Logo

Aprenentatge i desenvolupament I

Codi: 102085
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Educació Primària FB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Ibis Marlene Alvarez Valdivia
Correu electrònic :
ibismarlene.alvarez@uab.cat

Equip docent

Natalia Contreras Gonzalez
Inmaculada Gardela Santacruz
Crista Weise

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

L’assignatura Aprenentatge i Desenvolupament I, en tant que assignatura bàsica, no té prerequisits especials d’entrada. No obstant això, les competències i l’opció metodològica que és pren sí que requereixen una actitud activa de l’estudiant, que es concreta en l’assistència i participació en les activitats que es realitzen a l’aula, predisposició a canvis conceptuals, treball de lectura prèvia de les lectures bàsiques i complementàries i el treball col·laboratiu en petits grup.

 

Objectius

L’assignatura Aprenentatge i Desenvolupament (I) forma part de la matèria de formació bàsica Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat, establerta per l’Ordre Ministerial ECI/3857/2007.

Es tracta d’una assignatura obligatòria de 6 crèdits ECTS del Grau en Educació Primària, vinculada als àmbits de l’Educació i la Psicologia. Aquesta matèria comprèn un total de 18 crèdits ECTS, distribuïts en tres assignatures semestrals obligatòries: Aprenentatge i Desenvolupament I, Aprenentatge i Desenvolupament II i Diferències i Inclusió, situades respectivament en segon, tercer i quart curs.

L’assignatura contribueix a la professionalització de l’alumnat de Magisteri, en articulació amb altres matèries del pla d’estudis, especialment Pedagogia, Sociologia i les Didàctiques específiques. El seu objectiu principal és oferir eines conceptuals i criteris d’anàlisi per comprendre els processos d’aprenentatge i desenvolupament en l’etapa d’educació primària, així com per interpretar situacions educatives i orientar el disseny i la pràctica de l’ensenyament.

Resultats d'aprenentatge

  1. Reconèixer la influència del desenvolupament de la identitat, especialment el gènere, i del raonament moral en el desenvolupament dels valors i les normes de l'aula i l'escola.
  2. Prendre consciència de la importància de les interaccions entre iguals en el desenvolupament de l'empatia, les relacions socials i l'estatus dins del grup.
  3. Conèixer els processos de desenvolupament de les normes i dels valors, així com del raonament moral. Entendre el conflicte com una oportunitat d'aprenentatge.
  4. Integrar el desenvolupament cognitiu i socioemocional en una visió personal sobre l'alumne que permeti l'exercici de l'acció tutorial.
  5. "Desenvolupar actituds favorables vers la intervenció per al desenvolupament de totes les persones siguin quines siguin les seves característiques personals; vers la interacció amb els familiars, la cooperació en equips professionals i institucions socioeducatives."
  6. Participació activa i constructiva a l'aula, tant en els activitats dirigides com en les de treball autònom.
  7. Dominar les competències comunicatives verbals i no verbals i les habilitats socials que permeten optimitzar el clima relacional d'aula i potenciar la funció docent i tutorial.
  8. Identificar les diferents concepcions sobre el desenvolupament, i les seves implicacions sobre les pràctiques d'ensenyament.
  9. Comprendre les bases fonamentals de la perspectiva sociocultural i contextual del desenvolupament.
  10. Identificar els elements bàsics del desenvolupament cognitiu (atenció, memòria) en l'estadi evolutiu de l'alumnat de primària, com a característiques generals d'aquests estudiants.
  11. identificar els elements bàsics del desenvolupament afectiu, social i moral (normes i valors, autoconcepte i autoestima i identitat i gènere), com a característiques generals dels estudiants de primària.
  12. Conèixer el desenvolupament de la personalitat de l'alumnat de primària, a partir de la formació de la identitat i de les diferències individuals.
  13. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit de coneixement propi.
  14. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.

Continguts

1. Bases biològiques, socials i culturals dels processos de desenvolupament

1.1. Les concepcions sobre el desenvolupament i la seva influència en l'orientació de l'acció educativa i en el plantejament de l'ensenyança.

1.2. La perspectiva sociocultural i contextual del desenvolupament.

2. Desenvolupament psicomotor

2.1. Desenvolupament, coordinació i regulació del moviment en l'edat escolar.

2.2. Construcció de l'esquema corporal i evolució del gest gràfic.

3. Desenvolupament cognitiu i lingüistic

3.1. Desenvolupament del pensament: formació de conceptes i resolució de problemes.

3.2. Desenvolupament del llenguatge.

4. Desenvolupament emocional i social en l'edat escolar

4.1. Regulació de les emocions i evolució del comportament social.

4.2. Vincles afectius i desenvolupament social i emocional.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Supervisades (tutories i avaluació) 30 1,2
Classe expositiva 15 0,6
Seminaris 30 1,2
Treball autònom 75 3

L’assignatura proposa un treball amb la metodologia d 'Aprenentatge Basat en la Indagació, un enfocament educatiu centrat en l'alumnat que promou el desenvolupament d'habilitats crítiques i analítiques i relfexives mitjançant l’exploració, el qüestionament i la construcció progressiva de coneixement.

Al llarg del curs serà necessari dur a terma treball autònom, tant de manera individual com en equip, per preparar les activitats d’aula, aprofundir en els continguts i desenvolupar les evidències d’aprenentatge previstes.

En relació a les tutories, cada docent informarà de l'horari i del procediment per a reservar dia i hora. Les tutories poden ser individuals o en grup. El docent o la docent informarà també si alguna de les tutories té caràcter obligatori.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Segona avaluació individual escrita. Bloc temàtic 4. 28% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 10, 12, 14
Primera avaluació individual escrita. Blocs temàtics 1, 2 i 3 42% 0 0 1, 4, 5, 7, 8, 9, 13
Treball en equip. Micro-recerca aplicada (Aprenentatge Basat en la Indagació). 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

Per optar a l’avaluació continuada, l’alumnat ha de complir un mínim del 80% d’assistència i participació. Les arribades tard o les sortides anticipades de forma sistemàtica impediran considerar aquest requisit assolit.

La qualificació final es basarà en dues tipologies d’activitats:

Avaluació individual — 70% de la nota final de l’assignatura

L’avaluació individual consistirà en una prova escrita orientada a valorar la capacitat de l’alumnat per aplicar de manera raonada, reflexiva i crítica els continguts treballats a l’assignatura a l’anàlisi d’un cas pràctic. En particular, la prova permetrà avaluar les competències de l’alumnat per interpretar situacions educatives a partir dels coneixements sobre el desenvolupament psicològic dels nens i les nenes, i per fonamentar el disseny i desenvolupament d’actuacions educatives ajustades a les seves necessitats, característiques i contextos, des de la perspectiva de la futura pràctica docent. Aquest cas es podrà presentar en diferents formats, com ara una situació educativa descrita per escrit, un fragment audiovisual, una vinyeta d’aula, un registre d’observació o altres materials que permetin contextualitzar una problemàtica educativa concreta.

La prova no es planteja com una reproducció memorística dels continguts, sinó com una activitat d’anàlisi i argumentació fonamentada. L’estudiant haurà d’identificar els elements rellevants del cas, relacionar-los amb els conceptes, models i perspectives teòriques treballades, i construir una interpretació situada que tingui en compte la complexitat del context, els processos implicats i les possibles implicacions educatives.

Es valorarà especialment la capacitat d’articular una resposta coherent, científicament fonamentada i críticament elaborada, així com l’ús pertinent del vocabulari propi de l’àmbit de coneixement. També es tindrà en compte la capacitat de justificar les afirmacions, establir relacions entre teoria i pràctica, reconèixer matisos i evitar explicacions simplificadores o descontextualitzades.

Les dues proves parcials s’organitzen de la manera següent:

1a Prova Parcial — Blocs temàtics 1, 2 i 3: 42% de la nota final de l’assignatura.

Data: 21/10/26 — grup 21; 30/10/2026 —grups 31, 41 y 71.

2a Prova Parcial — Bloc temàtic 4: 28% de la nota final de l’assignatura.

Data: 25/11/26— grup 21; 27/11/26— grups 31, 41 y 71.

Per superar l’avaluació continuada individual, cal aprovar les dues proves parcials. En cas de no superar-ne una, es podrà fer la reavaluació d’una de les proves.

Si se suspenen ambdues proves parcials, l’alumne haurà de realitzar un examen de recuperació que avaluarà tot el temari de l’assignatura. La recuperació tindrà lloc en les dates següents:

  • 22/01/2027: grups 31, 41 i 71
  • 27/01/2027: grup 21

Avaluació grupal: Micro-recerca aplicada — 30% de la nota final de l’assignatura

Aquesta activitat grupal es planteja com una proposta d’aprenentatge basada en la indagació, orientada a fomentar la reflexió crítica, l’aplicació del coneixement i el desenvolupament de competències investigadores bàsiques en contextos educatius reals.

L’activitat consisteix a dur a terme una micro-recerca aplicada, articulada al voltant d’un problema o pregunta d’indagació vinculada als continguts de l’assignatura. El procés combina el treball col·laboratiu, l’anàlisi crítica de literatura científica, el diàleg amb professionals de l’àmbit educatiu i l’elaboració d’una proposta contextualitzada a partir del coneixement generat.

La micro-recerca s’estructura en tres fases successives:

(1) Anàlisi crítica d'un article científic i formulació de preguntes d'indagació

Aquesta fase implica la selecció i lectura crítica d’un article científic relacionat amb els continguts de l’assignatura, així com la identificació d’idees rellevants, tensions, interrogants o implicacions educatives que permetin formular una pregunta d’indagació pròpia.

(2) Diàleg amb un/a professional i anàlisi posterior

A partir de la pregunta d’indagació formulada, el grup haurà de preparar i dur a terme un diàleg amb un/a professional o expert/a de l’àmbit educatiu. Posteriorment, s’analitzarà la informació obtinguda, posant-la en relació amb els continguts teòrics i amb l’article treballat.

(3) Elaboració d'una proposta educativa aplicada

Com a resultat del procés d’indagació, el grup elaborarà una aplicació, orientació o proposta educativa situada, fonamentada en el coneixement construït al llarg de l’activitat i ajustada a un context educatiu concret.

Cada fase requerirà una evidència d’aprenentatge específica. El projecte es desenvoluparà principalment a l’aula, tot i que també requerirà treball autònom per part de l’alumnat. L’activitat finalitzarà amb una presentació oral en format de Simposi, en què els grups compartiran el procés seguit, els aprenentatges assolits i la proposta elaborada.

Les evidències d’avaluació i el seu pes en la nota final de l’assignatura són els següents:

  • Bitàcora del procés de tria, anàlisi inicial i formulació de la pregunta d’indagació: 5%

Data de lliurament: setmana 12 (grups 31, 41 i 71); setmana 13 (grup 21)

  • Diàleg amb un/a expert/a o professional i anàlisi posterior: 7%

Data de lliurament: setmana 13 (grups 31, 41 i 71); setmana 14 (grup 21)

  • Aplicació o proposta educativa a partir del coneixement generat: 12%

Data de lliurament: setmana 14 (grups 31, 41 i 71); setmana 15 (Grup 21);

  • Presentació oral al Simposi: 6%

Dates programades a la setmanes 15 i 16 (grups 31, 41 i 71); setmanes 16 i 17 (grup 21)

Es considerarà No Avaluable quan no s'hagi aportat alguna de les evidències d'avaluació.

Aquesta activitat no és recuperable per la qual cosa és imprescindible seguir el ritme de treball i lliurar les evidències en els terminis establerts.

Recuperació

La recuperació consistirà en la realització d’una activitat vinculada a l’evidència o evidències suspeses. Aquesta activitat mantindrà els mateixos criteris d’avaluació i els mateixos resultats d’aprenentatge que les evidències que es recuperen.

L’activitat grupal de micro-recerca aplicada no és recuperable. En cas que l’estudiant no l’hagi realitzat, no hagi lliurat les evidències corresponents o no hagi participat activament en el treball en equip, no podrà recuperar aquesta activitat i l’assignatura quedarà suspesa.

Per poder optar a la recuperació, a més de complir els requisits indicats a la Normativa acadèmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha de tenir en compte els criteris següents:

  • Les activitats d’avaluació es realitzaran en les dates previstes al calendari del curs.
  • La qualificació màxima que es podrà obtenir en una evidència recuperada serà de 6.

Altres modalitats d'avaluació

  • Avaluació única: L’assignatura no preveu aquesta modalitat.
  • Segona matrícula: L’alumnat podrà sol·licitar una prova de síntesi única que consistirà en una prova oral, basada en l’aplicació dels continguts de l’assignatura a casos pràctics. La prova s’acordarà amb el professorat durant la primera setmana del curs i es durà a terme el 27/01/2027, en la data establerta per a la recuperació de l’assignatura.

Tercera matrícula: L’alumnat pot demanar ser avaluat per un tribunal de tres docents nomenat pel deganat, i l’avaluació a prova consistirà en una prova oral. Un/a dels/les dels docents ha de ser especialista en la matèria.

Criteris d'avaluació

a) Criteris específics: Cada activitat tindrà criteris propis, comunicats prèviament. Es farà ús de rúbriques i pautes d’avaluació per garantir el seguiment formatiu.

b) Requisits per aprovar: Cal obtenir un mínim de 5/10 en cada evidència. Si no es presenta alguna de les evidències considerades bàsiques, es qualificarà com a “no avaluable”.

c) Competència comunicativa: Es valorarà l’ús correcte de la llengua oral i escrita de la llengua vehicular. Les activitats amb mancances greus poden no ser avaluades.

d) Normativa de citació: Cal aplicar correctament el format APA en referències i citacions. ➤ Guia per citar i elaborar bibliografia (UAB)

e) Plagi i còpia: Comporten un 0 a l’activitat i sense dret a reavaluació. En cas de reincidència, l’assignatura es considera suspesa. ➤ Informació sobre plagi (UAB) http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html

f) Terminis de lliurament: Les activitats s’han de lliurar dins del termini establert. Les qualificacions es publicaran en un màxim de 20 dies hàbils, i es podrà sol·licitar revisió dins dels 10 dies següents.

g) Actitud i compromís: Es valorarà una actitud respectuosa i coherent amb la professió docent. No es toleraran actituds discriminatòries.

h) Matrícula d’Honor: Es podrà atorgar a estudiants amb resultats excel·lents i participació activa. Si hi ha més candidats que places disponibles (màxim 5%), es valorarà la qualitat de les aportacions durant el curs.

i) Ús de la intel·ligència artificial (IA): L’ús d’eines d’IA generativa està permès només si es declara explícitament i es fa un ús responsable i justificat. L’alumne ha d’indicar en cada activitat quina eina ha utilitzat, com l’ha fet servir i amb quina finalitat. En cap cas s’acceptarà la presentació de continguts generats íntegrament per IA com a propis. Un ús no declarat o fraudulent pot ser considerat plagi o còpia, i comportarà una sanció de 0 punts a la prova o treball afectat.

Per a més informació, consulteu els criteris generals d’avaluació dels Graus a la UAB: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-134566217

Bibliografia

  • Alvarez, I.M. (2020). Psicología para maestros. Desarrollo y aprendizaje en la edad escolar. Unversitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/record/2312697
  • Azrou, N., & Boero, P. (2024). Primary School Children Conceptualize Shadows in the Sun: A Vygotskian Perspective/Las sombras del sol en alumnos de Primaria: una perspectiva vygotskiana. Culture and Education. https://doi.org/10.1177/11356405261446389
  • Berk L. (2019) Exploring Child and Adolescent Development. London:Pearson (Biblioteca Humanitats UAB)
  • Buckler , S. & Castle, P. (2014). Psychology for Teachers. SAGE Publications Ltd (Biblioteca Humanitats UAB)
  • Cole, M., Cole, S. R., & Lightfoot, C. (2005). The development of children. Macmillan (Biblioteca Humanitats UAB)
  • Della, B. i Chistoph, V. (2009). Neurociencia y docentes: crónica de un encuentro. Cuadernos de Pedagogía, 386, 92-96. https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2009/163957/cuaped_a2009m1n386p92.pdf
  • Florea, N. M., & Hurjui, E. (2014). Critical thinking in elementary school children. Issues, 7, 9th.
  • Harris, P. L. (1992). Los niños y las emociones. Madrid: Alianza (Biblioteca Humanitats UAB)
  • Kerr, M. A., & Schneider, B. H. (2008). Anger expression in children and adolescents: A review of the empirical literature. Clinical psychology review, 28(4), 559-577. https://doi.org/10.1016/j.cpr.2007.08.001
  • Macblain, S. (2020). Child development for teachers. SAGE Publications Inc.
  • Mcdevvit T.M. & Ormrod J.E. (2020) Child Development and Educaton. London. Pearson (Biblioteca Humanitats)
  • Mendiara-Rivas, M. (2008). Psicomotricidad: un enfoque natural. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 62 (22,2), 175-198. [Artículo en línea]. http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=27414780012
  • Moll, L.C. (1990). La zona de desarrollo próximo de Vygotsky: Una reconsideración de sus implicaciones para la enseñanza. Infancia y Aprendizaje, 13, 51-52. https://doi.org/10.1080/02103702.1990.10822280
  • Murphy, C, Bianchi, L, McCullagh, J, & Kerry, K. (2013). Scaling up higher order thinking skills and personal capabilities in primary science: Theory-into-policy-into-practice'. Thinking Skills and Creativity, 10,173-188. http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1871187113000448
  • Oliva, A. (1997). La controversia entre la herencia y ambiente. Aportaciones de la genética de la conducta. Apuntes de Psicología, 51, 21-37. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9207615
  • Pop, G. V., Nechita, D. M., Miu, A. C., & Szentágotai-Tătar, A. (2025). Anger and emotion regulation strategies: a meta-analysis. Scientific reports, 15(1), 6931. https://doi.org/10.1038/s41598-025-91646-0
  • Rodríguez Gómez, J. M. (2008). Los docentes ante las situaciones de violencia escolar. REIFOP, 11(3), 37-42. http://www.aufop.com/
  • Rogoff, B. (2008). Observing sociocultural activity on three planes: Participatory appropriation, guided participation, and apprenticeship. Pedagogy and practice: Culture and identities, (pp. 58-74).
  • Sameroff, A. (2010). A unified theory of development: A dialectic integration of nature and nurture. Child development, 81(1), 6-22.https://doi.org/10.1111/j.1467-8624.2009.01378.x
  • Solaz, J. J. & Sanjosé- López, V. (2008). Conocimientos y procesos cognitivos en la resolución de problemas de ciencias: consecuencias para la enseñanza. Revista deInvestigación en Educación, 1. http://revistas.javeriana.edu.co/index.php/MAGIS/article/view/3361
  • Soldevila, A., Filella, G., Ribes, R. & Agulló, M. J. (2007). Una propuesta de contenidos para desarrollar la conciencia y la regulación emocional en la Educación Primaria. Cultura y Educación, 19 (1), 47-59.
  • Stewart, M. C., Iwaniec, D., Sneddon, H., Dunne, L., Sloan, S., Gildea, A., … McErlean, L. (2007). Growth, learning and development Study: Summary of research, findings and recommendations. Child Care in Practice, 13(3), 271–280. https://doi.org/10.1080/13575270701353754
  • Torío- López, S., Peña-Calvo, J. V, & Rodríguez- Menéndez, M.C. (2008). Estilos educativos parentales. Revisión bibliográfica y reformulación teórica. Teoría de la Educación, 20, 151-178. https://hdl.handle.net/10366/71805
  • Vadeboncoeur, Jennifer A.; Collie, Rebecca J. (2013). Locating Social and Emotional Learning in Schooled Environments: A Vygotskian Perspective on Learning as Unified. Mind Culture And Activity 20 (3). 201-225
  • Vielma, E. i Sala, M. L. (2000). Aportes de las teorías de Vygotsky, Piaget, Bandura y Bruner. Paralelismo en sus posiciones en relación con el desarrollo. Educere, 3 (9), 31-37. https://www.redalyc.org/pdf/356/Resumenes/Resumen_35630907_1.pdf
  • Vosniadou, S. (2013). Model based reasoning and the learning of counter-intuitive science concepts. Infancia y Aprendizaje, 36(1), 5-33. https://doi.org/10.1174/021037013804826519
  • Vygotsky, L. (1978). Interaction between learning and development. In M. Cole, V. John-Steiner, S. Scribner, & E. Souberman (Eds.). Mind and Society (pp. 79-91).Cambridge, MA: Harvard University Press.
  • Wells, G. (2004). Discussion: Narrating and theorizing activity in educational settings. Mind, Culture, and Activity, 11(1), 70-77.
  • Wood, D. (1998). How children think and learn: The social contexts of cognitive development . Blackwell Publishing.
  • Wolf, D., & Perry, M. D. (1988). From endpoints to repertoires: Some new conclusions about drawing development. Journal of Aesthetic Education, 22(1), 17-34. https://doi.org/10.2307/3332961
  • Wood, D. (1998). How children think and learn: The social contexts of cognitive development. Blackwell Publishing.

Material àudiovisual

  • Center on the Developing Child (2012). In Brief: Executive Function: Skills for Life and Learning [video] https://developingchild.harvard.edu/resources/videos/inbrief-executive-function-skills-for-life-and-learning/
  • XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Recursos. http://xtec.gencat.cat/ca/inici

Programari

En el supòsit de realitzar sessions de treball online, s'utilitzarà la plataforma Teams. En el supòsit d'enregistrar sessions de treball amb videocàmera per procedir a una anàlisi formativa del contingut, es comptarà amb el suport del SAE de la Facultat de Ciències de l'Educació.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 21 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 31 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 41 Espanyol primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 71 Anglès primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 211 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 212 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 213 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 311 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 312 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 313 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 411 Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 412 Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 413 Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 711 Anglès primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 712 Anglès primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 713 Anglès primer quadrimestre tarda