
Multiculturalitat i Llibertat Religiosa
Codi: 102249Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Dret | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Ivan Aybar Jimenez
- Correu electrònic :
- ivan.aybar@uab.cat
Equip docent
- Josep Cañabate Perez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Multiculturalitat i Llibertat religiosa. Professor Dr. Iván Aybar Jiménez. Professor Dr. Josep Cañabate Pérez.
Idioma: espanyol. Nota: es respondrà en català qualsevol pregunta que l'alumnat faci en llengua catalana, de manera verbal o escrita.
Es recomana una especial predilecció per l'estudi dels camps de la multiculturalitat, de la rellevància -històrica i actual- del factor religiós en la configuració de la nostra societat, i dels drets humans en general, així com per aprendre com es defensen aquests en els tribunals de justícia.
Encara que no és imprescindible, podria ser d'utilitat haver cursat prèviament l'assignatura "Sistemes Jurídics Contemporanis", ja que existeix una continuïtat entre ambdues, quant a la metodologia docent i als continguts, especialment en relació a l'explicació dels diferents sistemes religiosos (musulmà, cristià, hindú, etc.).
La docència de l'assignatura s'impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Objectius
1.- Estudiar el concepte, fonament i desenvolupament del dret de llibertat religiosa dins del context dels drets humans.
2.- Analitzar els reptes que la multiculturalitat i la diversitat de religions plantegen des·de la perspectiva jurídica.
3.- Estudiar la regulació jurídica de la llibertat religiosa a Europa des d'una perspectiva comparada.
4.- Plantejar accions jurídiques davant diverses instàncies jurisdiccionals (civil, penal, contenciós-administratiu) nacionals i europees, a través de casos REALS sobre llibertat religiosa (fent servir documentació real de casos actuals o recents que el Professor Dr. Iván Aybar hagi portat o estigui portant com advocat de reconegut prestigi nacional i internacional en aquesta matèria).
5.- Aprendre com es treballa en un equip jurídic a través del mètode del cas real i dels judicis simulats.
6.- Fomentar l'aprenentatge col·lectiu a l'aula a través de la metodologia de l'Aula invertida.
Resultats d'aprenentatge
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Comunicar de manera persuasiva els punts de vista propis.
- Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
- Ser capaç de percebre l'impacte i les implicacions de les decisions que es prenen.
- Descriure des d'una perspectiva teòrica les institucions del dret que orienten axiològicament les solucions jurídiques aplicables.
- Contextualitzar, en l'aspecte hermenèutic, les diferents institucions generals de l'ordenament jurídic.
- Definir la diversitat religiosa i les raons comunitàries i individuals subjacents a l'exercici de la llibertat de religió.
- Vincular les demandes de la multiculturalitat als drets constitucionalment reconeguts.
- Sintetitzar tècnicament l'adquisició de coneixements teòrics a través de la reflexió oral.
- Raonar, de manera crítica i pràctica, el discurs jurídic exposat en la resolució ad casum dels diferents supòsits de fet.
- Evidenciar les connexions que hi ha entre el poder polític, la tradició constitucional, la tolerància religiosa i el seu estadi posterior: la llibertat i la igualtat religiosa.
- Descriure la trajectòria històrica de l'estat modern i la seva progressiva desconfessionalització en relació amb el factor institucional religiós.
Continguts
1.- La influència de les religions (islam, cristianisme, hinduisme, etc.) i dels seus 'corpus' jurídics en la construcció dels sistemes jurídics contemporanis. Les \"religions sense Déu\" a la societat actual.
2.- Models de gestió del multiculturalisme en les societats modernes: integració, assimilació, coexistència, acomodació, etc.
3.- Models de relació entre l'Estat i les confessions religioses en les societats modernes: acomodació en USA i Canadà, cooperació a Espanya i Itàlia, laïcisme a França, confessionalitat al Regne Unit i als països islàmics, etc.
4.- La llibertat religiosa en el context de la protecció jurídica internacional dels drets humans.
5.- La llibertat religiosa a Espanya: de la tolerància a la llibertat de culte.
6.- La llibertat religiosa en la Constitució de 1978: el difícil equilibri entre els principis de laïcisme i de cooperació.
7.- Les competències de les comunitats autònomes i dels municipis en l'àmbit de la llibertat religiosa. Especial referència a l'Estatut d'Autonomia i a la Llei catalana de Centres de Culte.
8.- Llibertat d'expressió i discurs de l'odi / discriminació per motius de raça, religió, origen ètnic i nacional, etc. Especial referència als discursos i propaganda política en campanyes electorals. El delicte de vulneració dels sentiments religiosos. Estudi de casos reals.
9.- Les manifestacions dela llibertat religiosa en l'àmbit públic i la seva problemàtica jurídica: l'ùs del vel islàmic a l'escola i als documents d'identitat; l'ùs del vel integral (burka, nikab) als espais públics; la construcció de llocs de culte (mesquites i cementiris islàmics, esglésies evangèliques, etc.) i l'\"efecte NIMBY\" (Not In My Back Yard), etc. Estudi de casos reals.
10.- La conciliació entre la vida laboral i la pràctica de la religió: l'ùs de simbologia religiosa al lloc de treball (vel islàmic, kippah jueva), permisos per absentar-se de la feina per resar o per la celebració de festivitats religioses, etc. Estudi de casos reals.
11.- Els matrimonis religiosos i la seva eficacia jurídica: la \"clàusula d'ordre públic\" i la seva incidència en els matrimonis poligámicos. Estudi de casos reals.
12.- Religió i desobediència de la llei: l'objecció de consciència. P.e., la negativa a rebre transfusions de sang (Testimonis de Jehovà). Estudi de casos reals.
13.- Llibertat religiosa i dret animal: els sacrificis rituals, llibertat religiosa o maltractament animal? Estudi de casos reals.
14.- Radicalisme i terrorisme d'origen religioso i la seva relació amb el dret de llibertat religiosa. Estudi de casos reals.
15.- La protecció jurídica de la llibertat religiosa en els àmbits penal, civil i contenciós-administratiu. El recurs davant el Tribunal Constitucional i davant el Tribunal Europeu de DretsHumans. Treball sobre casos reals: judicis simulats.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Dictamen | 21 | 0,84 | 5, 7, 8, 10 |
| Pràctiques d'aula | 22 | 0,88 | 5, 7, 8, 10 |
| Demanda/recurs judicial | 22,5 | 0,9 | 5, 7, 9, 10 |
| Classes teòriques | 22 | 0,88 | 5, 6, 7, 11, 12 |
| Treball i estudi fora de l'aula | 12,5 | 0,5 | 1, 3, 4, 8, 10 |
| Simulació de judici | 40 | 1,6 | 5, 7, 8, 9, 10 |
| Redacció d'escrit de queixa al Defensor del Poble espanyol o al Síndic de Greuges català (o institució equivalent) | 5 | 0,2 | 5, 7, 8, 10 |
1.- La distinció entre teoria i pràctica només serà formal, i no material, ja que la teoria s'explicarà al mateix temps que es van treballant els casos reals que el Professor Dr. Iván Aybar proposarà.
2.- La metodologia es basa en el concepte de 'aula pràctica', en la qual cada un dels epígrafs del temari (continguts) vindrà introduït per un o per diversos casos reals, extrets de la realitat diària generada per la convivència de diferents cultures i religions a l'espai públic de les societats democràtiques. A partir d'ells s'extrauran i s'explicaran els coneixements teòrics necessaris per trobar la solució més adequada a Dret en cadasqun d'ells. Perquè no cal oblidar que tota pràctica comença per una bona teoria.
3.- Alguns d'aquests casos reals serviran res més per introduir i servir de guió a l'explicació dels conceptes teòrics (continguts de l'assignatura). D'altres, però, també es resoldran a classe, treballant en grups sobre la base de documentació de casos reals (i actuals) que el Professor Dr. Iván Aybar -que combina la seva tasca investigadora i docent amb la pràctica de l'advocacia- estigui portant. Es treballaran com si es tractés d'un gran despatx d'advocats, exposant en primer lloc els fets, per després identificar l'objecte del litigi i el dret o els drets afectats. Després s'adjudicarà a cadascun dels grups un rol determinat, depenent de l'ordre jurisdiccional de què es tracti -demandants o demandats, acusació o defensa, etc.- Un cop assignats els rols, cada grup haurà de buscar i analitzar la jurisprudència que consideri d'aplicació, per després preparar per escrit els arguments que exposarà en el posterior judici oral, que tindrà lloc a la sala de vistes de la nostra Facultat de Dret. Per descomptat, el Prof. Dr. Iván Aybar acompanyarà i assessorarà cadascun dels grups al llarg de tot el procés.
A tall d'exemple, en els últims anys s'han treballat a classe casos reals com els següents: denegacions de llicències de lloc de culte a mesquites (contenciós-administratiu); prohibició d'ús del vel islàmic a l'escola (contenciós-administratiu); responsabilitat patrimonial de l'Administració per negativa a realitzar una operació sense transfusió de sang a una Testimoni de Jehovà (contenciós-administratiu); vulneració del dret a l'honor i de la llibertat religiosa a través de notícia de prensa (plet civil contra un diari de tirada nacional); denegació de permís, per part de l'empresari, perquè dos treballadors puguin anar a resar els divendres (ordre jurisdiccional social); acusació per maltractament animal contra membres de la religió de la santería (procés penal); acusació per apologia de terrorisme contra una dona jove de religió musulmana (procés penal).
4.- Així mateix, també es demanarà a l'alumnat que treballi dos casos de manera individual, a través de la realització d'un escrit de queixa (o recurs administratiu) i de l'elaboració d'un dictamen
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 4.- Judici simulat. | 40 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10 |
| 1.- Redacció (a l'aula) d'escrit de queixa al Defensor del Poble espanyol o al Síndic de Greuges català (o institució equivalent) | 30 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| 2.- Elaboració i presentació oral en grup d'un dictamen | 30 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 8, 10 |
1.- L'objectiu d'aquesta activitat és ensenyar com denunciar una vulneració d'un dret fonamental davant aquestes dues institucions. Es realitzarà sobre un cas real que es proporcionarà i explicarà a classe. Treball individual.
2.- L'objectiu d'aquesta activitat és que l'alumnat aprengui a reflexionar, a elaborar arguments i a debatre sobre un cas real que es presentarà i explicarà a classe. Treball en grup.
3.- Dividits i enfrontats en grups, els/les alumnes prepararan els arguments jurídics, l'estratègia processal, els interrogatoris i les conclusions que defensaran a la sala de vistes, com en un judici real. Se'ls facilitarà l'expedient del cas real. Treball en grup.
Es publicarà al Campus Virtual la data concreta o la setmana de realització de les activitats avaluables, sens perjudici que, excepcionalment i per causes de força major, aquestes puguin, amb preavís i antelació suficient, ser modificades.
IMPORTANT: en cas que l'alumne copiï, cometi plagi o sigui descobert/a amb algun dispositiu prohibit en alguna prova d'avaluació, el professorat el qualificarà amb un ZERO (0) en aquesta prova i notificarà el fet a Deganat de la Facultat, presentant un informe sobre les circumstàncies i evidències del fet produït per sol·licitar l'obertura d'expedient disciplinari. Aquesta activitat d'avaluació no serà recuperable. En cas que es produeixin, per part de la mateixa persona, més d'una irregularitat en les activitats d'avaluació de l'assignatura, la qualificació final serà un ZERO (0).
No es recomana l'ús de tecnologies de \"Intel·ligència\" Artificial per a la recerca de jurisprudència i doctrina (existeixen des de fa anys bases de dades de molta qualitat), i encara menys encara per a la redacció dels escrits, ja que això va en detriment de l'adquisició de les habilitats bàsiques que necessiten les i els juristes per a la pràctica del Dret, així com de la pràctica del Dret.
ASSISTÈNCIA A CLASSE:
1.- Serà obligatori assistir, almenys, al cinquanta per cent (50%) de les sessions de classe per poder ser avaluades/avaluats en aquesta assignatura. Aquest percentatge augmentarà en cas que el nombre de sessions celebrades sigui imparell (per exemple, assistència, com a mínim, a sis sessions de classe sobre onze celebrades). L'alumnat que no arribi a aquest percentatge no tindrà dret en cap cas a la re-avaluació d'alguna o de totes les activitats d'aquesta assignatura.
2.- Serà obligatori assistir, almenys, al setanta per cent (70%) de les sessions de classe perquè es pugui donar per complert el criteri/ítem de l'"assistència regular" que es tindrà en compte als efectes d'augmentar la qualificació final que obtingui l'alumna / l'alumne. Dit això, no penalitzarà en cap cas el fet de no arribar a aquest percentatge, sens perjudici del que es diu a l'apartat anterior.
3.- La realització correcta de les tres activitats d'avaluació continuada descrites permetrà, com a molt, assolir una qualificació final de VUIT SOBRE DEU (8 sobre 10). Per aspirar a una qualificació superior (entre 8,1 i 10), caldrà assistir i participar activament al 80 per cent de les sessions de classe. Per "participació activa" s'entén intervenir a classe havent treballat prèviament els materials sobre els quals es basaran cadascuna de les sessions (que es penjaran prèviament al campus virtual). Encara que l'alumna/o en qüestió no arribi a aquest percentatge del 80 per cent indicat, sempre es tindrà en compte la participació activa en les sessions a les quals sí que hagi assistit, per així poder assolir, si escau, una qualificació de 8 sobre 10 (això sempre, òbviament, si es reuneixen els requisits esmentats als dos apartats anteriors).
AVALUACIÓ ÚNICA:
Aquells/es estudiants que s'acullin al sistema d'avaluació única -prèvia aprovació de la Facultat-, hauran de realitzar les següents activitats, a lliurar al final de curs (concretament, en la data prevista, per defecte, per a l'examen -encara que no n'hi hagi, de fet, d'aquesta assignatura):
1.- Elaboració -in situ, el dia establert, i amb paper i bolígraf- d'escrit de queixa al Defensor del Poble/Síndic de Greuges), el qual s'haurà de defensar després oralment (30% de la qualificació final).
2.- Defensa oral de dictamen que es prepararà al llarg del curs, la versió escrita del qual haurà d'enviar-se al docent amb, almenys, cinc dies d'anticipació a la data establerta per a la prova presencial (40 %).
3.- Defensa oral d'un cas pràctic que es prepararà al llarg del curs, la versió escrita del qual s'haurà d'enviar al docent amb almenys cinc dies d'anticipació a la data establerta per a la prova presencial (30 %).
L'alumnat que s'aculli a l'avaluació única no podrà aspirar a una qualificació final superior a un SIS SOBRE DEU (6 sobre 10), llevat que hagi assistit, como mínim, al 50% de les sessions del curs, i hi hagi participat activament. En aquests casos, i sempre que la realització de les activitats d'avaluació sigui excel·ent, es podrà aspirar a una qualificació màxima de 7 sobre 10.
SUPÒSIT DE NO AVALUACIÓ:
L'alumnat serà avaluat sempre que realitzi les tres activitats d'avaluació continuada. Per superar l'assignatura haurà d'obtenir un mínim de cinc sobre deu a cadascuna d'elles. Això tenint sempre en compte el contingut del punt 1 de l'epígraf "Assistència a classe".
RE-AVALUACIÓ:
L'alumnat que, havent complert el requisit del percentatge mínim d'assistència a classe (50%), no superi alguna de les activitats avaluables, tindrà la possibilitat de reavaluar-les en data de reavaluació amb una prova del mateix contingut.
Bibliografia
León Benítez, María Reyes / Leal Adorna, María del Mar: Derecho y factor religioso. Editorial Delta. Madrid 2008.
Consell de l'Audiovisual de Catalunya / Universitat Autónoma de Barcelona: Mitjans de comunicació i pluralisme religiós. Barcelona 2010.
Seglers Gómez-Quintero, Àlex: Libertad religiosa y Estado autonómico. Editorial Comares. Granada 2005.
Seglers Gómez-Quintero, Àlex (coord.): Pluralisme confessional i laïcitat. Els reptes de la llibertat religiosa en les societats modernes. Revista de temes contemporanis. Abril/setembre 2005.
Jiménez Aybar, Iván: El Islam en España. Aspectos institucionales de su estatuto jurídico. Navarra Gráfica Ediciones. Pamplona 2004.
Rodríguez Blanco, Miguel / Cano Ruiz, Isabel: La libertad religiosa en el ámbito de las relaciones de trabajo; Observatorio del pluralismo religioso en España, abril de 2021: https://www.observatorioreligion.es/informes/la_libertad_religiosa_en_el_ambito_de_las_relaciones_de_trabajo/index.html
Rodríguez Blanco, Miguel: Código de Libertad Religiosa, BOE, junio 2022: www.boe.e/biblioteca_juridica/
Castro Jover, Adoración / Uriarte Ricote, Maite: La situación urbanística de los lugares de culto; Observatorio del pluralismo religioso en España, enero de 2021: https://www.observatorioreligion.es/informes/la_situacion_urbanistica_de_los_lugares_de_culto/index.html
Programari
L'assignatura no exigeix un programari especific.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |