
Història del Dret i de les Institucions
Codi: 102197Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Dret | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Josep Cañabate Perez
- Correu electrònic :
- josep.canabate@uab.cat
Equip docent
- Marc Hernandez Valles
- Jose Antonio Gonzalez Clapham
- Mireia Grañen Galera
- Laura Casas Diaz
- Daniel Valles Muñio
- Stefania Giombini
- Alex Bas Vilafranca
- Alberto Estrada Rius
- Elisabet Velo Fabregat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L’assignatura Història del Dret i de les Institucions no requereix coneixements o requisits específics previs.
La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible
Objectius
Es tracta d’una assignatura de formació jurídica bàsica.
L’assignatura proporciona: a) el coneixement de l’estructura bàsica i l’evolució del dret peninsular en el marc de la història europea; i b) les claus històriques imprescindibles per a l’adquisició de la cultura jurídica que la complexitat dels nostres dies exigeix dels juristes.
La Introducció de l’assignatura ofereix la terminologia i els elements conceptuals i metodològics indispensables per a la seva comprensió.
En les altres seccions del programa, que constitueixen el cos de l’assignatura i que es refereixen als diferents períodes històrico-jurídics, s’expliquen sumàriament les bases econòmiques i socials de cadascun, les característiques generals del Dret amb els seus elements formatius, les fonts jurídiques (normatives, d’aplicació del Dret...) i les institucions més importants, centrat en el territori de l’Espanya actual i en les diferents comunitats polítiques en què ha estat dividida a través de la Història, i emmarcat en la cultura, la política i el Dret del món occidental.
L'assignatura també centra part del programa en l'anàlisi de la història social i jurídica amb perspectiva de gènere, de manera que les categories històriques i jurídiques tradicionals demostren la construcció en determinades etapes històriques d'un model basat en la discriminació per raó de sexe, amb la qual cosa l'anàlisi a través del gènere esdevé fonamental.
Resultats d'aprenentatge
- Gestionar informació de manera eficient: poder assimilar un volum de dades considerable en un tems limitat.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
- Defensar i promoure els valors bàsics de la convivència en democràcia.
- Ser capaç de generar coneixements, tenir iniciativa i creativitat, innovar i aportar noves idees.
- Contrastar l'estreta vinculació que hi ha al llarg de la història entre l'ordre jurídic, el social, el polític i l'econòmic.
- Distingir els conceptes jurídics i l'acció de les institucions que responen a pràctiques socials inserides en contextos històrics determinats.
- Revalorar la significació històrica del dret, no només com a manifestació del poder sinó sobretot com a emanació de la societat i els seus agents.
- Utilitzar les fonts i els documents històrics, fent atenció especialment a les bases digitalitzades de textos i als bancs de prosopografia jurídica.
- Distingir críticament, en el marc d'una primera aproximació històrica, altres drets i altres raons jurídiques.
- Definir la gènesi i l'evolució fonamental de les institucions públiques i privades a Espanya, des de l'edat mitjana fins a l'edat contemporània, i de les constitucions i els codis.
- Contextualitzar, en els marcs històrics espanyol i europeu, les fonts del dret i les diverses modalitats de creació del dret.
Continguts
Els diferents continguts s'agrupen en les següents unitats, que bàsicament consisteixen en una introducció general i quatre períodes identificables des del punt de vista jurídic (amb una expressió adoptada per alguns grans mestres de la historiografia jurídica italiana, podria dir-se que cadascun d'aquests períodes es correspon amb una experiència jurídica diversa, en la història i en relació amb el present):
1. Introducció metodològica i conceptual. Història i Dret: mètode comparatiu; consciència històrica del Dret; de l’humanisme a la ciència jurídica moderna. Importància de la Història i de la cultura jurídiques en la formació dels juristes. Història crítica del Dret. La nova història institucional. La historiografia jurídica i les seves escoles.
2. L'ordre jurídic medieval. Religió i Dret. La formació del ius commune. El naixement del jurista: escoles i universitats. El ius commune en les diferents branques jurídiques. Drets propis i pluralisme jurídic. Els drets dels regnes peninsulars.
3. Itineraris jurídics de L'Edat Moderna: Renaixement i humanisme jurídics. La Monarquia Universal: estat, guerra, hisenda, govern, gràcia i justícia. Una primera “globalització”: el problema de la conquesta d’Amèrica i de la incorporació de les Índies. El règim de Nova Planta. Dret i comerç: el ius mercatorum.
4. Crisi del Dret al final de l'Antic Règim. Iusnaturalisme racionalista. Sistema normatiu de l'Estat liberal del Dret. Revolució burgesa i Dret. Constitucions espanyoles (1812-1931). Codificació.Diversitat jurídica existent a Espanya.
5. Història del dret social a l'etapa contemporània. Anàlisi amb perspectiva de gènere de les principals normes socials aprovades en el trànsit de l'estat liberal a l'estat intervencionista.
6. Segona república espanyola. Totalitarismes i dictadura franquista.
El grup 70 de Dret i ADE té els següents continguts específics:
- Pau i treva a Catalunya. Usatges de Barcelona.
- La propietat dual: cens emfitèutic
- Senyories territorial, jurisdiccional i personal.
- Mals usos i la lluita remença. La Sentència Arbitral de Guadalupe.
- Llibre de Consolat de Mar-Ordenances Jaume I 1237
- Introducció història del dret mercantil
- Ius commune-dret canònic-usura i el desenvolupament del dret creditici.
- Codificació-codificació Codi de Comerç
- Història del dret tributari
- Història del dret financer.
- Deute públic
- Títols valors-mercats financers
- Nova Planta i absolutisme.
- Fi de l’antic règim. Corts de Cadis. Liberalisme: canvi del règim jurídic del dret de propietat
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Recerca materials i preparació activitats avaluables | 30 | 1,2 | 2, 3, 5, 6, 11, 12 |
| Estudi | 36 | 1,44 | 1, 2, 3, 7, 9, 13 |
| Classes magistrals | 22 | 0,88 | 1, 7, 9, 10, 11, 13 |
| Seminaris (presentacions orals, realització comentaris i test a l'aula, etc.) | 22 | 0,88 | 4, 5, 7, 8, 9, 13 |
| Lectura de textos i preparació debats a l'aula | 35 | 1,4 | 1, 7, 9, 10, 11, 13 |
El desenvolupament de la docència de l'assignatura i de la formació de l'alumnat es correpon al Nou Model Docent aprovat per la Junta de Facultat de 27 de juny del 2019.
El curs consta de 15 setmanes. Les dues primeres setmanes de docència les 3 hores es dedicaran a teoria. La darrera setmana del semestre consistirà únicament en 2 hores de seminari.
(i) Dirigides (44 hores en total): les que es realitzen a les classes magistrals (22 hores) i en els seminaris (22 hores).
Les classes es divideixen en dues tipologies: a) classes magistrals i b) seminaris. Per aquest motiu cada grup de l'assignatura és dividirà per la gestió acadèmica de la facultat de dret en aquestes dues tipologies. És molt important que l'alumne verifiqui en que grup de classe magistral i seminari es troba matriculat.
a) Classes magistrals: el professorat farà una explicació analítica de cada un dels temes d'estudi. A través de la lliçó magistral es pretenen transmetre els coneixements bàsics del Programa, estimular l'interès per l'anàlisihistòrica, i donar
resposta als dubtes dels/les estudiants de manera col·lectiva.
b) Seminaris: l'alumnat analitza i resol juntament amb el professorat textos histórico-jurídics. Amb caràcter general els comentaris s’elaboraran a classe tot i que la seva preparació es podrá fer per escrit abans de la classe. La base del treball pràctic és la comprensió i aplicació crítica de la normativa històrica relacionades amb el contingut essencial explicat a les classes teòriques. L'objectiu del seminari és fomentar l'adquisició de les diferents competències transversals per part dels estudiants. A classe es treballaran diferents aspectes del Programa des d'un punt de vista empíric, a través de l'ús textos legals, que cada alumne haurà treballat prèviament amb les lectures o materials indicats. Es treballarà i millorarà la comprensió lectora, la recerca crítica d'informació, la redacció, el treball individual i en equip, així com les competències orals.
(ii) Autònomes: treball extendre l’alumnat (106 hores).
Treball individual dels/les alumnes a partir de lectures i de la recerca d'informació.
El treball dirigit es complementa amb el treball individual i en grup. L'objectiu d'aquesta activitat és potenciar la independència de l'estudiant en el procés d'aprenentatge i proporcionar-li eines analítiques que fomentin la seva capacitat crítica.
Tutories.El procés d'aprenentatge serà supervisat pels professors a través de tutories. Els/les professors/es estaran a la seva disposició en els horaris prèviament establerts per a això, per resoldre dubtes i seguir l'evolució general del curs.
Campus Virtual o Aula Moodle de l'assignatura.
En l'ensenyament presencial el Campus Virtual és un instrument útil, que permet als estudiants disposar d'un espai complementari a través del qual puguin accedir a diferents materials docents que el/la professor/a consideri importants per aprofundir en els continguts de l'assignatura.
El conjunt de les activitats es concretaran en cada grup a l'aula moodle, activada la primera setmana del curs. En aquest espai es concretarà de manera precisa el cronograma d'activitats tant avaluables com no avaluables. Les dates fixades són inamovibles, sense perjudici que de manera excepcional i per causes de força major es puguin modificar, amb preavís suficient.
(iii) Avaluació: 5 hores.
El professorat haurà de destinar aproximadament uns 15 minuts d'alguna classe a permetre que els estudiants puguin respondre les enquestes d'avaluació de l'actuació docent i d'avaluació de l'assignatura.
A principi de curs un cronograma serà publicat al campus virtual.
El grup 70 d'ADE més Dret té les següents especificacions metodològiques:
- 15 setmanes.
- A les sessions pràctiques de les 3 primeres hi ha una visita a l’Arxiu Nacional de Catalunya on els alumnes podran veure els documents que es treballaran a les sessions pràctiques durant el curs.
- La metodologia de l’assignatura té dues parts:
b.1) La part teòrica consistirà en classes magistrals on s’explicarà el més bàsic del contingut del temari. Les classes magistrals a l’aula es complementaran, si s’escau, amb vídeos penjats al Campus Virtual o amb lectures que els docents entregaran als delegats/des perquè siguin distribuïdes entre el grup classe. En ambdós casos, el contingut entrarà als 2 exàmens test i a l’examen final.
b.2) Les classes pràctiques tindran dues vessants:
1er. Es proposen 10 parts del llibre d’història del dret de caire generalista ó 10 lectures de temes d’història del dret. Aquestes parts del llibre o lectures estan calendaritzades de manera que a cada sessió de pràctiques es farà un breu examen test sobre cada lectura, on les respostes en blanc o errònies resten a raó d’1 punt cada 4 respostes en blanc o errònies. La durada màxima de l’examen serà de 30 minuts.
2n. La segona part de les pràctiques s’iniciarà amb una visita a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Després de cada examen test, la resta de temps de la sessió de pràctiques s’organitzarà en grups de 3/4 alumnes. Es farà un sorteig entre els grups i s’atribuirà a cadascun un dels documents de l’ANC de la llista de documents proposats i penjats al Campus Virtual.
Tots els documents són accessibles per la web del cercador de l’ANC i podran ser examinats pels alumnes en la visita a l’ANC.
Cada grup haurà de treballar el document escollit, amb l’acompanyament dels docents i a partir de determinats ítems del que s’informarà a les sessions de practiques.
Cada grup presentarà el resultat de la seva recerca els últims dies de docència presencial, juntament amb un Glossari de termes jurídics de cada document. La resta de grups i els docents avaluaran el resultat de la recerca i la presentació de cada grup.
D’acord amb el model docent de la Facultat de Dret l’assistència presencial és obligatòria a les sessions de pràctiques. Aquesta assistència es controlarà mitjançant la realització dels exàmens test de les parts del llibre de lectura proposades per a les classes pràctiques. Si l’alumne no realitza el 80% dels exàmens test sobre les lectures obligatòries com a mínim, tindrà un 0 de la seva nota en aquest àmbit d’aprenentatge, és a dir, en totes les sessions de pràctiques.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació activa a classe i fòrum/assistència | 10% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Prova final | 50% | 2 | 0,08 | 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Treball indvidual (lectures, assajos, comentaris de text, etc.), treball en grup (debats, treballs, etc.) | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Les activitats d'avaluació es poden realitzar al llarg del curs en part de manera individual i en part, en grup. L'avaluació és continuada i s'organitza en funció de les activitats formatives anteriorment descrites.
El sistema d' avaluació continuada combina l' assistència a les classes teòriques/magistrals, la participació activa als seminaris, la realització de les activitats avaluables (amb un pes global del 50%) i la superació de la prova final (amb un pes global del 50%). Atenent a que la prova final implica l'avaluació dels coneixements adquirits de manera acumulativa a través de les activitats d'avaluació continuada, és requisit imprescindible superar la prova final amb un 5/10.
Avaluació
1. Model d'avaluació
El model d'avaluació és continuada i té l'objectiu formatiu que alumnat i professorat pugui conèixer el grau d'assoliment de les competències per tal d'orientar el seu procés formatiu.
Valor de cada ítem d'avaluació: treballs individuals (20%); treball grupal (20%); prova final (50%); assistència i participació activa (10%).
2. Condicions par a ser avaluat
L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable,
3. Requisits per a superar l'assignatura i recuperacions
Cal tenir una nota mínima de 5 en els quatre ítems que conformen l'avaluació. Si un alumne no supera la part d'avaluació corresponent al treball individual, al treball grupal o la prova final tindrà la possibilitat de recuperar el dia establert per re-avaluar. Els treballs individual i el treballs grupal es recuperan a través d'una o vàries preguntes teòriques sobre els continguts i matèries treballats a les respectives activitats.
Per aprovar l'assignatura a re-avaluació cal tenir igualment un 5 a tots els ítems. Si no s'obté aquesta qualificació mínima a cada ítem, encara que la mitja aritmètica dels quatre ítems d'avaluació superi el 5, la nota final a l'acta serà suspès 4'5.
Atenent a que es tracta d'una segona oportunitat, la nota màxima de proves i treballs recuperats és de 5.
4. Presentacions fora de termini
No s'accepten, salvant situacions de força major. L'alumne obtindrà un 0 en la pràctica no entregada.
5. Excuses
Les excuses per complir amb les obligacions degudes a malaltia o a raons de força major podran ser acceptades sempre que es compti amb un certificat oficial. Absències per raons acadèmiques hauràn de ser prèviament acceptades pel professorat.
6. Conductes fraudulentes
IMPORTANT: En cas que l’estudiant copiï, cometi plagi o sigui descobert amb algun dispositiu prohibit en alguna prova d’avaluació, el professorat el qualificarà amb un 0 en aquest acte d’avaluació, i notificarà el fet al Deganat de la Facultat presentant un informe sobre les circumstàncies i evidències del fet produït per sol·licitar l’obertura d’un eventual expedient disciplinari a l’estudiant. Aquesta activitat d’avaluació no serà recuperable. En cas que es produeixin més d’una irregularitat en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0.
7. Matrícules d'Honor
L'estudiantat que obtingui una qualifiació de 9 o superior a la nota final podrá optar a la Matrícula d'Honor per curs. Aquests efectes es formarà una comissió d'avaluació entre tot el professorat del grup, la qual avaluarà amb criteris objectius si algun/a estudiant compleix amb els requeriments d'excel·lència exigits per l'obtenció d'aquesta qualificació. En tot cas, per normativa acadèmica només es poden atorgar com un màxim un 5% de matrícules d'honor sobre el total d'estudiants matriculats en un curs. La comissió d'avaluació amb criteris objectius pot decidir no atorgar cap matrícula d'honor.
8. Avaluació única
Aquells/es estudiants que s'acullin al sistema d'avaluació única, després de ser aprovats per la facultat, realitzaran les proves finals següents.
1. Examen final tipus test amb un valor del 50%.
2. Realització d'un treball de curs sobre les matèries que es proposarà a linici del curs amb un valor del 30%.
3. Presentació oral (ponència) davant del professor dun tema sobre les matèries que es proposarà a l'inici de curs amb un valor del 20%.
No avaluable: S’aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per l’avaluació continuada.
Ús de la Intel·ligència Artificial
Ús restringit: “Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en [tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions . L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
El grup de Dret més ADE té el següent sistema d'avaluació:
Avaluació contínua.
L’avaluació de l’aprenentatge dels continguts derivats de les explicacions i de les lectures obligatòries i dels treballs pràctics es realitzarà mitjançant tres tipus de proves:
- Es realitzaran dos (2) exàmens tipus test durant el transcurs del quadrimestre. La data d’aquests exàmens consta ja a la calendarització de l’assignatura.
Cada examen suposarà la valoració d’un vint per cent (20%), com a màxim, de la nota global de l’assignatura. Les respostes en blanc o errònies resten a raó d’1 punt cada 4 respostes en blanc o errònies
L’aprovació d’aquests examen test NO té caràcter alliberatori de temari per a la prova escrita final. Igualment, el temari que entra al primer examen test també entra al segon examen test. El contingut de les lectures proposades per a les sessions pràctiques també podran entrar als 2 exàmens test.
- El vint per cent (20%) de la nota global de l’assignatura correspondrà a la part pràctica i serà el resultat de calcular la mitjana d’aquestes dues notes:
- La mitjana de les notes obtingudes en els exàmens test sobre les lectures obligatòries.
- La puntuació obtinguda de la presentació del treball en grup del document de l’ANC escollit. En aquest cas, s’avaluarà: la profunditat de la recerca, la facilitat en l’explicació, la participació paritària en l’exposició, l’originalitat i creativitat en l’exposició, la difusió del contingut en xarxes, l’ús de les TIC, etc.
- La realització d’una prova escrita consistent en la resposta a preguntes del temari suposarà el quaranta per cent (40%) de la nota global de l’assignatura. L’examen serà de desenvolupament d’entre 1 ó 10 preguntes sobre tot el temari, incloses les lectures obligatòries i les exposicions a classe dels treballs en grup.
Per aprovar l’assignatura cal que la nota global sigui igual o major a 5 punts.
L’examen de reavaluació tindrà les mateixes característiques que la prova final. Per tal de determinar la nota final de l’alumne que ha anat a reavaluació, es conservaran i s’aplicaran les notes dels dos exàmens test i de les sessions pràctiques. No hi ha nota mínima per poder acudir a l’examen de reavalució.
Per aquells alumnes que vulguin obtenir la nota de Matrícula d’Honor, caldrà que hagin obtingut un mínim de 9 de nota global i haver fet totes les activitats avaluables
Avaluació única.
Aquells alumnes que optin per l’avaluació única hauran de realitzar tres activitats avaluatives en l’època d’exàmens: un examen test de tota la matèria (30% de la nota), tres exàmens test de les lectures proposades (20%) i un examen final (50% de la nota). En el cas que el sumatori d’aquestes tres activitats no arribi a 5, l’alumne no haurà superat l’assignatura i podrà fer l’examen de reavaluació, que tindrà el mateix pes de l’examen final (50%) i es guardaran les notes de les altres dos activitats avaluatives. Si una vegada fet l’examen de reavaluació, el sumatori d’aquesta nota i de les altres dues activitats no arribi a 5, l’alumne haurà suspès l’assignatura.
Bibliografia
Bibliografia recomanada:
OBLIGATÒRIA
Tamar HERZOG, Una breve historia del derecho europeo. Los últimos 2500 años. Alianza Editorial, 2019.
Marta LORENTE, Jesús VALLEJO (coords.), Manual de Historia del Derecho, València, Tirant lo Blanch, 2012.
(Disponible a https://cataleg.uab.cat/iii/encore/record/C__Rb2040831__Smanual%20de%20historia%20del%20derecho__Orightresult__U__X7?lang=cat&suite=def)
RECOMENADA
Tomás DE MONTAGUT, Història del Dret espanyol, Barcelona, UOC, 1999.
Bartolomé CLAVERO, Manual de historia constitucional de España, Madrid, Alianza Editorial, 1989.
Francisco TOMÁS Y VALIENTE, Manual de Historia del Derecho, Madrid, Tecnos, 1983 (4ª edº).
José Antonio ESCUDERO, Curs d'Història del Dret: fonts i institucions politicoadministratives, San Vicente del Raspeig, Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2008.
Guadalupe GÓMEZ FERRER-MORANT, \"Hacia una redefinición de la identidad femenina: las primeras décadas del siglo XX\", Cuadernos de historia contemporánea, ISSN 0214-400X, Nº 26, 2004, págs. 9-22.
Paolo GROSSI, Europa y el Derecho, Barcelona, Crítica, 2007.
Paolo GROSSI, El orden jurídico medieval, Madrid, Marcial Pons, 1996.
António M. HESPANHA, Cultura jurídica europea. Síntesis de un milenio (edº d’A. Serrano), Madrid, Tecnos, 2002.
Marta LORENTE, Jesús VALLEJO (coords.), Manual de Historia del Derecho, València, Tirant lo Blanch, 2012.
Tomás DE MONTAGUT, Història del Dret espanyol, Barcelona, UOC, 1999.
Alfredo J. MARTÍNEZ GONZÁLEZ, Formación Historica del derecho. Del primitivismo jurídico al Ius Commune, Tecnos, Madrid 2019
Gloria NIELFA, ¿El siglo de las mujeres?, Cuadernos de historia contemporánea, ISSN 0214-400X, Nº 21, 1999, págs. 63-82.
Sebastià SOLÉ, Lliçons d'Història del Dret i de les Institucions (autoedició).
Arenal: Revista de historia de mujeres, ISSN 1134-6396, Vol. 1, Nº 1, 1994 (Ejemplar dedicado a: Lahistoria de las mujeres en Europa. Revisión teóricay metodológica).
Recursos on-line
Revista Historia Constitucional http://www.historiaconstitucional.com/index.php/historiaconstitucional
Ius Fugit https://iusfugit.com/
Quaderni Fiorentini http://www.centropgm.unifi.it/quaderni/indici.htm
Cuadernos de Historia del Derecho https://revistas.ucm.es/index.php/CUHD
Revista de Dret Històric Català https://raco.cat/index.php/RevistaDretHistoric
Journal of Legal Pluralism and Unofficial Law https://www.tandfonline.com/toc/rjlp20/current
Revista de Historia de Estudios Histórico-jurídicos http://www.rehj.cl/index.php/rehj
Programari
Cap programari
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 3 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 11 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 12 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 13 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 21 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 22 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 23 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 31 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 32 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 33 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 70 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 511 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 512 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 701 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 702 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 703 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |