Teories i història de l'educació
Codi: 101662Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Educació social | OB | 1 |
| Pedagogia | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Valeska Lisbeth Cabrera Cuadros
- Correu electrònic :
- valeska.cabrera@uab.cat
Equip docent
- Joan-Carles Melich Sangra
- Alejandro Caravaca Hernandez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Per aquesta assignatura es recomana la revisió dels temes bàsics de Filosofia del Batxillerat
Objectius
L'objectiu d'aquesta assignatura és introduir als estudiants a l'estudi de les principals teories de l'educació que tenen vigència en el món contemporani, així com mostrar l'evolució històrica d'aquestes teories i de la seva implementació.
S'estudia el significat i el sentit de l'educació, la relació entre l'educació i la cultura occidental, el paper epistemològic de la pedagogia dins del conjunt de les ciències de l'educació i es presenten els models de les principals teories educatives des d'una visió crítica. En l'apartat històric s'estudien els moviments i els pedagogs que han estat històricament més rellevants i es ponderarà la seva vigència en el moment present.
Aquesta assignatura complementa altres matèries del grau (Mirem el món: Projectes Transdisciplinaris, Educació i contextos educatius, Aspectes biopsicològics de la persona i Bases sociopolítiques de l'educació) i posa els fonaments epistemològics de l'assignatura "Investigar en educació" i els filosòfics i històrics de "Antropologia i filosofia de l'educació".
Resultats d'aprenentatge
- Comprendre els factors socials que intervenen en la gestació i desenvolupament de les actuals teories i corrents educatives.
- Identificar i analitzar els episodis més rellevants de la història de l'educació i del pensament pedagògic.
- Obtenir una visió històrica i crítica de l'evolució de la institució escolar per comprendre alguns dels factors que condicionen la seva renovació.
- Reconèixer els principals problemes educatius i valorar les aportacions teòriques i pràctiques de renovació pedagògica que en el nostre país s'estan donant per afrontar-los.
- Adquirir els principals referents conceptuals i epistemològics que conformen les principals teories de l'educació.
- Comprendre els factors socials que intervenen en la gestació i desenvolupament de les actuals teories i corrents educatives.
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
Continguts
HISTÒRIA DE L'EDUCACIÓ
- La paideia grega: Homer, Safo, la tragèdia grega, els sofistes, Sòcrates i Plató
- La Bíblia i la seva importància a l'educació occidental: Pau de Tars, Climent d'Alexandria i Agustí d'Hipona
- L'educació i el món modern
TEORIES DE L'EDUCACIÓ
- Concepte d’educació i pedagogia
- Les institucions educatives: la família i l'escola
- L'educació en la societat tecnològica
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Exposició en gran grup | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Seminaris | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Activitat supervisada | 30 | 1,2 | 1, 4 |
| Activitat autònoma | 75 | 3 | 1, 2, 3 |
El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i és sota aquesta premissa que s'ha planificat la metodologia de l'assignatura tal i com es mostra a continuació:
- Exposició en gran grup: Classe magistral, pràctiques a l’aula, exposició de treballs individuals i grupals, comentaris crítics de lectures.
- Seminaris: Dinàmiques de grup i resolució de casos, lectura i anàlisi de textos, realització treballs individuals o grupals i reflexions crítiques sobre les pràctiques.
Totes les tasques d'aquesta assignatura segueixen 3 parts: activitat autònoma, activitat dirigida (gran grup i seminaris) i activitat supervisada.
La metodologia que s'usarà en aquesta assignatura tindrà en compte tant la perspectiva de gènere com l'atenció a la diversitat.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Treball en grup | 20% | 0 | 0 | 1, 4, 6, 9, 10, 11 |
| Comentari de text (Individual) | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 8, 11 |
| Prova escrita (Individual) | 40% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 6, 7, 11 |
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es mostren en la graella que hi ha a continuació. L'assistència a les classes presencials de l'assignatura és obligatòria.
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el quadrimestre mitjançant les activitats que es comenten en aquest apartat.
Per a superar l'assignatura, cal tenir una mitjana aritmètica mínima de 5. Una puntuació que sorgeix del càlcul entre les tres activitats d'avaluació. Cal haver aprovat les dues proves teòriques individuals (prova escrita i comentari de text) per separat per superar l'assignatura. Les persones que no arribin al 5 en cadascuna d'aquestes proves podran presentar-se a la recuperació.
La màxima qualificació que es pot obtenir a la recuperació és "aprovat" .
L'assignatura és no avaluable quan s'hagin lliurat menys del 50% de les activitats d'avaluació.
La copia o plagi en qualsevol de les activitats d'avaluació consitueix un delicte i es penalitzarà amb un un 0 en la nota final de l'assignatura perdent la possibilitatde recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup.
Es tindrà en compte la capacitat de raonament, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació en totes les activitats d'avaluació (individuals i grupals). A més, cada estudiant haurà d'expressar-se de manera fluida, amb correcció i mostrant dominen la comprensió dels textos acadèmics. En aquest sentit, una activitat podrà ser retornada (no avaluada) o, fins i tot, suspesa si el professorat considera insuficients aquests aspectes bàsics d'expressió verbal i escrita.
Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats d'avaluació es lliuraran a l’estudiant en un màxim de 20 dies hàbils del calendari acadèmic com a termini per fer les devolucions, retorns o qualificacions de les activitats d'avaluació mitjançant la publicació dels resultats al Campus Virtual.
AVALUACIÓ ÚNICA
Les persones que ho sol·licitin poden d'acollir-se a Avaluació única.
L'avaluació única constarà d'una prova individual que tindrà dues parts, una escrita amb preguntes teòriques (50%) i una entrevista oral sobre el temari (50%).
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que en el cas de l'avaluació continuada.
La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) per a la recerca d'informació, però qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedad acadèmica i pot comportar una penalització total o parcial en la nota de l'activitat o sancions majors en casos de gravetat.
AVALUACIÓ DE SÍNTESI
Les persones que repeteixen l'assignatura es poden acollir a realitzar una avaluació de síntesi (les dates de les proves coincideixen amb les del'avaluació continuada). En aquest cas, faran els exàmens però més extensos respecte a l'avaluació continuada, i en cas de no superar els exàmens, tindran dret a la recuperació.
Dates d'avaluació:
Grau de Pedagogia
- Treball en grup: 10 i 17 de desembre
- Comentari de text: 5 de novembre
- Prova escrita: 14 de gener
- Avaluació única per les persones que ho sol·licitin: 14 de gener
- Recuperació (també per l'estudiantat que optia l'avaluació única): 28 de gener
Grau d'Educació Social
- Treball en grup: 8 i 15 de desembre
- Comentari de text: 27 d'octubre
- Prova escrita: 12 de gener
- Avaluació única per les persones que ho sol·licitin: 12 de gener
- Recuperació (també per l'estudiantat que opti a avaluació única): 26 de gener
Bibliografia
Arendt, H. (2009). La condició humana. Empúries.
Bauman, Z. (2007). Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. Arcàdia.
Bowen, J. (1985). Historia de la Educación occidental. Herder.
Dewey, J. (1938). Experiencia y educación. Biblioteca Nueva.
Duch, Ll. (1997). La educación y la crisis de la modernidad. Paidós.
Freire, P. (2012). Pedagogía del oprimido. Siglo XXI.
hooks, b. (2021). Enseñar a transgredir: La educación como práctica de la libertad. Capitán Swing.
hooks, b. (2022). Ensenyar pensament crític. Raig Verd.
Lane Foix, R. (2024). Homero y su Ilíada. Crítica.
Lenoir, F. (2024). La odisea de lo sagrado. Deusto.
Marrou, H. I. (2004). Historia de la educación en la Antigüedad. Akal.
Masschelein, J., & Simons, M. (2014). En defensa de la escuela: Una cuestión pública. Miño y Dávila.
Meirieu, P. (1998). Frankenstein educador. Laertes.
Meirieu, P. (2009). Pedagogia: el deure de resistir. Associació de Mestres Rosa Sensat.
Mèlich, J. C. (2019). La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana. Tusquets.
Mèlich, J. C. (2021). La fragilidad del mundo.Tusquets.
Mèlich, J. C. (2025). El escenario de la existencia. Ensayo sobre el drama humano. Tusquets
Murcia Ortuño, J. (2024). Maestros y discípulos en la antigua Grecia. Alianza Editorial.
Narodowski, M. (1994). Infancia y poder: La conformación de la pedagogía moderna. Aique.
Nussbaum, M. (2005). El cultivo de la humanidad. Paidós.
Paglayan, A. S. (2024). Raised to obey: The rise and spread of mass education. Princeton University Press.
Quinn, J. (2025). Cómo el mundo creó Occidente. Crítica.
Rancière, J. (2003). El maestro ignorante. Laertes.
Steiner, G. (2004). Lecciones de los maestros. Siruela.
Steiner, G.& Ladjali, C. (2005). Elogio de la transmisión. Maestro y alumno. Siruela.
Van Manen, M. (1998). El tacto en la enseñanza. Hacia una pedagogía de la sensibilidad. Paidós.
Van Manen, M. (2004). El tono en la enseñanza. El lenguaje de la pedagogía. Paidós.
Volpi, J. (2024). La invención de todas las cosas. Una historia de la ficción. Alfaguara.
Waterfield, R. (2025). La muerte de Sócrates. Gredos.
Programari
No és necessari cap tipus de programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 111 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 112 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 211 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 212 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |