Guia en format PDF
Logo

Gestió de projectes d'intervenció social I

Codi: 101124
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Sociologia OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
José Oscar Rebollo Izquierdo
Correu electrònic :
oscar.rebollo@uab.cat

Equip docent

José Oscar Rebollo Izquierdo
Daniel Tarrago Sanfeliu

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Cap

Objectius

L’assignatura Gestió de Projectes I es situa en el segon quadrimestre del segon curs com a resposta a la necessitat d’introduir la dimensió professionalitzadora dins del grau de Sociologia. Conjuntament amb Gestió de Projectes II, respon a l’objectiu d’oferir a l’alumnat els coneixements i competències necessàries per l’exercici professional de la sociologia dins del món de la intervenció social, la gestió de projectes i de polítiques públiques. Es parteix del fet que bona part dels estudiants de sociologia treballen, o poden treballar en diversos àmbits de l’administració pública i el tercer sector d’acció social, dissenyant, gestionant, implementant i avaluant projectes d’intervenció social. A partir d’aquesta constatació, l’assignatura Gestió de Projectes I respon a un triple objectiu: (1) conèixer els actors, les principals problemàtiques, i els contextos socials i institucionals on es desenvolupen els projectes d’intervenció social, (2) incorporar una visió estratègica de la gestió de projectes socials basada en la perspectiva relacional (participativa i comunitària), i (3) aprofundir en certs aspectes teòrics i metodològics a partir de la metodologia de casos.

Resultats d'aprenentatge

  1. Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  2. Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
  3. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  4. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  5. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  6. Distingir les desigualtats subjacents a unes polítiques o a uns conflictes determinats.
  7. Demostrar fins a quin punt la seva influència és important per al disseny o l'avaluació d'un projecte d'intervenció social.
  8. Relacionar els conceptes, els mètodes i les tècniques utilitzats per analitzar la cultura amb els debats teòrics i metodològics generals.
  9. Relacionar aquests conceptes, mètodes i tècniques amb els debats teòrics i metodològics generals.

Continguts


Mòdul 1. MARC INSTITUCIONAL I TEMÀTIC DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL: presentació del marc institucional de la intervenció social, particularment dels principals actors que intervenen, dels diferents tipus de projectes socials que desenvolupen, i de les temàtiques que volen abordar


1. Els actors institucionals, associatius i empresarials que impulsen o intervenen en la gestió de projectes: Administracions públiques (especialment àmbit local), Tercer sector i món associatiu; Empreses i consultoria


2. Les temàtiques actuals i reptes socials que demanen intervenció i innovació: Habitatge; Soledats no volgudes; Regeneració urbana i política de barris; Inclusió – cohesió social; altres...


3. Els projectes i estratègies que s’estan posant en pràctica per abordar-los. Oportunitats i límits d’aquestes estratègies i projectes. Els paradigmes d’intervenció tecnocràtic i relacional. Noves perspectives d’intervenció: innovació, interseccionalitat, participació.



Mòdul 2. MARCS CONCEPTUALS, ESTRATÈGICS I ORGANITZATIUS DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL: presentació dels marcs conceptuals i estratègics de la intervenció social i la gestió de projectes, de les condicions organitzatives necessàries per posar-los en pràctica, i de les competències professionals.


1. Construint la nostra posició professional: Convivències i connivències entre tècnica y polític. Ètica i ideologia de la intervenció social. Les bases politico-metodològiques d’un projecte.


2. Què és un problema social o públic i com es defineix.


3. Què és un projecte d’intervenció social i com es construeix: Intencionalitat, marcs conceptuals i teories del canvi.


4. La implementació de projectes socials. Contextos organitzatius i condicionants socials de la intervenció.


5. Habilitats per a la resolució de problemes públics. Treballar en equips, treballar en organitzacions, treballar amb organitzacions.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes magistrals: Sessions expositives dels continguts del temari. Es realitza amb tot el grup classe, a través de la potenciació de la participació activa dels estudiants. 38 1,52
Treball en equip: Cerca d'informació, anàlisi de la informació, redacció de les activitats que s’han de lliurar per escrit. Preparació de l’exposició en grup 29 1,16
Pràctiques a l'aula: Espais de treball amb grup dins l’aula per tal d’identificar, aplicar i exemplificar tot procés d’intervenció social en la gestió de polítiques públiques a partir d’activitats i exercicis que es resoldran a clase. 15 0,6
Lectura de textos: lectura comprensiva 29 1,16
Tutories grupals programades:Tutories a l’aula amb els equips de treball per tal de fer el seguiment de les pràctiques grupals 10 0,4
Preparació individual de la prova escrita: redacció d'esquemes, mapes conceptuals i resums. Estudi i comprensió dels coneixements transmesos a l'assignatura 9 0,36

Es tracta d’un assignatura de caràcter eminentment pràctic. La metodologia docent i les activitats formatives de l’assignatura pivoten al voltant de tres tipus d’estratègies: (1) experimentació: casos i pràctiques a l’aula, (2) conceptualització: exposicions i debats de contingut teòric i metodològic, i (3) treball autònom en grup i individual. Més enllà de les dinàmiques docents, aquesta proposta incorpora les següents...


Activitats avaluables:

  • Participació i treballs individuals (25%)
  • Prova parcial Mòdul 1: d’1 hora fet a la franja horària de classe (25%)
  • Entrega grupal a partir dels casos treballats a l’aula (35%)
  • Prova parcial Mòdul 2: d’1 hora fet a la franja horària de classe (15%)
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència a les pràctiques, lliuraments individuals i presentacions orals 25% 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Lliuraments grupals relatius a cada un dels temes que integren el programa 35% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Prova escrita individual per avaluar l'adquisició de conceptes i instruments bàsics de l'assignatura 40% 3 0,12 3, 5, 6, 7, 8, 9

Activitats avaluables:

  • Participació i treballs individuals (25%)
  • Prova parcial Mòdul 1: d’1 hora fet a la franja horària de classe (25%)
  • Entrega grupal a partir dels casos treballats a l’aula (35%)
  • Prova parcial Mòdul 2: d’1 hora fet a la franja horària de classe (15%)


Avaluació continuada:

Seguint el criteri de la Facultat de CCPP i Sociologia, en coherència amb l’estratègia docent, aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única

Condicions per ser superar l’assignatura:

  • Que al final del curs, cadascuna de les activitats d'avaluació superi la nota mínima de 5: s’obté la qualificació segons les puntuacions obtingudes i els criteris de ponderació.
  • Que al final del curs, encara que una de les activitats d'avaluació obtingui una puntuació <5, la puntuació final obtinguda, un cop aplicats els criteris de ponderació al conjunt de les activitats, sigui de Notable


Recuperació

Els treballs i les proves parcials seran recuperables mitjançant activitats, proves o exàmens individuals sobre el contingut de l’assignatura. A través de les recuperacions no es podrà obtenir una qualificació final superior a l’aprovat


No presentats

A l’acta d’avaluació tan sols tindran la qualificació de “no presentades” aquelles persones que no hagin fet més activitats d’avaluació que les corresponents al 50% del total de les activitats avaluables


Ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA):

L'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA), en qualsevol activitat o fase de l’assignatura, haurà de ser expressament autoritzat per l’equip docent. Quan, amb l’autorització expressa de l’equip docent, es faci servir IA, s’haurà d’explicar aquest ús en un apartat específic dels treballs.


Irregularitats en els actes d’avaluació

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut -no autoritzat- de la IA), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. L’acumulació d’irregularitats en més d’un acte d’avaluació suposarà un 0 en la qualificació final de l’assignatura. Es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.

El professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa, per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i per tant la validesa de les proves d’avaluació realitzades per l’estudiantat.


Bibliografia

La Bibliografia obligatoria i avaluable serà presentada a classe i els textos estaran disponibles al CV


Bibliografia complementària

Agència catalana de joventut (2011) Guia breu de tècniques i eines d’anàlisi per a les polítiques de joventut. Barcelona

Aguilar Idánez, M.J.; Ander-Egg (1966). Cómo elaborar un proyecto. Buenos Aires: Ed. Lumen/Humanitas.

Aguilar Idánez, M.J.; Ander-Egg (1994). Evaluación de servicios y programas sociales. Buenos Aires: Ed. Lumen.

Batchelor, S, Fischer, C, Beynon, P (2013). Learning about Theories of Change and Embedding Reflection. IDS practice paper In Brief.

Botella, J. (1992). ; “La galaxia local en el sistema político español”. Revista de Estudios Políticos, 76:145-160.

Brugué, J.; Gomà, R. (1998); Gobiernos locales y políticas públicas: bienestar social, promoción económica y territorio. Barcelona: Ariel

Diputació de Barcelona (2012) Com comuniquem els plans de barris. Barcelona: Diputació de Barcelona

García Herrero, G-A.; Ramírez navarro, J.M. (1996). Diseño y evaluación de proyectos sociales. Zaragoza: Ed. Libros Certeza.

Hancock, A.-M. (2007). When Multiplication Doesn’t Equal Quick Addition: Examining Intersectionality as a Research Paradigm. Perspectives on Politics, 5(1), 63–79.

Martí, J. (2000). “La investigación acción participativa: estructura y fases. A: Villasante, T.R.; Montañes, M; Martí, J. La investigación social participativa. Construyendo ciudadanía. Vol I. Barcelona: El Viejo Topo.

Martí, J. (2004). “Els diagnòstics comunitaris: estratègies metodològiques”. A Quaderns d’Educació Contínua, 11: 18-47.

Meny, I & Thoening, J.C. (1992) Las políticas públicas. Barcelona: Ariel.

Mille Galán, J.M. (2004). Manual bàsic d’elaboració i avaluació de projectes. Barcelona: Participació ciutadana.

Mir, J. (2015) Ajuntament fácil. Barcelona: FMC https://www.fmc.cat/documents/20461/doc/AJUNTAMENT%20FACIL%202015.pdf

Nirenberg, O., Brawerman, J.; Ruiz, V. (2000).Evaluar para latransformación. Buenos Aires: Ed. Piados.

Palom Izquierdo, F.J.; Tort Raventós, Ll. (1991). Manegament en organitzacions al servei del progrés humà. Madrid: Ed. Espasa-Calpe.

Pérez Serrano, G. (1996). Elaboración de proyectos sociales. Madrid: Narcea S.A. de Ediciones.

Tayntor, C. (2010) Project Management Tools and Techniques for Success. Nova York: Taylor & Francis Group

Ubasart, G., Bonet, J. (2010) Guia de Govern Local. Barcelona: Icaria

Van Es, M, Guijt, I, Vogel, I (2015). Theory of Change. Thinking in practice. Hivos ToC Guidelines. The Hague:HIVOS.

Villafañe, J. (1999). La gestión profesional de la imagen corporativa. Madrid: Ed. Piràmide.

Enllaços:

Cercador d'Informació de Diaris Oficials: http://www.diba.cat/cido/NCIDO_2_3_1b.asp

Municat:http://www.gencat.cat/municat/

gestiodeprojectes.blogspot.com/




Programari

Cap

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 51 Català segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 51 Català segon quadrimestre tarda