Guia en format PDF
Logo

Política educativa

Codi: 101159
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Sociologia OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Antoni Verger Planells
Correu electrònic :
antoni.verger@uab.cat

Equip docent

Clara Fontdevila Puig

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

  • Preferiblement, els estudiants haurien de tenir formació en educació (en matèries com ara sociologia de l’educació, ciències de l’educació o economia de l’educació) i/o polítiques públiques.

Objectius

Aquesta assignatura té per objectiu:

  • Introduir diverses perspectives teòriques i metodològiques per examinar els processos i resultats de la política educativa, i dotar els estudiants de coneixements i habilitats analítiques per a la comprensió de la política educativa en diferents contextos.
  • Desenvolupar una comprensió àmplia de les dimensions socials, econòmiques i polítiques de la política educativa.
  • Aplicar aquestes perspectives en diversos nivells educatius (pre-escolar, educació bàsica, educació superior, formació professional) i dimensions d’impacte (equitat, qualitat, eficiència, inclusió, etc.).
  • Estimular l'interès per aprofundir en l'estudi de la política educativa des de la perspectiva de les ciències socials.


Després de completar amb èxit el curs, els estudiants seran capaços de:

  • Identificar els objectius i les estratègies de les polítiques educatives, i copsar el seu impacte en un ventall de dimensions.
  • Comprendre i reconèixer els principals actors i processos que configuren la política educativa a diferents nivells.
  • Comprendre els processos que impliquen la formulació, implementació i avaluació de polítiques educatives.
  • Desenvolupar un pensament i anàlisi crítics i comunicar eficaçment, mitjançant un nivell bàsic d’anglès, l’anàlisi de fenòmens socials i intervencions polítiques. Desenvolupar habilitats i aptituds per treballar en equip.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
  2. Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  3. Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
  4. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  5. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  6. Definir els conceptes sociològics adequats per interpretar els fenòmens educatius i escolars.
  7. Comparar els diferents enfocaments teòrics sobre l'educació.
  8. Distingir les interpretacions socials de l'educació d'acord amb aquests enfocaments.
  9. Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a l'educació.
  10. Relacionar els debats entorn d'aquests enfocaments, referits a l'educació, amb el context històric en el qual han sorgit.
  11. Distingir els fenòmens socials subjacents a les polítiques i els conflictes educatius.
  12. distingir els fenòmens educatius subjacents a unes polítiques o a uns conflictes determinats.
  13. Relacionar els conceptes, els mètodes i les tècniques utilitzats per analitzar l'educació amb els debats teòrics i metodològics generals.
  14. Distingir els conceptes sociològics sobre l'educació que adopten els actors implicats en el sistema educatiu.
  15. Discriminar les explicacions de les desigualtats educatives entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics que aquests actors donen per descomptades.

Continguts

1. Pensar críticament sobre política educativa

1.1. Entendre la política educativa com a política pública.

1.2. Teories sobre el paper de l’Estat en l’educació.

1.3. La formació de sistemes educatius i règims educatius.

1.4. El paradigma de la governança: la política educativa més enllà de l'Estat.

1.5. Aproximacions sociològiques a l’anàlisi de les polítiques educatives.


2. Dimensions d’impacte de la política educativa

2.1. Finançament i eficiència.

2.2. El rendiment acadèmic dels estudiants.

2.3. Desigualtats socials, de gènere i segons origen ètnic.

2.4. Cohesió social, inclusió i diversitat.

2.5. Innovació i diversitat.

2.6. Docents i professionalitat.


3. Reformes educatives: polítiques i idees programàtiques

3.1. Privatització i quasi mercats en educació.

3.2. Elecció escolar i zonificació.

3.3. Les avaluacions nacionals i internacionals.

3.4. La nova gestió pública: autonomia i rendició de comptes.

3.5. Noves polítiques de professorat.

3.6. La formació professional com a eina de desenvolupament.


4. El cicle de les polítiques públiques

4.1. La governança multi-nivell: actors locals, estatals i transnacionals.

4.2. Formulació i disseny de polítiques educatives

4.3. La implementació de les polítiques educatives

4.4. L'avaluació de les polítiques educatives

4.5. Actors públics i privats


Tingueu en compte que el pla d'estudis pot canviar lleugerament durant el curs acadèmic. Els canvis es comunicaran als estudiants amb antel·lació. Per a la darrera versió, es recomana consultar el manual del curs distribuït als estudiants el primer dia de classe.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball autònom 75 3
Tutories 30 1,2
Classes teòriques 24 0,96
Exercicis pràctics 16 0,64

Aquesta classe s’estructura com un curs col·laboratiu centrat en l’alumne, que posa un èmfasi especial en el paper dels companys en el procés d’aprenentatge. Per tant, s’espera que els estudiants vinguin a classe després d’haver completat totes les lectures, que intervinguin en els debats compartint les seves experiències i idees en cada sessió, que plantegin preguntes i que tinguin en compte les contribucions dels seus companys.


El curs s'estructura segons quatre tipus d'activitats que seguiran diferents principis metodològics:

  • Classes teòriques organitzades al voltant de la presentació del professor, però obertes a la intervenció i participació dels estudiants.
  • Sessions pràctiques (debats al voltant de les lectures, documentals i altres materials multimèdia i exercicis pràctics per resoldre problemes).
  • Reunions de tutories per proporcionar retroalimentació i orientació, organitzades de manera individualitzada o en grups reduïts.
  • Activitats autònomes dels estudiants (tant individuals com en grup), com ara llegir els textos del curs o escriure els treballs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Participació a classe 10 0 0 1, 4, 9, 15
Treball en grup 30% 2 0,08 1, 2, 3, 7, 10, 11, 15
Final exam 45 2 0,08 4, 6, 7, 10, 11, 13, 14, 15
Presentació del treball a classe 15% 1 0,04 2, 3, 5, 8, 12


Bibliografia

1. Pensar críticament sobre política educativa

Lectures essencials

  • Carnoy, M. (1982). Education, economy and the State (pp. 79-126). In M. Apple (Ed.), Cultural and Economic Reproduction in Education. Essays on Class, Ideology and the State. London/New York: Routledge.
  • Dale, R., & Robertson, S. (2009). Beyond methodological ‘ISMS’ in comparative education in an era of globalisation. In R. Cowen and A. M. Kazamias (Eds.), International Handbook of Comparative Education (pp. 1113-1127). Dordrecht: Springer.
  • Rizvi, F. and Lingard, B. (2010). Conceptions of education policy (pp. 1-21) In Globalizing Education Policy. London: Routledge.

Lectures recomanades

  • Cairney, P. 2011. Introduction: theories and issues (pp. 1-20). In Understanding Public Policy: Theories and Issues. London: Palgrave Macmillan.
  • Klees, S. J. 2008. Reflections on theory, method, and practice in comparative and international education. Comparative Education Review 52(3), 301-328.
  • Pawson R., & Tilley N. Realist Evaluation. London: Cabinet Office.
  • Verger, A., Novelli, M., & Altinyelken, H. (2018). Global Education Policy and International Development: A Revisited Introduction. In The Handbook of Global Education Policy [2nd edition] (pp. 1-32). Oxford: Wiley Blackwell.
  • West, A., & Nikolai, R. (2013). Welfare regimes and education regimes: Equality of opportunity and expenditure in the EU (and US). Journal of Social Policy, 42(3), 469-493.
  • Williams, J.A. (1997). The Diffusion of the Modern School. In W. Cummings & N. McGinn (Eds.) International Handbook of Education and Development: Preparing Schools, Students and Nations for the Twenty-First Century (pp. 119-136). Oxford, New York, Tokio: Pergamon/Elsevier Sciences.

2. Globalització i política educativa

Lectures essencials

  • Grek, S. (2009). Governing by Numbers: the PISA effect in Europe. Journal of Education Policy 24(1), 23-37.
  • Heyneman, S. P. 2003. The history and problems in the making of education policy at the World Bank 1960-2000. International Journal of Educational Development 23, 315-337.
  • Mundy, K., Green, A., Lingard, B., & Verger, A. (2016). Introduction: The globalization of education policy–key approaches and debates. The handbook of global education policy, 1-20.

Lectures recomanades

  • Ball, S. (2009). Privatizing education, privatizing education policy, privatizing educational research: network governance and the 'competition state'. Journal of Education Policy, 24(1), 83-99.
  • Bhanji, Z. The Business Case for Transnational Corporate Participation, Profits, and Policy-Making in Education. In K. Mundy, A. Green, B. Lingard, & A. Verger (Eds.), The Handbook of Global Education Policy [2nd edition] (pp. 419-432) Oxford: Wiley Blackwell.
  • Breakspear, S. (2012). The Policy )mpact of PISA: An Exploration of the Normative Effects of International Benchmarking in School System Performance (OECD Education Working Papers, 71). Paris: OECD.
  • Carnoy, M. 1999. Chapter 3: Globalization’s impact on educational reform strategies (pp. 37-46). In Globalization and Educational Reform: WhatPlanners NeedtoKnow. Paris: UNESCO.
  • Jones, P. (1999). Globalisation and the UNESCO mandate: multilateral prospects foreducational development. International Journal of Educational Development 19, 17-25.
  • King, K. (2007). Multilateral agencies in the construction of the global agenda on education. Comparative Education, 43(3), 377-391.
  • Lawn,M., & Lingard, B. (2002). Constructing a European policy space in educational governance: the role of transnational policy actors. European Educational Research Journal (2), 290-307.
  • Mundy, K., & Murphy, L. (2001) Transnational advocacy, global civil society? Emerging evidence from the field of education. Comparative Education Review, 45(1), 85-126.

3. Reformes educatives: polítiques i idees programàtiques

Lectures essencials

  • Addey, C., Sellar, S., Steiner-Khamsi, G., Lingard, B. & Verger, A. (2017). The rise of international large-scale assessments and rationales for participation. Compare, 47(3), 434-452.
  • Rizvi. F. (2016). Privatization in Education: Trends and Consequences (Education Research and Foresight Working Papers, 18. Paris: UNESCO
  • Verger, A., Fontdevila, C., & Parcerisa, L. (2019). Reforming governance through policy instruments: How and to what extent standards, tests and accountability in education spread worldwide. Discourse, 40(2), 248-270.

Lectures recomanades

  • Allais, S. (2012). Will skills save us? Rethinking the relationships between vocational education, skills development policies, and social policy in South Africa. International Journal of Educational Development, 32(5), 632-642.
  • Ball,S. J., &Youdell, D. (2008). Hidden privatisation in public education. Brussels: Education International.
  • Kamens, D. H. and McNeely, C. L. (2010). Globalization and the growth of international educational testing and national assessment. Comparative Education Review, 54(1), 5-25.
  • McGrath, S. (2012), Vocational education and training for development: A policy inneed of a theory? International Journal of Educational Development, 32(5), 623-631.
  • Paine, L., & Zeichner, K. (2012). The local and the global in reforming teaching and teacher Education. Comparative Education Review, 56(4), 569-583.
  • Robertson, S. L. (2016). The global governance of teachers' work. In K. Mundy, A. Green, B. Lingard, & A. Verger (Eds.), The Handbook of Global Education Policy [2nd edition] (pp. 375-290) Oxford: Wiley Blackwell.
  • Valiente, O. (2014). The OECD skills strategy and the education agenda for development. International Journal of Educational Development, 39, 40-48.
  • Verger, A., & Parcerisa, L. (2018). Test-based accountability and the rise of regulatory governance in education: a review of global drivers. In A. Wilkins and A. Olmedo (Eds). Education Governance and Social Theory: Interdisciplinary Approaches to Research (pp. 139-158). London: Bloomsbury.

4. Dimensions d'impacte de la política educativa

Lectures essencials

  • Subrahmanian, R. (2005). Gender equality in education: definitions and measurements. International Journal of Educational Development 25, 395-407.
  • UNESCO. (2018). Setting out a conceptual framework for measuring equity in learning. In Handbook on Measuring Equity in Education (pp. 16-45). Paris: UNESCO.
  • Zancajo, A., & Bonal, X. (2020). Education markets and school segregation: a mechanism-based explanation. Compare:A Journal of Comparative and International Education. Published ahead-of-print.

Lectures recomanades

  • Bonal, X. (2012). Education policy and school segregation of migrant students in Catalonia: The politics of non-decision-making. Journal of Education Policy, 27(3),401-421.
  • Colclough, C. (2012). Education, poverty and development–mapping their interconnections. Comparative Education, 48(2), 135-148.
  • Lubienski, C. (2003). Innovation in education markets: theory and evidence on the impact of competition and choice in charter schools. American Educational Research Journal, 40(2), 395-443.
  • MacDonald, K. (2016). Calls for educating girls in the Third World: futurity, girls and the ‘Third World Woman’. Gender, Place & Culture, 23(1), 1-17.
  • Nusche, D. (2009), What Works in Migrant Education?A Review of Evidence and Policy Options (OECD Education Working, 22). Paris: OECD.
  • Verger, A., Bonal, X., & Zancajo, A. (2016). What Are the Role and Impact of Public-Private Partnerships in Education? A Realist Evaluation of the Chilean Education Quasi-Market. Comparative Education Review, 60(2), 223-248.
  • Waslander, S., C. Pater, and M. van der Weide. 2010. Markets in Education: An Analytical Review of Empirical Research on Market Mechanisms in Education (OECD Working Papers, 52). Paris. OECD.

Programari

--

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt