Guia en format PDF
Logo

Ecologia Humana

Codi: 101271
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Antropologia Social i Cultural OP 4
Ciència, Tecnologia i Humanitats OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Hugo Valenzuela Garcia
Correu electrònic :
hugo.valenzuela@uab.cat

Equip docent

Victoria Reyes Lopez
Sílvia Gomez Mestres

Equip docent (extern a la UAB)

Jorge C. Llopis
Alvaro Fernandez-Llamazares Onrubia

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No es requereix cap curs anterior, però es recomanen nocions (haver cursat) d'"Antropologia Econòmica", "Història de l'Antropologia" i "Cultura, natura i desenvolupament". Es recomana al quart curs.

Objectius

“Ecologia humana” és un curs coral, interdisciplinari, desenvolupat pel Dept. d´Antropologia Social i Cultural en col·laboració amb l´Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA). L'objectiu del curs és explorar les relacions entre l'ésser humà i el medi ambient des de diversos corrents teòrics i perspectives metodològiques, prioritzant l'etnobiologia com a eix temàtic. El curs es compon de diversos mòduls, amb cohesió interna, impartits per especialistes en els camps d'actuació respectius. Això confereix al curs d'una particular vitalitat i dinamisme en termes de diversitat teòrica, tècnica i metodològica, així com de la possibilitat valuosa d'abordar problemàtiques actuals des d'una mirada inter- i transdisciplinar.

Intentem sempre introduir innovació, variabilitat i novetats en els continguts i maneres de les interrelacions entre l'ésser humà i la resta de la natura, esperem que aquest curs t'agradi i et suggereixi noves maneres de pensar l'articulació societat-cultura-natura.

Resultats d'aprenentatge

  1. Enumerar les teories sobre l'espècie humana i posar-les en relació amb la producció de la societat i la cultura.
  2. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d''aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  3. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre la relació entre naturalesa, cultura i societat.
  4. Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
  5. Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
  6. Identificar els desenvolupaments disciplinaris recents i la vinculació de la teoria antropològica amb les disciplines socials afins en el seu desenvolupament històric i en les tendències interdisciplinàries actuals.
  7. Identificar les tendències interdisciplinàries actuals compartides per l'antropologia i les disciplines socials afins en el camp respectiu.
  8. Conèixer la dimensió evolutiva de la diversitat humana actual.
  9. Explicar els desenvolupaments disciplinaris i les tendències interdisciplinàries actuals de la crítica a la dicotomia cartesiana naturalesa-cultura.
  10. Reconèixer el caràcter cultural de les conceptualitzacions de la naturalesa i la societat.
  11. Identificar els processos diversos de relació entre les poblacions humanes i el seu hàbitat.
  12. Conèixer i comprendre la incidència de la cultura en els diversos sistemes institucionals d'intervenció mediambiental.
  13. Produir materials sobre les relacions entre població humana i medi susceptibles de tenir un impacte crític en les concepcions polítiques i de sentit comú en els seus respectius camps.
  14. Analitzar críticament les dades procedents de les recerques i els informes antropològics.
  15. Exposar en forma narrativa els resultats del treball, d'acord amb els cànons crítics de la disciplina i tenint en compte els diferents públics a qui van dirigits.
  16. Aprendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com un coneixement de contextos locals.
  17. Utilitzar el corpus etnogràfic en la crítica cultural.
  18. Analitzar críticament les dades procedents de les recerques i els informes antropològics.
  19. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  20. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  21. Exposar oralment i per escrit problemes relacionats amb els temes tractats, particularment els associats a aspectes socials transcendentals.
  22. Aplicar els conceptes bàsics de l'antropologia social i cultural a la comprensió de les relacions entre diferents societats i cultures.
  23. Participar en debats sobre fets històrics i actuals respectant les opinions de la resta de participants.
  24. Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits en els materials etnogràfics.
  25. Fer informes sobre el comportament alimentari de grups poblacionals.
  26. Exposar en forma narrativa els resultats del treball d'acord amb els cànons crítics de la disciplina i tenint en compte els diferents públics a qui va dirigit.
  27. Produir materials sobre les relacions entre població humana i medi susceptibles de tenir un impacte crític en les concepcions polítiques i de sentit comú en els seus camps respectius.
  28. Enumerar les teories sobre l'espècie humana i posar-les en relació amb la producció de la societat i la cultura.
  29. Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
  30. Diferenciar entre els conceptes teòrics de l'antropologia i els conceptes indígenes.
  31. Establir la connexió històrica entre el coneixement etnogràfic i el desenvolupament teòric.
  32. Explicar els desenvolupaments disciplinaris i les tendències interdisciplinàries actuals de la crítica a la dicotomia cartesiana naturalesa-cultura.
  33. Conèixer i avaluar els debats metodològics de l'antropologia social i cultural.
  34. Conèixer i comprendre els processos diversos de relació intercultural.
  35. Identificar la variabilitat sociocultural a través de textos etnogràfics i fonts audiovisuals.
  36. Conèixer i comprendre la incidència de la cultura en els diversos sistemes institucionals d'intervenció mediambiental.
  37. Identificar els processos diversos de relació entre les poblacions humanes i el seu hàbitat.
  38. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  39. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  40. Desenvolupar activitats en grup.
  41. Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina.
  42. Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
  43. Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
  44. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  45. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  46. Valorar la fiabilitat de les fonts, seleccionar dades rellevants i contrastar la informació.
  47. Integrar els coneixements adquirits relatius a la diversitat biocultural humana, el seu origen i la seva expressió amb l'objectiu d'establir judicis i aportar a la societat criteris adequats, científics i ètics, no discriminatoris, sexistes o racistes.
  48. Fer recerques d'informació solvents i rellevants a través de mitjans especialitzats, Internet i bases de dades poblacionals.
  49. Resumir les característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
  50. Identificar els desenvolupaments disciplinaris recents i la vinculació de la teoria antropològica amb les disciplines socials afins en el seu desenvolupament històric i les tendències interdisciplinàries actuals.
  51. Identificar les tendències interdisciplinàries actuals compartides per l'antropologia i les disciplines socials afins en el camp respectiu.

Continguts

El curs, organitzat en mòduls (poden variar en el seu ordre), s'enfoca en els aspectes següents:


Mòdul I. Bases ontològiques i teoricoepistèmiques dins l'estudi de les relacions humà-naturalesa. Apropament als tipus de coneixement. Multi, inter i transdisciplina. Origen, precedents històrics i fonaments dels principals corrents i escoles antropològiques i acadèmiques. Es presentaran estudis de cas i exemples etnogràfics clàssics.


Mòdul II. Aprendre i reflexionar, de manera més específica, sobre els fonaments i els enfocaments del camp científic de l'Etnobiologia i les àrees afins. Es presentaran els precedents històrics de la disciplina, el desenvolupament teòric i metodològic, i les contribucions per entreteixir els espais intermedis entre l'antropologia cultural, la biologia de la conservació i l'ecologia històrica. Es mostraran estudis de cas actuals.


Mòdul III. Etnobiologia aplicada amb visió de sostenibilitat. S'explorarà els coneixements ecològics locals (LEK, en les sigles en anglès): el que significa, què són, com s'estudien, i com estan integrats tant al món acadèmic com a les decisions polítiques. S'aportarà una mostra de metodologies que hi ha per estudiar aquests LEK que integren diferents cossos de coneixements (científics, locals, indígenes, artístics…). Es mostraran estudis de cas actuals.


Mòdul IV. Etnobiologia aplicada amb visió de diversitat. S'examinaran temes claus per a la disciplina com són el concepte de diversitat biocultural i les eines per mantenir-la, els processos de canvi i continuïtat en els sistemes de coneixement indígena i local, la transició cap a una etnobiologiadescolonitzada, justa i antiopressiva. Es mostraran estudis de cas actuals.


Mòdul V. S'aborda l'Ecologia Política de la conservació de la biodiversitat, mitjançant una exploració de l'evolució històrica d'àrees –naturals– protegides, el procés de resilvestració rural i les polítiques de mercat aplicades a la conservació de la biodiversitat, prenent com a exemple l'ecoturisme. S'aborden els diferents models i la conceptualització implícita que representen aquestes polítiques per a les relacions humà-naturalesa, així com els conflictes socials que generen. També s'examinen marcs teòrics alternatius com l'ecològica política feminista i models de conservació convival que plantegen maneres de cuidar el medi natural sense perdre de vista temes de justícia social. Es mostraran estudis de cas actuals.


--> Per a tots els mòduls, les classes seran expositives i participatives, recolzant-se en materials digitals (power point, vídeos etnogràfics, vídeos d'activistes i acadèmics indígenes, etc.) i materials didàctics.
Es busca una construcció i discussió col·lectiva de conceptes, juntament amb lectures i exercicis pràctics. Es prioritzarà el treball tant individual com a grupal.


 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes teòriques 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Elaboració de treball en equip 44 1,76 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Disseny d'exposició de recerques 22 0,88 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Lectures materials 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

En aquest curs distingim entre classes teòriques dels mòduls, presentació de monogràfics aplicats i tutories individuals-grup.

Classes teòriques. A les classes teòriques es disposarà una introducció per part de l'equip docent, amb exemples i discussions amb els participants. En aquestes classes es recomanaran lectures en funció dels interessos dels participants. En aquestes classes es faran servir transparències i, eventualment, es faran exercicis pràctics.

Ponències monogràfiques de blocs temàtics (teoria i investigacions en curs): una part substancial d'aquest curs es dedica a la presentació, per part de l'equip docent, de monogràfics basats en les seves investigacions en el camp de l'etnoecologia, antropologia ecològica i ecologia política .

Seminaris de presentació de treballs: com a part de l’aprenentatge l’alumnat haurà de presentar (en format document i oralment) i discutir textos considerats com a fonamentals de la disciplina.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Proves parcials pràctiques en base als mòduls temàtics 35% 6 0,24 2, 3, 4, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 34, 37, 42, 44, 45, 50
Elaboració i presentació de treballs en grup 50% 16 0,64 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 24, 26, 28, 31, 33, 44, 45, 49, 51
Participació a classe, exercisis pràctics, presentacions orals individuals o grupals 15% 2 0,08 1, 6, 7, 8, 12, 14, 15, 22, 23, 25, 27, 29, 30, 32, 33, 35, 36, 38, 39, 40, 41, 43, 44, 45, 46, 47, 48

AVALUACIÓ CONTINUADA

L’avaluació continuada es compon de les activitats següents:

  • 15%: Assistència.
  • 35%: Participació a l’aula, exercicis pràctics i presentacions orals individuals o grupals.
  • 50%: Sumatori de tasques avaluables de cada mòdul.

A l’inici del curs s’informarà l’alumnat de les dates de lliurament de les ressenyes i de la resta d’activitats avaluables.

En el moment de proposar cada activitat d’avaluació, l’equip docent informarà l’alumnat, a través del Campus Virtual, del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.

Per superar l’assignatura cal obtenir una qualificació final igual o superior a 5.

L’estudiant rebrà la qualificació de «No avaluable» sempre que hagi realitzat o lliurat activitats d’avaluació que representin un 30% o menys de la qualificació final de l’assignatura.

RECUPERACIÓ

Per poder participar en la recuperació, l’estudiant haurà d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats que representin, com a mínim, dos terços de la qualificació total de l’assignatura.

Es podrà establir com a requisit addicional haver obtingut una qualificació mitjana final mínima de 3,5.

Seran recuperables les proves parcials pràctiques i les tasques escrites vinculades als mòduls temàtics, sempre que la seva naturalesa ho permeti. No seran recuperables l’assistència, la participació a l’aula, les activitats desenvolupades presencialment ni les presentacions orals, atès el seu caràcter pràctic, continuat o performatiu.

AVALUACIÓ ÚNICA

L’alumnat que s’aculli a l’avaluació única haurà de realitzar tres activitats avaluatives:

  • 15%: Presentació oral d’una lectura o vídeo, amb lliurament previ de la ressenya corresponent.
  • 35%: Examen.
  • 50%: Treball final, amb temàtica a definir d’acord amb l’equip docent.

Els criteris de recuperació, revisió de qualificacions i qualificació de «No avaluable» seran els mateixos que en l’avaluació continuada.

PLAGI O CONDUCTA FRAUDULENTA

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

ÚS D’INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL —IA—

Ús restringit: per a aquesta assignatura, es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial —IA— exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L’estudiant haurà d’identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La manca de transparència en l’ús de la IA es considerarà falta d’honestedat acadèmica i podrà comportar una penalització parcial o total en la nota de l’activitat, o sancions majors en casos de gravetat.


Bibliografia

Acheson, James M. (1981) “Anthropology of Fishing”, Annual Review of Anthropology 10: 275-316.

Adams, William M. and Jon Hutton (2007) “People, parks and poverty: Political ecology and biodiversity conservation”, Conservation and Society 5: 147-183.

Apostolopoulous, Evangelia, et al. (2021) “Reviewing 15 years of research on neoliberal conservation”, Geoforum 124: 236-256.

Berkes, Fikret, Johan Colding, and Carl Folke (2000) “Rediscovery of Traditional Ecological Knowledge as Adaptative Management”, Ecological Applications 10(5): 1251-1262.

Brosius, Peter J., George W. Lovelance, and Gerald G. Marten (1986) “Ethnoecology: An Approach to Understanding Traditional Agricultural Knowledge”, en Gerald G. Marten (1986) Traditional Agriculture in Southeast Asia: A Human Ecology Perspective. Colorado: Westview Press. Boulder.    

Buller H (2008) Safe from the Wolf: Biosecurity, Biodiversity, and Competing Philosophies of Nature. Environment and Planning A: Economy and Space.

Büscher, B., Fletcher, R. (2019) Towards Convivial Conservation. Conservation and Society DOI: 10.4103/cs.cs_19_75

Conklin, Harold C. (1986) “Hanunóo Color Categories”, Journal of Anthropological Research. 42(3): 441-446.

Crumley, Carole L. (ed.) (2001) New Directions in Anthropology and Environment: Intersections. Walnut Creek, CA: AltaMira Press.

Descola, Phillipe (2001) Construyendo naturalezas. Ecología simbólica y práctica social. Pp. 101-123. En: Descola, Philippe and Gísli Pálsson (coord.). Naturaleza y Sociedad. Perspectivas Antropológicas. CDMX, México: Siglo XXI.

Dove, Michael R. and Carl Carpenter (eds.) (2008) Environmental Anthropology: A Historical Reader. Malden, MA: Blackwell Publishing.

Ellen, Roy (1982) Environment, Subsistence andSystem: The Ecology of Small-Scale Social Formations, Cambridge, UK: Cambridge University Press.

Ellen, Roy (1998) “Comments to P. Sillitoe: The Development of Indigenous Knowledge. A New Applied Anthropology”, Current Anthropology 39(2).

Elmhirst, R. (2015) Feminist political ecology. In (eds.) T. Perreault, G. Bridge, J. McCarthy. The Routledge Handbook of Political Ecology.

Fairhead, James and Melissa Leach (1996) Misreading African Landscape. Society and Ecology in Forest-savanna Mosaic.Cambridge, UK:  Cambridge University Press.

Haenn, Nora and Richard R. Wilk (2006) The Environment in Anthropology. A Reader in Ecology, Culture, and Susteinable Living. New York: New York University Press.

Igoe, Jim and Dan Brockington (2007) “Neoliberal conservation: A brief introduction”, Conservation and Society 5(4): 432-449.

Ingold, Tim (1986) The Appropiation of Nature. Manchester, UK: Manchester University Press

Kimmerer, Robin Wall (2015) Braiding Sweetgrass. Milkweed Editions, Minneapolis, US. (traduït al català com a \"Trenes d'herba dolça\", publicat per Editorial Cossetania).

Maestre-Andrés, Sara, Laura Calvet-Mir, and Evangelia Apostolopoulou (2018) “Unravelling stakeholder participation under conditions of neoliberal biodiversity governance in Catalonia, Spain”, Environment and Planning C: Politics and Space 36(7): 1299-1318.

Maffi, Luisa (2001) On Biocultural Diversity: Linking Language, Knowledge, and the Environment. Washington D.C.: Smithsonian Institution Press.

Marten Gerald G. (2008) Human Ecology.  Basic Concepts for Sustainable Development. London and New York: Eathscan, Primera edición 2001.

McAlvay, Alex C. et al. (2021) “Ethnobiology Phase VI: Decolonizing Institutions, Projects, and Scholarship”, Journal of Ethnobiology 41(2): 170-191.

Moran, Emilio F. (2006) People and Nature. An Introduction to Human Ecological Relations. Blackwell Publishing.

Orlove, Benjamin S. (1980) “Ecological Anthropology”, Annual Review of Anthropology 9: 235-273.

Redclift, Michael (1996) Wasted: Counting the Costs of Global Consumption. London: EarthScan.

Robbins P (2012) Political versus a-political ecologies. In: Political Ecology: A critical introduction. Wiley-Blackwell.

Russell, Diane and Camilla Harshbarger (2003) Ground Work for Community-Based Conservation. Walnut Creek, CA: Altamira Press.

Sánchez Fernández, Juan Oliver (1996) “Ecología y cultura”, Política y Sociedad 23: 51-64.

Santos-Fita, Dídac, Eraldo M. Costa-Neto, and Eréndira J. Cano-Contreras (2009) “El quehacer de la etnozoología”, en: Costa-Neto, Eraldo M., Dídac Santos-Fita, and Mauricio Vargas-Clavijo (coord.). Manual de etnozoología: Una guía teórico práctica para investigar la interconexión del ser humano con los animales. Valencia: Tundra Ediciones. Pp. 23-44.

Sillitoe, Paul (1998) “The Development of Indigenous Knowledge. A New Applied Anthropology”, Current Anthropology, 39(2).

Sponsel, Leslie E. and David Casagrande (2008) \"Sacred places and biodiversity conservation\". In: Encyclopedia of Earth. Eds. Cutler J. Cleveland (Washington, D.C.: Environmental Information Coalition, National Council for Science and the Environment).

Townsend, Patricia K. (2009) Environmental Anthropology: From Pigs to Policies (Long Grove, IL: Waveland Press, Inc., Second Edition).

Turner, Nancy J. (ed) (2020). Plants, People and Places: The Roles of Ethnobotany and Ethnoecology in Indigenous Peoples’ Land Rights in Canada and Beyond. Montreal: McGill-Queen’s University Press.

Ulloa, Astrid (2009). “Concepciones de la naturaleza en la antropología actual”, en: Toledo, Sergio (coord.). Ecología y paisaje. Miradas desde Canarias. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencias. España.

Vaccaro, Ismael, Oriol Beltran, and Pierre A. Paquet (2013) “Political ecology and conservation policies: some theoretical genealogies”, Journal of Political Ecology 20: 255-272.

Zent, Egleé L. (2014) “Ecogonía II. Visiones alternativas de la bioesfera en la América indígena ¿utopía o continuum de una noción vital?”, Etnoecológica10(7).

Programari

- MIcrosoft Office: word, power point, excel

- ATLAS.ti

- VLC

 

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt