Guia en format PDF
Logo

Teoria política

Codi: 101117
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Ciència Política i Gestió Pública OP 3
Ciència Política i Gestió Pública OP 4
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OP 3
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Ernesto M Pascual Bueno
Correu electrònic :
ernestomanuel.pascual@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

El nostre contracte

En inscriure’t en aquest curs, tu i jo hem acordat un contracte mutu.

Jo em comprometo a preparar les classes amb dedicació, a mostrar entusiasme per la matèria, a tractar cada estudiant amb justícia i respecte, i a escoltar les opinions expressades de manera raonada. Seré accessible dins dels canals establerts per a l’assignatura i intentaré, per tots els mitjans raonables, retornar els materials corregits en un termini màxim de dues setmanes, llevat de circumstàncies excepcionals degudament justificades.

Per la teva part, en matricular-te en aquesta assignatura, acceptes:

  1. Assistir regularment a totes les classes.
  2. Participar activament, formulant preguntes, intervenint en els debats i respectant el treball intel·lectual del grup.
  3. Llegir el material assignat abans de les sessions corresponents.
  4. Lliurar les tasques escrites puntualment i pels canals establerts.
  5. Respectar les normes de funcionament de l’aula, del Campus Virtual i del sistema d’avaluació.
  6. Contribuir a fer de la classe un espai de concentració, escolta, lectura crítica i treball compartit.

Com segurament hauràs sentit comentar a altres estudiants de la Facultat, aquesta és una assignatura dura i exigent. Ara bé, l’experiència acumulada al llarg dels anys mostra també dues dades importants: entre l’alumnat que assisteix regularment a classe, segueix el ritme de treball i es presenta a l’avaluació, la mitjana de superació de l’assignatura se situa al voltant del 70% dels estudiants presentats; i, en les enquestes docents, tant l’alumnat que aprova com el que no supera l’assignatura coincideix a valorar amb la màxima puntuació que ha après alguna cosa interessant per a la seva vida. L’exigència, per tant, no és una barrera arbitrària, sinó una invitació a treballar amb constància, lectura i participació.

Per garantir aquest compromís mutu, és indispensable que llegeixis la guia docent i la lliuris signada el primer dia de classe. El professor podrà reconèixer aquesta lectura prèvia dins de l’apartat d’assistència i participació.


Prerequisits formals

És recomanable haver cursat prèviament l’assignatura de Pensament Polític. També es pressuposa que l’estudiant disposa de coneixements generals de Ciència Política, Història de les Idees Polítiques, teoria de la democràcia, institucions polítiques i anàlisi de problemes polítics contemporanis.

L’assignatura exigeix capacitat per llegir textos acadèmics de certa complexitat conceptual, identificar arguments normatius, distingir entre descripció empírica i justificació política, reconstruir debats teòrics i aplicar conceptes abstractes a problemes polítics concrets.


Recomanacions

Es recomana a l’estudiant seguir de manera habitual l’actualitat política, social i cultural a través de diversos mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals, espanyols i internacionals. L’assignatura treballa amb problemes polítics contemporanis —autoritat, legitimitat, llibertat, democràcia, poder, igualtat, justícia social, feminisme, gènere, raça, llibertat d’expressió, multiculturalisme, pobresa global, drets humans, sobirania, fronteres, guerra, intervenció i medi ambient— que requereixen connectar la teoria política amb conflictes públics reals.

Per a un aprofitament òptim de l’assignatura, es recomana disposar de:

  1. Hàbit de lectura crítica i de preparació prèvia de les sessions.
  2. Capacitat per treballar textos acadèmics en anglès.
  3. Coneixements bàsics d’informàtica: processador de textos, presentacions, navegació per Internet i cerca documental.
  4. Maneig bàsic del Campus Virtual de la UAB.
  5. Capacitat per consultar bibliografia acadèmica, articles especialitzats, documents institucionals, informes públics i materials audiovisuals rellevants.
  6. Disposició a intervenir oralment amb arguments sòlids, no amb meres opinions improvisades.
  7. Temps suficient per llegir, pensar, escriure i preparar les discussions de classe.


Observacions

Durant les classes no es permet l’ús de dispositius electrònics, ni per comunicar-se ni per prendre apunts. Ordinadors, tauletes i telèfons mòbils hauran d’estar en mode silenci i dipositar-se, abans de l’inici de la sessió, en l’espai habilitat a aquest efecte. Es podran recollir en finalitzar la classe.

La classe es concep com una unitat de treball intel·lectual. Un cop iniciada la sessió, no es podrà entrar i sortir lliurement de l’aula. Si un estudiant abandona la classe durant la sessió, no podrà reincorporar-s’hi fins que finalitzi, llevat de causa justificada de força major, motiu mèdic, situació de discapacitat, necessitat degudament acreditada o indicació expressa del professor. Aquesta norma té com a finalitat respectar la concentració col·lectiva, l’energia que es crea a l’aula i evitar el descentrament que produeixen els moviments continus durant la classe.

L’alumnat haurà d’arribar a classe amb les necessitats físiques ateses abans de l’inici de la sessió. Si considera que pot necessitar aigua durant la classe, haurà de portar-la des del començament.

No es respondran preguntes individuals en acabar les classes. Les preguntes s’han de plantejar durant la sessió, quan puguin contribuir a l’aprenentatge conjunt, o bé al fòrum de dubtes creat a aquest efecte al Campus Virtual. Tampoc no es respondran per correu electrònic consultes generals sobre continguts, lectures, pràctiques, avaluació o funcionament ordinari de l’assignatura. El criteri és simple: si la resposta pot ser útil per al conjunt del grup, la pregunta s’ha de formular en un espai comú.

Totes les activitats orals i escrites es realitzaran en català o en espanyol. No s’admetran altres llengües llevat d’autorització expressa del professor.



Objectius

L’assignatura introdueix l’estudiant en l’estudi de la teoria política contemporània com a camp central de la Ciència Política. La teoria política no es limita a estudiar idees abstractes o autors clàssics: analitza els conceptes, valors, arguments i justificacions que permeten entendre i discutir els problemes fonamentals de les democràcies contemporànies.

El curs parteix d’una pregunta general: com podem argumentar racionalment sobre qüestions polítiques controvertides? A partir d’aquesta pregunta, l’assignatura examina problemes com l’autoritat política, la legitimitat, la llibertat, la democràcia, el poder, la igualtat, la justícia social, el feminisme, el gènere, la raça, la llibertat d’expressió, el multiculturalisme, la pobresa global, els drets humans, la sobirania, les fronteres, la guerra, la intervenció i el medi ambient.

La perspectiva de l’assignatura és normativa, analítica, crítica i aplicada. Normativa, perquè estudia què és just, legítim, lliure, democràtic o moralment exigible. Analítica, perquè treballa la precisió conceptual i la reconstrucció d’arguments. Crítica, perquè examina les pressuposicions de les institucions, les polítiques públiques i els discursos polítics. Aplicada, perquè connecta la teoria política amb problemes reals del món contemporani.

Els objectius del curs són:

  1. Introduir l’estudiant en els principals conceptes, arguments i problemes de la teoria política contemporània.
  2. Comprendre la diferència entre anàlisi empírica, argumentació normativa i justificació política.
  3. Desenvolupar la capacitat de reconstruir, comparar i criticar arguments polítics.
  4. Analitzar els conceptes d’autoritat, legitimitat, llibertat, democràcia, poder, igualtat i justícia.
  5. Examinar debats contemporanis sobre feminisme, gènere, raça, multiculturalisme i llibertat d’expressió.
  6. Estudiar problemes globals com la pobresa, els drets humans, la sobirania, les fronteres, la guerra i el medi ambient.
  7. Relacionar els debats teòrics amb conflictes polítics actuals.
  8. Millorar la capacitat de lectura crítica, argumentació oral, expressió escrita i discussió pública raonada.
  9. Aplicar eines de teoria política a casos empírics mitjançant lectures, debats, assaigs, exposicions i exercicis pràctics.


Resultats d'aprenentatge

  1. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  2. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  3. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  4. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  5. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  6. Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
  7. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  8. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  9. Treballar autònomament.
  10. Exposar els elements clau del pensament polític en l'antiguitat grecoromana: individu i comunitat des de Sòcrates a Aristòtil.
  11. Exposar l'impacte en el pensament polític de l'aparició del cristianisme.
  12. Descriure l'aparició de l'estat en el sentit modern i exposar les aportacions teòriques de Maquiavel, Bodin, Hobbes.
  13. Analitzar i valorar críticament l'aparició del liberalisme.
  14. Analitzar i valorar críticament les alternatives al liberalisme.
  15. Exposar els diferents corrents de la tradició socialista, en especial la ruptura de 1917 i l'aparició del comunisme.
  16. Analitzar i valorar críticament l'aparició dels feixismes d'entreguerres i la reconstrucció del pensament liberaldemocràtic després de la Segona Guerra Mundial.
  17. Exposar l'aportació de John Rawls i la justícia distributiva, i valorar-ne l'impacte en el debat en la teoria política contemporània.
  18. Avaluar la contribució de moviments com ara el feminisme, l'ecologisme o els diversos moviments identitaris.
  19. Descriure, comentar i valorar els nous plantejaments del pensament demoliberal, com ara el seu fonament individualista o la neutralitat dels dissenys institucionals.
  20. Argumentar sobre la contraposició comunitarisme-llibertarisme.
  21. Argumentar sobre el renaixement del republicanisme.
  22. Explicar la redefinició de la noció de ciutadania en el context de la globalització.
  23. Emprar les teories polítiques contemporànies i entendre el seu valor analític per a casos concrets de l'esfera interna i internacional
  24. Identificar i relacionar les principals teories polítiques contemporànies, interpretar textos polítics clàssics i actuals i ser capaç d'argumentar des de diferents posicions teòriques
  25. Emprar les teories polítiques contemporànies i entendre el seu valor analític per a casos concrets de l'esfera interna i internacional.

Continguts

Els continguts de l’assignatura corresponen als catorze temes principals del manual de referència del curs. L’assignatura treballa la teoria política contemporània a partir dels seus problemes centrals i combina l’estudi conceptual amb la discussió argumentada de casos i controvèrsies polítiques actuals.

Cada tema s’abordarà, sempre que el calendari ho permeti, mitjançant una sessió de caràcter magistral i una sessió de debat, exposició de l’alumnat o aplicació pràctica. Atès que el calendari efectiu del semestre no permet dedicar dues sessions completes a cadascun dels catorze temes, alguns debats es reorganitzen per afinitat conceptual. Així, es treballaran conjuntament llibertat i poder, llibertat d’expressió i multiculturalisme, pobresa global i drets humans. Aquesta reorganització no altera els continguts del programa, sinó que permet articular-los de manera més coherent i ajustada al temps disponible.

1. Autoritat i legitimitat

Aquest tema introdueix el problema del dret a governar i de les raons que poden justificar l’obediència política. S’estudiaran els conceptes d’autoritat i legitimitat, les teories procedimentals, les teories basades en la pertinença, les teories orientades als resultats i les crítiques anarquistes a l’autoritat política. El tema permet plantejar una de les preguntes fonamentals de la teoria política: quan, i per què, pot un poder polític reclamar obediència?

2. Llibertat

Aquest tema analitza les principals concepcions de la llibertat. Es treballaran les interpretacions rivals del concepte, la distinció entre llibertat negativa i llibertat positiva, la llibertat republicana, la relació entre llibertat i igualtat, i el valor polític de la llibertat negativa. L’objectiu és que l’estudiant comprengui que la llibertat no és un concepte unívoc, sinó un camp de disputa normativa i institucional.

3. Democràcia

Aquest tema examina les justificacions contemporànies de la democràcia i les seves crítiques. S’estudiarà l’epistocràcia com a alternativa a la democràcia, així com els enfocaments procedimentals, epistèmics, deliberatius i realistes. El tema permet discutir si la democràcia és valuosa perquè expressa igualtat política, perquè produeix millors decisions, perquè facilita la deliberació pública o perquè canalitza conflictes inevitables.

4. Poder

Aquest tema aborda el concepte de poder i les seves diferents modalitats. S’estudiaran les dimensions visibles i no visibles del poder, les formes alternatives d’entendre’l i la relació entre poder, llibertat i responsabilitat. El tema permet analitzar com el poder opera no només mitjançant decisions explícites, sinó també a través d’agendes, institucions, normes socials, discursos i estructures de dominació.

5. Igualtat i justícia social

Aquest tema introdueix els debats sobre igualtat, desigualtat i justícia social. S’estudiarà la història del concepte de justícia social, les crítiques polítiques a aquesta idea, la seva recuperació contemporània, la igualtat d’oportunitats, les relacions socials de desigualtat i l’enfocament de les capacitats. L’objectiu és comprendre quines desigualtats són políticament rellevants i quines obligacions de justícia poden derivar-se’n.

6. Feminisme i gènere

Aquest tema estudia el feminisme com a teoria política i com a crítica de les estructures de dominació de gènere. S’analitzaran la persistència del gènere, l’existència del patriarcat, la necessitat de canvi social, les teories del gènere, la distinció sexe/gènere, els debats sobre persones trans i no binàries, la relació entre feminisme, liberalisme i dret, la família, la violència sexual, la raça, el feminisme carcerari i la cultura. El tema permet entendre per què el personal també és polític.

7. Raça

Aquest tema aborda la raça com a construcció social, ideologia i problema de justícia política. S’estudiarà el constructivisme racial, la raça com a ideologia, la relació entre raça i liberalisme, l’integracionisme liberal, el pluralisme igualitari i el debat sobre les reparacions. L’objectiu és analitzar com les categories racials estructuren desigualtats, identitats, institucions i demandes de justícia.

8. Llibertat d’expressió

Aquest tema estudia les justificacions i límits de la llibertat d’expressió. S’analitzarà la tradició liberal sobre la llibertat d’expressió, els arguments basats en l’autonomia, la democràcia i la veritat, els conflictes entre llibertat d’expressió i altres valors, les posicions revisionistes que defensen restringir certs discursos per protegir la pròpia llibertat d’expressió, i els debats recents sobre per què el discurs té una rellevància política específica.

9. Multiculturalisme

Aquest tema examina els debats sobre pluralisme cultural, reconeixement i drets culturals. S’estudiarà la diferència entre multiculturalisme “feble” i “fort”, la relació entre liberalisme i drets culturals, les crítiques segons les quals els drets culturals poden oprimir els membres més vulnerables dels grups, la política del reconeixement, el diàleg intercultural i la possibilitat d’una cultura comuna. El tema permet discutir com poden conviure igualtat ciutadana i diversitat cultural.

10. Pobresa global

Aquest tema aborda les obligacions morals i polítiques davant la pobresa global. S’estudiarà el problema de la pobresa, la teoria política global, el deure d’ajuda, la incertesa sobre les obligacions individuals, els arguments contra l’existència d’un deure de justícia global, el deure de no danyar i les responsabilitats de les persones i societats afluents. L’objectiu és discutir si la pobresa extrema és només una tragèdia humanitària o també una injustícia política.

11. Drets humans

Aquest tema estudia els drets humans com a concepte filosòfic i com a pràctica institucional de la política global. S’analitzaran les característiques dels drets humans en la política internacional contemporània, les concepcions filosòfiques dels drets humans, les crítiques escèptiques, els problemes de viabilitat dels drets socioeconòmics, les objeccions sobre universalisme i imperialisme cultural, i la relació entre drets humans i desigualtats econòmiques.

12. Sobirania i fronteres

Aquest tema examina els conceptes de sobirania i frontera. S’estudiarà la sobirania en sentit conceptual, descriptiu i normatiu, la seva evolució històrica, els debats sobre més o menys sobirania, la sobirania popular i parlamentària, les fronteres en la pràctica política, i la distinció entre membres i no membres d’una comunitat política. El tema permet discutir qui decideix, sobre quin territori i amb quins criteris d’inclusió o exclusió.

13. Guerra i intervenció

Aquest tema introdueix els debats normatius sobre la guerra, la intervenció i l’ús legítim de la força. S’estudiarà la tradició de la guerra justa, les alternatives a aquesta tradició, els enfocaments col·lectivistes i individualistes, el jus ad bellum, el jus in bello, la igualtat moral dels combatents, la immunitat dels no combatents i el jus post bellum. L’objectiu és analitzar quan, si mai, la violència política pot estar moralment justificada.

14. Medi ambient

Aquest tema aborda la relació entre teoria política, medi ambient i responsabilitats envers el futur. S’estudiarà la relació entre humanitat i natura, l’impacte ambiental de les societats humanes, les precondicions ambientals de la vida política, el valor de la natura, la justícia ambiental, les responsabilitats envers les generacions futures, les polítiques de protecció ambiental i els problemes de democràcia i governança en la presa de decisions ambientals. El tema permet connectar teoria política, sostenibilitat i justícia intergeneracional.


Seqüenciació orientativa per sessions

La seqüenciació següent manté els catorze temes del manual, però adapta el ritme a les vint-i-cinc sessions efectives del semestre. La primera sessió combina la presentació de l’assignatura amb l’inici del primer tema. Les sessions de debat de llibertat i poder, llibertat d’expressió i multiculturalisme, i pobresa global i drets humans es plantegen de manera conjunta perquè els problemes conceptuals són especialment propers.


SessióData orientativaTemaContingutTipus d’activitat
1 Dt. 15 setembre 1. Autoritat i legitimitat Presentació de l’assignatura. Contracte docent. Què és la teoria política. El problema de l’obediència a l’Estat Classe introductòria i magistral
2 Dj. 17 setembre 1. Autoritat i legitimitat Autoritat, legitimitat, dret a governar, obligació política i crítica anarquista de l’autoritat Debat o exposició de l’alumnat
3 Dt. 22 setembre 2. Llibertat Concepcions rivals de la llibertat. Llibertat negativa, llibertat positiva i llibertat republicana Classe magistral
4 Dj. 24 setembre 4. Poder Concepte de poder, modalitats de poder i dimensions visibles i no visibles del poder Classe magistral
5 Dt. 29 setembre 2-4. Llibertat i poder Llibertat, dominació, responsabilitat, igualtat i poder estructural Debat o exposició de l’alumnat. Sessió condicionada per La Comunitària si coincideix amb l’horari
6 Dj. 1 octubre 3. Democràcia Justificacions de la democràcia. Epistocràcia, procediment, igualtat política i coneixement Classe magistral
7 Dt. 6 octubre 3. Democràcia Enfocaments epistèmic, deliberatiu i realista de la democràcia Debat o exposició de l’alumnat
8 Dj. 8 octubre 5. Igualtat i justícia social Història de la justícia social, igualtat, desigualtat i igualtat d’oportunitats Classe magistral
9 Dt. 13 octubre 5. Igualtat i justícia social Relacions socials, desigualtat estructural i enfocament de les capacitats Debat o exposició de l’alumnat
10 Dj. 15 octubre 6. Feminisme i gènere Feminisme, patriarcat, sexe, gènere i necessitat de canvi polític i social Classe magistral. Proposta de tema del treball
11 Dt. 20 octubre 6. Feminisme i gènere Família, dret, violència, raça, cultura i feminismes contemporanis Debat o exposició de l’alumnat
12 Dj. 22 octubre 7. Raça Raça com a construcció social, raça com a ideologia i relació entre raça i liberalisme Classe magistral
13 Dt. 27 octubre 7. Raça Integracionisme liberal, pluralisme igualitari, desigualtat racial i reparacions Debat o exposició de l’alumnat
14 Dj. 29 octubre 8. Llibertat d’expressió Tradició liberal, autonomia, democràcia i veritat com a justificacions de la llibertat d’expressió Classe magistral
15 Dt. 3 novembre 9. Multiculturalisme Multiculturalisme feble i fort. Liberalisme, drets culturals i política del reconeixement Classe magistral
16 Dj. 5 novembre 8-9. Llibertat d’expressió i multiculturalisme Discurs, reconeixement, ofensa, dany, pluralisme cultural i límits de la tolerància Debat o exposició de l’alumnat. Sessió condicionada per la franja d’activitat de campus si coincideix amb l’horari
17 Dt. 10 novembre 10. Pobresa global Pobresa global, teoria política global, deure d’ajuda i responsabilitat davant la pobresa extrema Classe magistral
18 Dj. 12 novembre 11. Drets humans Drets humans en la política global, concepcions filosòfiques, universalitat i crítiques Classe magistral. Lliurament de l’esquema del treball
19 Dt. 17 novembre 10-11. Pobresa global i drets humans Deure de no danyar, drets socioeconòmics, desigualtats econòmiques i responsabilitats dels països afluents Debat o exposició de l’alumnat
20 Dj. 19 novembre 12. Sobirania i fronteres Sobirania conceptual, descriptiva i normativa. Sobirania popular, sobirania parlamentària i fronteres Classe magistral
21 Dt. 24 novembre 12. Sobirania i fronteres Inclusió, exclusió, membres, no membres, ciutadania i pertinença política Debat o exposició de l’alumnat
22 Dj. 26 novembre 13. Guerra i intervenció Tradició de la guerra justa, jus ad bellum, jus in bello, combatents i no combatents Classe magistral
23 Dt. 1 desembre 13. Guerra i intervenció Intervenció, responsabilitat moral, jus post bellum i justificació de l’ús de la força Debat o exposició de l’alumnat
24 Dj. 3 desembre 14. Medi ambient Humanitat i natura, impactes ambientals, valor de la natura i justícia ambiental Classe magistral
25 Dj. 10 desembre 14. Medi ambient Responsabilitats envers les generacions futures, polítiques ambientals, democràcia, governança i tancament del curs Debat final, exposició de l’alumnat i tancament


Aquesta seqüenciació té caràcter orientatiu. El professor podrà ajustar el ritme del curs en funció del calendari acadèmic efectiu, els dies festius, les activitats institucionals de la Universitat o de la Facultat, el desenvolupament dels debats i les necessitats docents del grup. En cas que alguna sessió no es pugui realitzar en el format previst, el contingut corresponent es podrà recuperar mitjançant una activitat dirigida al Campus Virtual, una lectura guiada o una reordenació de les sessions posteriors.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Estudi temari de l'assignatura 40 1,6
Classes magistrals 24 0,96
Treballs 28 1,12
Seminaris 47 1,88

La metodologia de l’assignatura combinarà diversos instruments orientats a assolir una comprensió analítica i crítica dels principals problemes de la teoria política contemporània.

La docència s’organitzarà al voltant dels catorze temes principals del manual de referència. Cada tema combinarà, sempre que el calendari ho permeti, una sessió de caràcter magistral i una sessió de debat, exposició de l’alumnat o aplicació pràctica. La primera sessió de cada bloc tindrà com a objectiu presentar els conceptes fonamentals, reconstruir els arguments principals i contextualitzar el debat teòric. La segona sessió es dedicarà a discutir les lectures, analitzar casos, formular objeccions, comparar posicions i aplicar els conceptes a controvèrsies polítiques actuals.

Les classes magistrals proporcionaran el marc conceptual i teòric necessari per entendre cada problema. Els seminaris i debats serviran per posar a prova els arguments, identificar-ne els límits i connectar-los amb situacions reals. Les exposicions de l’alumnat tindran com a objectiu ampliar, interpretar o discutir alguns dels problemes del curs, sempre a partir de lectures preparades prèviament i d’una estructura argumental clara.

El treball autònom de l’estudiant serà essencial. L’assignatura no es pot seguir correctament només amb l’assistència a classe. Caldrà llegir els textos assignats abans de les sessions, preparar preguntes, reconstruir arguments, buscar informació complementària, elaborar objeccions, redactar assaigs i construir progressivament una posició pròpia sobre els problemes estudiats.

Les activitats pràctiques podran incloure comentaris de text, reconstrucció d’arguments, comparació de posicions teòriques, aplicació de conceptes a casos d’actualitat, anàlisi de documents institucionals, discussió de materials audiovisuals, preparació d’exposicions orals i redacció d’assaigs breus. L’objectiu d’aquestes activitats és entrenar l’estudiant en el pas de la lectura a l’argumentació i de l’argumentació a l’anàlisi política.

El Campus Virtual serà l’espai ordinari per a la comunicació acadèmica, el lliurament d’activitats, la publicació de materials, els avisos i el fòrum de dubtes. Les preguntes d’interès general s’hauran de formular a classe o al fòrum de dubtes. El correu electrònic es reserva per a qüestions administratives, institucionals o personals que no puguin ser tractades en un espai comú.

Quan una sessió coincideixi totalment o parcialment amb activitats institucionals de la Universitat o de la Facultat, el professor podrà substituir-la per una activitat dirigida al Campus Virtual, una lectura guiada o una reordenació de les sessions posteriors.

Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre o per la titulació, perquè l’alumnat empleni les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exàmen Final 30% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 20, 22
Assistència i participació 25% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 17, 20, 22, 23
Assaigs setmanals 25% 3 0,12 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 16, 18, 19, 20, 22, 23, 24
Exposicions 10% 1 0,04 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24
Treball Final 10% 2 0,08 2, 3, 4, 5, 8, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25

L'avaluació d'aquesta assignatura es compon de les parts següents:

-L'assistència i participació. A més l'obligatorietat de l'assistència, s'apreciarà especialment l'actitud d'aquells alumnes capaços de relacionar els diferents corrents de pensament i enfocaments teòric-conceptuals de l'assignatura amb els diferents temes de l'actualitat política i social del moment.

- Un examen final, compost de quatre preguntes curtes per un valor de 1,5 punts cadascuna i una pregunta a desenvolupar per un valor de 4 punts. És condició necessària per a aprovar l'assignatura superar l'examen parcial amb una nota mínima d'aprovat.

- Un control de lectura: Aquest control es realitzarà en horari lectiu i sense avís previ. És imprescindible per a superar l'assignatura haver-se presentat a un control de lectura i haver-lo aprovat.

- Assajos sobre problemes de l'assignatura.

- Una exposició en classe sobre un dels continguts de l'assignatura.

Hi ha algunes consideracions especialment remarcables sobre les condicions del sistema d'avaluació:

  • La data de l’examen serà la marcada per la facultat. En cap cas es realitzaran exàmens particulars. Els alumnes ERASMUS que comprin els seus bitllets de tornada per a una data anterior a l’examen final i, per tant, no el realitzin, seran considerats no presentats.
  • És condició necessària per aprovar l’assignatura superar l’examen final amb una nota mínima d'aprovat.
  • Tots els lliuraments es faran a través del Campus Virtual en l’espai específic habilitat per a això. Qualsevol lliurament fora de temps o lloc serà considerat com un no presentat.
  • Quan les activitats d’avaluació realitzades per l’alumne superin el 30%, l’alumne ja no podrà sol·licitar un no presentat.
  • Totes les activitats orals o escrites es realitzaran en català o espanyol. No s’admetrà cap altre idioma.
  • Plagi i altres irregularitats: d’acord amb la normativa acadèmica, qualsevol irregularitat (repetició de treballs d’altres anys, pàgines web, llibres, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, ha de ser qualificada amb un 0. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà un 0.
  • En aquesta assignatura no es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l’activitat, o sancions més greus en casos d’especial gravetat.

Recuperació

Per participar en la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.

Per participar en el procés de recuperació de l'assignatura l'alumne ha d'haver obtingut una qualificació mínima en la mitjana de l'assignatura de 3,5.

La recuperació consistirà en el lliurament, abans de l'examen de recuperació, de tots els treballs no lliurats en temps i forma durant el semestre lectiu. Posteriorment, es realitzarà un examen amb les mateixes característiques que l'examen final de l'assignatura.

Avaluació Única

Segonslameva experiència, aquesta assignatura no es pot cursar de forma no presencial. La metodologia emprada —que combina classes magistrals i sessions pràctiques— impedeix que el contingut es pugui recollir en un únic manual i facilitar-ne l'estudi.

Abans que optis per aquesta mena d'avaluació, és important que tinguis en compte una dada rellevant: els números són tossuts. En els dos anys en què s'ha ofert aquesta modalitat, 7 estudiants l'han triat. Cap ha aconseguit superar l'assignatura i només un va poder presentar-se a la recuperació.

No obstant això, si decideixes seguir endavant amb aquesta opció, l'avaluació única consistirà en una prova que inclourà el mateix examen que realitzen els estudiants d'avaluació contínua, a més de preguntes addicionals sobre les pràctiques i seminaris realitzades al llarg del curs. Aquesta prova representarà el 100 % de la nota final.

Per poder presentar-te a la recuperació, hauràs d’obtenir una nota mínima de 3,5 a l’examen. L’examen de recuperació serà del mateix tipus que l’examen final.

Bibliografia

Manuals bàsics i visions generals del camp

Swift, A. (2019). Political philosophy: A beginner’s guide for students and politicians (4a ed.). Polity.

McKinnon, C., Jubb, R., & Tomlin, P. (2019). Issues in political theory (4a ed.). Oxford University Press.

Klosko, G. (2013). History of political theory: An introduction (2a ed.). Oxford University Press.

Kymlicka, W. (2002). Contemporary political philosophy: An introduction (2a ed.). Oxford University Press.

Dryzek, J. S., Honig, B., & Phillips, A. (Eds.). (2008). The Oxford handbook of political theory. Oxford University Press.

Goodin, R. E., Pettit, P., & Pogge, T. (Eds.). (2007). A companion to contemporary political philosophy (2a ed.). Wiley-Blackwell.

Teoria política clàssica i moderna primerenca

Plato. (2008). Republic (R. Waterfield, Trad.). Oxford University Press.

Aristotle. (2013). Aristotle’s politics (2a ed., C. Lord, Trad.). University of Chicago Press.

Hobbes, T. (2024). Leviathan (2a ed., N. Malcolm, Ed.). Oxford University Press.

Locke, J. (2016). Second treatise of government and a letter concerning toleration (M. Goldie, Ed.). Oxford University Press.

Rousseau, J.-J. (2009). Discourse on the origin of inequality. Oxford University Press.

Mill, J. S. (2015). On liberty, utilitarianism and other essays (2a ed.). Oxford University Press.

Teoria política moderna i contemporània

Arendt, H. (2018). The human condition (2a ed.). University of Chicago Press.

Berlin, I. (2002). Liberty. Oxford University Press.

Rawls, J. (1999). A theory of justice (Ed. rev.). Belknap Press of Harvard University Press.

Rawls, J. (2005). Political liberalism (Ed. ampliada). Columbia University Press.

Nozick, R. (2013). Anarchy, state, and utopia. Basic Books.

Pettit, P. (1999). Republicanism: A theory of freedom and government. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/0198296428.001.0001

Sen, A. (2009). The idea of justice. Belknap Press of Harvard University Press.

Teoria democràtica, representació i participació

Habermas, J. (1996). Between facts and norms: Contributions to a discourse theory of law and democracy (W. Rehg, Trad.). MIT Press.

Urbinati, N. (2014). Democracy disfigured. Harvard University Press.

Landemore, H. (2020). Open democracy: Reinventing popular rule for the twenty-first century. Princeton University Press. https://doi.org/10.23943/princeton/9780691181998.001.0001

Mouffe, C. (2000). The democratic paradox. Verso.

Justícia, feminisme, raça i teoria postcolonial

Pateman, C. (1988). The sexual contract. Polity.

Okin, S. M. (1989). Justice, gender, and the family. Basic Books.

Khader, S. J. (2019). Decolonizing universalism: A transnational feminist ethic. Oxford University Press.

Mills, C. W. (2022). The racial contract (25th anniversary ed.). Cornell University Press.

Mills, C. W. (2017). Black rights/white wrongs: The critique of racial liberalism. Oxford University Press.

Said, E. W. (2014). Orientalism. Vintage.

Fanon, F. (2021). The wretched of the earth (60th anniversary ed.). Grove Press.

Mbembe, A. (2019). Necropolitics. Duke University Press.

Teoria política ambiental i economia política

Dryzek, J. S. (2022). The politics of the earth: Environmental discourses (4a ed.). Oxford University Press.

Eckersley, R. (2004). The green state: Rethinking democracy and sovereignty. MIT Press.

Schlosberg, D. (2007). Defining environmental justice: Theories, movements, and nature. Oxford University Press.

Piketty, T. (2020). Capital and ideology (A. Goldhammer, Trad.). Belknap Press of Harvard University Press.

Fraser, N. (2022). Cannibal capitalism: How our system is devouring democracy, care, and the planet—and what we can do about it. Verso.

Fraser, N., & Jaeggi, R. (2018). Capitalism: A conversation in critical theory. Polity.

Streeck, W. (2016). How will capitalism end? Essays on a failing system. Verso.

Metodologia i maneres de fer teoria política

Leopold, D., & Stears, M. (Eds.). (2008). Political theory: Methods and approaches. Oxford University Press.

Freeden, M. (1998). Ideologies and political theory: A conceptual approach. Oxford University Press.

Ackerly, B. A., Cabrera, L., Forman, F., Tenove, C., & Weinstock, D. (Eds.). (2024). The Oxford handbook of grounded and engaged normative theory. Oxford University Press.

Novel·les recomanades per tema

Autoritat, llibertat i vigilància

Orwell, G. (1949). Nineteen eighty-four [Novel·la].

Democràcia, participació i legitimitat electoral

Saramago, J. (2004). Seeing [Novel·la].

Desigualtat, justícia i economia política alternativa

Le Guin, U. K. (1974/2024). The dispossessed (50th anniversary ed.) [Novel·la].

Gènere, patriarcat i política reproductiva

Atwood, M. (1985). The handmaid’s tale [Novel·la].

Raça, imperi i crítica postcolonial

Achebe, C. (1958). Things fall apart [Novel·la].

Migració, fronteres i ciutadania

Hamid, M. (2017). Exit west [Novel·la].

Col·lapse social, ètica i solidaritat

Saramago, J. (1995). Blindness [Novel·la].

Pel·lícules recomanades per tema

Autoritat, legitimitat i vigilància

Henckel von Donnersmarck, F. (Director). (2006). The lives of others [Pel·lícula].

Llibertat, resistència i simbolisme revolucionari

McTeigue, J. (Director). (2005). V for vendetta [Pel·lícula].

Democràcia, representació i erosió democràtica

Costa, P. (Directora). (2019). The edge of democracy [Pel·lícula documental].

Poder, sobirania i violència anticolonial

Pontecorvo, G. (Director). (1966). The battle of Algiers [Pel·lícula].

Desigualtat, classe i justícia

Bong, J.-H. (Director). (2019). Parasite [Pel·lícula].

Gènere, feminisme i mobilització política

Gavron, S. (Directora). (2015). Suffragette [Pel·lícula].

Raça, liberalisme i apropiació

Peele, J. (Director). (2017). Get out [Pel·lícula].

Medi ambient, negacionisme i ecopolítica

McKay, A. (Director). (2021). Don’t look up [Pel·lícula].

Guerra, intervenció, drons i risc civil

Hood, G. (Director). (2015). Eye in the sky [Pel·lícula].

Migració, fronteres i biopolítica

Cuarón, A. (Director). (2006). Children of men [Pel·lícula].

Partits, eleccions i ètica de campanya

Clooney, G. (Director). (2011). The ides of March [Pel·lícula].

Sèries recomanades per tema

Democràcia, partits i política de coalició

Price, A. (Creador). (2010–2013, 2022). Borgen [Sèrie de televisió].

Llibertat, tecnologia i capitalisme de vigilància

Brooker, C. (Creador). (2011– ). Black mirror [Sèrie de televisió].

Gènere, control reproductiu i dominació teocràtica

Miller, B. (Creador). (2017–2025). The handmaid’s tale [Sèrie de televisió].

Medi ambient, temporalitat i futurs climàtics

Burns, S. Z. (Creador). (2023). Extrapolations [Sèrie de televisió].

Migració, detenció i fronteres

Blanchett, C., McCredie, E., & Ayres, T. (Creadors). (2020). Stateless [Sèrie de televisió].

Raça, Gran Bretanya postcolonial i política de moviment

McQueen, S. (Creador). (2020). Small axe [Sèrie de televisió].

Erosió democràtica, populisme i autoritat

Davies, R. T. (Creador). (2019). Years and years [Sèrie de televisió].

Sobirania, energia i coerció geopolítica

Skjoldbjærg, E., Lund, K., & Nesbø, J. (Creadors). (2015–2019). Occupied [Sèrie de televisió].

Programari

No es requereix cap programari específic per al seguiment de l’assignatura. L’estudiant haurà de disposar d’un paquet ofimàtic estàndard o equivalent —Microsoft Office, LibreOffice, Google Docs o similar— per a la redacció d’assaigs, la preparació de presentacions i l’elaboració del treball final.

També serà necessari poder accedir habitualment al Campus Virtual de la UAB, consultar documents en PDF, utilitzar un navegador web actualitzat i, si escau, emprar eines bàsiques de gestió bibliogràfica. L’ús d’aquest programari s’entén vinculat al treball autònom i supervisat de l’estudiant, i no modifica les normes específiques sobre ús de dispositius electrònics a l’aula.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt