
Fonaments Educatius de la Logopèdia
Codi: 101702Crèdits: 9
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Logopèdia | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Nayme Daniela Salas
- Correu electrònic :
- nayme.salas@uab.cat
Equip docent
- Patricia Alvarez Cabrera
- Jofre Ventura Segura
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És imprescindible un bon domini del català oral i escrit per tal de poder realitzar les activitats. Les avaluacions estaran escrites en català i no es traduiran. Es recomana un nivell de comprensió lectora suficient en anglès, donat que hi ha lectures obligatòries en aquesta llengua.
Objectius
Aquesta assignatura proporciona coneixements sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge de la llengua oral i la llengua escrita en l’àmbit escolar, en els primers cicles educatius. Un dels camps possibles d’actuació del logopeda són els centres educatius; per tant, es considera imprescindible oferir una primera panoràmica sobre els fonaments teòrics i les metodologies didàctiques d’intervenció en els processos d’adquisició i producció de la llengua oral i la llengua escrita.
Al finalitzar l’assignatura l’alumne serà capaç de:
- Conèixer els fonaments teòrics i els processos d’adquisició i producció de la llengua oral i la llengua escrita en l’àmbit escolar.
- Analitzar i valorar els processos d’escriptura i lectura en l’etapa dels primers aprenentatges de la llengua escrita.
- Aplicar les estratègies adequades que donen suport al procés d’adquisició i producció de la llengua oral i escrita.
- Saber analitzar críticament materials escolars relacionats amb l'ensenyament de la llengua (oral i escrita).
- Entendre que un aprenentatge efectiu de la llengua oral i escrita té repercusions en tots els altres aprenentatges del currículum.
- Ser capaç d’integrar els diversos sabers que incideixen en els processos d’adquisició de la llengua oral i escrita: psicolingüística, lingüística, i metodologies didàctiques.
- Comprendre i analitzar els processos d’ensenyament i aprenentatge de la llengua i interpretar les metodologies d’intervenció escolars.
- Comprendre el paper de les diferents llengües implicades en l’educació lingüística.
Resultats d'aprenentatge
- KM12 (Explicar els fonaments pedagògics de la logopèdia (organització escolar, processos d’ensenyament-aprenentatge de la llengua oral i escrita) i el paper del logopeda a l’escola.) Explicar els fonaments pedagògics de la logopèdia (organització escolar, processos d’ensenyament-aprenentatge de la llengua oral i escrita) i el paper del logopeda a l’escola.
- SM09 (Analitzar els resultats d’un estudi científic de l’àmbit logopèdic.) Analitzar els resultats d’un estudi científic de l’àmbit logopèdic.
- SM10 (Emprar la terminologia de l’ensenyament del llenguatge i fer-la servir per a una comunicació eficient en funció dels interlocutors (infants de diferents edats i altres professionals).) Emprar la terminologia de l’ensenyament del llenguatge i fer-la servir per a una comunicació eficient en funció dels interlocutors (infants de diferents edats i altres professionals).
- SM12 (Discriminar els diferents mètodes i tècniques d’investigació a partir d’evidències basades en la pràctica en logopèdia i disciplines afins.) Discriminar els diferents mètodes i tècniques d’investigació a partir d’evidències basades en la pràctica en logopèdia i disciplines afins.
- SM14 (Dissenyar projectes educatius per a l’alumnat amb i sense necessitats específiques d’atenció logopèdica i, a partir de casos plantejats, accions per fomentar les habilitats comunicatives de la població.) Dissenyar projectes educatius per a l’alumnat amb i sense necessitats específiques d’atenció logopèdica i, a partir de casos plantejats, accions per fomentar les habilitats comunicatives de la població.
Continguts
Bloc teòric
1. L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua oral
1.1 Introducció: conceptes clau de la la llengua oral i la seva didàctica.
1.2 La interacció comunicativa i verbal: propostes didàctiques i recursos educatius.
1.3 El context escolar com a espai comunicatiu: la llengua oral com a eina que permet comunicar-se.
1.4 El context escolar com a espai d'aprenentatge: la llengua oral com a eina que permet reflexionar sobre la llengua.
2. L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua escrita
2.1 Importància de la llengua escrita des de les perspectives social, psicolingüística i educativa.
2.2 Els processos de l'escriptura: models.
2.3 Comprensió lectora: models.
2.4 Les funcions executives i el seu paper en la lectura i l'escriptura.
2.5 El desenvolupament de la lectura i l'escriptura
2.6 L'ensenyament de la lectura i l'escriptura
2.7 L'ortografia: adquisició, impacte en el procés d'escriptura i el seu ensenyament.
2.8 La identificació de paraules: adquisició, impacte en el procés de comprensió lectora i el seu ensenyament.
Bloc pràctic
- Organització escolar
- Desenvolupament del coneixement numèric
- Cerca, interpretació i ús d'evidència científica com a suport a la didàctica de la llengua.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes en gran grup. Exposicions per part del professorat dels continguts principals del programa a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants, en la mesura del possible | 60 | 2,4 | |
| Participació als debats proposats al Campus Virtual. Tutories en línia. Tutories presencials | 19,7 | 0,788 | |
| Classes en petit grup. Espais de treball en grup reduïts en què s'aprofundeix en l'ús de les TIC i el tractament del llenguatge per donar suport al desenvolupament del llenguatge oral i escrit. | 18 | 0,72 | |
| Recerca d'informació bibliogràfica i lectura d'articles. Elaboració de treballs sobre el desenvolupament de la llengua escrita Elaboració de treballs sobre TIC i sobre literatura infantil. | 117 | 4,68 |
El protagonista del procés d’ensenyament–aprenentatge és l’alumnat. La metodologia docent i les activitats formatives es detallen a continuació.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| EV2. Prova escrita: Bloc de llengua escrita 2 (individual) | 25% de la nota final | 2 | 0,08 | KM12, SM09, SM10, SM12, SM14 |
| EV1. Prova escrita: Bloc de llengua escrita 1 (individual) | 25% de la nota final | 2 | 0,08 | KM12, SM09, SM10, SM12 |
| EV4. Activitats de seminari (individuals i en grup) | 30% de la nota final | 4,3 | 0,172 | SM09, SM10, SM12 |
| EV3. Prova escrita: Bloc de llengua oral (individual) | 20% de la nota final | 2 | 0,08 | KM12, SM09, SM10, SM12, SM14 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les evidències d’aprenentatge que es mostren a la graella següent. En el cas de l’alumnat que tingui la condició d’avaluable, les evidències no presentades rebran una qualificació de 0,0.
Un/a estudiant que hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior al 40% de la nota constarà com a AVALUABLE i, per tant, se li assignarà una qualificació numèrica. En cas contrari, és a dir, si els lliuraments no arriben al 40% de la nota, serà qualificat/da com a NO AVALUABLE.
Per a més informació sobre les pautes d’avaluació de la Facultat, consulteu l’enllaç següent: https://www.uab.cat/doc/DOC_PautesAvaluacio_2026
| Codi evidència | Denominació | Pes | Format | Via de presentació | Autoria | Temporalització | Recuperable? | Tipus de retorn | Setmana de retorn |
| EV1 | Prova escrita: bloc de llengua escrita 1 | 25% | Escrit | Presencial | Individual | Primer període avaluatiu | Sí | Tutoria | 9 |
| EV2 | Prova escrita: bloc de llengua escrita 2 | 25% | Escrit | Presencial | Individual | Segon període avaluatiu | Sí | Tutoria | 20 |
| EV3 | Prova escrita: bloc de llengua oral | 20% | Escrit | Presencial | Individual | Segon període avaluatiu | Sí | Tutoria | 20 |
| EV4 | Seminaris | 30% | Modalitats diverses | Mixta: presencial i virtual, a través de Moodle | Individual i col·lectiva | Setmanes 3, 4, 5, 6, 9, 11, 12, 14 i 15 | No | Tutoria | 18 |
La nota final de l’assignatura s’obtindrà a partir de la mitjana ponderada de les evidències d’aprenentatge. Per aprovar l’assignatura cal obtenir una nota mitjana igual o superior a 5,0 i una nota mínima de 4,0 en cadascuna de les evidències d’aprenentatge.
Si la mitjana ponderada és igual o superior a 5,0, però no es compleix el requisit de nota mínima en una o més evidències, la nota màxima que es consignarà a l’acta serà de 4,5. Si la mitjana ponderada és inferior a 5,0, la nota que es consignarà a l’acta serà la nota final obtinguda, sempre que no contradigui els criteris generals d’avaluació de l’assignatura.
Recuperació
Podrà optar a la recuperació l’alumnat que compleixi alguna de les condicions següents:
(a) tenir una o més evidències d’aprenentatge recuperables amb una nota inferior a 4,0;
(b) no haver arribat a una nota mitjana ponderada de 5,0 en el conjunt de les evidències d’aprenentatge.
Són recuperables les evidències EV1, EV2 i EV3. L’EV4 no és recuperable, atès que correspon a activitats de seminari dissenyades per realitzar-se durant les sessions corresponents, sovint en grup i amb supervisió del professorat.
La recuperació es farà en el període establert per la Facultat. En cas que l’estudiant tingui una o més evidències recuperables amb una qualificació inferior a 4,0, haurà de recuperar aquestes evidències. En cas que l’estudiant hagi obtingut una nota igual o superior a 4,0 en totes les evidències recuperables, però no arribi a una mitjana ponderada final de 5,0, el professorat indicarà quina o quines evidències recuperables podrà recuperar per intentar assolir els requisits d’aprovat de l’assignatura.
El sistema de recuperació només permet incrementar la qualificació fins a un màxim de 5,0 punts per evidència. És a dir, les evidències recuperades poden rebre una nota màxima de 5,0. La nota obtinguda en la recuperació substituirà la nota inicial de l’evidència corresponent i, posteriorment, es ponderarà d’acord amb el pes establert a la taula d’avaluació. La recuperació no es podrà utilitzar per millorar la qualificació d’una evidència amb una nota original (és a dir, prerecuperació) igual o superior a 4.
Després de la recuperació, l’assignatura es considerarà superada si l’estudiant obté una mitjana ponderada igual o superior a 5,0 i compleix el requisit d’haver obtingut una nota igual o superior a 4,0 en cadascuna de les evidències d’aprenentatge. Si després de la recuperació la nota d’alguna evidència és inferior a 4,0, o si la mitjana ponderada final és inferior a 5,0, l’assignatura quedarà suspesa.
Assistència i activitats de seminari
L’assistència a les sessions no és obligatòria com a requisit general de l’assignatura. Tanmateix, les activitats avaluables de l’EV4 es realitzen durant les sessions de seminari i, per les seves característiques, no es poden substituir per una activitat alternativa fora de la sessió corresponent.
Si un/a estudiant no assisteix a una sessió de seminari en què es realitza una activitat avaluable, rebrà una qualificació de 0,0 en aquella activitat, independentment que l’activitat sigui individual o col·lectiva. Aquesta qualificació de 0,0 no impedeix realitzar la resta d’activitats d’avaluació de l’EV4 ni les altres evidències d’aprenentatge, que mantindran el seu pes relatiu en el càlcul de la nota final.
Per exemple, si en les 9 sessions de seminari un/a estudiant obté les qualificacions següents: 8,0; 4,0; 6,0; 9,0; 0,0; 0,0; 7,0; 5,0 i 6,0, la mitjana de l’EV4 és de 5,0 i, per tant, haurà superat aquesta evidència. En canvi, si obté les qualificacions següents: 8,0; 0,0; 6,0; 9,0; 0,0; 0,0; 7,0; 5,0 i 6,0, la mitjana és de 4,6 i, per tant, no haurà superat aquesta evidència, tot i que la nota podrà fer mitjana amb la resta d’evidències. Si la nota mitjana de l’EV4 fos inferior a 4, l’assignatura estaria suspesa, ja que aquesta evidència no té recuperació.
La justificació d’una absència tindrà caràcter informatiu i no comportarà la possibilitat de substituir l’activitat, atès que les activitats de seminari estan dissenyades per realitzar-se durant la sessió corresponent, sovint en grup i amb supervisió del professorat.
Avaluació única
L’AVALUACIÓ ÚNICA ES SOL·LICITA TELEMÀTICAMENT (E-FORMULARI) EN EL PERÍODE ESPECÍFIC (més informació al web de la Facultat).
Aquesta assignatura ofereix a l’alumnat l’opció de realitzar una avaluació concentrada en una única data durant el segon període d’avaluació. Aquesta avaluació constarà de tres evidències:
| Codi | Denominació | Pes | Format | Via de presentació | Recuperable? |
| AU1 | Exercici oral sobre el bloc de llengua oral | 20% | Oral | Presencial | Sí |
| AU2 | Exercici oral sobre el bloc de llengua escrita | 50% | Oral | Presencial | Sí |
| AU3 | Qüestionari sobre el temari dels seminaris | 30% | Escrit | Presencial | No |
Durant els exercicis orals per avaluar el contingut dels blocs de llengua oral i de llengua escrita, l’estudiant haurà de contestar preguntes sobre aquestes temàtiques. Per avaluar el temari de les activitats de seminari, l’estudiant que s’aculli a l’avaluació única haurà de contestar un qüestionari sobre:
(a) el contingut i les característiques metodològiques d’un estudi metaanalític que es proporcionarà uns 10 dies abans de l’examen i que es podrà portar (sense anotacions ni traduccions de cap tipus) el mateix dia de l’examen;
(b) aspectes del desenvolupament i l’ensenyament del coneixement numèric i la discalcúlia;
(c) aspectes de l’organització escolar.
La durada aproximada de l’avaluació única serà de 20 minuts per a l’apartat de llengua oral, 30 minuts per a l’apartat de llengua escrita i 3 hores per al qüestionari corresponent al temari dels seminaris.
La nota final de l’avaluació única serà la mitjana ponderada de les tres evidències. Igual que en l’avaluació continuada, la nota mitjana haurà de ser igual o superior a 5,0 per aprovar l’assignatura. També caldrà obtenir una nota igual o superior a 4,0 en cadascuna de les tres evidències. Si la mitjana ponderada és igual o superior a 5,0, però no es compleix el requisit de nota mínima en una o més evidències, la nota màxima que es consignarà a l’acta serà de 4,5.
S’aplicarà el mateix criteri de “no avaluable” i els mateixos criteris d’accés a la recuperació que en l’avaluació continuada.
Després de la recuperació, l’assignatura es considerarà superada si l’estudiant obté una mitjana ponderada igual o superior a 5,0 i compleix el requisit d’haver obtingut una nota igual o superior a 4,0 en cadascuna de les evidències de l’avaluació única. Si després de la recuperació la nota d’alguna evidència és inferior a 4,0, o si la mitjana ponderada final és inferior a 5,0, l’assignatura quedarà suspesa.
La revisió de la qualificació final seguirà el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
Prova de síntesi per a alumnat de segona matrícula o posterior
L’alumnat de segona matrícula o posterior podrà sol·licitar acollir-se a una prova de síntesi. Aquesta opció permetrà avaluar l’assignatura mitjançant una prova única, sense haver de realitzar les activitats de seminari corresponents a l’EV4.
La prova de síntesi es realitzarà en la data establerta per la Facultat per al segon període avaluatiu i constarà de dues parts:
| Part | Denominació | Pes | Format | Via de presentació | Recuperable? |
| PS1 | Part de llengua escrita | 60% | Escrit | Presencial | No |
| PS2 | Part de llengua oral | 40% | Escrit | Presencial | No |
D’acord amb pautes d’avaluació de la Facultat, la prova de síntesi no tindrà recuperació. Per superar l’assignatura mitjançant aquesta modalitat, caldrà obtenir una nota mitjana ponderada igual o superior a 5,0 i una nota mínima de 4,0 en cadascuna de les dues parts. Si la mitjana ponderada és igual o superior a 5,0, però no es compleix el requisit de nota mínima en una o més parts, la nota màxima que es consignarà a l’acta serà de 4,5.
L’alumnat de segona matrícula o posterior interessat a acollir-se a la prova de síntesi haurà de sol·licitar-ho al professorat responsable de l’assignatura dins el mateix període establert per la Facultat per sol·licitar l’avaluació única.
Ús d’intel·ligència artificial
En aquesta assignatura es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament de l’assignatura, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’estudiant en l’anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà d’identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La manca de transparència en l’ús de la IA es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l’activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
En les proves presencials d’avaluació, siguin orals o escrites, l’ús d’eines d’IA estarà totalment prohibit, llevat que el professorat indiqui explícitament el contrari.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA FONAMENTAL*
ALVES, R., LIMPO, T., SALAS, N., JOSHI, M. (2018). Handwriting and spelling. S. Graham, C.A. MacArthur, M. Hebert (Eds.) Best practices in writing, 3rd Edition. The Guilford Press.
COLTHEART, M. (2005). Modeling reading: The dual-route approach. M. Snowling & C. Hulme (eds.), The Science of Reading. London: Blackwell, p. 6-23.
DIAMOND, A. (2013). Executive functions. Annual Review of Psychology, 64, 135-168.
DUKE, N. K., WARD, A. E., PEARSON, P. D. (2021). The science of Reading comprehension instruction. The Reading Teacher, 74(6).
FLOWER, L., HAYES, J. R. (1981). A cognitive process theory of writing. College Composition and Communication, 32(4), 365-387.
HAYES, J. R. (2011). Kinds of knowledge-telling: Modeling early writing development. Journal of Writing Research, 3(2), 73-92.
GRAHAM, S., HARRIS, K. R. (2009). Almost 30 years of writing research: Making sense of it all with The Wrath of Khan. Learning Disabilities Research & Practice, 24(2), 58-68.
KESANE, I., RUIZ, L. (2010). Contribucions de la comunitat científica internacional sobre aprenentatge de la lectura i superació del fracàs escolar. Temps d'Educació, 38, 115-134.
LLAURADÓ, A., DOCKRELL, J. (2019). Children’s plans for writing: Characteristics and impact on writing performance. Journal of Literacy Research, 51(3), 336-356.
MCCUTCHEN, D. (2000). Knowledge, processing, and working memory. Educational Psychologist, 35, 13-23.
MORENO FERNÁNDEZ, F. (2002). Producción, expresión e interacción oral. Madrid: ArcoLibros.
NOUWENS, S., GROEN, M. A., KLEEMANDS, T., VERHOEVEN, L. (2021). How executive functions contribute to reading comprehension. British Journal of Educational Psychology, 91, 169-192
PERFETTI, C. A., LANDI, N., OAKHILL, J. (2005). The acquisition of reading comprehension skill. M. Snowling & C. Hulme (Eds.) The Science of Reading. Blackwell Publishing, p. 227-242.
REYZABAL, M . V. (1993). La comunicación oral y su didáctica. València: La Muralla.
SALAS, N. SILVENTE, S. (2019). The role of executive functions and transcription skills in writing: a cross-sectional study across 7 years of schooling. Reading & Writing, 33, 877–905.
SCARDAMALIA, M., BEREITER, C. (1992). Dos modelos explicativos de los procesos de composición escrita. Infancia y aprendizaje, 15(58), 43-64.
TOLCHINSKY, L. (2013). L’aprenentatge de l’escriptura i les seves dificultats. Ll. Andreu i Barrachina (coord.). Transtorns d’aprenentatge de l’escriptura i de les matemàtiques. UOC.
TREIMAN, R. (2017). Learning to spell words: Findings, theories, and issues. Scientific Studies of Reading, 21(4), 265-276
VILA i SANTASUSANA, M. (Coord.) (2002). Didàctica de la llengua oral formal. Barcelona: Graó.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
ALVES, R. A., LIMPO, T., JOSHI, R.M. (2020). Reading-writing connections: towards integrative literacy science (Vol. 19). Springer Nature.
ANDREU-BARRACHINA, Ll. (Coord.). (2013).L’adquisició de la lectura i les seves dificultats. Barcelona:UOC.
BIGAS, M., CORREIG, M. (2000). Didáctica de la lengua en la educación infantil. Madrid: Síntesis.
BRUNER, J. (1985). La parla dels infants. Vic: EUMO.
FERREIRO, E.,& TEBEROSKY, A. (1979). Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. México: Siglo XXI.
FIDALGO, R., & GARCÍA, J. N. (2008). El desarrollo de la competencia escrita a través de una enseñanza metacognitiva de la escritura. Cultura y Educación, 20(3), 325-346.
GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d'Ensenyament (2003). L’ús del llenguatge a l’escola. Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge.
GRAHAM, S. & PERIN, D. (2007). Writing next: effective strategies to improve writing of adolescents in middle and high schools. Nova York: Carnegie Corporation.
GRAHAM, S., MACARTHUR, C. A., & FITZGERALD, J. (Eds.). (2013). Best practices in writing instruction, 2nd editon. Guilford Press.
HARRIS, S., GRAHAM., MASON, L., FRIEDLANDER, B. (2008). Powerful writing strategies for all students. Paul H. Brookes Publishing.
LIMPO, T., OLIVE, T. (2021). Executive Functions and Writing. Oxford University Press.
MACARTHUR, C. A., GRAHAM, S., & FITZGERALD, J. (Eds.). (2006). Handbook of writing research. 1st Edition. Nova York:Guilford Press.
MACARTHUR, C. A., GRAHAM, S., & FITZGERALD, J. (Eds.). (2016). Handbook of writing research. 2nd Edition. Nova York:Guilford Press.
PALOU, J. et al. (2005). La llengua oral a l'escola: 10 experiències didàctiques. Barcelona: Graó.
RUIZ BIKANDI, U. (2000). Enseñar la lengua oral. dins Didáctica de la segunda lengua en Educación Infantil y Primaria, U. Ruiz Bikandi (ed.). Madrid: Síntesis.
SÁNCHEZ CANO, M. (1999). Aprenent i ensenyant a parlar. Lleida: Pagès Editors.
SÁNCHEZ CANO, M. (coord.) (2009). La conversa en petits grups a l'aula. Barcelona: Graó.
SNOWLING, M. J., & HULME, C. (Eds.). (2005). The science of reading: A handbook. Oxford: Blackwell Publishing.
TOLCHINSKY, L. (1993). Aprendizaje del lenguaje escrito. Procesos evolutivos e implicaciones didácticas. Barcelona: Anthropos.
TOLCHINSKY, L. (2003). The cradle of culture and what children know about writing and numbers before being taught. Psychology Press.
TOUGH, J. (1987).: El lenguaje oral en la escuela. Madrid : Visor /MEC.
Programari
No aplicable
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 111 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 113 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 114 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 112 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |