Logo

Llengua d'especialitat (A) per a traductors i intèrprets (català)

Codi: 101424
Crèdits: 3
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Traducció i Interpretació OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Helena Borrell Carreras
Correu electrònic :
helena.borrell@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Les persones que es matriculin en aquesta assignatura han de tenir un domini suficient de la llengua catalana per prendre decisions de caràcter lingüístic d'una manera autònoma en l'àmbit dels llenguatges d'especialitat en general i dels llenguatges jurídic, administratiu i cientificotècnic en particular. (Preferiblement, han d'haver cursat les assignatures 101281 Llengua catalana per a traductors i intèrprets 1 i 101426 Llengua catalana per a traductors i intèrprets 2). També han de tenir adquirides les habilitats de cerca i discriminació de la informació.

Objectius

L'objectiu de l'assignatura és fer conèixer les particularitats lèxiques, morfosintàctiques, textuals i retòriques de textos especialitzats de la llengua A de tipologia diversa.

En acabar l'assignatura, les persones que s'hi hagin matriculat han de ser capaces de produir textos especialitzats de tipologia diversa amb correcció lingüística.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements gràfics, lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística.
  2. Resoldre interferències entre les llengües de treball: Resoldre interferències entre les llengües de treball.
  3. Treballar en equip: Treballar en equip.
  4. Aplicar estratègies per comprendre textos escrits de diversos àmbits: Aplicar estratègies per comprendre textos escrits de diversos àmbits.
  5. Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits.
  6. Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements fonològics, lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística.
  7. Aplicar estratègies per comprendre textos orals de diversos àmbits: Aplicar estratègies per a comprendre textos orals clars sobre temes personals i temes generals.
  8. Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos orals de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos orals de diversos àmbits
  9. Aplicar estratègies per produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per a produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
  10. Produir textos orals adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos orals, adequats al context i amb correcció lingüística.
  11. Produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
  12. Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística.

Continguts

1. La llengua d'especialitat. Introducció.

2. El llenguatge científic.

  • Caracterització del llenguatge científic des d’un punt de vista lèxic, morfosintàctic, textual i retòric.
  • Estratègies de comprensió i de producció de textos científics.
  • Resolució de problemes associats als textos científics.
  • Aplicació dels recursos de documentació i de les eines tecnològiques en la producció dels textos científics.

3. El llenguatge administratiu.

  • Caracterització del llenguatge administratiu des d’un punt de vista lèxic, morfosintàctic, textual i retòric.
  • Estratègies de comprensió i de producció de textos administratius.
  • Resolució de problemes associats als textos administratius.
  • Aplicació dels recursos de documentació i de les eines tecnològiques en la producció dels textos administratius.

4. El llenguatge jurídic.

  • Caracterització del llenguatge jurídic des d’un punt de vista lèxic, morfosintàctic, textual i retòric.
  • Estratègies de comprensió i de producció de textos jurídics.
  • Resolució de problemes associats als textos jurídics.
  • Aplicació dels recursos de documentació i de les eines tecnològiques en la producció dels textos jurídics.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercicis o projectes tutoritzats 7,5 0,3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Exposició del professor o professora 18 0,72 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Estudi i preparació 37,5 1,5 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Es combinen diferents estratègies docents segons el contingut que es tracti: a) exposició del professor o professora, b) resolució de problemes, c) treball tutoritzat.

L’assignatura proposa un treball amb la metodologia d’aprenentatge servei (ApS) a través de la qual les persones que s'hi matriculin es formaran mitjançant la participació en un projecte orientat a resoldre una necessitat real d'una comunitat i podran millorar, així, les condicions de vida de les persones o la qualitat del medi ambient. Aquesta metodologia parteix de la identificació d’una necessitat real i comporta el compliment de tres factors: la prestació d’un servei per resoldre-la, un aprenentatge significatiu i un procés reflexiu. Per tant, s'estableix una col·laboració amb una entitat social o ambiental o una institució pública. Per a més informació sobre ApS: https://www.uab.cat/ca/aprenentatge-servei

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Resolució de problemes 30% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Prova escrita final 30% 1,5 0,06 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Exercicis o projectes tutoritzats 40% 7,5 0,3 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

El sistema d'avaluació s'organitza en tres mòduls, cadascun dels quals té assignat un pes específic en la qualificació final:

1. Treball tutoritzat en la metodologia ApS. Se'n lliurarà un al llarg del curs. Es farà servir l’avaluació continuada amb evidències recollides de l'activitat formativa i la reflexió sobre el procés i progrés (40 % de la nota final).

2. Resolució de problemes. Se'n farà una sessió al llarg del curs (30% de la nota final).

3. Prova escrita final. Se'n farà una a final de curs (30% de la nota final).

Les activitats d’avaluació que es lliurin més enllà de la data fixada no s'acceptaran.

Revisió

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el professor o professora comunicarà per escrit una data i hora de revisió.

Recuperació

Podran accedir a la recuperació, qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més. En cap cas es podrà fer una activitat de reavaluació pel valor del 100% de la nota final. La qualificació final màxima que poden obtenir els alumnes en la recuperació és un 5.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el professor o professora comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El professor o professora pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.

Consideració de “no avaluable”

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat la persona matriculada a l'assignatura equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

Ús de la intel·ligència artificial

En aquesta assignatura, el permís d'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) variarà segons l'activitat. Els usos permesos i prohibits en cada cas es detallaran en la presentació de l'assignatura. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La manca de transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Avaluació única

Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de l'FTI.

La persona interessada ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.

L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.

El dia de l’avaluació única el professor o professora sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).

Activitats d’avaluació única

La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els percentatges següents:

  • Prova escrita (50 %)
  • Dues activitats de resolució de problemes: un text científic (25 %) i un text administratiu (25 %).

Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.

Bibliografia

Jornades catalanes sobre llengües per a finalitats específiques. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona (actes de les diferents edicions de les Jornades).

Alberola, P. et al. (1996). Comunicar la ciència: teoria i pràctica dels llenguatges d'especialitat. Picanya: Bullent.

Altés, N. i X. Pejó (2001). Manual de redacció administrativa. Vic: Eumo.

Cabré, M. Teresa (1992). La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries. Capítol III.1 \"Els llenguatges d'especialitat\".

Duarte, C. et al. (1998). Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Escola d'Administració Pública.

Escola d’Administració Pública de Catalunya (2007). Material didàctic per a cursos de llenguatge administratiu (4a ed.). Accessible a: https://hdl.handle.net/20.500.14227/2110

Generalitat de Catalunya (2025). Guia de comunicació clara de la Generalitat de Catalunya. Accessible a: https://atenciociutadana.gencat.cat/web/.content/0-subweb-comunicacio-clara/home/destacat-guia-pdf/guia_de_comunicacio_clara.pdf

Generalitat de Catalunya (2010). Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Accessible a: https://llengua.gencat.cat/permalink/c2f7c918-5382-11e4-8f3f-000c29cdf219

Generalitat de Catalunya (2006). Curs de llenguatge jurídic. Accessible a: https://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/doc_13156450_1.pdf

GRETEL (Grup d'Estudis de Tècnica Legislativa) (1995). La redacció de les lleis. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Escola d'Administració Pública.

Hoffmann, L. (1998). Llenguatges d'especialitat. Selecció de textos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada; Universitat Pompeu Fabra.

Lerat, P. (1995) Las lenguas especializadas. Barcelona: Ariel, 1997.

Marquet, L. (1993). El llenguatge científic i tècnic. Barcelona: Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Riera, C. (1992). Manual de català científic. Barcelona: Claret.

Riera, C. (1994). El llenguatge científic català. Barcelona: Barcanova.

Riera, C. (2005). Manual de redacció científica. Barcelona: Claret.

Salom, J. (2006). Català jurídic. Andorra la Vella: Universitat d'Andorra i Fundació Crèdit Andorrà.

Programari

Per a la revisió de textos, s'ha de disposar de Microsoft Word (o un programa similar) i Adobe Acrobat Reader (PDF).

 

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt