Guia en format PDF
Logo

Política social, família i migracions

Codi: 102145
Crèdits: 12
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Sociologia OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Massoud Sharifi Ahmadipour
Correu electrònic :
massoud.sharifi@uab.cat

Equip docent

Romina Tavernelli
Arnau Poy Renau

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits per fer aquesta assignatura.

Objectius

L'objectiu del curs és introduir l'alumnat en l'estudi de les condicions socials que afavoreixen o dificulten el benestar de les persones, mitjançant el coneixement de com es distribueixen socialment els recursos de benestar (Estat, mercat, família i comunitat) i com impacten les polítiques socials.

Presenta l'eix vertebrador de la matèria “Política Social” a partir de l’articulació de tres parts. La primera part posa l'accent en la política social entesa en el sentit més general, a partir de l’abordatge de la seva història i de la comparació internacional dels diferents règims de benestar.

La segona es fixa en la família i en les transformacions postindustrials d’aquesta institució, amb una especial atenció a les polítiques familiars, a partir d’una mirada crítica sobre els seus impactes des d’una perspectiva de gènere.

Finalment, la tercera part se centra en les actuals migracions internacionals i en els reptes que planteja la governabilitat de la mobilitat humana (tot subratllant la ineficàcia de les polítiques unilaterals dels Estats) i la gestió de la inclusió i de la diversitat cultural en societats cada vegada més plurals.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar la qualitat del propi treball.
  2. Demostrar que es comprenen les anàlisis dels fenòmens socials presentades en llengua anglesa, i observar-ne els punts forts i febles.
  3. Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  4. Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
  5. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  6. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  7. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  8. Definir els conceptes sociològics que interpreten la política social.
  9. Relacionar-los amb els debats sobre l'estat, el canvi social i la desigualtat.
  10. Comprendre les interpretacions socials de la política social d'acord amb aquests enfocaments.
  11. Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a la política social.
  12. Relacionar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a la política social, amb el context històric en el qual han sorgit.
  13. Definir els fenòmens socials subjacents a les polítiques socials i els conflictes sobre les necessitats socials.
  14. Comparar la lectura de les polítiques socials des de diferents ideologies presents en la realitat social d'Espanya i de Catalunya
  15. Relacionar els conceptes, els mètodes i les tècniques utilitzats per analitzar la política social amb els debats teòrics i metodològics generals.
  16. Distingir els conceptes sociològics sobre la política social.
  17. Discriminar les explicacions de les desigualtats d'accés i impacte de les polítiques socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics que aquests actors donen per descomptades.
  18. Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.

Continguts

PRIMERA PART: POLÍTICA SOCIAL


Docent: Dr. Massoud Sharifi


Bloc I. Fonaments i dimensions de la política social


  1. Què és la política social?
  2. La sociologia i l'estudi de la política social


Bloc II. Evolució i transformacions de l'Estat del Benestar


  1. Origen històric de la política social i l'Estat del Benestar
  2. Crisis, reformes i mutacions de l’Estat del Benestar contemporani


Bloc III. Enfocaments teòrics i crítics en política social


  1. Tipologies i règims d'Estat del Benestar
  2. Enfocaments crítics i ampliats: perspectiva de gènere


Bloc IV. L'Estat del Benestar a Espanya: desenvolupament, reptes i àmbits clau


  1. Desenvolupament històric i institucional de la política social a Espanya
  2. Característiques i estructura de l’Estat del Benestar espanyol
  3. Comparació amb altres països europeus: especificitats i convergències
  4. Àmbits específics de la política social: sanitat, educació, pensions, habitatge, renda mínima, dependència


Bloc V. Política social i governança territorial


  1. L’Estat autonòmic: distribució de competències i desigualtats interterritorials
  2. Serveis socials de proximitat: el cas de Catalunya i les polítiques locals


SEGONA PART: POLÍTIQUES FAMILIARS


Docent: Dr. Massoud Sharifi


Bloc I. Fonaments conceptuals i actuals de les polítiques familiars


  1. Concepte, objectius i instruments de les polítiques familiars
  2. Diversitat familiar en les societats contemporànies: implicacionsper a les polítiques públiques


Bloc II. Perspectives sociològiques sobre la família i el benestar familiar


  1. Teoria de sistemes familiars
  2. Interaccionisme simbòlic
  3. Teoria del conflicte
  4. Perspectives de gènere i enfocaments interseccionals aplicats a les polítiques familiars


