Guia en format PDF
Logo

Noves Formes de Família i Nous Grups Domèstics

Codi: 101245
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Antropologia Social i Cultural OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Jorge Grau Rebollo
Correu electrònic :
jordi.grau@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha cap prerequisit per a aquesta assignatura, però es recomana haver cursat abans Antropologia del Parentiu.

Objectius

Assignatura optativa del Grau d’Antropologia Social i Cultural que pertany als àmbits especialitzats de Cultura i Societat i s’adreça específicament a l’estudi dels canvis que es produeixen en les relacions de parentiu al nostre propi context sociocultural.

En acabar l’assignatura, l’alumne/a serà capaç de:

  • Identificar i comparar les principals tipologies i els debats teòrics sobre noves formes d’organització familiar i la formació de nous grups domèstics
  • Situar críticament aquests debats dins les transformacions teòriques de l’antropologia del parentiu i dels estudis de família en el nostre entorn cultural
  • Relacionar les noves formes d’organització familiar i els nous grups domèstics amb els contextos històrics, socials i culturals en què emergeixen i es desenvolupen
  • Analitzar críticament la incidència de les desigualtats de gènere, classe social, ètnia, edat, orientació afectivosexual i altres eixos de diferenciació social en la configuració de les relacions familiars i de parentiu


Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
  2. Identificar les tendències interdisciplinàries actuals compartides per l'antropologia i les disciplines socials afins en el camp respectiu.
  3. Analitzar críticament les dades procedents de les recerques i els informes antropològics.
  4. Exposar en forma narrativa els resultats del treball, d'acord amb els cànons crítics de la disciplina i tenint en compte els diferents públics a qui van dirigits.
  5. Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits als materials etnogràfics.
  6. Identificar la variabilitat sociocultural en contextos etnogràfics específics.
  7. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  8. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.

Continguts

Tema 1. De la sacsejada teòrica dels 1980s a les noves orientacions en l'estudi del parentiu

Tema 2. L'estudi de les noves formes de família i els nous grups domèstics. Propostes i contextos

Tema 3. Famílies i formes emergents de relacionalitat, criança i convivència

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lectures, prospecció i anàlisi d'informació 32 1,28 1, 2, 3, 6
Tutories preparació treball escrit i audiovisual 6 0,24 1, 3, 4
Exposició classe magistral 22 0,88 1, 2, 3, 5, 6
Treballs individuals o en equip 17 0,68 3, 4
Discussió de producció etnogràfica en diversos formats. 5 0,2 1, 3, 4, 5
Proves escrites individuals 3 0,12 3, 5
Estudi personal 38 1,52 1, 2, 3, 5, 6
Debats grup classe 5 0,2 1, 2, 5

ACTIVITATS FORMATIVES

  • Classes teòriques i sessions dirigides de discussió i debat en grup.
  • Anàlisi de documentació i producció audiovisual de contingut etnogràfic.
  • Elaboració i presentació d’un treball continuat en equip.

METODOLOGIA DOCENT

  • Classes magistrals amb suport de TIC
  • Debats en el grup classe.
  • Visionat i discussió de documents audiovisuals i altres produccions en format multimèdia.
  • Redacció d'un treball en grup a partir d'una guia per a la seva realització.
  • Aplicació de conceptes teòrics a l'anàlisi de situacions etnogràfiques.
  • Realització d'esquemes, mapes conceptuals i resums.
  • Prova escrita.




Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova escrita 1 25% 1,5 0,06 3, 5, 8
Treball en grup 30% 19 0,76 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Prova escrita 2 45% 1,5 0,06 1, 3, 4, 8

L’assignatura està concebuda com una unitat d’avaluació contínua.

Forma d’avaluació:

Avaluació Continuada:

  1. Prova escrita 1. Comentari crític d’un text (25%)
  2. Treball en petit grup: Sobre un tipus de família. El guió del treball es detallarà al Campus Virtual (30%)
  3. Prova escrita 2. Comentari crític d’un cas presentat per l’equip docent (45%)

Procediment de revisió de les qualificacions:

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

Condició de "No avaluable":

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que hagi realitzat o lliurat activitats d’avaluació que representin un 30% o menys de la qualificació final de l’assignatura.

Recuperació:

Per poder optar a la recuperació l’estudiant ha d’haver estat avaluat de 2/3 parts del total.

Es podran recuperar els tres mòduls d'avaluació. Només caldrà recuperar el mòdul suspès si la nota mitjana global del curs és inferior a 5.

Plagi o irregularitats:

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Ús de la Intel·ligència Artificial (IA):

Permès només per a tasques de suport (cerca bibliogràfica, correcció o traducció). L'estudiant ha d'identificar les parts generades, especificar les eines i incloure una reflexió crítica. La falta de transparència implica un 0.

Alumnat d'intercanvis:

L'estudiantat d’intercanvi que demani avançar un examen ha de presentar a l'equip docent un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.

Avaluació única (AU):

L'estudiant que vulgui presentar-se a avaluació única, haurà de dur a terme totes les proves requerides en un únic acte d'avaluació, que consistirà en:

  1. Anàlisi i comentari crític d'un text (25%)
  2. Examen escrit sobre els continguts de l'assignatura (45%)
  3. Treball individual sobre un tipus de família a partir d'un dossier d'informació presentat per l'equip docent (30%). Caldrà:
  4. Identificar la tipologia familiar
  5. Analitzar les característiques que la defineixen
  6. Fer servir els conceptes teòrics treballats al llarg del curs per tal de contextualitzar-la històricament, socialment i disciplinàriament
  7. Respondre les preguntes que formuli l'equip docent en el plantejament de l'exercici.

Degut a les característiques de l'AU, cal esperar una durada de la prova no inferior a les quatre hores, per la qual cosa pot ser programada en una franja horària diferent a l'habitual de classe.

Presencialitat (AU):

Optar per l’avaluació única no eximeix l’estudiant d’assistir a classe.

Procediment de revisió de les qualificacions (AU):

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, l'equip docent informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.

Recuperació (AU):

Per poder optar a la recuperació l’estudiant ha d’haver estat avaluat de 2/3 parts del total.

La recuperacio de l'assignatura per via d'avaluació única constarà de les mateixes proves que en l'avaluació ordinària per mitjà d'aquesta modalitat.

Condició de "No avaluable" (AU):

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que hagi realitzat o lliurat activitats d’avaluació que representin un 30% o menys de la qualificació final de l’assignatura.

Plagi o irregularitats (AU):

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Ús de la Intel·ligència Artificial (IA):

Permès només per a tasques de suport (cerca bibliogràfica, correcció o traducció). L'estudiant ha d'identificar les parts generades, especificar les eines i incloure una reflexió crítica. La falta de transparència implica un 0.

Bibliografia

Bibliografia general recomanada:

Grau Rebollo, Jorge. (2016). Nuevas formas de familia. Ámbitos emergentes. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Bibliografia general:

Álvarez, Cristina (2006) Múltiples maternidades y la insoportable levedad de la paternidad en reproducción humana asistida. Revista de Antropología Social. 15, pp. 411-415.

Bestard, Joan (coord.) (2012) Noves formes de família / Nuevas formas de familia. Metrópolis, cuaderno central. Publicació en línia: http://www.barcelonametropolis.cat/site/unitFiles/607/QCFamilia_Metropolis.pdf.

Breger, Rosemary; Hill, Rosanna. (eds) (1998) Cross-Cultural Marriage. Identity and Choice. Oxford: Berg.

Cabré, Anna; Domingo, Andreu (2007) "Tal com èrem i tal com som". L'Avenç, 323: pp. 20-26.

Cadoret, Anne (2007) “L’apport des familles homoparentales dans le débat actuel sur la construction de la parenté”. L’Homme, 183: 55-76.

Cadoret, Anne (2010) “Maternité et parenté plurielle”, en Fons, V., Piella, A. y Valdés, M. (Eds.) Procreación, crianza y género. Aproximaciones antropológicas a la parentalidad. Barcelona: PPU, pp: 279-291.

Carsten, Janet (2004) After Kinship. Cambridge University Press.

Carsten, Janet (2000) Cultures of Relatedness: New Approaches to the Study of Kinship (edited). Cambridge University Press.

Carsten, Janet (1997) The Heat of the Hearth:The Process of Kinship in a Malay Fishing Community. Oxford: Clarendon Pres

Comas d’Argemir, Dolors (1993) “Noves Formes de Família”. Revista del Centre d’Investigació, Formació i Assessorament. Diputació de Barcelona;11; pp: 25-31.

Comas d’Argemir, Dolors (2000) “Mujeres, Familia y Estado del Bienestar”, en Del Valle Teresa (Ed.) Perspectivas Feministas desde la Antropología Social. Barcelona: Ariel, pp: 187. 204.

Comas d’Argemir, Dolors. (2012)“Políticas públicas y vida cotidiana. Redescubrimiento y auge de las políticas familiares en España”. Scripta Nova. Revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línea]. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2012, vol. XVI, nº 395 (20).

Cortina, Clara; Esteve, Albert; Domingo, Andreu. (2006) "Crecimiento y singularidades demográficas de los matrimonios de extranjeros en España", Migraciones 20: 75-105.

Donoso, Silvia (2006) “Maternidad lésbica: reconocimiento y soporte en el ámbito de las relaciones familiares”. En Roigé Ventura, X. (Coord.) Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña. Barcelona: Icaria, pp: 515-534.

Flaquer, Lluís (1998a) “Família i noves formes de convivència”, en Giner, S. (dir.) (1998) La Societat Catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya, pp: 401-415.

Grau Rebollo, Jorge (2006) Procreación, género e identidad. Debates actuales sobre el parentesco y la familia en clave transcultural. Barcelona: Ediciones Bellaterra.

Grau Rebollo, Jorge (2010) “Parentesco e identidad. Debates recientes en torno al binomio naturaleza-cultura. ¿Rebiologización o reideologización del Parentesco?”, a Díaz Cruz, R.; González Echevarría, A. (Eds) Naturalezas, cuerpos, culturas. Metamorfosis e intersecciones; México D.F.: UAM-JuanPablos; pp: 81-109.

Grau Rebollo, Jorge (2011) Parentesco, adscripción y crianza. Elaboraciones culturales de la adopción internacional y la circulación de niños. Revista de Antropología Social, 20, pp. 31-54.

Grau Rebollo, Jorge. (2018). “Familia”, a Aguirre Baztán, A. (Dir.) Diccionario Temático de Antropología, Madrid: Delta Publicaciones, pp. 233-237.

Grau Rebollo, Jorge. (2020). Posverdad y Ficción. Cómo la distorsión (des)explica el mundo. Barcelona: Edicions Bellaterra. ISBN: 978-84-7290-980-9

Gupta, S., Tarantino, M., & Sanner, C. (2024). A scoping review of research on polyamory and consensual non‐monogamy: Implications for a more inclusive family science. Journal of Family Theory & Review, 16(2), 151-190.

Imaz, Elixabete (2010) “¿Madre no hay más que una? De cómo la reflexión sobre las familias lesbianas ayuda a evidenciar el carácter cultural y de género de la maternidad”, en Fons, V., Piella, A. y Valdés, M. (Eds.) Procreación, crianza y género. Aproximaciones antropológicas a la parentalidad. Barcelona: PPU, pp: 359-376.

Jiménez Godoy, Ana Belén. (2005) Modelos y realidades de la familia actual. Barcelona: Fundamentos.

Konvalinka, Nancy (ed.) (2012) Modos y maneras de hacer familia : las familias tardias, una modalidad emergente. Madrid: Biblioteca Nueva.

Melhuss, Maritt (2010) “Hijos sin madres, padres desconocidos y otros problemas de filiación. Hechos reproductivos e imaginaciones procreativas en Noruega”, en Fons, V., Piella, A. y Valdés, M. (Eds.) Procreación, crianza y género. Aproximaciones antropológicas a la parentalidad. Barcelona: PPU, pp: 27-42.

Miret, Pau; Cabré, Anna (Ed.) (2010) "Monogràfic “El desarrollo de la familia en España desde una perspectiva demográfica”. Papers. Revista de Sociologia, 95 (3) : pp. 1-754.

Morrison, R., Gallardo, S., & Parra Fuster, F. (2023). Heteronormative representations of the family and parenting in public policies: Implications for LGBTIQ+ families. Social Sciences, 12(2), 66.

Olavarría, María Eugenia(2002) “De la casa al laboratorio. La teoría del parentesco hoy día”. Alteridades, 12 (24): 99-116.

Pichardo, José Ignacio (2009) Entender la diversidad familiar. Relaciones homosexuales y nuevos modelos de familia. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Piella Vila, Anna (2011) “Tener o no tener...hijos. Una aproximación histórica y transcultural a la relación entre parentesco e infecundidad”, en Grau, J.; Rodríguez, D. y Valenzuela, H. (Eds). ParentescoS. Modelos culturales de reproducción. Barcelona: PPU, pp: 419-444.

Poveda, David; Jociles, Mª Isabel; Rivas, Ana Mª (2011) Monoparentalidad por elección: procesos de socialización de los hijos/as en un modelo familiar no convencional. Athenea digital. 11 (2): 133-154.

Ragoné, Helena (1996) Chasing the blood tie: Surrogate Mothers, Adoptive Mothers and Fathers. American Ethnologist, 23 (2), pp. 352-365.

Régnier-Loilier, A. (2025) Living apart together, a Research Handbook on Partnering across the Life Course. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing. https://doi.org/10.4337/9781803923383.00015.

Rodríguez García, Dan (2010) “Parentesco transnacional: intersecciones entre las teorías sobre migración y el ámbito procreativo”, en V. Fons, A. Piella y M. Valdés (eds). Procreación, crianza y género. Aproximaciones antropológicas a la parentalidad. Barcelona: PPU, pp: 119-140.

Roigé Ventura, Xavier. (Coord.) (2006) Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña.Barcelona: Icaria.

Strohm, Charles et al. (2009) “Living Apart Together” relationships in the United States. Demographic Research. 21 (7), pp. 177-214.

Filmografia:

Grau Rebollo, J., Lorite García, N.(2021). Invulnerables. 35 minutos. Color. https://youtu.be/jAT-I2feKq4

Grau Rebollo, Jorge. (2020). Cifras en torno a la pobreza infantil (I). 6,45 min. Color. https://youtu.be/aSKOgj3PgTg.

Grau Rebollo, Jorge. (2020). Cifras en torno a la pobreza infantil (II). 5’43 min. Color. https://youtu.be/YHiGCE5pCYY.

Grau Rebollo, Jorge. (2020). Redes de apoyo en contextos de crianza vulnerable (I). 8,17 min. Color. https://youtu.be/ofu62pw6xX0.

Grau Rebollo, Jorge. (2020). Redes de apoyo en contextos de crianza vulnerable (II). 11’53 min. Color. https://youtu.be/lIWBvDcMk2A.

Vídeo-podcasts del projecte VulneraS: https://www.youtube.com/channel/UC8qycc06Xd6hsPS3Udwwtmg.

Vídeo-podcasts del projecte AFRONTA: https://www.youtube.com/@ProyectoAFRONTA




Programari

No hi ha requeriments especials de programari.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura