
Antropologia social
Codi: 101136Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Sociologia | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Maria Julieta Olaso Ruiz
- Correu electrònic :
- mariajulieta.olaso@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
L'assignatura constitueix una introducció a l'Antropologia Social i Cultural com a disciplina dedicada a l'estudi comparatiu de la diversitat sociocultural humana. Al llarg del semestre es presenten i es desenvolupen els conceptes bàsics i els temes clau de l'Antropologia Social i Cultural. S'hi tractaran els àmbits temàtics clàssics, s'introduiran les perspectives antropològiques sobre la diferència i la desigualtat, així com alguns dels desenvolupaments més recents de la disciplina.
L'assignatura promou el desenvolupament d'una perspectiva antropològica orientada a comprendre la diversitat sociocultural des d'un enfocament comparatiu i no etnocèntric, afavorint el qüestionament dels propis pressupòsits culturals. Així mateix, s'introduirà l'alumnat en la metodologia etnogràfica, tot destacant l'observació participant, el treball de camp i la reflexivitat com a eines fonamentals per a la comprensió de la realitat social.
Mitjançant l'estudi de casos etnogràfics que il·lustren la diversitat cultural i posen de manifest els contrastos i les similituds amb el propi context sociocultural, així com amb el suport de materials de lectura i audiovisuals, l'alumnat adquirirà una comprensió bàsica de la metodologia antropològica i de les principals tècniques etnogràfiques. L'assignatura promourà, a més, una aproximació crítica als processos de construcció de les diferències i les desigualtats socials, contribuint així a complementar la seva formació sociològica.
Objectius per al desenvolupament sostenible (ODS)
Davant dels reptes que afronten les diferents societats, l'any 2015 les Nacions Unides (ONU) van definir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que es despleguen en 169 fites. Els ODS aborden qüestions que afecten diversos àmbits, des de l'erradicació de la pobresa fins a la preservació de la vida marina. Aquests són els objectius que cal assolir de cara a l'any 2030 i que interpel·len tota la societat.
Els ODS inclosos en aquesta assignatura són els següents:
ODS 1: Fi de la pobresa
ODS 5: Igualtat de gènere
ODS 10: Reducció de les desigualtats ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles
ODS 12: Consum i producció responsables
ODS 16: Institucions sòlides de Pau i Justícia
Resultats d'aprenentatge
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Definir els conceptes sociològics que interpreten els fenòmens culturals.
- Explicar les interpretacions socials de la cultura d'acord amb aquests enfocaments.
- Relacionar els debats entorn d'aquests enfocaments, referits a la cultura, amb el context històric en el qual han sorgit.
- Distingir els fenòmens culturals subjacents a unes polítiques o a uns conflictes determinats.
Continguts
Tema 1. L'antropologia sociali cultural: objectes, mètodes i perspectives
Subtítol: Què estudia l'antropologia? Què significa aprendre a mirar antropològicament? Com es diferencia de la sociologia? Preguntes clau:
- Quines són les branquesprincipals de l'antropologia?
- Què vol dir "mirada antropològica"?
- Com s'ha construït el treball de camp com a eina central?
Tema 2. Classificacions sociopolítiques i construcció de l'alteritat: entre la diferència i la jerarquia Subtítol: Com es construeixen "els altres"? Quins efectes tenen les categories socials?
Preguntes clau:
- Com es construeixen categories socials com la raça, l'ètnia, el gènere o la cultura
- Què significa la "construcció de l'alteritat"?
- Com es construeixen els prejudicis i els estereotips?
- Com s'ha naturalitzat la desigualtat al llargde la història?
Tema 3. Parentiu i organització social:vincles, descendència i aliances
Subtítol: Famílies, clans i llaços socials: què és natural i què és cultural? Preguntes clau:
- Quines formes de parentiu existeixen en diferents societats?
- Com es construeixen les relacions de família i aliança?
- Com es vinculen el parentiu amb el poder ila reproducció social?
- Com estan canviant avui les formes de parentiu i de família?
Tema 4. Economia i formes de subsistència: intercanvi, producció i reciprocitat
Subtítol: Com s'organitza la vida material? Què és una economia "humana"? Preguntes clau:
- Quines formes d'intercanvi trobem més enllà del mercat?
- Com s'articula la reciprocitat en societats tradicionals i contemporànies?
- Quina visió ofereix l'antropologia de la pobresa o el valor?
Tema 5. Organització política i poder: autoritat, control i resistència
Subtítol: Qui mana, com i per què? L'anàlisi del poder des de l'antropologia Preguntes clau:
- Quines formes de govern i autoritatexisteixen?
- Com es legitima el poder en diferents contextosculturals?
- Com s'expressen les formes de resistència i canvi?
Tema 6. Religió, rituals i sistemesde creences: significats i pràctiques culturals
Subtítol: Per què els rituals importen? El sentit social de la religió Preguntes clau:
- Com entén l'antropologia la religió i els rituals?
- Quina funció tenen els mites, símbols i pràctiques espirituals?
- Com s'articula la religiositat amb la identitat col·lectiva?
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes magistrals amb suport TIC | 30 | 1,2 | |
| Discussió de textos escrits i audiovisuals | 25 | 1 | |
| Lectura i ressenya de textos i treballs grupals | 60 | 2,4 | |
| Exercicis i discusions a classe. Treball grupal. | 35 | 1,4 |
Partint de la idea que, en el procés d'ensenyament-aprenentatge, el protagonisme correspon a l'alumnat, aquesta assignatura promou un paper actiu i participatiu en la construcció del coneixement. La metodologia combinarà l'exposició de continguts teòrics amb activitats orientades al desenvolupament d'una perspectiva antropològica mitjançant l'anàlisi de casos etnogràfics, lectures especialitzades, materials audiovisuals i exercicis de reflexió i discussió a l'aula. Així mateix, es fomentarà l'aplicació dels conceptes antropològics a l'anàlisi de fenòmens socials contemporanis, afavorint una comprensió crítica de la diversitat sociocultural.
La metodologia inclou:
- Classes magistrals amb suport de les TIC.
- Lectura i discussió de capítols de llibre i articles científics relacionats amb cadascun dels temes del programa (especificats al Campus Virtual).
- Visionat, anàlisi i discussió de materials audiovisuals a l'aula (documentals, reportatges etnogràfics, obres de ficció i altres recursos audiovisuals), especificats al Campus Virtual.
- Breus exercicis de reflexió individual i grupal orientats al desenvolupament d'una perspectiva antropològica sobre fenòmens socials contemporanis.
- Anàlisi i discussió d'entrevistes, documentals i altres materials audiovisuals relacionats amb la recerca antropològica.
- Projecte grupal. L'alumnat treballarà en grups cooperatius per analitzar un problema o fenomen social relacionat amb els continguts de l'assignatura, integrant els conceptes, les lectures i els casos etnogràfics treballats durant el curs. El projecte culminarà amb una presentació oral a l'aula.
-
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Treball grupal d'anàlisi de lectures i casos etnogràfic | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Examen escrit | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Assaig analític | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà de manera processual mitjançant diverses proves:
- Treball grupal d’anàlisi de lectures i casos etnogràfics: 25%
- Assaig analític a partir de la lectura d’una monografia: 25%
- Examen escrit sobre els continguts de la matèria explicats a l’aula: 50%
La nota final serà la mitjana ponderada de les qualificacions obtingudes en els diferents apartats anteriorment detallats.
Aquell alumnat que no assoleixi una qualificació de 5 es considerarà suspès i podrà optar a la recuperació sempre que hagi estat prèviament avaluat en activitats que representin un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l’assignatura. La recuperació consistirà en una prova final de síntesi.
En el moment de la realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat el 60% de les activitats avaluables.
El professorat té dret a exigir haver obtingut la qualificació mínima (que en cap cas excedirà de 3,5/10) per poder presentar-se a la reavaluació.
Avaluació única
- L’alumnat és responsable de fer tots els tràmits necessaris per acollir-se a aquesta modalitat dins dels terminis establerts per la UAB.
- Les tres proves s’hauran de lliurar el mateix dia, en la data que indiqui el professorat.
- Les tres proves són: examen (50%), treball individual de síntesi (25%) i assaig analític individual (25%).
- En cap cas el nivell d’exigència serà inferior al de l’avaluació continuada.
En cas que l’estudiant cometi qualsevol tipus d’irregularitat que pugui comportar una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, aquest serà qualificat amb un 0, independentment del procés disciplinari que se’n pugui derivar. En cas que es verifiquin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final serà 0.
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o d’informació, correcció de textos o traduccions.
L’estudiant ha de (i) identificar les parts generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat. La manca de transparència en l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i comportarà la qualificació de 0, sense possibilitat de recuperació, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
AADD. (1993). Diccionari d'antropologia. TERMCAT.
Augé, M., y Colleyn, J.-P. (2005). Qué es la antropología. Paidós.
Bonte, P., e Izard, M. (1996). Diccionario de etnología y antropología (Original publicado en 1991). Akal.
Bourgois, P. (2003). En busca de respeto. Vendiendo crack en Harlem. Siglo XXI Editores.
Comas d'Argemir, D. (1998). Antropología económica. Ariel.
Comellas, P., y Junyent, M. C. (2021). Els colors de la neu. Les llengües, les persones i el món. Eumo.
Díaz Cruz, R. (1998). Archipiélago de rituales. Anthropos.
Duch, L. (s.f.). Antropologia de la vida quotidiana (Varios volúmenes). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Estruch, J. (2015). Entendre les religions. Una perspectiva sociològica. Mediterrània.
Frigolé, J., et al. (1995). Antropologia social. Proa.
González Echevarría, A., San Román Espinosa, T., y Valdés, R. (2000). Tres escritos introductorios al estudio del parentesco. Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions.
Hammersley, M., y Atkinson, P. (1994). Etnografía (Original publicado en 1983). Paidós.
Harris, M. (1998). Introducción a la antropología general. Alianza.
Harris, M. (1999). El desarrollo de la teoría antropológica: historia de las teorías de la cultura. Siglo XXI.
Ingold, T. (2017). Anthropology and/as education: Anthropology, art, architecture and design. Routledge.
Junyent Figueras, M. C., y Comellas Casanova, P. (2019). Antropología lingüística. Síntesis.
Kottak, C. P. (2005). Introducción a la antropología cultural (Original publicado en 2002). McGraw-Hill.
Laburthe-Tolra, P., y Warnier, J.-P. (1998). Etnología y antropología (Original publicado en 1993). Akal.
Lévi-Strauss, C. (1985). El pensament salvatge (Original publicado en 1962). Edicions 62.
Lévi-Strauss, C. (2005). Tristos Tròpics (Original publicado en 1955). Anagrama.
Lewellen, T. C. (1994). Antropología política (Original publicado en 1983). Edicions Bellaterra.
Lisón Tolosana, C. (Ed.). (2007). Introducción a la Antropología Social y Cultural. Teoría, método y práctica. Akal.
Llobera, J. R. (1975). La antropología como ciencia. Anagrama.
Llobera, J. R. (1999). Manual d'antropologia social. Ediuoc.
Mair, L. (1998). Introducción a la antropología social (Original publicado en 1965). Alianza.
Narotzky, S. (2004). Antropología económica. Nuevas tendencias. Melusina.
Prat i Carós, J. (1984). La mitologia i la seva interpretació. Llar del Llibre.
Prat, J. (Coord.). (2004). I... això és la meva vida. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Prats, L. (1997). Antropologia y patrimoni. Ariel.
Rodó-Zárate, M. (2021). Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions. Tigre de Paper.
Salazar, Carles. (2009). Antropologia de les creences. Religió, simbolisme, irracionalitat. Fragmenta.
Thiong'o, N. w. (2007). Descolonitzar la ment. Raig Verd.
Programari
No es requereix programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |