Guia en format PDF
Logo

Les classes socials i l'estratificació

Codi: 101142
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Sociologia OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Enrico Mora
Correu electrònic :
enrico.mora@uab.cat

Equip docent

Albert Martin Gomez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No es necessari cap requisit previ 

Objectius

 

1. Formar a l'alumnat del grau de Sociologia en l'anàlisi de l'estructura social segons les relacions de classes i de l'estratificació social sense biaix de gènere:

a. Identificar les implicacions dels principals debats sociològics sobre l'estructura social, estratificació i desigualtat social (que inclou la de sexe i gènere).

b. Identificar els biaixos de gènere en l'anàlisi de classe i de l'estratificació social.

c. Analitzar empíricament l'estructura de classes i l'estratificació social, sense biaix de gènere, d'un determinat territori d'Espanya i Catalunya.

d. Construir un objecte d'estudi tenint en compte la perspectiva de gènere

e. Descriure la pluridimensionalitat de l'estructura social, identificant, com a mínim, les relacions entre classe social i gènere.

f. Emetre judicis fonamentats teòrica i empíricament, no sexistes i no classistes que orientin l'acció política d'una organització / institució / entitat.

2. Comprendre els conceptes d'estructura social, estratificació social i de desigualtat social i les seves múltiples relacions.

3. Contextualitzar històricament les desigualtats socials de classe i d'estrat.

4. Comprendre els diferents models d'anàlisi de les classes socials.

5. Comprendre els diferents models d'anàlisi de l'estratificació social.

6. Comprendre els mecanismes que expliquen la mobilitat i immobilitat social.

7. Aplicar alguns dels models d'anàlisi de les classes socials i de l'estratificació social als casos d'Espanya i Catalunya, i elaborar l'informe corresponent.

8. Comprendre les principals interrelacions entre les desigualtats de classe i d'estrat social i la desigualtat de sexe i de gènere.

9. Fomentar la perspectiva de gènere i les pràctiques d'aprenentatge no sexistes ni de gènere:

a. Fomentar la participació de l’alumnat a les exposicions orals i els debats.

b. Fomentar la utilització de llenguatge inclusiu.

c. Fomentar pràctiques d'aprenentatge cooperatives de treball en equip no sexistes ni de gènere en aula.

d. Escoltar a l'altra/e* en situació de debat o quan es fan preguntes a l'aula.

e. Incentivar un debat crític, constructiu i basat en el respecte mutu entre l’alumnat.

 

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar la qualitat del propi treball.
  2. Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
  3. Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  4. Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
  5. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  6. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  7. Definir els conceptes necessaris per entendre l'estructura social.
  8. Comparar els diferents enfocaments teòrics sobre l'estructura social.
  9. Definir les implicacions dels principals debats sociològics sobre l'estructura social.
  10. Identificar les implicacions d'aquests enfocaments per entendre l'estructura social.
  11. Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a l'estructura social.
  12. Relacionar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a l'estructura social, amb el context històric en el qual han sorgit.
  13. Identificar-ne la validesa per explicar la realitat social d'Espanya i de Catalunya.
  14. Comparar aquestes explicacions en diferents països.
  15. Relacionar les definicions i les explicacions de la desigualtat amb els debats teòrics i metodològics generals.
  16. Relacionar aquests debats generals amb els seus supòsits epistemològics i deontològics.

Continguts


  • Introducció: Estructura, estratificació, desigualtat social.

  • La divisió del treball: capitalisme i patriarcat. 

  • La relació entre classe, gènere i etnicitat.

  • Models clàssics d'anàlisi de les classes socials. La perspectiva de gènere.

  • De l'estructura a l'acció en el modus de producció. La perspectiva de gènere.

  • L'estructura ocupacional i el tancament social. La perspectiva de gènere.

  • Les propostes de síntesi entre l’estructura i l’acció. La perspectiva de gènere

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories 4 0,16 2, 5, 8, 11, 13, 14
Lectura de textos, estudi, treball individual i redacció de informe 91 3,64 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 16
Classes magistrals i seminaris 53 2,12 2, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16

Classes magistrals

Comentaris de textos en aula

Lectura de textos (en castellà i en anglès)

Treball d’anàlisi empírica de les desigualtats socials segons les relacions de classe social

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball individual (Ac Cont) 40% 0 0 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16
Participació a clsse(Av Cont) 20% 0 0 2, 5, 7, 11, 13, 14, 15, 16
Prova individual 2 (Ac Cont) 20% 1 0,04 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16
Prova individual 1(Ac Cont) 20% 1 0,04 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16

L’alumnat haurà de lliurar les següents evidències:


  • Avaluació continuada
  • Treball individual. Realització d’un treball durant el curs.
  • El pes del treball és del 40% (fa mitjana amb les proves escrites a partir del 4).
  • Activitat individual.
  • Elaboració d’un treball individual, lliurat al campus virtual. A principis de curs el professorat lliurarà un document específic on detallem l’elaboració del treball i les condicions específiques i límits en que es poden usar les IAs. En tot cas, l’ús de les IAs en l’elaboració del treball queda limitat a les següents condicions:
  • Si els textos generats us serveixen per a estudiar, comprendre millor alguns aspectes de la matèria, generar materials d’estudi i té una funció de recolzament en el vostre aprenentatge però no queda incorporat directament i literalment en el treball, forma part del vostre àmbit de decisió, autonomia i responsabilitat.
  • La responsabilitat del text generat és vostra i per tant si hi ha errades o imprecisions afectarà a la nota del treball, en tant no serà un argument atribuir l’error a les IAs. En última instància sou vosaltres que acabeu assumint per bones les respostes de la IAs.
  • Si incorporeu algun text generat per IA a l’informe caldrà indicar l’ús de la IA, quina en concret, quan s’ha generat el text, (especificar en annex el prompt emprat per a generar cada text citat), posar entre cometes el text literal que heu fet servir de la IA i separat del cos del text propi. Tot el text que no estigui entre cometes vol dir que és un text que heu creat directament vosaltres, i per tant, si fos generat per IA i no el citéssiu equival a fer un ús deshonest i no permès de les IAs. En aquests casos afectarà a la nota final del treball amb penalitzacions fins al 100% de la nota segons la gravetat de l’ús deshonest que n’heu fet, al atribuir-vos l’autoria d’un text que no és vostre. En el cas que esteu fent una interpretació pròpia del text generat per les IAs, revisat, auditat i escrit amb les vostres paraules, podeu citar la font només indicant entre parèntesi la IA utilitzada, la data del prompt i el prompt que heu generat)
  • En tot cas, l’ús correctament citat d’origen IAs no pot ser la única font. L’ús literal de text prevenient de les IAs no pot superar el 2,5% del volum de paraules totals del text. En el cas que es superi aquest valor el treball tindria una penalització fins al 100% de la nota en funció del % en excés d’ús.
  • No podeu utilitzar IA per a generar les dades empíriques o la Història Familiar. En aquest cas considerem que feu un ús molt deshonest i fraudulent de les IAs i per tant serà motiu per qualificar el treball amb un 0.
  • Recordeu, és obligatori auditar el materials generats per les IAs que incorporeu en el treball (annexant la documentació necessària per a demostrar l’auditoria feta al material generat per les IAs).
  • Caldrà obligatòriament declarar en el treball l’ús o no de les IAs, i detallar-ne l’ús concret que s’ha fet, adjuntant en annex tots el documents generats amb les IAs. En el document on detallem l’elaboració del treball hi figuraran les instruccions específiques de com elaborar la declaració d’ús de les IAs i com heu dut a terme l’auditoria de la validesa dels outputs generats per les IAs. L’absència d’aquesta declaració implica que el treball serà avaluat amb un 0.
  • La falsificació de la declaració d’ús de les IAs o una declaració deshonesta implica que el treball serà avaluat amb un 0, alhora podrà ser un material probatori de conducta deshonesta en el cas es constatés que l’estudiant tingués un comportament reiterat en l’ús fraudulent de les IAs i fos constitutiu d’obertura d’expedient disciplinari.
  • El professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa, per tal de comprovar l’originalitat del treball, l’efectiva adquisició de coneixements i competències i per tant la validesa del treball realitzat per l’estudiantat i determinar la qualificació final de la prova.


  • Proves escrites individuals. Realització de 2 exàmens durant el curs.
  • El pes de cada examen en l’avaluació continua és del 20% (fa mitjana amb els treballs a partir del 4).
  • Activitat individual.
  • Durant els exàmens no es poden utilitzar cap material d’estudi, cap aparell electrònic ni cap mena d’IA o altres softwares. En cas de detectar-ne l’ús durant l’examen implica automàticament que serà qualificat amb un 0. Un cop fet l’examen, en cas que durant la correcció el professorat tingui la sospita de que l’examen hagi pogut ser contestat de forma deshonesta (còpia, plagi, ús de materials d’estudi, aparells electrònics, IAs o altres softwares durant l’examen,...), el professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa, per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i per tant la validesa de l’examen realitzat per l’estudiantat i determinar la qualificació final de la prova.


  • Participació presencial. Durant el curs (20%)
  • El pes de la participació és del 20%.
  • Activitat individual o en grup.
  • Per cada activitat que es realitzarà en aula el professorat indicarà si és permès l’ús de les IAs i sota quines condicions i límits.


  • Avaluació única
  • Treball individual. Realització d’un treball durant el curs.
  • El pes del treball és del 40% (fa mitjana amb les proves escrites a partir del 4).
  • Activitat individual.
  • Elaboració d’un treball individual, lliurat al campus virtual. A principis de curs el professorat lliurarà un document específic on detallem l’elaboració del treball i les condicions detallades i límits en que es poden usar les IAs. En tot cas, l’ús de les IAs en l’elaboració del treball queda limitat a les mateixes condicions especificades pel Treball individual de l’Avaluació continuada.
  • Proves escrites individuals. Realització de 2 exàmens.
  • El pes de cada examen en l’avaluació única és del 30% (fa mitjana amb els treballs a partir del 4).
  • Activitat individual.
  • Durant els exàmens no es poden utilitzar cap material d’estudi, cap aparell electrònic ni cap mena d’IA o altres softwares. En cas de detectar-ne l’ús durant l’examen implica automàticament que serà qualificat amb un 0. Un cop fet l’examen, en cas que durant la correcció el professorat tingui la sospita de que l’examen hagi pogut ser contestat de forma deshonesta (còpia, plagi, ús de materials d’estudi, aparells electrònics, IAs o altres softwares durant l’examen,...), el professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa, per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i per tant la validesa de l’examen realitzat per l’estudiantat i determinar la qualificació final de la prova.



  1. Delimitació de les activitats de compensació:

L’alumnat podrà recuperar durant el període de compensació el/s exàmens individuals. Per fer-ho caldrà haver lliurat el treball individual.


  • El treball individual no es recupera.
  • La participació no es recupera.


Instruccions sobre la ponderació de les evidències de l'avaluació de l'assignatura i l'avaluació compensatòria:


  • La mitjana de la nota dels dos exàmens escrits ha de ser igual o superior a 4 per poder fer mitjana amb la resta d'evidències.
  • La nota del treball individual ha de ser igual o superior a 4 per poder fer mitjana amb la resta d'evidències.
  • Es pot fer compensatòria de qualsevol dels exàmens amb una nota inferior a 5.
  • No es pot fer la compensatòria d’un examen amb una nota superior a 5.


Definició de No presentat: No presentar-se al/als exàmens escrits o no lliurar el treball individual.


Usos d’IA: La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats. El professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa, per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i per tant la validesa de les proves d’avaluació realitzades per l’estudiantat.


Pel que fa a l'avaluació d’alumnat repetidor, d’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.



Bibliografia

Bibliografia obligatòria

 

En començar el curs es lliurarà la llista de lectures obligatòries accessibles on line.

 

 1.     Bibliografia bàsica

Addams, Jane (1910). “Los problemas de la pobreza”. A: Veinte años de Hull House (pp. 237-249). Murcia: Universidad de Murcia, 2014.
Bhattacharya, Tithi (2017). “Introducció: Ressituant la teoria de la reproducció social”. A: Teoria de la reproducció social. (pp. 15-40). Manresa: Tigre de Paper
Bourdieu, Pierre. (2001). “Las formas del capital. Capital económico, capital cultural y capital social”. A: Poder, derecho y clases sociales (pp. 131-164). Bilbao: Desclée de Brouwer.
Crompton, Rosemary (1994). “La explicación de la desigualdad”. A: Clase y estratificación. Una introducción a los debates actuales (pp. 17-40). Madrid: Tecnos. Colección de Ciencias Sociales.
Davis, Ángela (1981). “El trabajo doméstico toca a su fin: una perspectiva de clase”. A: Mujeres, raza y clase (pp. 221-239). Madrid: Ediciones Akal. 2019. / Davis, Angela (1981). “A les darreries del treball domèstic: perspectiva de la classe treballadora”. A. Dones, raça i classe (pp.237-258). Manresa: Tigre de paper. 2022.
Davis, Kingsley, i Moore, Wilbert E. (1945). “El continuo debate sobre la igualdad. Algunos principios de estratificación”. A: Reinhard Bendix & Seymour M. Lipset, Clases, estatus y poder (pp. 152-169). Madrid: Fundación Foesa, 1972.
·      Engels, Friederich (1845). “Dedicatoria; Prólogo”; “Los resultados”. A: La situación de la classe obrera en Inglaterra. (pp. 2-9; 155-202). Marxist Intenet Archive. 2019.
Fanon, Franz (1961). “Desventures de la consciència nacional”. A: Els condemnats de la terra. (pp. 107-147). Manresa: Tigre de paper. 2020.
Federici, Silvia (2018). “El capital y el género”. A: El patriarcado del salario (pp. 43-63). Buenos Aires: Tinta Limón. / Federici, Silvia (2018). “El capital i gènere”. A: El patriarcat del salari (pp. 37-57). Manresa: Tigre de paper.
Feito Alonso, Rafael (1995). “Introduccion al concepto de Estrtuctura Social” A: Estructura social contemporanea(pp. 1-29). Madrid: Siglo XXI.
Fraser, Nancy (2016). Las contradicciones del capital y los cuidades. New Left Review, 100, 110-132. / Fraser, Nancy (2018). “Crisi de cures? Sobre les contradiccions socioreproductives del capitalisme contemporani. A: Teoria de la reproducció social. (pp. 41-64). Manresa: Tigre de Paper.
Goldman, Emma (1936). “Situación social de la mujer”. A: La mujer mas peligrosa del mundo (pp. 79-81). Recuperat de https://anarquismoenpdf.tumblr.com: La congregación (Anarquismo en PDF), 2017.
Goldthorpe, John H. (2012). De vuelta a la clase y el estatus: por qué debe reivindicarse una perspectiva sociológica de la desigualdad social . REIS, 137, 43-58.
Gómez Rojas, Gabriela V. (2008). Las mujeres en los estudios de estratificación social: una mirada desde la encuesta permantente de hogares. Papeles de Población, 14 (57), 153-167.
Gramsci, Antonio (1926/1931). “Algunos temas de la cuestión meridional”; “Algunos aspectos teóricos y prácticos del economicismo” i “Análisis de las situaciones. Correlaciones de fuerzas”. A: Antología. Selcción, traducción y notas de Manuel Sacristán. (pp. 175-182; 358-376). Madrid: Akal. 2018. 
Izquierdo, María Jesús. (1998). “Trabajo y estructura social”. A: Aguantando el tipo. La lcucha contra la discriminación salarial (pp. 23-61). Barcelona: Diputación de Barcelona.
Luxemburgo, Rosa. (1906). “Capítulo IV”. A: Huelga de masas, partido y sindicato (pp.. 52-63). Madrid: Fundación Federico Engels, 2003. / Luxemburg, Rosa (1906). “Capítol IV”. Vaga de masses, partit i sindicats. Editorial Internacional Sedov, Germinal. Marxists Internet Archive. 1974.
Marx, Karl (1867). “Capítulo 12: La división del trabajo”. A: El capital, 2013. / Marx, Karl (1867). “Capítol 12. La divisió del treball”. El capital. Crítica de l’economía política. Llibre 1. Volum 1. (pp. 389-423). Manresa: Tigre de Paper. 2018.
Marx, Karl (1867). “Capítulo 24. La llamada acumulación originaria”. A: El capital, 2013. / Marx, Karl (1867). “Capítol 24. L’anomenada acumuñació originària”. El capital. Crítica de l’economía política. Llibre 1. Volum 2. (pp. 391-443). Manresa: Tigre de Paper. 2018.
Marx, Karl. (1898). Salario, precio y ganancia. Madrid: Ricardo Aguilera, 1997.
Parkin, Frank (1978). Orden político y desigualdades de clase (pag. 26-43). Madrid: Debate. 
Seid, Gonzalo (2018). Clase, género y emancipación en Erik Wright y Pierre Bourdieu. Journal de Ciencias Sociales, 10, 66-86. 
Thompson, Edward P. (1963/1989). “Prefacio” y “Explotación” A: La formación de la clase obrera en Inglaterra(pp. XIII-XVIII; 197-222). Barcelona: Crítica. 
Weber, Max. (1922). “Clase, status y partido”. A: Economía y Sociedad (pp. 682-694). México: Fondo de Cultura Económica, 2002.
Wright, Erik O. (2010). Comprender la clase. Hacia un planteamiento analítico integrado. New Left Review, 98-112.

 2.    Bibliografia complementària

Althusser, Louis (1970). “Ideología y aparatos ideológicos de Estado”. A: Posiciones. Barcelona: Anagrama. 1977.
Álvarez, Antonio (1996). El constructivisme estructuralista: la teoria de las clases sociales de Pierre Bourdieu. REIS, 75, 145-172.
Berger, Peter i Luckmann, Thomas (1967). “La sociedad como realidad subjetiva”. A: La construcción social de la realidad (pp. 162-202). Madrid: Amorrortu. 2019.
Blanco, Ana Isabel (2000). “La estratificación social”. A: Hernández, Alfredo (coord). Manual de sociología. (pp. 70-92). Caja Duero: Universidad de Valladolid.
Bourdieu, Pierre (2000). La dominación masculina. Barcelona: Anagrama. 1999.
Butler, Judith (1997). “Nota de traducción” y “Introducción”. Mecanismos psíquicos del poder. Teorías sobre la sujeción (pàg. 7-41). Madrid: Cátedra. 2001.
Cainzos, Miguel (1989). “Clase, acción y estructura: de E. P. Thompson al posmarxismo”. Zona abierta, 50, 1-69.
Cainzos, Miguel (1990). “Explotación, dominación y estructura de clase (Notas críticas sobre Erik Olin Wright y el análisis de clase)”. Política y sociedad, 5, 89-105.
Cambiasso, Mariela (2011). “La teoría de la estructuración de Anthony Giddens: un ensayo crítico”. VI Jornadas de Jóvenes Investigadores. Instituto de Investigaciones Gino Germani, Universidad de Buenos Aires. 
Campillo, Antonio (2001). “Cuatro tesis para una teoría de la historia”. A: El gran experimento. Ensayos sobre la sociedad global. Madrid: Catarata. (pp. 43-73)
Campillo, Inés (2021). Género, clase y emancipación: una lectura feminista de Erik Olin Wright. Revista Española de Seociología, 30(2): a41.
Capdeville, Julieta (2011). El concepto de habitus: “con Bourdieu y contra Bourdieu”. Anduli, 10, 31-45.
Castells, Manel (1995). “Introducción; Capítulo 1”. A: La Ciudad informacional: tecnologias de la infomración, reestructuración econòmica y el proceso urbano-regional. Madrid: Alianza. (pàg. 20-66)
Crompton, Rosemary (1994). “El análisis de clase: la herencia clasica y su desarrollo. A: Clase y estratificación. Una introducción a los debates actuales (pp. 41-72). Madrid: Tecnos. Colección de Ciencias Sociales.Duek, Celia i Inda, Graciela (2006). La teoría de la estratificación social de Weber; un análisis crítico. Revista austral de ciencias sociales, 11, 5-24.
Federici, Silvia (2004). Caliban y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria.  Madrid: Traficantes de sueños. 2010.
Feito Alonso, Rafael (1995). Mujeres y analisis de clases. REIS, 69, 149-171.
Foucault, Michel (1976). “Del poder de sobranía al poder sobre la vida”. A: Genealogía del racismo (pp.. 247-273). Madrid: La Piqueta. 1992.
Giddens, Anthony. (1995). Estructura, sistema, reproducción social. A: Anthony Giddens, La constitución de la sociedad. Bases para la teoría de la estructuración (pàgs. 193-235). Buenos Aires: Amorrortu.
Ho Chi Minh (1924). “Informe sobre las cuestiones nacionales y coloniales en el V congreso de la Internacional Comunista”. A: Bello, Walden (Ed.). ¡Abajo el colonialismo! (pp. 89-102). Madrid: Akal. 2011. 
Izquierdo, Ma Jesús (1998). El malestar en la desigualdad. Madrid: Cátedra – Universitat de València – Instituto de la mujer. Feminismos, 48.
Karen Ho (2009). Liquidated. An etnography of Wall Street. Duke University Press.
Lacalle, Jose Daniel (2019). “La clase obrera en España 2019”. Ponencia leída en la Escuela del PCE de Madrid, el 19 de julio de 2019.
Lenin, Vladimir (1918). L'estat i la revolució. Editorial Internacional Sedov, Germinal. Marxists Internet Archive. 2001.
Luxemburg, Rosa (1899). “1. El método oportunista”; “5. Consecuencias prácticas y carácter general del revisionismo”. A: Reforma o revolución. Buenos Aires: La Bisagra. 2014. / Luxemburg, Rosa (1899). Reforma social o revolució?. Editorial Internacional Sedov, Germinal. Marxists Internet Archive. 1977.
Marglin, Stephen A. (1977). “Orígenes y funciones de la parcelación de tareas ¿Para qué sirven los patronos?” A: André Gorz, Crítica de la división del trabajo (pp. 45-96). Barcelona: Laia.
Miliband, Robert. (1987). “Análisi de clase”. A: Giddens, A.; Turner, J.; et al. La teoría social hoy (pp. 418-444).Madrid: Alianza. 1990.
Ovares, Carolina (2018). La sociología de Georg Simmel y el ‘capital social’: la confianza como fuerza socializadora. Revista reflexiones, 97 (2), 23-34.
Przeworski, Adam (1985/1988). Democracia y mercado (pp. 60-85). Cambridge: Cambridge University Press. 
Quijano, Aníbal (2000). “Colonialidad del poder, etnocentrismo y América Latina”. A: Edgardo Lander, La colonialidad del saber: eurocentrismo y ciencias sociales. Perspectivas Latinoamericanas. Buenos Aires: CLACSO.
Regidor, Enrique (2001). La clasificación de clase social de Goldthorpe: marco de referencia para la propuesta de medición de la clase social del grupo de trabajo de la Sociedad espanyola de epidemiologia. Revista Española de Salud Pública, 75(1), 13-22.
Rodó-Zárate, Maria (2021). “Metàfores, conceptes i aproximacions sobre la interseccionalitat”. A: Inteseccionalitat(pp. 27-51). Manresa: Tigre de Paper.
Sautu, Ruth (2011) “¿Qué son las clases sociales?”. A: El análisis de las clases sociales: teorías y metodologías. (pp. 41-61).Buenos Aires: Editorial Luxemburg. 
Simmel, Georg (1997). “El dinero en la cultura moderna”. A: Frisby, D. i Featherstone, M. (eds): Simmel on culture(pp.243-255). Londres: Sage. 
Thompson, Edward P. (1978/1984). «La sociedad inglesa del siglo XVIII: ¿Lucha de clases sin clases?». A: Tradición, revuelta y conciencia de clase. Barcelona: Crítica. P. 13-61.
Trotsky, Lev (1906). Resultats i perspectives. Les forces motrius de la revolució. París: Ruedo Ibérico. MarxistsInternet Archive. 1971.
Tumin, Melvin (1953). Algunos principios de estratificación. Un análisis crítico. A: Reinhard Bendix i Seymour M. Lipset, Clases, estatus y poder (pàgs. 152-169). Madrid: Fundación Foesa, 1972.
Veena Das (1990). Mirrors of violence: commities, riots and survivors in South Asia.
Williams, Eric (2011). Capitalismo y esclavitud. Madrid: Traficantes de sueños.
Wright; Erik O. (1985). “¿Qué hay de medio en la clase media?”. Zona abierta, 34-35, 105-149.
Zedong, Mao (1920). “Analisis de las clases de la sociedad china. A: Obras escogidas de Mao Tse-tung. Tomo 1. (pp. 9-18). Pekin: Ediciones en Lenguas Extranjeras. Marxists Internet Archive, 2001.
Zedong, Mao (1927). “Informe sobre una investigación del movimineto campesino en Junan”. A: Obras escogidas de Mao Tse-tung. Tomo 1. (pp. 19-59). Pekin: Ediciones en Lenguas Extranjeras. Marxists Internet Archive, 2001.

Programari

Cap específic

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 51 Català primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 51 Català primer quadrimestre tarda