilitat funcional


2.1 Concepte i límits


2.2 Modalitats


2.3 Efectes


3. Mobilitat geogràfica


3.1 Concepte i límits


3.2 Modalitats: mobilitat geògràfica dèbil, desplaçament i trasllat


3.3 Efectes


4. Modificacions substancials de les condicions de treball


4.1 Concepte i límits


4.2 Manifestacions


4.3 Efectes


5. Modificació a instància de la part laboral per raons de conciliació.


6. Successió d'empreses


 


LLIÇÓ 8


SUSPENSIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL 


1. La suspensió del contracte de treball


1.1 Concepte i fonaments


1.2 Causes


1.3 Efectes


2. Supòsits de suspensió del contracte de treball


2.1 Per causes referents al treballador


2.2 Per causes referents a l'empresari


2.3 Per causes independents de la voluntat de les parts


2.4 Especial consideració de les excedències


 


LLIÇÓ 9


EXTINCIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL


1. L'extinció del contracte de treball


1.1 Concepte i fonaments


1.2 Causes


1.3 Efectes


2. Supòsits d'extinció del contracte de treball


2.1 Per decisió del treballador


2.2 Per voluntat concorrent d'ambdues parts


2.3 Per causes independents de la voluntat de les parts


2.4 Per decisió de l’empresari


 


LLIÇÓ 10


L'ACOMIADAMENT COM A CAUSA D'EXTINCIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL


1. L'acomiadament disciplinari


1.1 Concepte


1.2 Causes


1.3 Procediment: forma, lloc i temps


1.4 Efectes


2. L'acomiadament objectiu.


2.1. Concepte.


2.2. Causees


2.3  Procediment.


2.4 Efectes.


3. L'acomiadament col·lectiu


3.1 Concepte


3.2 Causes


3.3 Procediment


3.4 Efectes


 


LLIÇÓ 11


CONTRACTES I RELACIONS LABORALS DE RÈGIM ESPECIAL


1. Contractes de treball de règim especial


1.1 Caracterització i significat


1.2 Especialitat del règim jurídic i supletorietat de la normativa comuna


2. Tipologia i règim jurídic


2.1 Contracte de personal d'alta direcció


2.2 Contracte de personal de la llar familiar


2.3 Contracte d'esportistes professionals


2.4 Contracte d'artistes intervinents en espectacles públics


2.5 Contracte d'operadors mercantils


2.6 Contracte de persones amb discapacitat dins centres especials de treball


2.7 Contracte de personal civil dependent d'establiments militars


2.8 Estibadors portuaris


2.9 Reclusos a institucions penitenciàries


2.10 Titulats sanitaris residents


2.11 Advocats en despatxos jurídics


2.10 Altres


 


 

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Preparació de les activitats abordades als seminaris 47 1,88 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 14, 15, 16, 27, 28
Classes teòriques 22 0,88 9, 10, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24
Estudi 43 1,72 8, 9, 10, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24
Seminaris (Discussió exposició i resolució de casos, simulacions, exposicions) 22 0,88 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 20, 21, 25, 26, 27, 28
Activitats de tutorització 5 0,2 1, 3, 4, 6, 7, 8, 12, 13, 14, 21, 25, 26, 27, 28

El procés d’aprenentatge de l'alumnat en el marc d’aquesta assignatura s’organitzarà a partir dels tres tipus d’activitats formatives que s’exposen a continuació:


1. Activitats dirigides

Les activitats dirigides són totes aquelles que es desenvolupen a l’aula amb supervisió del professor/a. Com a activitats dirigides es realitzen dues grans tipologies d’activitats:

En primer lloc, les classes teòriques. Es tracta d’una activitat on el protagonisme principal recau en el professorat i tenen un caràcter essencialment teòric. Consistiran en l’exposició de diversos aspectes del temari, prenent com a base la normativa aplicable i els dossiers que eventualment es facilitin a través del Campus Virtual, que inclouran esquemes i altres materials d’interès per a l’anàlisi de cadascun dels temes (extractes de sentències, fragments de convenis col·lectius, etc.).

En segon lloc, els seminaris, on el protagonisme principal recau en l’alumnat. Els seminaris es plantejaran amb metodologies docents diverses que garanteixin aquest protagonisme i es basaran en la realització d’activitats de caire marcadament pràctic, com per exemple la resolució de casos pràctics, la simulació de judicis o altres formes de resolució de conflictes, l’elaboració de documents jurídics, l’anàlisi i discussió d’articles doctrinals, documentació administrativa i altres.

Els seminaris s’estructuraran en tres grans blocs temàtics o macroactivitats, que inclouran diverses activitats pràctiques i una activitat d'avaluació sobre el conjunt de qüestions tractades en el marc de cada bloc temàtic. A aquestes tres activitats d’avaluació de bloc temàtic s’afegirà una quarta activitat avaluable: la participació i el seguiment dels seminaris.

L’assistència als seminaris és obligatòria i comporta realitzar tan el treball que s’encarregui amb caràcter previ a cada sessió com el que es plantegi a l’aula. En la part corresponent al treball previ, algunes o totes les activitats pràctiques es podran executar en grup petit que es conformarà a iniciativa de l'alumnat o del professorat, segons determini el professorat, a l'inici del semestre. En la part corresponent al treball a l'aula, les activitats pràctiques s'executaran en grup o individualment, segons es determini. El mateix es preveu pel que fa a les activitats d'avaluació que podrien fer-se individualment o en grup segons determini el personal docent responsable del grup.

Al començament del semestre es farà públic, a través del Campus Virtual, el calendari d’activitats dirigides, on es concretaran els dies en què es duran a terme les classes teòriques, els seminaris i les activitats d’avaluació de bloc temàtic.

2. Activitats supervisades.

Les activitats supervisades són aquelles activitats de tutorització que es poden realitzar fora de l’aula, individual o col·lectivament, per ajudar a l’alumnat en la realització de les seves tasques i en la comprensió de la matèria.

3. Activitats autònomes

Les activitats autònomes són totes aquelles en les quals els/les alumnes s’organitzen el seu temps i esforç de forma autònoma, ja sigui individualment o en grup, com la recerca i l’estudi de bibliografia, l’elaboració d’esquemes o resums, etc. En el marc d’aquesta assignatura la part essencial de les activitats autònomes es vincula al seguiment de les classes teòriques i a la preparació dels seminaris i de l’examen final teòric.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluació continuada de seminaris (bloc temàtic) 30 per 100 5 0,2 1, 3, 8, 9, 11, 12, 14, 16, 17, 18, 21, 30, 32, 38, 39
Participació i seguiment a seminaris 20 per 100 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 21
Participació i seguiment a classe teòrica 10 per 100 1 0,04 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 25
Reevaluació 70/100 2,5 0,1 8, 9, 10, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 33, 34, 35, 36, 37
Examen 40 per 100 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 20, 21, 25, 26, 27, 28, 29, 31, 33, 34, 35, 37

1. Sistema d'Avaluació Ordinari


Aquest sistema combina l'avaluació continuada del treball realitzat als seminaris, la resolució d'un examen teòric i l'avaluació de la participació a classe de teoria.


1.1 Avaluació continuada del treball realitzat als seminaris

La nota final corresponent a l'avaluació continuada del treball realitzat als seminaris es determinarà a partir de les tres activitats d’avaluació de bloc temàtic i de l'activitat d’avaluació sobre participació i seguiment, descrites anteriorment a l'apartat \"Metodologia\". Les activitats d’avaluació de bloc temàtic tindran un valor, en el seu conjunt del 30 per 100 de la nota, mentre que la participació i el seguiment tindrà un valor del 20 per 100 de la nota.


1.2 Examen final teòric ordinari.

Només s'hi podran presentar les persones que hagin participat com a mínim en dues de les activitats d’avaluació de bloc temàtic plantejades en el marc dels seminaris, amb independència de la nota final que hagin obtingut a l’avaluació continuada.

L'examen consistirà en la resolució d'entre 5 i 10 preguntes, algunes de les quals podran correspondre a qüestions tractades a través de les activitats pràctiques. Cadascuna de les preguntes de l'examen es qualificarà de 0 a 10 punts. La qualificació de l'examen s'obtindrà de la mitjana resultant de la puntuació total obtinguda dividida entre el nombre de preguntes. La nota del’examen teòric tindrà el valor del 40 per 100 de la nota global.

Els exàmens d’avaluació i de reavaluació s’hauran de realitzar en les dates programades per la Gestió Acadèmica i publicades des de principi de curs. Només es reprogramaran els exàmens d’avaluació i de reavaluació quan concorrin les condicions previstes a la normativa acadèmica de la UAB.


1.3Avaluació de la participació i seguiment a classe de teoria.

El professorat de l'assignatura realitzarà activitats a classe de teoria per avaluar la participació i el seguiment d'aquesta part de l'assignatura. El conjunt d'activitats plantejades tindrà un valor del 10 per 100 de la nota final.


1.4 Qualificació de l'assignatura al sistema d'avaluació ordinari

La qualificació de l’assignatura al sistema d’avaluació ordinari s’obtindrà fent la mitjana aritmètica entres dues notes: la nota final de l'avaluació continuada del treball realitzat als seminaris i la nota de teoria, composada per la nota de l'examen teòric ordinari i la nota de participació i seguiment a la part teòrica. Per a poder fer la mitjana entre aquestes dues notes cal que la nota de l'examen final teòric sigui com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim la qualificació serà \"suspens\" i el valor numèric el corresponent a la mitjana de l’examen i l’avaluació continuada amb un topall màxim de 4 als efectes de poder accedir, en el seu cas, a l’avaluació per compensació..

Si la mitjana aritmètica assoleix un mínim de 5 punts sobre 10 l’assignatura es considerarà superada a través de l’avaluació ordinària. En cas contrari es podrà acudir a la reavaluació, on l’alumnat s’examinarà de les activitats d'avaluació dels blocs temàtics, l'examen teòric o ambdós, quan no s'hagi obtingut una puntuació mínima de 5 punts a l'avaluació ordinària d'aquesta o d' aquestes dues concretes activitats. S’entendrà que s’ha superat la part pràctica o de seminari quan s’hagi obtingut una nota mínima de 5 en el conjunt d’activitats integrat per les avaluacions de bloc temàtic i la participació i seguiment.


2. Reavaluació

Hi podran accedir les persones que hagin pres part a l’avaluació ordinària participant com a mínim a activitats que sumin 2/3 de la nota final, el que ha d’incloure l’examen final teòric ordinari i, almenys, dues activitats d’avaluació de bloc temàtic.

Constarà de dues parts, una teòrica i una altra pràctica, integrades respectivament per un examen teòric i un examen pràctic. Només cabrà examinar-se de la part o parts on no s’hagi obtingut una puntuació mínima de 5 punts a l’avaluació ordinària excloent-se a aquests efectes les puntuacions obtingudes en la participació de seminaris i la de participació i seguiment de teoria i únicament tenint en compte la mitjana de les proves d'activitat d'avaluació de blocs temàtic i l'examen teòric.


L’examen teòric de reavaluació tindrà el mateix format i característiques que l’examen final teòric ordinari.

L’examen pràctic consistirà en la resolució convenientment fonamentada en dret, d'un supòsit pràctic amb el contingut temàtic corresponent a les matèries tractades en el marc dels seminaris, similar als plantejats a les activitats d’avaluació de blocs temàtics.

La qualificació de l'assignatura a la reavaluació s'obtindrà de la següent manera: la nota obtinguda a l'examen teòric de reavaluació (o en el seu cas a l'examen teòric ordinari) valdrà el 40%; la nota de participació i seguiment a classes de teoria obtinguda durant la fase d’avaluació continuada ordinària valdrà el 10%; la nota de participació i seguiment a seminaris obtinguda durant el curs valdrà un 20% i la nota obtinguda a l'examen pràctic de reavaluació (o en el seu cas la nota de les activitats d'avaluació de bloc temàtic) valdrà un 30%. Per a poder fer la mitjana entre les notes cal que la nota de l'examen teòric sigui com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim la qualificació serà \"suspens\" i el valor numèric el corresponent a la mitjana ponderada aplicable de l’examen i l’avaluació continuada o l’examen pràctic amb un topall màxim de 4 als efectes de poder accedir, en el seu cas, a l’avaluació per compensació.

Si la mitjana ponderada assoleix un mínim de 5 punts sobre 10 l’assignatura es considerarà superada a través de la reavaluació.

L’estudiant serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura el que ha d’incloure l’examen final teòric ordinari i, almenys, dues activitats d’avaluació de bloc temàtic o bé l’examen teòric i l’examen pràctic de reavaluació.

. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable


3. Avaluació única

Les persones que hagin sol·licitat i obtingut l’avaluació única s’hauran de sotmetre, en un mateix dia, a les següents activitats d’avaluació:

3.1. Un qüestionari test (20%de la nota)

Integrat per 20 preguntes amb quatre respostes possibles i només una de correcta.

3.2. Un examen pràctic (30 % de la nota).

Tindrà les mateixes característiques que l’examen pràctic de reavaluació descrit posteriorment al punt 3.2.

3.3. Un examen teòric (50 % de la nota).

Tindrà les mateixes característiques de l’examen final teòric ordinari descrit al punt 1.2.

3.4. Qualificació de l'assignatura al sistema d'avaluació única

L’assignatura es considerarà superada per avaluació única quan la suma de les notes obtingudes a les tres activitats d’avaluació indicades, en funció del pes que en cada cas els correspon, superi 5 punts sobre 10, sempre que la nota corresponent a l’examen teòric indicat al punt 3.3 sigui com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim la qualificació serà \"suspens\" i el valor numèric el corresponent a la mitjana de l’examen i l’avaluació continuada amb un topall màxim de 4 als efectes de poder accedir, en el seu cas, a l’avaluació per compensació

Les persones que no superin l’assignatura per avaluació única tindran dret a reavaluació en els termes que s’especifiquen a l’apartat 2.

En l'àmbit de l'avaluació única, s’aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per l’avaluació continuada”.


4. Conductes fraudulentes

Una persona que copiï o intenti copiar a una activitat d’avaluació tindrà un 0 en aquesta activitat. Una persona que presenti una activitat pràctica en la que hi hagi plagi obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, suspendrà l'assignatura.

Ús de la IA: Per a aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en las actividades preparatorias. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en les activitats preparatòries es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

La precisió, sobre el manual o manuals utilitzables a cada grup, serà realitzada pel professorat responsable.

Manuals:

Alonso Olea, Manuel,; Casas Baamonde, María Emilia: Derecho del Trabajo, Ed. Civitas. Última edició

Camps Ruiz, Luis Miguel i Ramírez, Juan Manuel: Derecho del Trabajo: Ed. Tirant lo Blanch, última edició. Disponible a la biblioteca digital de la UAB.

Cruz Villalón, Jesús: Compendio de Derecho del Trabajo, Ed. Tecnos, Madrid, última edició

Goertich Peset,José María: Derecho del Trabajo, Ed. Tirant lo Blanch, última edició. Disponible a la biblioteca digital de la UAB.

Martín Valverde, Antonio, Rodríguez-Sañudo, Fermín i García Murcia, Joaquín: Derecho del Trabajo, Ed. Tecnos, última edició

Mercader Uguina, Jesús.: Lecciones de Derecho del Trabajo, Ed. Tirant lo Blanch, última edició. Disponible a la biblioteca digital de la UAB.

Montoya Melgar, Alfredo: Derecho del Trabajo, Ed. Tecnos. Última edició

Ramírez Martínez, Juan Manuel: Curso básico de Derecho del trabajo y de la Seguridad Social, Ed. Tirant lo Blanch, última edición. Disponible a la biblioteca digital de la UAB.

Normativa:

Código Universitario de Derecho del Trabajo, Boletín Oficial del estado, https://www.boe.es/biblioteca_juridica/codigos/codigo.php?id=289&modo=2&nota=0&tab=2

Legislación social básica. Ed. Civitas, última edició

Legislación laboral y deSeguridad Social. Ed. Tecnos, última edició

Legislación laboral y de Seguridad Social. Ed. Aranzadi, última edició

Programari

L'assignatura no exigeix un programari específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 11 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 12 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 13 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 21 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 22 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 23 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 51 Català segon quadrimestre tarda
(TE) Teoria 70 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 511 Català segon quadrimestre tarda
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 512 Català segon quadrimestre tarda
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 513 Català segon quadrimestre tarda
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 701 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 702 Català segon quadrimestre matí-mixt