Bloc III. Polítiques familiars en clau comparada


  1. Origen i desenvolupament de les polítiques familiars a Europa
  2. Models de política familiar segons règims de benestar


Bloc IV. Les polítiques familiars a Espanya


  1. Transformacions recents en les llars i i estructures familiars a Espanya
  2. Trajectòries de canvi de les polítiques familiars a Espanya
  3. L’estat actual: ajudes econòmiques, permisos, serveis i carències del sistema espanyol


Bloc V. Polítiques familiars a Catalunya: context, pràctiques i reptes


  1. Evolució de les estructures familiars i llars a Catalunya
  2. Polítiques autonòmiques de suport a les famílies



TERCERA PART: POLÍTIQUES MIGRATÒRIES


Docents: Dra. Romina Tavernelli i Dr. Arnau Poy Renau


Bloc I. Introducció a les migracions internacionals


  1. Les migracions internacionals com a fenomen social: conceptes, causes i principals tendències i teories
  2. Evolució dels fluxos migratoris al món, a Espanya i a Catalunya


Bloc II. Immigració, polítiques públiques i ciutadania


  1. Polítiques de control de fluxos a Espanya i a la UE
  2. Polítiques d'integració i reconeixement: debats, models i tendències a Europa
  3. Participació política i ciutadania: les polítiques de representació i el dret a vot


Bloc III. Polítiques i governabilitat de les migracions: el cas català


  1. Les polítiques d’integració a Catalunya: el \"model català d'integració\" en discussió
  2. El paper de les administracions locals en la implementació de polítiques d’immigració i integració

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes magistrals i Seminaris a l'aula 105 4,2
Lectures, Treball en equip, Preparació de proves escrites 150 6
Tutories grupals i individuals 45 1,8

El desenvolupament del curs es basa en la següent metodologia docent:

a) Classes \"magistrals\", on l'alumnat podrà assolir les bases conceptuals de la matèria

b) Seminaris/exercicis dirigits a la discussió dels textos bàsics.

c) Treball en equip (de dues persones) sobre una de les tres propostes d’ABP (Aprenentatge Basat en Problemes). Cada equip haurà d’escollir una única proposta.

d) Es promourà al llarg de les sessions un clima que eviti els comentaris o exemples sexistes, racistes i LGBTIfòbics

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluació grupal (equips de dues persones): lliurament de l'informe de resolució de l'ABP. 10% 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18
Avaluació individual: Realització de tres proves escrites una per a cada bloc de l'assignatura. 60% (20% cada prova) 0 0 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17
Participació presencial: activitats individuals i grupals. 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18

Criteris de superació de l’assignatura

L’assignatura es considerarà superada si la nota final, resultat de la ponderació de les diferents activitats d’avaluació, és igual o superior a 5. Per tal que es pugui fer mitjana i, en conseqüència, aprovar l’assignatura, cal que tant la mitjana de les tres proves escrites individuals com la qualificació del projecte d’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) siguin iguals o superiors a 4.

En cas que la nota mitjana del conjunt de les tres proves escrites individuals sigui inferior a 4, l'assignatura es considerarà no superada, encara que la qualificació final ponderada sigui igual o superior a 5.

L'alumnat que no assoleixi una nota mitjana de 4 en el conjunt de les tres proves escrites individuals podrà recuperar, en la convocatòria de recuperació, únicament una de les proves en què hagi obtingut una qualificació inferior a 4. No es podran recuperar les proves amb una qualificació igual o superior a 4. Cal tenir present que aquesta convocatòria té com a finalitat exclusiva la superació de l’assignatura, i no la millora de la qualificació. Per aquest motiu, l’alumnat que hagin obtingut una mitjana igual o superior a 5 en les proves escrites no podran presentar-se a la recuperació, encara que alguna de les proves individuals hagi estat suspesa.

L'alumnat que durant el curs hagi fet un seguiment adequat de l’assignatura i no superi la nota mínima de l’avaluació grupal (nota de l’ABP inferior a 4), podrà optar a la recuperació del treball.

A l’acta d’avaluació tan sols tindran la qualificació de “no presentat” aquelles persones que no hagin fet les activitats d’avaluació corresponents al 50% de la nota.

De conformitat amb la normativa acadèmica establerta, qualsevol cas de plagi detectat en el desenvolupament de l’ABP serà qualificat amb una nota de zero (0).

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats. El professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa, per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i per tant la validesa de les proves d’avaluació realitzades per l’estudiantat.


Activitats d'avaluació única

Se superarà l’assignatura si la nota final de les diferents activitats d’avaluació assoleix com a mínim un 5.

L'avaluació única es durà a terme en la data establerta per la Facultat. Constarà de tres proves escrites, una corresponent a cadascun dels tres blocs de l'assignatura, que es realitzaran en franges horàries diferents al llarg de la mateixa jornada. Per aquest motiu, caldrà reservar tot el dia per a la realització de les proves.

L'informe d'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) s'haurà de lliurar el mateix dia de l'avaluació única i es completarà amb una presentació oral.

L'alumnat que no assoleixi una nota mitjana mínima de 5 en les tres proves escrites podrà recuperar una única prova en la convocatòria de recuperació.

L'alumnat que obtingui una qualificació inferior a 4 en l'activitat d’ABP podrà optar a la recuperació d'aquesta activitat.

Activitat d'avaluació Pes
Lliurament de l'informe final i presentació oral del treball d'ABP. 10%
Realització de les tres proves escrites corresponents als tres blocs de l'assignatura. 90% (30% cada prova)


Informació important per a l'alumnat que repeteix l'assignatura

Segons estableix la Normativa Acadèmica, no es contempla la possibilitat de conservar les qualificacions obtingudes en cursos anteriors, tant pel que fa a les activitats pràctiques com a les proves parcials. En aquest sentit, l’estudiantat que repeteixi l’assignatura haurà de cursar-la íntegrament, realitzant totes les activitats i proves previstes en el pla docent vigent. Únicament es tindran en compte, a efectes d’avaluació, els treballs d’ABP elaborats durant el curs acadèmic vigent.


Calendari i dates d’avaluació

A l'inici del curs acadèmic es publicarà al Campus Virtual un calendari detallat amb la programació de l'assignatura i les dates de totes les activitats d'avaluació.

En la modalitat d'avaluació continuada, l'assignatura disposa d'un calendari propi. Les proves escrites corresponents a cadascun dels blocs es realitzaran en les dates previstes en la planificació docent de l'assignatura i d'acord amb el calendari publicat al Campus Virtual.

L'avaluació única es durà a terme en la data establerta per la Facultat, que serà comunicada públicament.


Ús d'intel·ligència artificial (IA)-Ús restringit

“Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en el desenvolupament del treball d'ABP, i només per a tasques de suport com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos (faltes ortogràfiques i/o gramaticals) o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.”

Bibliografia

LECTURES BÀSIQUES


Primera part: política social

  • Spicker, P. (Ed.). (2022). Public policy. In States and welfare states: Government for the people (pp. 30–42). Bristol University Press. DOI:https://doi.org/10.46692/9781447367383.003
  • Esping‐Andersen, G. (2003). Comparative Welfare Regimes Re‐Examined. Social Foundations of Postindustrial Economies, 73–94. https://doi.org/10.1093/0198742002.003.0005
  • Laperrière, M., & Orloff, A. S. (2018). Gender and Welfare States. In B. Risman, C. Froyum, & W. Scarborough (Eds.), Handbooks of Sociology and Social Research (pp. 227–244). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-76333-0_17
  • Balbona, D. L., & Guillén, A. M. (2021). El recalibrado del gasto social público en España: hacia un Estado orientado a la inversión social? Revista Espanola de Investigaciones Sociologicas, 175, 85–104. https://doi.org/10.5477/CIS/REIS.175.85
  • Forns i Fernández, M. V. (2023). El paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge en un context de crisi de l’estat del benestar: una mirada des de Catalunya. Revista Catalana de Dret Public, 2023(66), 23–38. https://doi.org/10.58992/RCDP.I66.2023.3944



Segona part: polítiques familiars


  • Daly, M. (2020). Conceptualizing and Analyzing Family Policy and How It Is Changing. In: Nieuwenhuis, R., Van Lancker, W. (eds) The Palgrave Handbook of Family Policy. pp 25–41. Palgrave Macmillan, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-030-54618-2_2
  • Allen, K. R., & Henderson, A. C. (2016). Family systems theory. In Family theories: Foundations and applications (pp. 103–123). John Wiley & Sons. http://ebookcentral.proquest.com/lib/uab/detail.action?docID=4613270.
  • Frericks, P., & Gurín, M. (2024). Redistribution policies towards poor families in Europe. Journal of International and Comparative Social Policy, 40(1), 75–92. https://doi.org/10.1017/ICS.2024.12)
  • Seiz, M., Martín, T. C., Coma, J. C., & García, T. M. (2022). La evolución de las normas sociales relativas a las transiciones familiares en España. Revista Espanola de Sociologia, 31(2). https://doi.org/10.22325/FES/RES.2022.106
  • Sánchez, L. A., & Jiménez, M. B. (2021). El descubrimiento de las políticas familiares en España: entre la ideología y el pragmatismo. Australian Slavonic and East European Studies, 174, 3–22. https://doi.org/10.5477/CIS/REIS.174.3


Tercera part: polítiques migratòries


  • Castles, S. (2014). “Por qué fracasan las políticas migratorias”. Migraciones. Publicación Del Instituto Universitario De Estudios Sobre Migraciones, (15), 147–184. Disponible a: https://revistas.comillas.edu/index.php/revistamigraciones/article/view/4262
  • Sánchez, Blanca. (2011) \"La política migratoria en España. Un análisis de largo plazo\". REIS, Monográfico nº 1 (pp. 243-268). Disponible a: http://revintsociologia.revistas.csic.es/index.php/revintsociologia/article/viewArticle/393
  • Rodriguez, Dan (2007) \"Inmigración y modelos de incorporación: contextos, claves del debate y tendencias de futuro (Prólogo)\". A: John Biles, Ines Michalowski i Lara Winnemore, Políticas y modelos de acogida. Una mirada transatlántica: Canadá y Alemania, Francia y los Países Bajos, Barcelona: CIDOB (pp. 8-37). Disponible a: https://www.cidob.org/publicaciones/series_pasadas/documentos/migraciones/politicas_y_modelos_de_acogida_
  • Oso, L., López-Sala, A., & Muñoz-Comet, J. (2021). Migration Policies, Participation and the Political Construction of Migration in Spain . Migraciones. Publicación Del Instituto Universitario de Estudios Sobre Migraciones, (51), 1-30. Disponible a: https://revistas.comillas.edu/index.php/revistamigraciones/article/view/16736/14789
  • Zapata, Ricard & Blanca Garcés (coords.) (2008). La gestió municipal de la immigració a Catalunya. Barcelona: Associació Catalana de Municipis. (pp. 11-23; 129-171). Disponible a: https://www.acm.cat/sites/default/files/publicacions/fitxers/llibre_gestio_municipal_immigracio.pdf



BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:

Primera part: Política social

  • Adelantado Gimeno, J. (2007). Los servicios sociales y la cuarta pata (¿coja?) del estado del bienestar en España. Mientras Tanto, 103, 21–31.
  • Adelantado Gimeno, J. (2018). Reestructuración de los Estados del bienestar: Cambios cuantitativos y cualitativos: El caso de España. Textos & Contextos (Porto Alegre), 17(1), 25–39.
  • Antón, A. (2009). Debates sobre ideas de la izquierda. In A. Antón, Reestructuración del Estado de bienestar (pp. 127–176). Talasa.
  • Bagadirov, A., Hemerijck, A., & Puertas Roig, P. (2025). Stepping-stone solidarity: The normative foundation of the social investment welfare state. Acta Sociologica, 1–17. https://doi.org/10.1177/00016993251319682
  • Béland, D., Cantillon, B., Hick, R., & Moreira, A. (2021). Social policy in the face of a global pandemic: Policy responses to the COVID-19 crisis. Social Policy & Administration, 55(2), 249–260.
  • Calero, J. (2021). El Estado del bienestar español: Valoración y perspectivas de futuro. Araucaria, 23(47), 457–478.
  • Cantillon, B., Seeleib-Kaiser, M., & van der Veen, R. (2021). The COVID-19 crisis and policy responses by continental European welfare states. Social Policy & Administration, 55(2), 326–338.
  • Ciccia, R., & Sainsbury, D. (2018). Gendering welfare state analysis: Tensions between care and paid work. European Journal of Politics and Gender, 1(1–2), 93–109. https://doi.org/10.1332/251510818X15272520831102
  • Esping-Andersen, G. (1990). The three political economies of the welfare state. International Journal of Sociology, 20(3), 92–123.
  • Esping-Andersen, G. (1993). Los tres mundos del estado del bienestar (B. Arregui Lugo, Trans.). Edicions Alfons El Magnànim. (Original work published 1990)
  • Esping-Andersen, G. (2000). Un nuevo examen comparativo de los distintos regímenes del bienestar. In Fundamentos sociales de las economías postindustriales (pp. 101–127). Ariel.
  • Esping-Andersen, G., & Palier, B. (2010). Los tres grandes retos del Estado del bienestar. Ariel.
  • Fernández Maíllo, G. (Ed.). (2019). Informe sobre exclusión y desarrollo social en Cataluña: Resultados de la Encuesta sobre Integración y Necesidades Sociales 2018. Fundación FOESSA.
  • Ferragina, E., & Seeleib-Kaiser, M. (2011). Welfare regime debate: Past, present, futures? Policy & Politics, 39(4), 583–611. https://doi.org/10.1332/030557311X603592
  • Flores Martos, R., Fuentes Rey, P., et al. (2019). Los derechos sociales “de baja intensidad” en Cataluña: Necesidades, expectativas, niveles de acceso y valoración por parte de la ciudadanía. In G. Fernández Maíllo (Ed.), Informe sobre exclusión y desarrollo social en Cataluña (pp. 145–182). Fundación FOESSA.
  • González de Durana, A. A., & Rodríguez Cabrero, G. (2019). El papel de las políticas sociales a la salida de la crisis: Los servicios públicos y las prestaciones sociales entre la regresión y las reformas. In G. Fernández Maíllo (Ed.), VIII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España 2019 (pp. 329–390). Fundación FOESSA; Cáritas Española.
  • Greve, B. (Ed.). (2018). Routledge handbook of the welfare state (2nd ed.). Routledge.
  • Hemerijck, A. (2018). Social investment as a policy paradigm. Journal of European Public Policy, 25(6), 810–827. https://doi.org/10.1080/13501763.2017.1401111
  • Hemerijck, A. (2023). Towards a European Union of social investment welfare states. Intereconomics, 58(5), 233–239. https://doi.org/10.2478/ie-2023-0049
  • Llorente, R. M. de B. (2016). Crisis, post-crisis y Estado de bienestar: ¿Hacia dónde transita el modelo social europeo? Cuadernos Europeos de Deusto, 54, 121–154.
  • Lucas García, J. A., & Calvo, S. B. (2017). Evolución del Estado del bienestar desde una perspectiva de género: ¿Genealogía de una expropiación? El Futuro del Pasado, 8, 147–195.
  • Maíllo, G. F. (Ed.). (2019). VIII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España 2019. Fundación FOESSA; Cáritas Española.
  • Moreno, L., del Pino, E., Marí-Klose, P., & Moreno Fuentes, F. J. (2014). Los sistemas de bienestar europeos tras la crisis económica. Eurosocial (Programa para la Cohesión Social en América Latina), 9–67.
  • Moreno Fernández, L., & Marí-Klose, P. (2016). Bienestar mediterráneo: Trayectorias y retos de un régimen en transición. In E. del Pino, M. J. Rubio Lara, & J. Adelantado Gimeno (Eds.), Los Estados de bienestar en la encrucijada: Políticas sociales en perspectiva comparada (2nd ed., pp. 139–160). Tecnos.
  • Offe, C. (2006). Some contradictions of the modern welfare state. In C. Pierson & F. G. Castles (Eds.), The welfare state reader (2nd ed., pp. 66–75). Polity.
  • Picó i López, J. R. (1999). Teorías sobre el estado del bienestar. Siglo XXI.
  • Pino, E. del, Rubio Lara, M. J., & Adelantado Gimeno, J. (Eds.). (2016). Los Estados de bienestar en la encrucijada: Políticas sociales en perspectiva comparada (2nd ed.). Tecnos.
  • Rodríguez Cabrero, G. (2009). Transformaciones y efectos en las políticas sociales en España desde la perspectiva de la inclusión social. In G. Jaraiz Arroyo & V. Renes (Eds.), Actuar ante la exclusión: Análisis, políticas y herramientas para la inclusión social (pp. 57–85). Fundación FOESSA; Cáritas Española.
  • Rodríguez Cabrero, G., et al. (2014). Estado de bienestar en España: Transformaciones y tendencias de cambio en el marco de la Unión Europea. In F. J. De Lorenzo Gilsanz (Ed.), VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España 2014 (pp. 299–394). Fundación FOESSA.
  • Taylor-Gooby, P. (2013a). The double crisis of the welfare state and what we can do about it. Palgrave Pivot.
  • Taylor-Gooby, P. (2013b). Public policy futures: A left trilemma? Critical Social Policy, 33(3), 403–426.
  • Titmuss, R. M. (2006). Universalism versus selection. In C. Pierson & F. G. Castles (Eds.), The welfare state reader (2nd ed., pp. 40–48). Polity.



Segona part: Polítiques familiars

  • Alberdi, I. (2003). El feminismo y la familia: Influencia del movimiento feminista en la transformación de la familia en España. Arbor, 174(685), 35–51.
  • Allen, K. R., & Henderson, A. C. (2016). Family theories: Foundations and applications. John Wiley & Sons.
  • Bariola, N., & Collins, C. (2021). The gendered politics of pandemic relief: Labor and family policies in Denmark, Germany, and the United States during COVID-19. American Behavioral Scientist, 1–27.
  • Beck, U., & Beck-Gernsheim, E. (2012). Cómo las familias normales se transforman en familias globales. In Amor a distancia: Nuevas formas de vida en la era global (pp. 19–36). Paidós.
  • Berger, L. M., & Carlson, M. J. (2020). Family policy and complex contemporary families: A decade in review and implications for the next decade of research and policy practice. Journal of Marriage and Family, 82(1), 478–507.
  • Bogenschneider, K., & Corbett, T. J. (2010). Family policy: Becoming a field of inquiry and subfield of social policy. Journal of Marriage and Family, 72(3), 783–803.
  • Brullet, C. (2010). Cambios familiares y nuevas políticas sociales en España y Cataluña: El cuidado de la vida cotidiana a lo largo del ciclo de vida. Educar, 51–79.
  • Brullet, C. (2012). Les polítiques de suport a les famílies amb fills i filles a Catalunya. UNICEF Comitè Catalunya.
  • Auth, D., Hergenhan, J., & Holland-Cunz, B. (2017). Gender and family in European economic policy: Developments in the new millennium. Palgrave Macmillan.
  • Edlund, J., & Öun, I. (2016). Who should work and who should care? Attitudes towards the desirable division of labour between mothers and fathers in five European countries. Acta Sociologica, 59(2), 151–169.
  • Espinal, I., García Collado, A., & Gimeno, F. (2004). El enfoque sistémico en los estudios sobre la familia. Revista Internacional de Sistemas, 14, 21–34.
  • Ezquerra, S., & de Eguia Huerta, M. (2020). ¿Redistribución de los cuidados? El papel de la familia, el mercado y las políticas públicas en Catalunya. Política y Sociedad, 57(3), 769–795. https://doi.org/10.5209/poso.60900
  • Fernández, J. V. (1999). Mater familias: Modelos clásicos de sociología del género: F. Engels y E. Durkheim. Política y Sociedad, 32, 173–188.
  • Filgueira, F., & Rossel, C. (2020). Family policies across the globe. In R. Nieuwenhuis & W. Van Lancker (Eds.), The Palgrave handbook of family policy (pp. 219–247). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-54618-2_10
  • Flaquer, L. (2009a). Les polítiques familiars a Catalunya. Valors, Idees, Actituds, 76–101.
  • Flaquer, L. (2009b). Les polítiques familiars a Europa: Tendències i reptes. Revista de Coneixement i Anàlisi Social, 15, 25–34.
  • Gabb, J., & Fink, J. (2018). Couple relationships in the 21st century: Research, policy, practice (New extended ed.). Palgrave Macmillan.
  • Ibáñez Garzarán, Z. (2015). Sorteando obstáculos y buscando oportunidades: Evolución del empleo y la maternidad en la España democrática. In M. L. Borja (Ed.), Empleo y maternidad: Obstáculos y desafíos a la conciliación de la vida laboral y familiar (pp. 39–58). IGOP-FUNCAS.
  • Klocker, N., & Tindale, A. (2021). Together and apart: Relational experiences of place, identity and belonging in the lives of mixed-ethnicity families. Social & Cultural Geography, 22(2), 206–230.
  • Lohmann, H., & Zagel, H. (2016). Family policy in comparative perspective: The concepts and measurement of familization and defamilization. Journal of European Social Policy, 26(1), 48–65.
  • Meil Landwerlin, G. (2011). La protección social a las familias en España. In E. Almeda Samaranch & D. Di Nella (Eds.), Bienestar, protección social y monoparentalidad (pp. 67–92). Copalqui.
  • Meil Landwerlin, G. (2023). La transición de la familia patriarcal a la familia posmoderna en España. Recherches Familiales, 20(1), 346–359. https://doi.org/10.3917/rf.020.0346
  • Neyer, G. (2021). Welfare state regimes, family policies, and family behaviour. In N. F. Schneider (Ed.), Research handbook on the sociology of the family (pp. 22–41). Edward Elgar Publishing.
  • Thévenon, O. (2011). Family policies in OECD countries: A comparative analysis. Population and Development Review, 37(1), 57–87.
  • Zagel, H., & Lohmann, H. (2020). Conceptual approaches in comparative family policy research. In R. Nieuwenhuis & W. Van Lancker (Eds.), The Palgrave handbook of family policy (pp. 119–139). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-54618-2_6



Tercera part: Polítiques migratòries

  • Ambrosini, M. 2013. “Between national states and cosmopolitan societies: the institution of citizenship takes the immigration test”. Migraciones. Publicación Del Instituto Universitario De Estudios Sobre Migraciones 31: 11-41. Disponible a: https://revistas.comillas.edu/index.php/revistamigraciones/article/view/920
  • Anderson, B. 2017. “Towards a new politics of migration.” Ethnic and Racial Studies, 40(9): 1527-1537. http://dx.doi.org/10.1080/01419870.2017.1300297
  • Arce, C. 2024. Una lucha contra el “odio digital” con pleno respeto a los derechos fundamentales. Barcelona: Atelier.
  • Ares, A., García, M., Estrada, C., y Iglesias, J. 2020. “Migratory Flows at the Borders of Our World”. Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones. Disponible a: https://repository.javeriana.edu.co/handle/10554/49843
  • Bah, I. 2022. Tres días en la arena. Madrid: La Imprenta.
  • Bastia, T. 2010. “Políticas migratorias en nombre de la cohesión social”. Papeles, 101: 53-62. Disponible a: https://www.fuhem.es/media/cdv/file/biblioteca/PDF%20Papeles/101/Politicas_migratorias_en_nombre_cohesion_TBastia.pdf
  • CCAR. 2024. L’externalització de fronteres a la Unió Europea. Disponible a: https://www.ccar.cat/wp-content/uploads/2024/06/Informe-Externalitzacio_web_xxss-1.pdf
  • De Haas, H. 2024. Los mitos de la inmigración. 22 falsos mantras sobre el tema que más nos divide. Ediciones Península.
  • Oso, L., López-Sala, A., & Muñoz-Comet, J. 2021. Migration Policies, Participation and the Political Construction of Migration in Spain . Migraciones. Publicación Del Instituto Universitario de Estudios Sobre Migraciones, (51), 1-30. Disponible a: https://revistas.comillas.edu/index.php/revistamigraciones/article/view/16736/14789
  • Fernández, B. 2010. Políticas migratorias comparadas en el Sur de Europa: lecciones cruzadas entre España y Portugal. Fundación Alternativas. Disponible a: https://portalinvestigacion.udc.gal/documentos/608ca849af765575d40a4286
  • Freedman, J. 2024. A gendered analysis of EU migration externalisation policies. Disponible a: https://www.researchgate.net/publication/379168095_A_GENDERED_ANALYSIS_OF_EU_MIGRATION_EXTERNALISATIONS_POLICIES
  • Gammeltoft-Hansen, T., & Tan, N. F. (2017). The end of the deterrence paradigm? Future directions for global refugee policy. Journal on Migration and Human Security, 5(1). https://ssrn.com/abstract=3877235
  • Geisser, V. (Ed.). 2011. Dossier: \"Immigration en Catalogne : politiques et société\". Migrations. Societé, 43, nº 134-135. Disponible a: https://www.cairn.info/revue-migrations-societe-2011-2.htm
  • Jimenez Zunino, C.; Trpin, V. (2021). Pensar las migraciones: categorías críticas para su abordaje. Córdoba: TeseoPress
  • Khosravi, S. 2021. Yo soy frontera. Barcelona: Virus Editorial.
  • La Directa. 2024. Vides a preu de mercat. Les vulneracions de drets del Nou Pacte Europeu de Migracions i Asil. Disponible a: https://directa.cat/papers/suplement-vides-a-preu-de-mercat-les-vulneracions-de-drets-del-nou-pacte-europeu-de-migracions-i-asil/
  • Massey, D., Arango, J., Hugo, G., Kouaouci, A., Pellegrino, A., & Taylor, J. 1993. Theories of International Migration: A Review and Appraisal. Population and Development Review, 19(3): 431-466. Disponible a: https://isfcolombia.uniandes.edu.co/images/2019-intersemestral/14_de_junio/Theories_of_International_Migration.pdf
  • Mbembe, A. 2006. Necropolítica. Editorial Melusina. Disponible a: https://aphuuruguay.wordpress.com/wp-content/uploads/2014/08/achille-mbembe-necropolc3adtica-seguido-de-sobre-el-gobierno-privado-indirecto.pdf
  • Morales, L., i Ros, V. 2012. “La politización de la inmigración en España en perspectiva comparada”. Documentos CIDOB Migraciones 25. Disponible a: https://www.cidob.org/publicaciones/series_pasadas/documentos/migraciones/la_politizacion_de_la_inmigracion_en_espana_en_perspectiva_comparada
  • Moreno, F. J. 2010. “Inmigración y Estado de bienestar en España”. Política y Sociedad, 44(2): 171-184. Disponible a: https://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/download/POSO0707230171A/22289/
  • Moya, D. i Viñas, A. (Eds). 2010. Sufragio y participación política de los extranjeros extracomunitarios en Europa. Barcelona. Disponible a: https://www.um.es/capsocinmig/Documentos/PISUNYER.pdf
  • Oso, L., López-Sala, A., i Muñoz, J. 2023. Sociología de las migraciones. Madrid: Editorial Síntesis S.A.
  • Penninx, R. i Martiniello, M. 2006. \"Procesos de integración y políticas locales: estado de la cuestión y algunas enseñanzas. REIS, 116/006, pp.123-156. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2238623.pdf
  • Pérez-Orozco, A. y López Gil, S. 2011. Desigualdades a flor de piel: cadenas globales de cuidados. Concreciones en el empleo de hogar y articulaciones políticas. Santo Domingo: ONU Mujeres Santo Domingo.
  • Quijano, A. (2000). Colonialidad del poder, etnocentrismo y América Latina. En E. Lander, Cuestiones y horizontes: de la dependencia histórico-estructural a la colonialidad/descolonialidad del poder. Buenos Aires: CLACSO. https://biblioteca.clacso.edu.ar/clacso/se/20140507042402/eje3-8.pdf
  • Reher, D., Requena, M. i Sanz A. (Coord.). 2011. “La inmigración en España: perspectivas innovadoras”. Revista Internacional de Sociología, Vol. 69, Núm. M1. Disponible a: https://revintsociologia.revistas.csic.es/index.php/revintsociologia/issue/view/29
  • Sanahuja, R. 2011. “El impacto social de la crisis: el papel del mundo local en la integración de la inmigración: estudio de caso de Barcelona”. Anuario CIDOB de la Inmigración, 76-103. Disponible a: https://www.cidob.org/es/articulos/anuario_cidob_de_la_inmigracion/2010/el_impacto_social_de_la_crisis_el_papel_del_mundo_local_en_la_integracion_de_la_inmigracion_estudio_de_caso_de_barcelona
  • Sassen, S. 2017. “La pérdida masiva de hábitat. Nuevas motivaciones para la migración”. Iglesia Viva, 270, 11-38. Disponible a: https://iviva.org/revistas/270/270-11-SASSEN.pdf
  • Segato, R. 2007. Identidades políticas/Alteridades históricas: una crítica a las certezas del pluralismo global. En R. Segato, La nación y sus otros. Raza, etnicidad y diversidad religiosa en tiempos de políticas de la identidad (pp. 37-69). Buenos Aires: Prometeo. Disponible a: http://revistascientificas.filo.uba.ar/index.php/runa/article/view/1304/1257
  • Solé, C., y Parella, S. 2008. “El modelo de gestión de las migraciones en Cataluña: ¿una “vía catalana” de integración?” Política y Sociedad, 45(1): 85 - 101. Disponible a: https://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO0808130085A
  • Tezanos, J.F. 2007. \"Nuevas tendencias migratorias y sus efectos sociales y culturales en los países de recepción. Doce tesis sobre inmigración. REIS, 117/07, pp. 11-34. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2266798.pdf
  • Torres, F. 2004. “De la asimilación al pluralismo. Inmigración y gestión de la diversidad cultural en las sociedades contemporáneas”. Arxius de Ciències Sociales, N. 11, p.61-87. Disponible a: https://www.uv.es/~sociolog/arxius/arxius11.pdf
  • Walia, H. 2022. Frontera i llei. Migració glocal, capitalisme i l’auge del nacionalisme racista. Barcelona: Raig Verd.

Programari

No procedeix

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 1 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 51 Català/Castellà anual tarda
(SEM) Seminaris 51 Català/Castellà anual tarda