Guia en format PDF
Logo

Coneixement Local i Gestió de Recursos Naturals

Codi: 101273
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Antropologia Social i Cultural OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Miquel Figueras Moreu
Correu electrònic :
miquel.figueras@uab.cat

Equip docent

Liliana Sole Figueras

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Es recomana haver cursat l'assignatura Cultura Natura i Desenvolupament i Antropologia i Intervenció Sociocultural

Objectius

Assignatura de quart curs, forma part de l'àmbit especialitzat en Cultura i Medi Ambient que permetrà a l'alumne adquirir competències en aquest camp professional. El punt de partida és la crítica etnogràfica i ontològica a la dicotomia natura i cultura.
 
L'assignatura manté vincles amb altres matèries com Cultura, Natura i Desenvolupament, Aproximació etnogràfica a la diversitat cultural, Textos i audiovisuals etnogràfics, Antropologia i Intervenció Sociocultural, Antropologia Sociocultural, i es lliga amb temes de Desenvolupament i Sostenibilitat, i Ecologia Humana.
El Descriptor contempla: abordar l'estudi de les pràctiques, creences i sabers tradicionals relacionats amb la gestió dels recursos naturals, els sistemes tecnològics utilitzats històricament i els seus efectes en el territori, avaluant la possibilitat d'incorporar o preservar determinats models culturals en l'adequat aprofitament i gaudi dels espais naturals.
 
Els objectius formatius conduiran a que els estudiants siguin capaços de:
 
Plantejar-se preguntes sobre la relació societat naturalesa a través del temps i en diferents cultures.
Expressar punts de vista comparatius entre la societat Occidental i les anomenades "societats etnogràfiques"
Analitzar textos, documents, exposicions i audiovisuals considerats en el programa.
 
 

Resultats d'aprenentatge

  1. Enumerar les teories sobre l'espècie humana i posar-les en relació amb la producció de la societat i la cultura.
  2. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d''aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  3. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre la relació entre naturalesa, cultura i societat.
  4. Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
  5. Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
  6. Identificar els desenvolupaments disciplinaris recents i la vinculació de la teoria antropològica amb les disciplines socials afins en el seu desenvolupament històric i en les tendències interdisciplinàries actuals.
  7. Identificar les tendències interdisciplinàries actuals compartides per l'antropologia i les disciplines socials afins en el camp respectiu.
  8. Conèixer la dimensió evolutiva de la diversitat humana actual.
  9. Explicar els desenvolupaments disciplinaris i les tendències interdisciplinàries actuals de la crítica a la dicotomia cartesiana naturalesa-cultura.
  10. Reconèixer el caràcter cultural de les conceptualitzacions de la naturalesa i la societat.
  11. Identificar els processos diversos de relació entre les poblacions humanes i el seu hàbitat.
  12. Conèixer i comprendre la incidència de la cultura en els diversos sistemes institucionals d'intervenció mediambiental.
  13. Produir materials sobre les relacions entre població humana i medi susceptibles de tenir un impacte crític en les concepcions polítiques i de sentit comú en els seus respectius camps.
  14. Analitzar críticament les dades procedents de les recerques i els informes antropològics.
  15. Exposar en forma narrativa els resultats del treball, d'acord amb els cànons crítics de la disciplina i tenint en compte els diferents públics a qui van dirigits.
  16. Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina.
  17. Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
  18. Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
  19. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  20. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  21. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  22. Treballar en equip respectant les diverses opinions.
  23. Valorar la fiabilitat de les fonts, seleccionar dades rellevants i contrastar la informació.
  24. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

Tema 1: Crisis, conflictes i justícia ambiental 
Tema 2: Coneixement local, conservacionisme i antropologia
Tema 3: Coneixements locals: diagnòstics, classificacions i ontologies

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lectures, anàlisi, critiques a textos i documentals visionats a classe, preparació de debat, redacció de treballs. 65 2,6 10, 18
Lectures o visionats orientats, anàlisi de casos, debats a classe. 30 1,2 3, 10, 24
Classes teòric pràctiques amb suport de TIC i debat. 50 2 3, 10

Durant l'assignatura es realitzaran: classes teòriques i pràctiques dirigides per la professora amb suport de TIC i debats en grup. Recerca de documentació, lectura de textos, redacció de treballs, visionat i debat de documentals. Es realitzaran tutories individuals i recomanació de bibliografia complementària.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova escrita 30 1,5 0,06 3, 5, 6, 10, 11, 16, 18
Treball individual 20 0,5 0,02 1, 3, 5, 8, 10, 11, 15, 16, 18, 22, 23, 24
Participació oral i en debats de textos 10 1 0,04 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 12, 14, 16, 20, 21
Treball individual 20 0,5 0,02 1, 3, 5, 8, 10, 11, 13, 15, 16, 18, 21, 23, 24
Treball en grup 20 1,5 0,06 3, 5, 11, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23

Avaluació continuada

L'avaluació continuada de l'assignatura es durà a terme a partir de quatre mòduls:


1- Treball en grup 20%

Entrega d'una fitxa amb contingut escrit i visual sobre un cas de conflicte ambiental que afecta col.lectius i coneixements locals. El format i les pautes seran les de l'Atles online EJAtlas, i es proposarà la seva publicació. S'afegiran preguntes extra relacionades amb el contingut del curs.


2- Treball inidividual 20%

Recull d'un coneixement local en format lliure i divulgatiu. Redacció d'un text explicatiu on es justifiqui la tria, el context, el mètode, on es relacioni el cas amb una problemàtica social i on s'explorin les formes alternatives de gestió dels recursos naturals.


3- Treball inidividual 20%

Documentació fotogràfica i dades qualitatives d'un lloc amb especial significat cultural; integració a una base de dades


4- Prova escrita 30%

Prova escrita final sobre el contingut del curs


5-Participació oral 10%

Assistència, participació oral, presentació dels treballs, interacció al Fòrum, etc.


L'avaluació de l'assignatura es realitzarà de manera processual. Al moment de realitzar cada activitat avaluativa, s'informarà del procediment i data de revisió de les qualificacions.

Per superar l'assignatura cal haver presentat totes de les activitats programades. La nota final de l'assignatura es calcularà amb els percentatges indicats.

Per poder aprovar l'assignatura, la nota final ha de ser igual o superior a 5.

Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.

Poden quedar excloses del procés de recuperació aquelles activitats que el professor/a consideri que no són recuperables, per exemple: presentacions orals, treballs en grup, tasques relacionades amb l’activitat docent diària.

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari

que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

Les instruccions per a realitzar els treballs s'establiran desdel primer dia de classe.


Avaluació única

Una prova escrita a una única data a final del curs. Les pautes i la durada es donaràn al llarg del curs. La ponderació serà la següent:

-Treball individual (40%)

-Presentació del treball individual (10%)

-Prova escrita (50%)

*IA

-Ús restringit amb identificació, eines i reflexió crítica.

-La falta de transparència és considerada plagi.

Bibliografia

Bibliografia general obligatòria


Agrawal, A. (Ed.). (2002). El conocimiento indígena y la dimensión política de la clasificación. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 173, 6-18. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 173, 6-18.

Coulibaly, Djakalidja. (2012). Developpement durable et savoirs autochtones: Une nouvelle perspective pour les sciences sociales. European Scientific Journal, ESJ, 8(26), 26.

Descola, Philippe. (2017). ¿Humano, demasiado humano? Desacatos. Revista de Ciencias Sociales, 54, 54.

Durand Smith, Leticia. (2002). La relación ambiente-cultura en la antropología: Recuento y perspectivas. Nueva Antropología. Revista de Ciencias Sociales, 61, 170–184.

Mariana, W. (2009). Conflictos ambientales, socioambientales, ecológico distributivos, de contenido ambiental… Reflexionando sobre enfoques y definiciones. Cip Ecosocial, 6.

Martinez-Alier, J. (2006). Los conflictos ecológico-distributivos y los indicadores de sustentabilidad. Polis. Revista Latinoamericana, (13). Recuperat de https://journals.openedition.org/polis/5359

Martínez Alier, J. (2021). I. Corrientes del ecologismo. En Icaria antrazyt: Vol. 359. El Ecologismo de los pobres: Conflictos ambientales y lenguajes de valoración (Sexta edición nuevamente ampliada, p. 44-61). Barcelona: Icaria.

Reyes-García,Victòria. (2009). Conocimiento ecológico tradicional para la conservación: Dinámicas y conflictos. Papeles de relaciones ecosociales y cambio global, 107, 39.

Sardá, R. Pagament per Serveis Ambientals. COAMB.CAT COOB-paper-Sarda.pdf



Bibliografia temàtica, de consulta general, recomanada i citada


Balée, William L. (1989). La cultura dels boscos de l’Amazònia. Avenços En Botànica Econòmica, 7, 1–21.

Barnes, M. L., & Bodin, Ö. (Eds.). (2025). Handbook of Social Networks and the Environment. Edward Elgar Publishing.

Bellier, Irène (Ed.). (2011). Pueblos indígenas en el mundo. Eudeba.

Bonte, Pierre, Izard, Michel, Abélès, Marion, & Llinares García, Mar. (2008). Diccionario Akal de etnología y antropología. Akal.

Cadena, Marisol de la. (2020). Cosmopolítica indígena en los Andes: Reflexiones conceptuales más allá de la «política». Tabula Rasa: revista de humanidades, 33, 273–311.

Cañedo Rodríguez, Montserrat (Ed.). (2013). Cosmopolíticas: Perspectivas antropológicas. Trotta.

Cuestas Caza, Javier. (2019). Sumak Kawsay entre el post-desarrollismo occidental y la Filosofía Andina*. Ánfora, 26(47), 109–140.

Descola, Philippe. (1985). De l’Indien naturalisé à l’Indien naturaliste: Sociétés amazoniennes sous le regard de l’occident. In Protection de la Nature: Histoire et idéologie (de la Nature à l’Environnement) (pp. 221–235). L’Harmattan.

Descola, Philippe. (1998). Las cosmologías de los indios de la Amazonia. Zainak. Cuadernos de Antropología-Etnografía, 17, 219–227.

Descola, Philippe. (2002). La antropología y la cuestión de la naturaleza. In Astrid Ulloa & Germán Palacio (Eds.), Repensando la naturaleza. Encuentros y desencuentros disciplinarios en torno a lo ambiental. (pp. 155–171).

Descola, Philippe. (2014). ¿Existen acaso paisajes amazónicos? In Stephen Rostain (Ed.), Amazonía. Memorias de las conferencias magistrales del 3er Encuentro Internacional de Arqueología Amazónica (pp. 19–30). MCCTH/SENESCYT/3EIAA.

Haudricourt, André-Georges, & Bardet, Marie. (2019). Domesticación de los animales, cultivo de las plantas y tratamiento del otro. In El cultivo de los gestos: Entre plantas, animales y humanos / Hacer mundos con gestos. Cactus Editorial.

Hermitte, Marie-Angèle. (2011). La nature, sujet de droit ? Annales. Histoire, Sciences Sociales, 66e année(1), 173–212.

Herrero, Y. (2015). Apuntes introductorios sobre el Ecofeminismo. Hegoa, Bilbao, 1, 12.

Kallis, G., Gómez-Baggethun, E., & Zografos, C. (2013). To value or not to value? That is not the question. Ecological economics, 94, 97-105.

Latouche, Serge. (2016). Les précurseurs de la décroissance: Une anthologie. le passager clandestin.

Levinson, David(1991), Encyclopedia of world cultures (1–10). Human Relation Area Files Inc.; G.K. Hall & Co; MacMillan Inc,.

Martínez Alier, Joan. (2021). El Ecologismo delos pobres: Conflictos ambientales y lenguajes de valoración (Sexta edición nuevamente ampliada). Icaria.

Martínez Alier, Joan, Leah Temper, & Daniela Del Bene. (n.d.). EJAtlas | Mapping Environmental Justice. Environmental Justice Atlas. Retrieved January 28, 2022

Martínez Mauri, Mònica, & Killinger, Cristina Larrea. (2010). Antropología social, desarrollo y cooperación internacional: Introducción a los fundamentos básicos y debates actuales. Editorial UOC.

Nakashima, Douglas, Krupnik, Igor, Rubis, Jennifer T., Henry, Rosita, & Pam, Christine. (2018). Indigenous Knowledge in the Time of Climate Change (with Reference to Chuuk , Federated States of Micronesia ). In Indigenous Knowledge for Climate Change Assessment and Adaptation (pp. 58–74). Cambridge University Press.

Nerín, Gustau. (2018). ONGs: Dels missioners a les “multinacionals de la solidaritat.” Sàpiens, 194.

Ostrom, Elinor. (2000). El Gobierno de los bienes comunes: La evolución de las instituciones de acción colectiva. Fondo de Cultura Económica.

Posey, Darrell Addison. (1992). Los Kayapo y la naturaleza. In José E. Juncosa (Ed.), Los Guardianes de la tierra: Los indígenas y su relación con el medio ambiente / compilador José E. Juncosa (pp. 35–49). Abya-Yala.

Reyes-García, Victoria, & Caviedes, Julián. (2022). Evidencias locales del cambio climático y sus impactos: Ejemplos desde Sudamérica. Antropologías del Sur, 17, 103–120.

Reyes-García, Victoria, Santiago Alvarez-Fernandez, & Petra Benyei. (2024). Routledge Handbook of Climate Change Impactson Indigenous Peoples and Local Communities (Victoria Reyes-García, Ed.). Routledge.

Roué, Marie, Descola, Philippe, Berlin, Brent, & Serje, Margarita. (2003). Las ONG y la gestión de la diversidad biológica. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 178.

Sahlins, Marshall David. (1983). 1-La sociedad opulenta primitiva. In Economía de la edad de piedra (pp. 13–46). Akal.

Selmi, Adel, & Hirtzel, Vincent. (2007). Introduction. Parquer la nature. Cahiers d’anthropologie sociale, N° 3(1), 9–12.

Teran Mantovani, Emiliano. (2018). El extractivismo como eco-régimen: Múltiples ámbitos y escalas de su impacto socio territorial. In Marta Inez Medeiros Marques (Ed.), Perspectivas de natureza. Epistemologias, negócios de natureza e América Latina (Annablume Editora, pp. 319–343).

Tola, Florencia C. (2016). El “giro ontológico” y la relación naturaleza/cultura. Reflexiones desde el Gran Chaco. Apuntes de Investigación del CECYP, 27, 129–139.

Programari

LibreOffice

Zotero

XMind

EJAtlas

uMap

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt