
Teoria del Dret
Codi: 102267Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Dret | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Encarnación Bodelon Gonzalez
- Correu electrònic :
- encarna.bodelon@uab.cat
Equip docent
- Rocio Medina Martin
- Lucia Ortiz Amaro
- Noelia Igareda González
- Patricia Gonzalez Prado
- Luisa Pilar Moreno Cuerva
- Esther Murillo Blasco
- Marc Abraham Puig Hernandez
- Bárbara Lirios Monllor Taltavull
- Maria Barcons Campmajo
- Ana Nahxeli Beas
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Pel bon seguiment de l’assignatura és imprescindible una competència lingüística i lectora òptima d'acord amb el nivell dels estudis universitaris. Els coneixements bàsics de filosofia i sociologia ajudaran al seguiment de l’assignatura.
La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Grup 1. Teoria: Maria Barcons
Seminari 11: Patricia González
Seminari 12: Maria Barcons
Seminari 13: Lorena Garrido
Grup 2. Teoria: Encarna Bodelón
Seminari 21: Patricia González
Seminari 22: Encarna Bodelón
Seminari 23: Rocío Medina
Grup 3. Teoria: Noelia Igareda
Seminari 31: Marc Puig
Seminari 32: Nelia Igareda
Seminari 33: Lorena Garrido
Grup 51. Teoria: Luisa Moreno
Seminari 511: Esther Murillo
Seminari 512: Luisa Moreno
Grup 70. Teoria: Marc-Abraham Puig
Seminari 701: Bárbara Monllor
Seminari 702: Marc-Abraham Puig
Seminari 703: Pendent d'assignació
Objectius
Teoria del Dret és una assignatura que s'imparteix en el primer quadrimestre del primer any de Dret. Es tracta d'una assignatura introductòria del grau en Dret. En aquesta assignatura es busca desenvolupar el pensament crític sobre el dret, l'argumentació i intepretació dels drets des de la perspectiva dels drets humans. S'introduiexen aconceptes jurídics bàsics, essencials pel desenvolupament de la resta de matèries en l'àmbit jurídic. Aquesta matèria inclou els grans àmbits de la Teoria del dret, la Sociología jurídica i filosofía del dret.
Els objectius del programa es vinculen amb els següents temes:
1. Les formes d'aproximaxió al Dret: Ciència del Dret, Sociologia i Filosofia del Dret.
2. Teoria de la norma i de l'ordenament jurídic.
3. Interpretació i aplicació del Dret.
4. Valors del Dret i teories de la justícia.
5. Fonaments de la Sociologia del Dret.
Els principals objectius formatius de l'assignatura són:
1. Conèixer les principals formes d'aproximació al Dret des de la Ciència del Dret, la Sociologia del Dret i la Filosofia del Dret.
2. Identificar, conèixer i aplicar els conceptes jurídics essencials.
3. Entendre els fonaments de l'argumentació jurídica.
4. Reflexionar sobre valors i funcions del Dret.
5. Comprendre la formació de conceptes jurídics contemporanis en el seu context històric i social.
6.Introduir la perspectiva de gènere en la teoria del dret.
Resultats d'aprenentatge
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Comunicar de manera persuasiva els punts de vista propis.
- Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
- Demostrar eficàcia en un entorn canviant, a l'hora d'enfrontar-se a noves tasques, responsabilitats o persones.
- Defensar i promoure els valors bàsics de la convivència en democràcia.
- Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
- Ser capaç de generar coneixements, tenir iniciativa i creativitat, innovar i aportar noves idees.
- Ser capaç de percebre l'impacte i les implicacions de les decisions que es prenen.
- Elaborar discussions teòriques sobre el paper dels principis en l'ordenament jurídic.
- Definir els principis bàsics de l'ordenament jurídic.
- Identificar els valors de l'estat social i democràtic de dret.
- Interpretar l'evolució de l'estat social i democràtic de dret.
- Definir les relacions entre dret i moral en l'estat social i democràtic de dret.
- Enumerar les diferents teories contemporànies de l'argumentació jurídica.
- Identificar els problemes de l'aplicació del dret.
- Definir la importància de la deontologia jurídica.
- Identificar els problemes de deontologia contemporanis.
- Descriure les relacions entre dret i societat.
- Interpretar les aportacions de la sociologia del dret.
- Definir les teories jurídiques jusnaturalistes, positivistes i realistes i la seva visió sobre el caràcter unitari de l'ordenament jurídic.
- Identificar els problemes sociojurídics en les teories sociojurídiques contemporànies.
- Descriure les diverses aportacions crítiques de la teoria del dret.
- Identificar els factors de discriminació sexual en el dret.
- Definir els instruments jurídics destinats a eradicar la desigualtat social entre homes i dones.
- Distingir les teories i els conceptes necessaris per a l'anàlisi de la igualtat entre homes i dones.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
Continguts
Continguts
1. Formes d'aproximació al Dret. 1.1 Ciència del Dret, Sociologia del Dret i Filosofia del Dret. 1.2. Eines metodològiques. 1.3. Dimensions del Dret: eficàcia i efectivitat, validesa, justícia.
2. Concepcions del Dret. 2.1. Jusnaturalisme: escoles Clàssica i Contemporània. 2.2. Positivisme jurídic: teòric (estructuralista), ideològic, metodològic, positivisme moderat i excloent. 2.3. Realisme jurídic: escandinau i nord-americà.
3. Dret i moral. 3.1. Relacions entre el Dret i la moral. 3.2. Diferències i connexions entre el Dret i la moral. 3.3. Dimensions de la moral. 3.4. Tipus de moral: positiva i crítica. 3.5. El valor de la justícia. 3.6. Objecció de consciència i desobediència civil.
4. Dret i societat. 4.1. El dret com a fenomen social i com a construcció social. 4.2. Els usos socials. 4.3. Normes religioses. 4.4. Teories funcionalistes del Dret. 4.5. Teories del conflicte. .
5. Les funcions socials del Dret. 5.1. Control social. 5.2. Funcions directes i indirectes. 5.3. Integració social. 5.4. Resolució de conflictes. 5.5. Educativa. 5.6. Repressiva o sancionadora. 5.7. Promocional. 5.8. Distributiva. 5.9. Legitimació del poder.
6. Dret, poder i Estat. 6.1. Relacions entre Estat i Dret. 6.4. Teories de l'Estat de Dret: liberal, social, democràtic 6.4. Models d'Estat: liberal, benestar, neoliberal i autoritaris.
7. Llenguatge jurídic i Teoria de la norma jurídica. 7.1. Normes i llenguatge. 7.2. Tipus de normes. 7.3. Estructura de la norma jurídica. 7.4. Classificació de les normes jurídiques. 7.5. Lleguatge jurídic no sexista
8. Sistemes jurídics. 8.1. Concepte d'ordenament jurídic. 8.2. Sistema jurídic i sistema normatiu. 8.3. Unitat. 8.4. Coherència. 8.5. Plenitud. 8.6. Pluralisme jurídic i sistemes jurídics indígenes. 8.7. Crítiques al sistemes jurídics colonials.
9. Conceptes jurídics fonamentals. 9.1. Nivells d'abstracció. 9.2. Conceptes fonamentals de la teoria pura: sanció, acte il·lícit, obligació jurídica, responsabilitat. 9.3. Posicions jurídiques: correlació i oposició de posicions. 9.4. Avaluació dels tipus.
10. La interpretació jurídica. 10.1. Concepte d'interpretació. 10.2. Els problemes del llenguatge. 10.3. Tipus d'interpretació. 10.4. Teories de la interpretació jurídica.
11. L'aplicació del Dret. 11.1. Interpretació i aplicació del Dret. 11.2. Justificació de les decisions judicials i administratives. 11.3. Justificació de les premisses. 11.4. Sobre la funció creadora dels jutges.
12. L'argumentació jurídica. 12.1. Concepte d'argumentació (jurídica). 12.2. Dimensions de l'argumentació. 12.3. Modes paradigmàtics. 12.4. Avaluació dels arguments. 12.5 Estereotipos de gènere. 12.6. Estereotips racistes
13. Justícia, deontologia i bioètica. 13.1. Dimensions de la justícia: material i formal. 13.2. Introducció a la deontologia i les professions jurídiques. 13.3. Introducció a la bioètica.
14.Introducció a les teories jurídiques i perspectiva de gènere
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes teòriques | 22 | 0,88 | 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 19, 20, 22, 24 |
| Treballs individuals | 36 | 1,44 | 1, 2, 4, 7, 8 |
| Lectures i estudi dels materials | 45 | 1,8 | 11, 12, 15, 17, 19, 21 |
| Treballs en grup | 20 | 0,8 | 2, 3, 4, 6, 7, 8 |
| Seminari | 22 | 0,88 | 11, 15, 17, 19, 21, 23, 25 |
Nota prèvia
L’assistència als seminaris, llevat supòsits de causa justificada, serà obligatòria per als estudiants.
La docència de l’assignatura i la formació de l’alumnat es fonamenta en les següent activitats:
1. Activitats dirigides:
1.1 Classes magistrals: on l’alumnat assoleix les bases conceptuals de la matèria i seu el marc jurídic normatiu i jurisprudencial. Les classes magistrals són les activitats en les quals s’exigeix menys interactivitat a l’estudiant i estan concebudes com una exposició per establir els referents conceptuals en cada tema.
1.2. Seminaris: on l’alumnat, en grups reduïts, analitza juntament amb el professorat casos pràctics prèviament elaborats. En supòsits concrets, els casos s’elaboraran a classe. La base del treball pràctic és la comprensió i aplicació dels conceptes explicats a les classes teòriques.
1.3. Avaluació: activitats d'avaluació continuada (la naturalesa de les quals serà informada per part de la persona responsable del grup: escrites, orals, presentacions, etc.) i examen final.
2. Activitats supervisades:
Es tracta d’activitats que l’alumnat desenvolupa en aula, amb la supervisió i suport del professorat. Es tracta de l’elaboració d’algun supòsit pràctic en aula.
3. Activitats autònomes:
3.1. Elaboració de documents d'activitats pràctiques: que seran lliurades i analitzades a l'aula.
3.2. Cerca de bibliografia i materials instrumentals per a la resolució dels casos pràctics. En algun o alguns casos els estudiants hauran de fer la cerca autònoma de la documentació.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Realització de treballs individual i en grup | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 15, 17, 19, 21, 23, 24, 25, 26 |
| Proves avaluadores | 50% | 5 | 0,2 | 1, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 20, 22, 24, 25 |
IMPORTANT: En cas que l’estudiant copiï, cometi plagi o sigui descobert amb algun dispositiu prohibit en alguna prova d’avaluació, el professorat el qualificarà amb un 0 en aquest acte d’avaluació, i notificarà el fet al Deganat de la Facultat presentant un informe sobre les circumstàncies i evidències del fet produït per sol·licitar l’obertura d’un eventual expedient disciplinari a l’estudiant. Aquesta activitat d’avaluació no serà recuperable. En cas que es produeixin més d’una irregularitat en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0.
En cada grup de docència es publicarà al Campus Virtual, abans de l'inici de la docència, la data concreta o la setmana de realització de les activitats avaluables, sens perjudici que, excepcionalment i per causes de força major, aquestes puguin, amb preavís i antelació suficient, ser modificades.
L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professorat responsable de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a \"no avaluable\".
La nota final de l'assignatura s'obtindrà a partir dels següents elements:
Avaluació contínua. L'assistència als seminaris, llevat de supòsits de causa justificada, serà obligatòria per als/les estudiants. La tipologia de les proves avaluables serà notificada per la persona responsable del grup amb antelació: casos pràctics, presentacions orals, argumentació i debat, participació, exàmens, etc.
Seminaris (50% de la nota): 1a Prova de seminari (25%) + 2a Prova seminari (25%).
Examen final: 50% de la nota.
L'examen final s'ha de superar amb una nota superior a 5 per fer mitja amb la resta de qualificacions de l'avaluació continuada.
Avaluació única (Criteris)
Primera Activitat (25%). Comentari de text.
Segona Activitat (25%). Pregunta/es a Desenvolupar.
Activitat comuna (50% de la nota). Mateixa prova que \"examen final\"per avaluació única.
S’aplicarà el mateix criteri de \"no avaluable\" que per l’avaluació continuada.
Reavaluació
Únicament es realitzarà reavaluació de la part relativa a l'examen final. Per l'alumnat d'avaluació única s'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada (examen final).
La nota màxima en la reavaluació no podrà ser superior a 6.
Ús de la IA
Ús restringit: per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en la cerca bibliogràfica o d’informació i la correcció de textos en les activitats d’aula. L'estudiantat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat finalde l’activitat. Lano transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA OBLIGATÒRIA
AÑON, M. José, et. al. (2023). Teoría del Derecho (3a ed.). Tirant lo Blanch (versió digital disponible a la biblioteca de la UAB).
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
APARICIO WILHELMI M. (2015). Derechos y pueblos indígenas: avances objetivos, debilidades subjetivas. Revista de Antropología Social, 24, 127-147. https://doi.org/10.5209/rev_RASO.2015.v24.50646
ANDRÉS IBÁNEZ, PERFECTO (2023), ¿QUÉ JUEZ?, Teoría & Derecho. Revista De Pensamiento jurídico, 34, 14-33. https://doi.org/10.36151/TD.2023.064
ATIENZA, Manuel (2015), El Derecho como argumentación. Ariel.
CALVO GARCÍA, Manuel (2000). Teoría del Derecho (2a ed.). Tecnos.
CALVO GARCÍA, Manuel & PICONTÓ, Teresa (2017). Introducción y perspectivas actuales de la sociología jurídica. Editorial UOC.
CASADO GONZÁEZ, María (1998), Ética, derecho y deontología profesional. DS. Derecho y Salud, 6(1), pp. 30-35.
DE LUCAS, Javier (coord) (1997). Introducció a la teoria del dret (3a ed.). Tirant lo Blanch.
DWORKING, Ronald (2012), Los derechos en serio. Ariel.
DE SOUSA SANTOS, Boaventura (2009). Sociología jurídica crítica. Para un nuevo sentido común en el derecho. Trotta.
FALCÓN Y TELLA, María José (2025). Lecciones de Teoría del Derecho (3a ed.). Tirant lo Blanch.
FERRAJOLI, Luigi (2017). La lógica del Derecho. Trotta.
FREEMAN, Michael D. A. (2014). Lloyd’s introduction to jurisprudence (9a ed., Repr.). Sweet & Maxwell.
GARGARELLA, ROBERTO, “El derecho de resistencia en situaciones de carencia extrema”, Astrolabio: revista internacional de filosofía, Nº. 4, 2007, págs. 1-29. https://www.ub.edu/astrolabio/Articulos4/ARTICULOgargarella.pdfINI,
GRANADA, JOSEP, RICHI, MARTINA, Abordajes innovadores al problema del racismo en el campo jurídico, SOS RACISME, Barcelona. https://drive.google.com/file/d/1JkFmCT2t4JUx1hnmqEE8JSFJjU8BzWML/view
HAACK, S. (2024). Justicia, verdad y prueba: ensayos sobre epistemología en el derecho. Palestra.
LEMA AÑÓN, Carlos (2023). De la ignorancia del derecho a la justicia epistémica en el derecho: Injusticia testimonial e injusticia hermenéutica como obstáculos para el acceso a la justicia. Oñati Socio-Legal Series, 13(3), pp. 761-796. https://doi.org/10.35295/osls.iisl/0000-0000-0000-1377
MARRADES, A., SEVILLA, Julia, Calero, M. L., & Salazar Benítez, O. (2019). El lenguaje jurídico con perspectiva de género. Algunas reflexiones para la reforma constitucional. Revista de Derecho Político, 1(105), 127–160. https://doi.org/10.5944/rdp.105.2019.25270
MESTRE, Ruth, La protección de los derechos sociales por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, The protection of Social Rights by the European Court of Human Rights, Cuadernos electrónicos de filosofía del derecho, Nº. 33, 2016
MORESO, José Juan & VILAJOSANA, Josep Maria (2004). Introduccion a la teoria del derecho. Marcial Pons.
NINO, Carlos S. (2015). Introducción al Análisis del Derecho (2a ed.). Astrea.
PUIG HERNÁNDEZ, Marc-A. (2024). Libertad ideológica. Sobre el uso, su ejercicio y las objeciones. Colex.
PUIGPELAT, Francesca (Coord.) (1996). Teoria del dret. Universitat Oberta de Catalunya.
RIBOTTA, Silvina (2025). Huellas de Rousseau en Rawls. La construcción colectiva de la justicia. Anales de la Cátedra Francisco Suárez, 59, pp. 457-483. https://doi.org/10.30827/acfs.v59i.31169
RIDDALL, John G. (2008). Teoría del Derecho. Gedisa.
RUBIO, ANA, I BODELÓN, ENCARNA, Lenguaje jurídico y género: sobre el sexismo en el lenguaje jurídico, CGPJ, Madrid, 2012. https://redmujeresjusticia.org.ar/wp-content/uploads/2019/06/Lenguaje-jur%C3%ADdico-y-g%C3%A9nero.-Sobre-el-sexismo-en-el-lenguaje-jur%C3%ADdico.pdf
RUIZ RESA, Josefa (2017). Teoría del derecho. Tirant lo Blanc (versió digital disponible a la biblioteca de la UAB).
VEITCH, Scott, CHRISTODOULIDIS, Emilios & GOLDONI, Marco (2024). Jurisprudence. Themes and Concepts. Routledge.
WACKS, Raymond (2021). Understanding Jurisprudence. An Introduction to Legal Theory. Oxford University Press.
Programari
L'assignatura no exigeix un programari especific
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 3 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 11 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 12 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 13 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 21 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 22 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 23 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 31 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 32 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 33 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 51 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 70 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 511 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 512 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 701 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 702 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 703 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |