Connexions i contextos en matemàtiques
Codi: 102060Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Educació Primària | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Genaro De Gamboa Rojas
- Correu electrònic :
- genaro.degamboa@uab.cat
Equip docent
- Edgar Ribot Llobet
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es suggereix que els estudiants que es matriculin en aquesta assignatura hagin cursat i aprovat les assignatures del grau de Mestres d’Educció Primària següents:
"Matemàtiques per mestres", de primer curs, "Aprenentatge de les matemàtiques i currículum", de segon curs i "Gestió i innovació a l'aula de matemàtiques", de tercer curs.
Objectius
Davant la llum blanca, Isaac Newton, va idear un pla per fer-la passar a traves d’un prisma de vidre que va revelar un preciós arc de sant Martí que va deixar meravellats als experts de la Royal Society. Això va generar una pregunta directa, estava la llum blanca composada per tots els colors o era el prisma el que tintava la llum? Sense més complexitat que fer passar la llum multicolor per un altre prisma idèntic, va revertir l’efecte, tornant a veure’s la llum blanca. Aquest procés, va ser una mica més complex , però va resoldre el dubte.
De la mateixa manera que Sir Isaac, fem passar molts conceptes matemàtics a través del prisma del sistema educatiu, descomponent-los en les diferents matèries. En canvi, el nostre alumnat no és tant exigent com la Royal Society i amb aquest primer experiment te suficient. Els/Les docents esperem que l’alumnat sigui capaç d’arribar a la conclusió del segon prisma i que tot i els múltiples matisos del concepte, la llum blanca s’il·lumini al final del camí. La realitat ens mostra que no es una tasca fàcil i que cal generar oportunitats d’aprenentatge per desenvolupar-la.
En aquesta assignatura aprendrem a detectar oportunitats d’aprenentatge a diferents contextos que ens portaran a practicar l’ús del segon prisma, connectant les diferents matèries per treballar conceptes matemàtics de forma més amplia.
Per fer això ens centrarem en aquells models pràctics utilitzats a les aules de les escoles innovadores: el treball per projectes i el treball per racons, tot desenvolupant les eines d’avaluació necessàries.
Així doncs, aprendrem a utilitzar eines per reconduir aquest arc de sant Martí de matèries a un segon prisma, el del treball interdisciplinar.
OBJECTIUS:
- Identificar, aprofitar i crear oportunitats d’aprenentatge matemàtic dins de situacions quotidianes o associades a d’altres matèries
- Cerca, detectar i connectar activitats, dotant-les de caràcter competencial i interdisciplinar.
- Analitzar, dissenyar i crear activitats d’aprenentatge de manera cooperativa i interdisciplinar.
- Conèixer, contextualitzar i practicar activitats de caràcter connector com el treball per racons o el treball per projectes.
- Analitzar, dissenyar I desenvolupar instruments d’avaluació per activitats formadores i competencials.
- Garantitzar una perspectiva de gènere i inclusiva a les produccions didàctiques.
Resultats d'aprenentatge
- Adaptar les programacions i activitats d'ensenyament i aprenentatge a la diversitat de l'alumnat.
- Conèixer situacions didàctiques relacionades amb les matemàtiques lúdiques, de dins i de fora de l'aula, que promoguin tant l'aprenentatge autònom com el treball cooperatiu.
- Dissenyar seqüències didàctiques innovadores a partir dels contextos que proporcionen les matemàtiques lúdiques.
- Identificar, dissenyar i comunicar conceptes, fets i fenomens de diferents ciències factibles de sermodelitzats a través de conceptes matemàtics.
- Analitzar els objectius de l'educació matemàtica en les diferents etapes de l'ensenyament primari.
- Dissenyar seqüències d'ensenyament i aprenentatge que connectin diferents temes matemàtics.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit de coneixement propi.
- Analitzar els indicadors de sostenibilitat de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit integrant-hi les dimensions social, econòmica i mediambiental.
- Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
- Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
Continguts
- Detectar oportunitats d’aprenentatge.
- Separar i unificar coneixement.
- Connectar diferents conceptes matemàtics.
- Connectar significats d'un mateix concepte matemàtic.
- Connectar amb altres àrees.
- Connectar amb la xarxa.
- De la reproducció a la producció.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Projecte (GG) | 20 | 0,8 | |
| Taller danàlisi de propostes didàctiques(PG) | 30 | 1,2 | |
| Taller de creació de propostes didàctiques(PG) | 30 | 1,2 | |
| Exposicions per part del professor(GG) | 20 | 0,8 |
El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i és sota aquesta premissa que s'ha planificat la metodologia de l'assignatura.
Com que es tracta d'una assignatura optativa, totes les sessions presencials seran amb tot el grup classe. Tanmateix, tal com s'indica a la metodologia, hi haurà sessions on es realitzarà un treball en petit grup a l'aula sota la supervisió del professor.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Video projecte - grupal | 20% | 10 | 0,4 | 2, 5, 8, 9, 10 |
| Microprojectes I - individual | 25% | 17,5 | 0,7 | 1, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Microprojectes II - grupal | 25% | 17,5 | 0,7 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Prova - individual | 30% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Avaluació continuada
L'avaluació continuada de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les tasques següents:
- Microprojectes I (individual) i II (grupal): Es desenvoluparan durant les sessions de classe. Es reservarà un espai per les posades en comú. Es realitzarà un projecte individual i un de grupal. Cal treure mínim un 5 sobre 10 en cada microprojecte. Si la qualificació és inferior a 5, els alumnes disposaran d'un termini de 7 dies per refer-lo i que pugui tornar a ser avaluat.
- Vídeo projecte (grupal): respondre una pregunta investigable en un vídeo de 3 minuts. Cal treure mínim un 5. Si la qualificació és inferior a 5, els alumnes disposaran d'un termini de 7 dies per refer-lo i que pugui tornar a ser avaluat. La presentació del videoprojecte es portarà a terme la segona setmana de desembre de 2026.
- Prova (individual) - Al final del semestre es realitzarà una prova individual per escrit de caràcter obligatòria. S'haurà d'obtenir una qualificació de 5 o superior per poder superar l'assignatura. Si la qualificació és inferior a 5, caldrà presentar-se a la recuperació. La prova es realitzara el dia 21 de desembre de 2026.
Avaluació única
L'avaluació única de l'assignatura constarà de les evidències següents, que s'hauran d'entregar i presentar el dia 21 de desembre de 2026:
- Microprojectes I i II (50%): Es realitzaran 2 microprojectes. Les instruccions es podran trobar al campus virtual. Cal treure mínim un 5 en cada microprojecte. Si la qualificació és inferior a 5, caldrà tornar-los a presentar en la recuperació. A més, caldrà fer una prova oral per defensar els continguts del treballs presentats.
- Vídeo projecte (20%): respondre una pregunta investigable en un vídeo de 3 minuts. Les instruccions es podran trobaral campus virtual. Cal treure mínim un 5. Si la qualificació és inferior a 5, caldrà tornar-lo a presentar en la recuperació.
- Prova escrita individual (30%). La prova es realitzara el dia 21 de desembre de 2026.
Prova de síntesi
Aquesta assignatura no contempla la possibilitat de presentar una prova de síntesi per a l'alumnat de segona matrícula.
Recuperació
Per poder optar a la prova de recuperació de l’assignatura, l’estudiant haurà d’haver presentat i superat els dos microprojectes i el vídeo projecte. Els estudiants que no compleixin aquests requisits no podran acollir-se al procés de recuperació. La recuperació constarà d'una prova escrita sobre tots els continguts treballats en l'assignatura. La recuperació tindrà lloc el 18 de gener de 2027.
Aspectes generals a tenir en compte:
- En totes les activitats es tindrà en compte la competència comunicativa, fins al punt que qualsevol activitat podrà ser retornada si hi ha mancances d'expressió o d'ortografia. Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
- L'assistència a les classes presencials de l'assignatura és obligatòria.
- La nota d'un treball en grup no és necessàriament la nota individual dels alumnes d'aquest grup.
- El plagi total o parcial, d'una de les activitats i/o còpia en una prova d'avaluació és motiu directe de suspens de l'assignatura. L'ús d'eines d'Intel·ligència Artificial generativa per suplantar l'activitat d'aprenentatge de l'estudiant implicaran un zero a l'assignatura.
- Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats d'avaluació es lliuraran a l'estudiant en termini de 20 dies hàbils. Un cop lliurades les qualificacions, l'estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el/la professor/a convingui.
- Si un estudiant no entrega les activitats d'avaluació, la seva qualificació serà No avaluable.
Bibliografia
Alsina, C. (1998). Mathematics and Cross-Curricular Activities. Bridges Exist for Crossing them, ZDM, 30(2), 34-36
Caviedes. S., De Gamboa. G., & Badillo, E. (2026). Conocimiento sobre el área de figuras 2D Aportes para la formación de maestros. Uno. Revista de Didáctica de las Matemáticas, (112), 57-64.
Christiansen, I. M. (1998). Cross-Curricular Activities Within One Subject? Modeling Ozone Depletion in 12th Grade, ZDM 30(2), 22-27
Corbalán, F. (2007). Matemáticas de la vida misma. Barcelona, Graó.
Couso, D., Mora, Ll., & Simarro, C. (2021). De las mates como instrumento a las mates como práctica: su papel en los proyectos STEM. Uno: Revista de didáctica de las matemáticas, (93), 8-14.
De Gamboa, G., Badillo, E., & Font, V. (2023). Meaning and structure of mathematical connections in the classroom. Canadian Journal of Science, Mathematics and Technology Education, 23(2), 241-261.
Gallego Lázaro, C. (2005). Repensar el aprendizaje de las matemáticas :Matemáticas para convivir comprendiendo el mundo, Barcelona, Graó.
Hughes-Hallett, D. (1998). Interdisciplinary Activities in Mathematics and Science in the United States, ZDM 30(4), 116-118
Jorba, J.; Sanmartí, N. (1994). Enseñar, aprender y evaluar: un proceso de regulación continua, Madrid, Centro de Investigación y Documentación Educativa.
Lave, J., & Wenger, E. (1998). Communities of Practice: Learning, Meaning, and Identity, Cambridge University Press.
Michelsen,C., Glargaard, N. I Dejgaard, J. (2005), Interdisciplinary Competences-Integrating mathematics and subjects of natural sciences, Anaya, Canada.
Ribot-Llobet, E., Badillo, E., Caviedes, S., & De Gamboa, G. (2026). El context d’una notícia per promoure la modelització i les connexions matemàtiques. GRAÓ 6-12: El teu espai de referència en Educació Primària.
Robichaud, X., Fellus, O., Martinovic. D., & Freiman, V. (2022). Creating Space For Mathematics to Emerge Between, Within and Across Contexts and Ddisciplines. Proceedings of the 2022 MACAS Symposium. https://www.umoncton.ca/umcs-macas2022/sites/umcs-macas2022.prod.umoncton.ca/files/wf/macas_2022_proceedings.pdf
Sanmartí, N. (2007), 10 ideas clave. Evaluar para aprender. Barcelona, Graó
Programari
Geogebra
Scratch
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 70 | Català | primer quadrimestre | tarda |