Comunicació i Llenguatge Oral en l'Escola Inclusiva
Codi: 101688Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Logopèdia | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Laura Cerrillo Gil
- Correu electrònic :
- laura.cerrillo@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap.
Objectius
- Analitzar la perspectiva de l'educació inclusiva des del rol del logopeda.
- Interpretar les dinàmiques de comunicació, llenguatge i parla presents a l'aula.
- Elaborar propostes d'intervenció per optimitzar les interaccions educatives.
- Assessorar el professorat en la identificació de possibles necessitats educatives especials
- Implementar estratègies que fomentin la inclusió i la participació de tot l'alumnat.
Resultats d'aprenentatge
- CM30 (Valorar produccions científiques sobre les quals sustenta la intervenció logopèdica sobre els processos comunicatius.) Valorar produccions científiques sobre les quals sustenta la intervenció logopèdica sobre els processos comunicatius.
- KM72 (Reconèixer els sistemes humans de comunicació com a base per comprendre els trastorns comunicatius i del llenguatge.) Reconèixer els sistemes humans de comunicació com a base per comprendre els trastorns comunicatius i del llenguatge.
- SM59 (Informar, oralment i per escrit, de les observacions i conclusions de l’actuació logopèdica adaptant-se a les característiques sociolingüístiques de l’entorn.) Informar, oralment i per escrit, de les observacions i conclusions de l’actuació logopèdica adaptant-se a les característiques sociolingüístiques de l’entorn.
- SM60 (Dissenyar, a partir de casos plantejats, accions per fomentar les habilitats comunicatives de la població.) Dissenyar, a partir de casos plantejats, accions per fomentar les habilitats comunicatives de la població.
- SM61 (Organitzar la resposta educativa a partir de les dificultats i necessitats que generi l’escolar amb alteracions comunicatives o lingüístiques.) Organitzar la resposta educativa a partir de les dificultats i necessitats que generi l’escolar amb alteracions comunicatives o lingüístiques.
Continguts
Mòdul 1: El procés de comunicació
1.1. Característiques generals
1.2. Components no verbals
1.3. Components verbals: orals
1.4. Components verbals: escrits
1.5. Components verbals: visuals i gestuals
Mòdul 2: Avaluació a l'aula
2.1 Sistemes i models escolars inclusius: legislació
2.2 Identificació de les necessitats educatives especials
2.3 Mesures i suports: universals, addicionals i intensius
2.4 El pla individualitzat (PI)
Mòdul 3: Intervenció i assessorament a l'aula
3.1 Objectius basats en el currículum escolar
3.2 Programes d'intervenció
3.3 Estratègies d'assessorament
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Lectura critica documents i anàlisi de contextos comunicatius. | 29,5 | 1,18 | CM30, SM60, SM61 |
| Treball en grup i elaboració informes | 25,5 | 1,02 | CM30, SM59, SM60, SM61 |
| Tutoria seguiment treballs | 5 | 0,2 | CM30, SM59, SM60, SM61 |
| Classes pràctiques | 12 | 0,48 | SM59, SM60, SM61 |
| Classes de teoria | 24 | 0,96 | CM30, KM72, SM60, SM61 |
| Estudi de matèria | 50 | 2 | KM72, SM59, SM60, SM61 |
1. Anàlisi de documents
2. Discussió col.lectiva
3. Treball en equip
4. Observació i anàlisi de material audiovisual
5. Estudi de casos pràctics
6. Observació de contextos comunicatius pràctics
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 03. Informe pràctqiues (abans del segon periode avaluatiu ) | 40 % | 0 | 0 | CM30, SM59, SM60, SM61 |
| 01. Prova objectiva escrita (primer periode avaluatiu) | 30% | 2 | 0,08 | KM72 |
| 02. Prova objectiva escrita (segon periode avaluatiu) | 30% | 2 | 0,08 | KM72 |
Les activitats 1 i 2 conformen la nota de teoria (60%) i l'activitat 3 la de pràctiques (40%). Per superar l'assignatura, d'acord amb les pautes avaluatives de la Facultat, cal obtenir una qualificació final mínima de 5,0 punts i una nota igual o superior a 4,0 punts en cadascuna de les proves avaluatives presencials que tinguin una contribució igual o superior al 20% de la nota final de l'avaluació continuada. En cas de no assolir aquests requisits, i els altres que pugui establir l'assignatura, la qualificació màxima que es consignarà en l'expedient acadèmic serà de 4,5 punts. No cal, doncs, aprovar per separat la teoria i les pràctiques. Les activitats es poden fer en català o castellà. El lliurament de la traducció de les proves d'avaluació presencials es realitzarà si es compleixen els requeriments establerts en l'article 263 i es realitza la seva sol·licitud telemàticament (e-formulari) (més informació al web de la facultat). Les activitats 1 i 2 es realitzaran individualment i de manera presencial, mentre que l'activitat 3 (informe de pràctiques) es realitzarà en grup.
Es considerarà com a NO AVALUABLE la persona que hagi realitzat activitats el pes de les quals en l'avaluació de l'assignatura sigui menor del 65%. Si s'han realitzat activitats que permetrien arribar a dues terceres parts (67%) de la nota màxima i no s'ha assolit la nota mínima de 5,0, es podrà accedir a un examen de recuperació de la part de teoria i/o presentar el treball de pràctiques com a recuperació d'aquestes. L'examen de recuperació de la teoria consistirà en una prova d'ítems d'elecció múltiple que abastarà els continguts tractats durant tot el curs.
Retorn de l’avaluació
D’acord amb les directrius de la Facultat, aquesta assignatura preveu oferir retorn a l’estudiantat sobre les activitats avaluables dins dels terminis establerts.
Els terminis de retorn establerts són els següents:
| Evidència d'avaluació | |||||
|
|
Escrit | Eina digital | A l'aula | Tutoria |
|
| Activitat 1 | X |
|
X | X | Setmana 9 |
| Activitat 2 | X |
|
X |
|
Setmana 18-19 |
| Activitat 3 (Informe de pràctiques) |
|
X |
|
X | Setmana 14 |
Ús de la intel·ligència artificial (IA)
Ús restringit: Per a aquesta assignatura, es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com ara la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions, i en altres activitats específiques que es considerin adients, com els treballs pràctics. En aquests casos, l’estudiant haurà d’identificar clarament quines parts han estat generades amb IA, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència en l’ús de la IA en activitats avaluables es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la qualificació, o sancions majors en casos de gravetat. No es permet en cap cas l’ús d’eines d’intel·ligència artificial en les discussions col·lectives de les sessions pràctiques.
Avaluació única
L'alumnat que s'acull a l'opció d'avaluació única renuncia l'avaluació continuada i s'avaluarà de tots els continguts de l'assignatura en un sol acte d'avaluació, que es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l'assignatura (evidència 2). Aquest acte d'avaluació constarà en dos exàmens presencials que seguiranel mateix format i comprendran els mateixos continguts que les evidències 1 i 2 de l'avaluació continuada. A banda dels dos exàmens, la persona lliurarà el treball de pràctiques corresponent a l’evidència 3. La durada de l’avaluació única serà d’un màxim de 3 hores, corresponent 1 hora i mitja a cadascun dels exàmens. L’avaluació única es sol·licita telemàticament (e-formulari) en el període específic (més informació al web de la facultat). Les condicions de superació de l'assignatura i d'accés a la recuperació de l'alumnat que s'aculli a l'avaluació única seran les mateixes que les de l'alumnat que segueix l'avaluació continuada. Pautes d'avaluació generals (Facultat): https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.htm
Bibliografia
Armstrong, T. (2012). El poder de la neurodiversidad. Paidós.
Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació (ACPO) & Associació Catalana d’Orientació (ACO). (2014). Manifest per una societat inclusiva. Primer Congrés Internacional. Barcelona Inclusiva 2014.
Booth, T., & Ainscow, M. (2011). Guia para la educación inclusiva: Desarrollando el aprendizaje y la participación en los centros escolares (3a ed.). CSIE.
Coronas Puig-Pallarols, M., Rosell, C., Sancho, E., & Soro-Camats, E. (2018). Comunicació augmentativa en un context escolar inclusiu. El procés educatiu d’un alumne amb discapacitat. Institut de Ciències de l’Educació, Universitat de Barcelona.
Del Pozo, J. M. (2014). Educacionari. Una invitació a pensar i sentir l’educació a través de seixanta conceptes. Edicions 62.
Departament d’Ensenyament. (2011). La dislèxia: Detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Generalitat de Catalunya.
Departament d’Ensenyament. (2013a). El TDAH: Detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Generalitat de Catalunya.
Departament d’Ensenyament. (2013b). Les altes capacitats: Detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Generalitat de Catalunya.
Direcció General d’Educació Infantil i Primària. (2015). De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Generalitat de Catalunya.
Duran, D. (2021). Aprendre entre iguals: evidències i pràctiques inclusives. Graó.
Generalitat de Catalunya. (2021). De l'escola inclusiva al sistema inclusiu. Actualització dels documents de desplegament. Departament d'Educació.
Generalitat de Catalunya. (2023). Mesures i suports universals, addicionals i intensius. Departament d'Educació.
Generalitat de Catalunya. (2024a). Documents d'orientació per a l'educació inclusiva. Departament d'Educació.
Generalitat de Catalunya. (2024b). Guia de comunicació inclusiva. Departament d'Educació.
Gillies, R. M. (2016). Cooperative Learning: Review of Research and Practice. Australian Journal of Teacher Education, 41(3), 39-54.
Johnson, D. W., Johnson, R. T., & Smith, K. A. (2024). Cooperative Learning: Improving University Instruction. Interaction Book Company.
López, M., Martín, E., Montero, I., & Echeita, G. (2013). Concepciones psicopedagógicas sobre los procesos de inclusión educativa: Variables que las modulan y perfiles que las agrupan. Infancia y Aprendizaje: Journal for the Study of Education and Development, 36(4), 455-472.
Meyer, A., Rose, D. H., & Gordon, D. (2014). Universal Design for Learning: Theory and Practice. CAST Professional Publishing.
Nussbaum, L. (2022). Interacció, llengua i aprenentatge en contextos educatius inclusius. Horsori Editorial.
Palou, J., & Bosch, C. (2005). La llengua oral a l’escola: 10 experiències didàctiques. Graó.
Sánchez Cano, M. (2009). La conversa en petits grups a l’aula. Graó.
Sanz, P. (2005). Comunicació efectiva a l’aula. Graó.
Programari
No en cal.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 111 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |