
Institucionalització del Sistema Internacional
Codi: 102258Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Dret | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Claudia Cristina Jimenez Cortes
- Correu electrònic :
- claudia.jimenez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits formals per a aquesta assignatura, tot i que es recomana haver cursat prèviament Dret Internacional Públic.
El domini de l'anglès, tant oral com escrit, és un requisit indispensable. L'assignatura s'imparteix íntegrament en anglès, per la qual cosa és imprescindible un nivell mínim de B2 per a una participació i comprensió efectives.
La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible
Objectius
Aquesta assignatura busca proporcionar a l'alumnat una comprensió profunda de l'origen, el desenvolupament, el funcionament i la rellevància actual de les organitzacions internacionals i el seu paper en la configuració del sistema internacional. En finalitzar el curs, s'espera que els estudiants siguin capaços de:
- Analitzar críticament el funcionament de les organitzacions que operen en l'àmbit internacional, incloent-hi la seva evolució històrica i els seus marcs teòrics fonamentals.
- Conèixer en profunditat el sistema de les Nacions Unides, avaluant la seva estructura, òrgans principals i el seu impacte en l'actualitat global.
- Identificar i comprendre els diversos àmbits materials (econòmic, mediambiental, social) en els quals les organitzacions internacionals despleguen la seva activitat, i la seva contribució a la governança global.
- Avaluar el paper i la influència de les organitzacions internacionals en la resolució de reptes globals i la promoció de la cooperació internacional.
- Desenvolupar habilitats de pensament crític, recerca i anàlisi per abordar les complexitats del sistema internacional institucionalitzat.
Resultats d'aprenentatge
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Reconèixer i resoldre problemes.
- Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
- Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
- Memoritzar i utilitzar la terminologia pròpia del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
- Identificar i conèixer els continguts bàsics de cada una de les especialitats indicades.
- Valorar els canvis i les reformes legislatives en un context de pluralitat d'ordenaments.
- Identificar i valorar els canvis i l'evolució de la jurisprudència en un context de pluralitat d'ordenaments.
- Construir un raonament o discurs jurídic en l'àmbit del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
- Valorar els conflictes d'interessos subjacents en les qüestions legals que es plantegen en un entorn internacional.
- Aplicar una visió interdisciplinària i integrada dels problemes jurídics en l'entorn internacional.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
- Buscar, interpretar i aplicar les normes jurídiques pròpies del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
Continguts
Part I: La institucionalització del sistema internacional: Característiques generals i actors principals
Lliçó 1. Origen, teoria general i funcions de les organitzacions internacionals
- Introducció.
- Evolució històrica.
- Concepte i tipus d'organitzacions internacionals.
- Teories de les organitzacions internacionals.
- Diferència amb altres actors internacionals.
- Rol i funcions de les organitzacions internacionals en la societat internacional actual.
Lliçó 2. Estructura, finançament i presa de decisions de les organitzacions internacionals
- El tractat constitutiu: poders i competències.
- Estructura.
- Manifestacions principals de la subjectivitat.
- Agents internacionals i el seu estatus.
- Sistemes de finançament.
- Procés de presa de decisions.
- Els actes jurídics de les organitzacions internacionals.
Lliçó 3. Les Nacions Unides
- Gènesi i funcions de les Nacions Unides.Estructura, membres i finançament.
- Els òrgans principals de les Nacions Unides.
- El seu paper en la societat internacional actual.
- Propostes per a la reforma de les Nacions Unides.
Part II: Desafiaments de la governança global i l'Agenda 2030
Lliçó 4. L'arquitectura econòmica i social internacional de la postguerra
- Orígens i context: el moment de Bretton Woods i la seva lògica política.Objectius i principis de la cooperació econòmica internacional.
- El pilar monetari i financer: el Fons Monetari Internacional i el Grup del Banc Mundial.
- El pilar comercial: del GATT a l'Organització Mundial del Comerç.
- El pilar social: la Organització Internacional del Treball i el Consell Econòmic i Social de l'ONU.
- Buits, tensions i la divisió Nord-Sud en l'arquitectura de la postguerra.
Lliçó 5. El repte mediambiental: De Estocolm a les fronteres planetàries
- L'emergència del medi ambient com a objecte del dret i la governança internacionals.
- Punts clau: Estocolm (1972), Rio (1992), Johannesburg (2002), Rio+20 (2012).
- El panorama institucional: PNUMA, la Comissió sobre el Desenvolupament Sostenible i el Fòrum Polític d'Alt Nivell.El règim climàtic: la CMNUCC i l'Acord de París.
- El règim de la biodiversitat: la Convenció sobre la Diversitat Biològica i el Marc Mundial de la Biodiversitat de Kunming-Montreal.
- Altres règims ambientals.
- El concepte de límits planetaris i les seves implicacions institucionals.
Lliçó 6. L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible: Marc, Actors i Reptes
- Dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni als Objectius de Desenvolupament Sostenible: continuïtats i ruptures.La negociació i l'arquitectura política de l'Agenda 2030.
- Els Objectius de Desenvolupament Sostenible: estructura, abast i el principi d'universalitat.
- El Fòrum Polític de Alto Nivell com a mecanisme central de revisió.
- Mecanismes de seguiment.
- Els tres pilars en la pràctica: inclusió econòmica, equitat social i sostenibilitat ambiental.
- L'Agenda 2030 en crisi: progressos, retrocessos i el debat sobre la reforma post-2030.
Part III: Cooperació sectorial: règims institucionals específics
Lliçó 7. Governança global de la salut
- Els orígens de la cooperació global en salut.
- L'Organització Mundial de la Salut: orígens, estructura i funcions.
- Les regulacions sanitàries internacionals.
- La pandèmia de la COVID-19 com a prova d'estrès per a la governança sanitària multilateral.
- El Tractat Pandèmic proposat i els debats sobre la reforma institucional.
- Altres actors: GAVI, CEPI i el paper de la filantropia privada.Equitat, accés als medicaments i la divisió Nord-Sud.
- La triple crisi planetària i la salut: paradigmes convergents.
Lliçó 8. La lluita contra la fam i la seguretat alimentària
- L'arquitectura institucional: FAO, PAM i FIDA.
- El Comitè de Seguretat Alimentària Mundial i la seva reforma.
- Soberania alimentària versus seguretat alimentària: tensions normatives.
- El dret a l'alimentació en el dret internacional.Canvi climàtic, conflicte i fam: factors estructurals.
- El paper del sector privat i de la agroindústria en la governança alimentària.
Lliçó 9. Igualtat de gènere i la institucionalització dels drets de les dones
- De la Comissió de la Condició de la Dona a ONU Dones.
- CEDAW: estructura, seguiment i limitacions.
- La Plataforma d'Acció de Pequín i el seu llegat.
- ODS 5 i la transversalitat de gènere en les institucions internacionals.
- Bretxes persistents: violència de gènere, desigualtat econòmica i representació política en la governança internacional.
Part IV: Crisi i reforma del sistema institucional internacional
Lliçó 10. El sistema institucional internacional davant els reptes del segle XXI
- La crisi del multilateralisme i l'auge de l'unilateralisme.
- El paper dels actors no estatals i les institucions híbrides.
- Agendes de reforma i el futur de la institucionalització internacional.
- Presentacions i debat.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes teòriques | 22 | 0,88 | 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12 |
| Treball en aula (discussió i resolució de pràctiques, debats, simulacions de judicis...) | 23 | 0,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12 |
| Treball i estudi fora de laula | 101 | 4,04 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12 |
Aquest curs utilitza un mètode d'avaluació continuada que emfatitza la participació activa de l'estudiant. L'assistència obligatòria és un pilar fonamental d'aquest enfocament, ja que el procés d'aprenentatge és molt interactiu i depèn de la participació a classe.
La metodologia està dissenyada per fomentar una comprensió profunda i pràctica del contingut del curs mitjançant una sèrie d'activitats atractives:
• Debats: Fomenten el pensament crític i la formulació d'arguments raonats.
• Simulacions: Proporcionen experiència pràctica i una comprensió real de situacions complexes.
• Proves basades en la lectura: Asseguren la comprensió dels textos i avaluen la comprensió dels conceptes clau.
• Presentacions en grup i individuals: Desenvolupen les habilitats comunicatives i la capacitat de resumir i transmetre informació de manera eficaç.
• Anàlisi de textos: Millora les habilitats de lectura analítica i la interpretació de la bibliografia pertinent.
• Estudis de cas: Impliquen l'aplicació dels coneixements teòrics a situacions reals i la resolució de problemes.
Aquestes activitats es duran a terme tant en format grupal com individual.
Nota: Dins de l'horari establert per la institució o el programa d'estudis, es destinaran 15 minuts de cada classe perquè els estudiants avaluïn els seus professors i les seves assignatures o mòduls mitjançant qüestionaris.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Presentació oral final en grup (obligatória) | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 13 |
| Active participation in class | 10% | 1 | 0,04 | 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Treballs escrits (Obligatoris) | 60% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
Avaluació contínua
A. Treballs escrits obligatoris (60 % de la nota final)
Aquest component consta de tres treballs escrits obligatoris, cadascun dels quals compta per un 20 % de la nota final.
Cada tasca es basa en preguntes que els estudiants han de respondre utilitzant les lectures i els materials obligatoris proporcionats per a cadascun dels tres blocs temàtics del curs. Les tasques s'han de presentar al final del bloc corresponent — a les sessions 3, 6 i 9, respectivament — i s'han d'escriure i lliurar durant la classe.
L'assistència a les activitats designades com a obligatòries és essencial. L'opció de tornar a presentar o completar els treballs en dates alternatives només s'acceptarà en cas d'absència no prevista durant el curs, degudament justificada amb documentació que ho acrediti (p. ex., certificats mèdics, citacions administratives o judicials, etc.).
B. Presentació final en grup (30 % de la nota final)
Els estudiants faran una presentació en grup durant l'última sessió del curs (sessió 10), dedicada al tema «Crisi i reforma del sistema institucional internacional». Cada grup abordarà un tema específic dins d'aquest tema, que hauran de proposar els estudiants i que haurà d'aprovar prèviament el professor.
Els temes han d'examinar críticament els reptes, els fracassos i les propostes de reforma que afecten el sistema institucional internacional, basant-se en els coneixements teòrics i substantius desenvolupats al llarg del curs.
Les presentacions es valoraran en funció de la qualitat de l'argumentació, el rigor de les fonts utilitzades, la claredat de la presentació oral i la capacitat de respondre a les preguntes tant del professor com dels companys. Es proporcionaran més detalls sobre la mida dels grups, la durada de les presentacions i la lliurança de materials de suport a l'inici del curs.
C. Participació a classe (10 % de la nota final)
Es tindrà en compte la participació activa a classe. La simple assistència no es considera participació.Normes generals per a l'avaluació contínua
Requisits d'avaluació: El mòdul es basa en un sistema d'avaluació contínua, la qual cosa significa que l'assistència activa i regular a les sessions presencials és essencial. Els estudiants que no assisteixin com a mínim al 80 per cent de les classes no podran aprovar el mòdul. La simple presència física sense participació activa no es considerarà com el compliment d'aquest requisit.
Recuperació (examen de recuperació): Els estudiants que no assoleixin una nota mínima de 5,0 en el sistema d'avaluació contínua poden presentar-se a un examen de recuperació que abasta tot el contingut del curs. La nota màxima que es pot obtenir en aquest examen de recuperació és de 5,0. Per poder-se presentar a aquest examen, els estudiants han d'haver entregat prèviament tots els treballs pràctics obligatoris.
No s'oferirà cap altra avaluació si no s'aprova aquest examen.
Avaluació única
Hi ha disponible l'opció d'una avaluació única i global, subjecta a l'aprovació de la Facultat. Aquesta avaluació tindrà lloc en la data que la Facultat estableixi per a l'examen final i consistirà en els elements següents:
a) Examen escrit (40 %): Una prova dissenyada per avaluar els conceptes teòrics tractats durant el curs.b) Resolució d'un cas pràctic (40 %): Avaluació basada en la resolució d'un cas pràctic que es proporcionarà a l'inici del curs, amb preguntes que es formularan el dia de l'examen.
c) Preparació i defensa oral d'un pòster (20 %): Creació, presentació i defensa oral d'un pòster que analitzi una notícia o un esdeveniment d'actualitat aplicant els conceptes tractats durant el curs.
Nota: Els criteris d'admissibilitat per a les qualificacions «No avaluable» i «Reavaluació» són els mateixos que els aplicats al mode d'avaluació contínua.
Ús de la intel·ligència artificial (IA)
En el context d'aquest curs, no es permet l'ús de les tecnologies d'intel·ligència artificial (IA). L'ús no autoritzat d'eines d'IA pot comportar una deducció parcial o total de la nota de l'activitat, o sancions més greus en casos greus, d'acord amb la normativa universitària vigent.Integritat acadèmica
Qualsevol acte de frau en un examen o treball comportarà una nota de 0 per a tot el mòdul. Qualsevol treball que contingui plagi rebrà una nota de 0 per a aquell treball específic i un avís oficial. Una reincidència comportarà l'expulsió del mòdul.
Bibliografia
Bibliography
Basic Bibliography (Recommended)
To follow the course, it is recommended to have at least one of the following manuals, which will serve as a fundamental basis for understanding the theoretical content. The most recent available editions have been prioritized:
- Klabbers, J. (2022). An Introduction to International Institutional Law (4th ed.). Cambridge University Press.
Complementary Reference Texts
These key texts expand the understanding of the topics:
- Abbott, K. W., & Snidal, D. (2000). Hard and Soft Law in International Governance. International Organization, 54(3), 421–456.
- Barnett, M., & Finnemore, M. (2004). Rules for the World: International Organizations in Global Politics. Cornell University Press.
- Bjola, C., & Kornprobst, M. (2020). Understanding International Diplomacy: Theory and Practice (4th ed.). Routledge.
- Charlesworth, H., & Chinkin, C. (2000). The Boundaries of International Law: A Feminist Analysis. Manchester University Press.
- Crawford, J. (2014). Chance, Order, Change: The Course of International Law. Hague Academy of International Law.
- Díez de Velasco Vallejo, M. (2023). Las Organizaciones Internacionales. Tecnos.
- Fassbender, B., & Peters, A. (Eds.). (2022). The Oxford Handbook of the History of International Law. Oxford University Press.
- Held, D., & McGrew, A. (2007). Globalization/Anti-Globalization: Beyond the Great Divide. Polity Press.
- Krisch, N. (2014). The Decay of Consent: International Law in an Age of Global Public Goods. American Journal of International Law, 108(1), 1–45.
- Pastor Ridruejo, J. A. (2023). Curso de Derecho Internacional Público y Organizaciones internacionales. Tecnos.
- Peters, A. (2021). International Law: A Very Short Introduction. Oxford University Press.
- Slaughter, A.-M. (2004). A New World Order. Princeton University Press.
- Wallensteen, P. (2015). Peace Research: 50 Years of Conflicts and Peace. Routledge.
- Zwingel, S. (2016). Gender and International Organizations: A Critical Study. Routledge.
Key Digital Resources
The following links provide access to primary sources, databases, and analyses relevant to the study of international organizations:
- UN Audiovisual Library of International Law: https://legal.un.org/avl/
- Collection of publications from the ILC: https://legal.un.org/ilc/
- United Nations: https://www.un.org/es/
- United Nations Treaty Collection: https://treaties.un.org/
- International Court of Justice (ICJ): https://www.icj-cij.org/en
- UN Digital Library: https://digitallibrary.un.org/
- UN Human Rights Office (OHCHR): https://www.ohchr.org/
- International Labour Organization (ILO): https://www.ilo.org/
- World Health Organization (WHO): https://www.who.int/
- UNHCR: https://www.acnur.org/
- UNESCO: https://www.unesco.org/
- EUR-Lex: https://eur-lex.europa.eu/
Websites of Non-Governmental Organizations (NGOs)
- Amnesty International: https://www.amnesty.org/en/
- Freedom House: https://freedomhouse.org/
- Human Rights Watch: https://www.hrw.org/
- International Committee of the Red Cross (ICRC): https://www.icrc.org/
- Save the Children: https://www.savethechildren.org/
- World Organisation Against Torture (OMCT): https://www.omct.org/en/
- Planetary Health Check: https://www.planetaryhealthcheck.org/
Periodicals and Think Tanks (Recommended for staying current)
- ASIL Insights: https://www.asil.org/insights
- Centre for International Governance Innovation (CIGI): https://www.cigionline.org/
- Chatham House: https://www.chathamhouse.org/
- Council on Foreign Relations (CFR): https://www.cfr.org/
- EJIL: Talk!: https://www.ejiltalk.org/
- Foreign Affairs: https://www.foreignaffairs.com/
- International Crisis Group: https://www.crisisgroup.org/
- Opinio Juris: http://opiniojuris.org/
Programari
L'assignatura no exigeix un programari específic
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |