Logo

Biologia Animal i Vegetal

Codi: 101956
Crèdits: 9
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Genètica FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Eliana Carolina Bianucci Ovando
Correu electrònic :
eliana.bianucci@uab.cat

Equip docent

María Elena Ruiz Molero
Anna Garriga Oliveras
Albert Gargallo Garriga

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Facilitarà el seguiment de l’assignatura el fet de dominar els continguts del programa de Biologia de batxillerat.

Objectius

L'assignatura consta de tres blocs: Botànica, Fisiologia Vegetal i Zoologia.

A la part corresponent a Botànica i Zoologia es farà una introducció a l'estudi de la diversitat morfològica i biològica dels diferents grups de plantes i animals des d'una perspectiva evolutiva. A la part corresponent a Fisiologia Vegetal s'introduirà l'estudiantat en els coneixements bàsics de la biologia i del funcionament dels vegetals, així com dels mecanismes de regulació per factors interns i externs.

De manera general, es pretén que l'estudiantat sigui capaç de situar cada grup vegetal i animal en els seus contextos sistemàtic, filogenètic i ecofisiològic, així com d'adquirir uns coneixements bàsics sobre el funcionament dels vegetals.


Objectius


Els objectius del mòdul de Botànica són:

  1. Delimitar el concepte de Botànica i d'organisme vegetal en sentit ampli, comprenent l'origen i l'evolució dels principals llinatges fotosintètics i fúngics, així com els camps d'estudi de la Botànica.
  2. Abordar l'estudi de la biodiversitat dels organismes tradicionalment estudiats per la Botànica des d'una perspectiva evolutiva i filogenètica, aplicant els criteris actuals de classificació i sistemàtica.
  3. Conèixer els principals processos biològics (cicles biològics, reproducció, estratègies nutricionals i dispersió), evolutius (especiació, tendències evolutives i coevolució) i ecològics (hàbitats, adaptacions al medi i interaccions biòtiques) que incideixen en la biodiversitat vegetal.
  4. Reconèixer la importància dels organismes estudiats per la Botànica com a models d'investigació en genètica, evolució i biotecnologia, així com les seves aplicacions científiques, ambientals i socioeconòmiques.


Els objectius del mòdul de Fisiologia Vegetal són:

  1. Integrar el coneixement dels vegetals en els diferents nivells d'organització i dins de l'organisme vegetal en el seu conjunt.
  2. Introduir les funcions vitals bàsiques dels vegetals.
  3. Conèixer la regulació dels processos vegetals per factors interns i externs.


Els objectius del mòdul de Zoologia són:

  1. Introduir l'estudiantat en els principals conceptes que defineixen els diferents nivells d'organització animal, així com els principals patrons arquitectònics dels animals.
  2. Introduir els processos de reproducció i desenvolupament que condicionen l'organització animal.
  3. Oferir una visió general dels principals grups animals atenent la seva diversitat morfològica. Aquest objectiu es desenvoluparà en tres blocs:

Principals grups d'invertebrats no artròpodes.

Principals grups d'artròpodes.

Principals grups de cordats.

Resultats d'aprenentatge

  • CM01 (Integrar els nivells d’organització dels sistemes biològics en l’anàlisi de problemes complexos en biociències.) Integrar els nivells d’organització dels sistemes biològics en l’anàlisi de problemes complexos en biociències.
  • CM02 (Comunicar informació científica fonamental sobre biologia de manera efectiva, tant oralment com per escrit.) Comunicar informació científica fonamental sobre biologia de manera efectiva, tant oralment com per escrit.
  • CM03 (Resoldre problemes de recerca científica mitjançant la interpretació autònoma de dades biològiques.) Resoldre problemes de recerca científica mitjançant la interpretació autònoma de dades biològiques.
  • KM01 (Descriure l’organització i el funcionament de cèl·lules, teixits i sistemes fisiològics en els organismes vius.) Descriure l’organització i el funcionament de cèl·lules, teixits i sistemes fisiològics en els organismes vius.
  • KM02 (Identificar la diversitat biològica i les relacions evolutives dels organismes en el context dels seus ecosistemes.) Identificar la diversitat biològica i les relacions evolutives dels organismes en el context dels seus ecosistemes.
  • SM01 (Caracteritzar la diversitat i organització funcional dels organismes.) Caracteritzar la diversitat i organització funcional dels organismes.
  • SM02 (Aplicar principis fisicoquímics en la preparació de mostres per a l’observació de les bases cel·lulars de l’herència.) Aplicar principis fisicoquímics en la preparació de mostres per a l’observació de les bases cel·lulars de l’herència.

Continguts

Mòdul I: Botànica

  • Introducció. Origen i classificació dels éssers vius. L'endosimbiosi. Filogènia que s'estudiarà a Botànica.
  • Nivells d'organització nuclear i somàtica.
  • Reproducció i cicles biològics. Reproducció asexual i sexual. Cicles biològics.
  • Cianobacteris. Estructura cel·lular. Organització morfològica. Tipus de nutrició. Tipus de reproducció.
  • Euglènids i dinoflagel·lats. Característiques generals, diversitat, cicles biològics, ecologia i interès.
  • Heteroconts: diatomees i feofícies. Característiques generals, diversitat, cicles biològics, ecologia i interès.
  • Rodòfits. Característiques generals, cicles biològics, diversitat, ecologia i interès.
  • Cloròfits i caròfits. Característiques generals, cicles biològics, diversitat i ecologia. Origen evolutiu de les plantes terrestres.
  • Briòfits. Característiques generals, cicles biològics, diversitat, ecologia i interès.
  • Criptògames vasculars. Adaptació a la vida terrestre. Característiques generals, cicles biològics, diversitat, ecologia i interès.
  • Espermatofitines I. Origen, evolució i morfologia del corm.
  • Espermatofitines II. Cicle reproductiu. Origen i evolució de la flor.
  • Espermatofitines III. Gimnospermes. Diversitat, morfologia, línies evolutives, ecologia i interès.
  • Espermatòfits IV. Angiospermes. Diversitat, morfologia, línies evolutives, ecologia i interès.
  • Filogènia fúngica I. Origen i posició filogenètica dels fongs. Fongs veritables: mucoromicets.
  • Filogènia fúngica II. Fongs veritables: ascomicets i basidiomicets. Característiques generals, diversitat, cicles biològics, ecologia i interès.
  • Filogènia fúngica III. Fongs ameboides (mixomicets) i pseudofongs (heteroconts: oomicets). Característiques generals, diversitat, cicles biològics, ecologia i interès.
  • Simbiosi i coevolució. Líquens, micorrizes i cianobacteris fixadors de N₂.


Mòdul II: Fisiologia Vegetal

  • Introducció a la Fisiologia Vegetal.
  • La cèl·lula vegetal. Paret cel·lular.
  • Necessitats hídriques: concepte de potencial hídric i relacions osmòtiques.
  • Necessitats minerals: nutrició mineral de la planta.
  • Absorció i transport de nutrients.
  • Les plantes i la llum.
  • Assimilació reductora del carboni: metabolisme C3.
  • Fotorespiració.
  • Assimilació reductora del carboni: metabolisme C4 i CAM.
  • Assimilació reductora del nitrogen i del sofre.
  • Regulació del creixement i del desenvolupament per factors interns.
  • Regulació del creixement i del desenvolupament per factors externs.
  • Dormició de gemmes i llavors.
  • Formació i maduració dels fruits.
  • Envelliment, senescència i abscissió d'òrgans.
  • Integració de senyals i regulació del desenvolupament vegetal.


Mòdul III: Zoologia

1. Introducció

  • Conceptes generals.
  • Patrons arquitectònics.
  • Principals grups animals.
  • Criteris d'ordenació de la diversitat.
  • Reproducció animal.
  • Desenvolupament animal.

2. Invertebrats

Filogènia, patró arquitectònic, morfologia i desenvolupament de:

  • Fílum Porifera
  • Fílum Cnidaria
  • Fílum Platyhelminthes
  • Fílum Annelida
  • Fílum Mollusca
  • Fílum Nematoda
  • Fílum Arthropoda
  • Fílum Echinodermata

3. Vertebrats

Filogènia, evolució, morfologia i desenvolupament.

  • Fílum Chordata

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Recerca bibliogràfica 6 0,24
Resolució de casos 7 0,28
Classes de teoria 54 2,16
Realització d'exercicis pautats d'aprenentatge 2 0,08
Lectura de textos 6 0,24
Tutories en grup i individuals 4 0,16
Estudi 60 2,4
Seminaris i resolució de casos 15 0,6
Elaboració de treballs 10 0,4

La metodologia utilitzada per assolir els resultats d'aprenentatge es basa en el fet que l'estudiantat treballi de manera activa amb la informació i els recursos disponibles. La funció del professorat és proporcionar la informació necessària o indicar on obtenir-la, guiant i tutoritzant el procés d'aprenentatge perquè aquest es desenvolupi de manera eficaç.

Per assolir aquests objectius, l'assignatura combina diferents activitats docents: classes magistrals, seminaris, estudi personal i treball individual i en equip.


Classes magistrals

Les classes magistrals permeten a l'estudiantat adquirir els coneixements cientificotècnics bàsics de l'assignatura, que hauran de complementar-se mitjançant l'estudi personal dels continguts impartits. Durant les sessions teòriques s'aborden els conceptes fonamentals i aquells aspectes de més complexitat de cada unitat didàctica. Posteriorment, l'estudiantat podrà completar els continguts mitjançant l'estudi de la bibliografia recomanada i el treball autònom.

Les sessions teòriques tenen una durada de 50 minuts.


Seminaris

Els seminaris tenen com a finalitat fomentar la capacitat d'anàlisi i síntesi, el raonament crític i la resolució de problemes. En aquests es podran desenvolupar diferents activitats, com ara l'anàlisi i discussió de casos i problemes, la presentació oral de treballs, el comentari de material audiovisual, la resolució de preguntes relacionades amb els continguts de l'assignatura i altres activitats orientades a l'aprenentatge actiu.


Tutories

Les tutories es realitzaran de manera presencial al despatx del professorat (horari a convenir). La seva finalitat és aclarir conceptes, consolidar els coneixements adquirits i facilitar l'estudi de l'estudiantat. Així mateix, es podran utilitzar per resoldre dubtes relacionats amb la preparació dels treballs i altres activitats d'aprenentatge autònom.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Zoologia: Proves parcials i finals (avaluació individual) 25% 2 0,08 CM01, KM01, KM02, SM01
Fisiologia vegetal: Proves individuals o grupals al llarg del curs (seminaris) 8% 18 0,72 CM01, CM02, CM03, KM01, SM01, SM02
Botànica: Proves parcials i finals (avaluació individual) 25% 2 0,08 CM01, KM01, KM02, SM01
Botànica: Proves individuals o grupals al llarg del curs (seminaris) 8% 18 0,72 CM01, CM02, CM03, KM02, SM01
Fisiologia vegetal: Proves parcials i finals (avaluació individual) 25% 2 0,08 CM01, KM01, KM02, SM01
Zoologia: Proves individuals o grupals al llarg del curs (seminaris) 9% 19 0,76 CM01, CM02, CM03, KM02, SM01

Els tres mòduls temàtics (Botànica, Fisiologia Vegetal i Zoologia) tenen un pes equivalent del 33 % cadascun en la qualificació final de l'assignatura. La ponderació dels tres mòduls només es realitzarà quan la qualificació de cadascun d'ells sigui igual o superior a 5,0 sobre 10.

La qualificació de cada mòdul s'obtindrà a partir d'una prova escrita (75,8 % de la nota del mòdul, equivalent al 25 % de la qualificació final de l'assignatura) i dels seminaris/problemes (24,2 % de la nota del mòdul, equivalent al 8 % de la qualificació final de l'assignatura). Per poder calcular la qualificació del mòdul serà necessari obtenir una qualificació mínima de 5,0 en la prova escrita corresponent. L'obtenció d'aquesta qualificació mínima en la prova escrita és una condició necessària, però no garanteix per si sola la superació del mòdul, que requereix una qualificació ponderada final igual o superior a 5,0.

L'avaluació de l'assignatura es realitza de manera continuada al llarg del curs, d'acord amb els criteris següents:

Prova escrita: Consistirà en preguntes de resposta curta, de desenvolupament i/o de tipus test, mitjançant les quals s'avaluaran de manera individual els coneixements adquirits per l'estudiantat, així com la seva capacitat d'anàlisi, síntesi i raonament crític. L'estudiantat que no superi alguna de les proves escrites podrà recuperar-la a l'examen final de recuperació.

Seminaris/Problemes: S'avaluarà la qualitat de la preparació i presentació de treballs o exposicions orals, així com la resolució de les qüestions i problemes proposats. Els seminaris/problemes són activitats d'assistència obligatòria i no són recuperables.

Les absències justificades, d'acord amb la normativa de la UAB, no comportaran cap penalització.

Atès que els seminaris constitueixen el 24,2 % de la qualificació de cada mòdul, les absències no justificades es penalitzaran d'acord amb el criteri següent:

  • 1 absència: reducció del 20 % de la qualificació dels seminaris del mòdul.
  • 2 absències: reducció del 40 % de la qualificació dels seminaris del mòdul.
  • 3 absències: reducció del 80 % de la qualificació dels seminaris del mòdul.
  • Més de 3 absències no justificades en un mateix mòdul: el mòdul es considerarà no superat.

L'estudiantat que no superi algun dels tres mòduls (qualificació inferior a 5,0 sobre 10) no aprovarà l'assignatura. En cas d'haver suspès un mòdul i haver superat els altres dos, la qualificació dels mòduls aprovats es conservarà durant dos cursos acadèmics. Per conservar la qualificació d'un mòdul serà necessari haver superat tant la prova escrita com els seminaris corresponents.

La concessió de la Matrícula d'Honor s'aplicarà a l'estudiantat amb una qualificació final igual o superior a 9,0. El nombre de Matrícules d'Honor s'ajustarà a la normativa vigent i al nombre d'estudiants matriculats.


Millora de la qualificació

L'estudiantat que desitgi millorar la qualificació d'un o diversos mòduls podrà presentar-se a l'examen final corresponent. En aquest cas, la nova qualificació obtinguda a la prova escrita substituirà la qualificació obtinguda prèviament en aquesta prova, amb independència que sigui superior o inferior, i es mantindrà la qualificació dels seminaris/problemes, atès que aquests no són recuperables. La qualificació final del mòdul es recalcularà aplicant la ponderació establerta. No serà possible millorar la qualificació mitjançant treballs o altres activitats d'avaluació.


Definició de "No Avaluable"

Es considerarà que un estudiant obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67 % de la qualificació final de l'assignatura.


Aquesta assignatura/mòdul no contempla el sistema d'avaluació única.


Ús de la IA

Ús restringit: En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament com a eina de suport per a la cerca bibliogràfica o d'informació, la correcció lingüística de textos, les traduccions, la millora de la redacció o l'organització de continguts. No està permès utilitzar aquestes eines per generar totalment o parcialment les respostes d'exàmens, informes, treballs o altres activitats avaluables que requereixin anàlisi, interpretació de resultats o reflexió científica pròpia.

L'estudiant haurà d'identificar clarament qualsevol ús d'eines d'IA, especificar les eines emprades i descriure breument com han contribuït al desenvolupament de l'activitat. L'ús d'eines d'intel·ligència artificial (IA) no eximeix l'estudiantat de la seva responsabilitat pel que fa a la veracitat, el rigor científic i la citació adequada de la informació presentada.

La manca de transparència en l'ús de la IA es considerarà una falta d'honestedat acadèmica i podrà comportar una penalització parcial o total en la qualificació de l'activitat, així com sancions addicionals en els casos de més gravetat.


Irregularitats acadèmiques

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d'avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, llevat que aquest ús estigui expressament autoritzat a la guia docent) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació comportarà que aquell acte d'avaluació sigui qualificat amb un 0. En cas que la guia docent estableixi que, per superar l'assignatura, sigui imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquell acte d'avaluació, o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final de l'assignatura serà 0. A més, es podrà iniciar un procediment disciplinari contra l'estudiant que incorri en alguna d'aquestes irregularitats.

Bibliografia

Referències de Botànica

  • Bresinsky, A.et al.2013. Strasburger’s Plant Sciences (Including Prokaryotes and Fungi). Springer. Berlin.[Recurs electrònicdisponible a la UAB]
  • Evert, R. & Eichhorn, S. 2013. Raven Biology of plants. 8th ed. W.H. Freeman & Company. New York
  • Izco, J., Barreno, E., Brugués, M., Costa, M., Devesa, J. A., Fernández, F., Gallardo, T., Llimona, X., Salvo, E., Talavera, S. & Valdés, B. (2004). Botànica (2a ed.). McGraw-Hill Interamericana, Madrid.
  • Lee, R. E. (2008). Phycology (4th ed.). Cambridge University Press, Cambridge.
  • Llimona, X. (Ed.). (1985). Plantes inferiors. Història Natural dels Països Catalans, vol. 4. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
  • Masalles, R. M., Vigo, J., Ninot, J. M. & Carreras, J. (Eds.). (1988). Plantes superiors. Història Natural dels Països Catalans, vol. 6. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.


Referències de Fisiologia Vegetal

  • Azcón-Bieto, J. & Talón, M. (2008). Fundamentos de Fisiología Vegetal (2a ed.). McGraw-Hill Interamericana.
  • Barceló, J., Nicolás, G., Sabater, B. & Sánchez, R. (2005). Fisiología Vegetal. Pirámide, Madrid.
  • Taiz, L., Zeiger, E., Møller, I. M. & Murphy, A. (2022). Plant Physiology and Development (7th ed.). Oxford University Press.


Referències de Zoologia

  • AAVV. (1984–1988). Història Natural dels Països Catalans (vols. 8–14). Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
  • Animal Diversity Web. University of Michigan. https://animaldiversity.org/
  • Grassé, P. P. (1982). Manual de Zoología. Tomos I i II. Invertebrados. Toray-Masson.
  • Hickman, C. P., Roberts, L. S., Larson, A., I'Anson, H. & Eisenhour, D. J. (2008). Principios integrales de Zoología. McGraw-Hill Interamericana.
  • Ruppert, E. E., Fox, R. S. & Barnes, R. D. (2004). Zoología de los invertebrados. Un enfoque funcional-evolutivo (7a ed.). McGraw-Hill Interamericana.


Recursos electrònics



Programari

Cap

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 61 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 611 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 612 Català segon quadrimestre matí-mixt