
Llengua d'especialitat (A) per a traductors i intèrprets (castellà)
Codi: 101425Crèdits: 3
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Traducció i Interpretació | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Irene Renau Araque
- Correu electrònic :
- irene.renau@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'estudiantat ha de tenir un domini de la llengua castellana que li permeti prendre decisions de caràcter lingüístic i textual de manera autònoma en textos especialitzats. Preferiblement, haurà cursat les assignatures 101282 Llengua Castellana per a Traductors i Intèrprets 1 i 101427 Llengua Castellana per a Traductors i Intèrprets 2. També ha de tenir adquirides les habilitats de cerca i discriminació d'informació.
Objectius
L'assignatura té com a objectiu donar a conèixer les característiques lingüístiques i discursives dels textos especialitzats en llengua castellana i desenvolupar estratègies per a la comprensió i la producció d'aquests tipus de textos. En finalitzar l'assignatura, l'estudiantat serà capaç d'identificar i resoldre problemes gramaticals, lèxics i textuals en textos especialitzats de diferents àrees del coneixement en llengua castellana.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements gràfics, lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística.
- Resoldre interferències entre les llengües de treball: Resoldre interferències entre les llengües de treball.
- Treballar en equip: Treballar en equip.
- Aplicar estratègies per comprendre textos escrits de diversos àmbits: Aplicar estratègies per comprendre textos escrits de diversos àmbits.
- Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits.
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements fonològics, lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística.
- Aplicar estratègies per comprendre textos orals de diversos àmbits: Aplicar estratègies per a comprendre textos orals clars sobre temes personals i temes generals.
- Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos orals de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos orals de diversos àmbits
- Aplicar estratègies per produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per a produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
- Produir textos orals adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos orals, adequats al context i amb correcció lingüística.
- Produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística.
Continguts
- Introducció al concepte de llengua d'especialitat. Llengua d'especialitat i discurs especialitzat. Les comunitats discursives: la comunitat de persones expertes i el públic general. Graus despecialització: el paper de la premsa i les xarxes socials com a divulgadors del coneixement especialitzat.
- Caracterització lingüisticotextual de la llengua d'especialitat. Com distingir i analitzar un text especialitzat. Les estructures sintàctiques i textuals pròpies dels textos especialitzats. El lèxic especialitzat. Variació terminològica i cohesió textual.
- Gèneres textuals del discurs especialitzat. Característiques lingüisticotextuals dels gèneres de la ciència, la tecnologia, el dret, l'administració i altres. Els trets que permeten discriminar tipus de textos, àrees d'especialitat i nivell d'especialització. Gèneres especialitzats per a lectores i lectors no especialitzats. El llenguatge planer.
- Problemes lingüisticotextuals del discurs especialitzat. Com produir i revisar textos especialitzats: problemes ortotipogràfics, ortogràfics, gramaticals i terminològics. Us de corpus, documentació especialitzada i programari per a la revisió especialitzada.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Resolució de problemes en l'àmbit oral i escrit | 45 | 1,8 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Activitats a l'aula | 18 | 0,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Aquesta assignatura es desenvolupa mitjançant classes expositives per al dictat dels aspectes teòrics dels continguts, i classes o activitats pràctiques. El treball de l'estudiantat consisteix en els aspectes següents:
- Realització d'exercicis d'anàlisi lingüisticotextual.
- Anàlisi de textos autèntics de diferents àmbits especialitzats.
- Resolució col·laborativa de problemes lingüisticotextuals.
- Us de corpus i altres programes per a la producció, comprensió i anàlisi del discurs especialitzat.
- Discussió crítica de la bibliografia.
- Realització de treballs escrits.
- Exàmens parcials.
Aquesta assignatura val 3 crèdits ECTS, corresponents a 75 hores d'activitat de l'estudiantat.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova de continguts | 30 | 1,5 | 0,06 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12 |
| Projecte tutoritzat | 40 | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 4, 5, 6, 10, 11, 12 |
| Diagnòstic i resolució de problemes | 30 | 3 | 0,12 | 1, 3, 4, 5, 6, 12 |
Avaluació continuada
El sistema d'avaluació s'organitza en tres mòduls, cadascun dels quals té assignat un pes específic en la qualificació final:
1. Projecte tutoritzat (40%). Cada estudiant realitzarà un treball d'anàlisi d'un text o conjunt de texts especialitzats que desenvoluparà al llarg del curs i lliurarà en la data estipulada. Al llarg del procés de realització del treball, hi haurà lliuraments parcials i seguiment per part del professorat. Un 5% de la qualificació del treball estarà associada a una presentació oral final i discussió amb el professorat i l'alumnat sobre els resultats del treball.
2. Diagnòstic i resolució de problemes (30%). Es proposaran diversos casos reals de problemes en textos especialitzats, en forma de exercicis breus, que l'estudiantat haurà de resoldre i lliurar.
3. Prova escrita (30%). Es farà una prova presencial sobre els continguts teòrics de l'assignatura i la seva aplicació en exercicis pràctics. Activitat d'avaluació a laula (1,5 h).
Els terminis d'aquestes activitats d'avaluació s'indiquen al calendari el primer dia de classe.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia al’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació.
El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació no pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.
En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Irregularitats
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Es considera com a “còpia” un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/ altre/a company/a, i com a “plagi” el fet de presentar part o tot un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital a Internet. La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen una falta que serà sancionada amb la nota “zero”. En el cas de còpia entre dos alumnes, si no es pot saber qui ha copiat qui, s'aplicarà la sanció a tots dos alumnes.
En aquesta assignatura, el permís d'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) variarà segons l'activitat. Els usos permesos i prohibits en cada cas es detallaran en la presentació de l'assignatura. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La manca de transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat, us no autoritzat d'IA).
No avaluable
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidènciesd’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màximd’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
Activitats d’avaluació única
L’avaluació única inclourà un mínim de tres activitats d’avaluació d’almenys dues tipologies diferents, segons indica la normativa.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu més amunt en aquesta guia docent.
Bibliografia
ALCARAZ, E., Hughes, B y A. Gómez (2014) El español jurídico. Ariel.
CABRÉ, M. T. (1992). "Els llenguatges d'especialitat". En La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Empúries.
CALVI, M. V., BORNONABA ZABALZA, C., MAPELLI, G., SANTOS LÓPEZ, J. (2023). Las lenguas de especialidad en español. Carocci.
CASAS GÓMEZ, M. Y FERNÁNDEZ SMITH, G. (2021). "El hablar y la variación de especialidad". En Ó. LOUREDA y A. SCHROTT (eds.), Manual de lingüística del hablar (pp. 715-732). De Gruyter.
CIAPUSCIO, G., KUGUEL, I. (2002): "Hacia una tipología del discurso especializado: aspectos teóricos y aplicados". En J. GARCÍA PALACIOS y M. T. FUENTES MORÁN (eds.), Texto, terminología y traducción (pp. 37-74). Galmar.
CIAPUSCIO, G., LÓPEZ FERRERO, C. (2022). "El estudio del discurso especializado en español basado en corpus: El caso de las cartas". En Lingüística de corpus en español / The Routledge Handbook of Spanish Corpus Linguistics. Routledge.
ELINA MÜLLER, G. "El discurso científico-académico". (2021). En Ó. LOUREDA y A. SCHROTT (eds.), Manual de lingüística del hablar (pp. 677-698). De Gruyter.
GALÁN RODRÍGUEZ, C. "El discurso tecnocientífico" (2021). En Ó. LOUREDA y A. SCHROTT (eds.), Manual de lingüística del hablar (pp. 657-676). De Gruyter.
GARCÍA Izquierdo, I. (2006). "El español neutro y la traducción de los lenguajes de especialidad". Sendebar. Revista de Traducción e Interpretación, 17: 149-167.
PONTRANDOLFO, G. (2016). Fraseología y lenguaje judicial. Las sentencias penales desde una perspectiva contrastiva. Aracne.
Real AcademiaEspañola y Consejo General del Poder Judicial. (2016). Diccionario del español jurídico. Espasa. Versión en línea: http://dej.rae.es/.
SARMIENTO GONZÁLEZ, R., VILCHES VIVANCOS, F. (2016). Lenguaje jurídico-administrativo: una lengua de especialidad. Dykinson.
TERCEDOR SÁNCHEZ, M. I. (1999) La fraseología en el lenguaje biomédico: análisis desde las necesidades del traductor. URL: http://elies.rediris.es/elies.html.
VARÓ, E. A., MARTÍNEZ, J. M., YUS RAMOS, F. (2006). Las lenguas profesionales y académicas. Ariel.
VIVANCO CERVERO, V. Y S. MOLINA PLAZA (2021). "Lenguas de especialidad en lenguas románicas y su contraste". En Ó. LOUREDA y A. SCHROTT (eds.), Manual de lingüística del hablar (pp. 699-714). De Gruyter.
RECURSOS WEB
Termcat. Centre de Terminologia: http://www.termcat.cat/
Puntoycoma. Boletín de los traductores españoles de las instituciones europeas. URL: http://ec.europa.eu/translation/bulletins/puntoycoma/bienve.htm.
Programari
No es fa servir cap programari.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |