
Expressió oral A per a intèrprets (català)
Codi: 101454Crèdits: 3
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Traducció i Interpretació | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Helena Borrell Carreras
- Correu electrònic :
- helena.borrell@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Comprendre i produir textos orals en llengua catalana, d'una certa complexitat, de temes generals d’una gamma àmplia d’àmbits i de registres.
Objectius
L'objectiu de l'assignatura és que l'alumnat desenvolupi la competència oral en llengua catalana per produir discursos orals, ben estructurats i amb una expressió correcta, per a la mediació i la interpretació. En acabar l’assignatura, l'alumnat ha de tenir la capacitat de:
— Comprendre gèneres discursius orals i escrits de diferents graus de complexitat i saber analitzar-los pel que fa a la qualitat lingüística i discursiva.
— Produir discursos orals sobre temes generals d'àmbits social i acadèmic amb correcció lingüística i discursiva.
Resultats d'aprenentatge
- Treballar en equip: Treballar en equip.
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements fonològics, lèxics, morfosintàctics, textuals i de variació lingüística.
- Aplicar estratègies per comprendre textos orals de diversos àmbits: Aplicar estratègies per comprendre textos orals de diversos àmbits.
- Aplicar estratègies per produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
- Produir textos orals adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos orals adequats al context i amb correcció lingüística.
- Produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
- Resoldre interferències entre les llengües de treball: Resoldre interferències entre les llengües de treball.
Continguts
- Aplicació dels coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals i retòrics per corregir i produir textos orals amb correcció lingüística.
- Aplicació d'estratègies per comprendre la intenció comunicativa de textos orals de diversos àmbits.
- Aplicació d'estratègies per corregir i produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
- Producció de textos orals de diversos àmbits adequats al context, amb finalitats comunicatives específiques i amb correcció lingüística.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Activitats d'anàlisi, comprensió i correcció de textos orals | 3 | 0,12 | 2, 3 |
| Activitats d'autocorrecció dels textos orals produïts | 4 | 0,16 | 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Preparació dels exercicis de classe. Lectures | 45 | 1,8 | 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Activitats de producció de textos orals | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 6, 7 |
| Preparació de les proves d'avaluació | 7 | 0,28 | 2, 4, 5, 6, 7 |
Aquesta assignatura consta de 3 ECTS, que corresponen a 75 h de dedicació de l'estudiant. D'aquest total, el 24% correspon a activitats dirigides a l'aula; el 10% a activitats supervisades, i el 60% a activitats autònomes. El 6% restant són activitats d'avaluació a l'aula.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova de producció d'un text oral (en equip) | 30% | 1,75 | 0,07 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Prova final de producció d'un text oral | 40 % | 2,5 | 0,1 | 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Prova d'anàlisi, comprensió i correcció de textos orals | 30% | 1,75 | 0,07 | 2, 3, 7 |
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Ús de la IA
En aquesta assignatura, el permís d'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) variarà segons l'activitat. Els usos permesos i prohibits en cada cas es detallaran en la presentació de l'assignatura. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La manca de transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
Activitats d’avaluació única
L’avaluació única inclourà un mínim de tres activitats d’avaluació d’almenys dues tipologies diferents, segons indica la normativa.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu més amunt en aquesta guia docent.
Bibliografia
BIBILONI, G. Llengua estàndard i variació lingüística. València: 3 i 4, 1997.
BORRELL CARRERAS, H. «La qualitat de la llengua de la interpretació simultània en català als mitjans de comunicació: una proposta d’anàlisi i avaluació». Quaderns. Revista de Traducció (2026), núm. 33, p. 291–308. Accessible a: https://doi.org/10.5565/rev/quaderns.231
CASAS, M. CASTELLÀ, J.M. VILÀ, M. Els secrets de parlar en públic. Barcelona, EUMO, 2016.
CASAS, M. CASTELLÀ, J.M. VILÀ, M. L'oratòria a l'abast de tothom. Barcelona, EUMO, 2020.
CASTELLANOS, J.A. «L'ortoèpia segons Fabra». Els Marges (1990), núm. 42, p. 83-91.
CASTELLANOS, J.A. Manual de pronunciació. Criteris i exercicis d’elocució. Vic: Eumo, 2004.
CATALUNYA RÀDIO. Orientacions lingüístiques. Barcelona: Catalunya Ràdio, 1992 [inèdit].
COROMINES, J. «Sobre l'elocució catalana en el teatre i en la recitació». A: Lleures i converses d'un filòleg. Barcelona: Club Editor, 1971, p. 94-105.
CUENCA, M. J.; PÉREZ SALDANYA, M. Guia d’usos lingüístics 1. Aspectes gramaticals. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (I. Fonètica). Barcelona: IEC, 1990. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000072.pdf
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (II. Morfologia). Barcelona: IEC, 1992. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000073.pdf
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (III. Lèxic). Barcelona: IEC, 2019. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000401/00000009.pdf
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional. Barcelona: IEC, 1999.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. II Seminari de Correcció de Textos. La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació. Barcelona: IEC, 2003.
MARTÍ, J.; MESTRES, J. M. [editors] L’oralitat i els mitjans de comunicació. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003.
OLIVA, S. (2006). Tractat d’elocució. Barcelona: Empúries.
PALOMA, D.; RICO, A. Diccionari de dubtes i barbarismes. Barcelona: Edicions 62; Proa, 2008.
PALOMA, D.; MAS, J. À.; MONTSERRAT, M. Diccionari de dubtes del català oral. http://www.lecturanda.cat, 2011.
PRADILLA, M. À. La gestió normativa de la llengua catalana. Unitat en la diversitat o diversitat d’unitats? A: Revista de Llengua i Dret (2011), núm. 56, p. 115-141.
SOLÀ, J.; LLORET, M. R.; MASCARÓ, J.; PÉREZ SALDANYA, M. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002. Volum 1: Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia. Barcelona: Empúries.
SOLÀ, J. Plantem cara. Barcelona: La Magrana, 2009.
TELEVISIÓ DE CATALUNYA. Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge. Barcelona: Edicions 62, 1997.
VALLVERDÚ, F. El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona: Edicions 62, 2000.
VILÀ, M. El discurso oral formal. Barcelona: Graó, 2005.
VILÀ, M.; CASTELLÀ, J. M. Ensenyar la competència oral a classe. Aprendre a parlar en públic. Barcelona: Graó, 2014.
VILÀ, M.; CASAS, M. Els secrets de parlar en públic. Guia pràctica. Vic: Eumo.
Programari
No s'utilitza programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |