Guia en format PDF
Logo

Avaluació de la gestió pública

Codi: 101112
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Ciència Política i Gestió Pública OP 3
Ciència Política i Gestió Pública OP 4
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OP 3
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Xavier Ballart i Hernàndez
Correu electrònic :
xavier.ballart@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

En el cas de l'alumnat del grau de Ciència Política i Gestió Pública, es dona per suposat que l'estudiant coneix adequadament els conceptes i teories treballats a les assignatures "Administració i Polítiques Públiques", "Gestió Pública" i "Metodologia de l'anàlisi política".

Objectius

Aquest curs vol donar una visió general de la realitat del camp de l'avaluació de la gestió pública, tant en la literatura com en el món professional. L'objectiu general és proporcionar als estudiants la informació i les eines que necessiten per comprendre els límits conceptuals del camp, els mètodes que es poden utilitzar i les qüestions que estan presents en el debat actual sobre la utilitat de l'avaluació per a la gestió pública i per a l'anàlisi de les polítiques.


Tant si els estudiants acaben sent funcionaris de l'administració central, autonòmica o local, com si acaben treballant com assessors de polítiques, en el món privat o en el del Tercer Sector, molt probablement necessitaran treballar en contacte amb avaluadors professionals i amb consultors. Pel que hauran de desenvolupar estudis que proporcionin informació sobre el rendiment i els costos de la organització, els serveis, els programes o les polítiques en que treballin.


El curs es desplega a través de l'anàlisi de casos que il·lustren l'avaluació en la pràctica professional. S'implicarà als estudiants a través d'exercicis pràctics que els permetin fer les idees presents en la literatura més tangibles i posar-los en contacte amb el món real.

Aquesta és una assignatura optativa per alumnat que vulgui aprendre aproximacions pràctiques que li serviran en la seva carrera professional com a consultor o analista. És important doncs l'interès, el bon humor i poder estar present a la major part de les sessions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  2. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  3. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  4. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  5. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  6. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  7. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  8. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  9. Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
  10. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  11. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  12. Treballar autònomament.
  13. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  14. Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  15. "Exposar i descriure de manera adequada els principals corrents teòrics de l'anàlisi de les polítiques públiques: el cicle de la política; xarxes i actors; enfocaments institucionals; teoria de l'elecció racional."
  16. Utilitzar apropiadament les aportacions de Lindblom, Wildavsky, Marsh i Rhodes, Lowi.
  17. Distingir les fases de la política pública: formulació, decisió, implementació i avaluació.
  18. Analitzar críticament el procés de configuració de l'agenda pública.
  19. Plantejar i exposar un estudi de cas d'una política pública concreta.
  20. Valorar críticament alguna de les polítiques públiques dutes a terme per una autoritat en l'estat de les autonomies.
  21. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  22. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  23. Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.

Continguts

T0. Introducció

  • De què va el curs, què hauríem d'aprendre i a què es comprometen professor i estudiants. T1. Definició, propòsits, tipus i ús de l'avaluació
  • Definicions i tipologies.
  • Quan fer una avaluació?Pensar en la utilització des del principi.
  • Preguntes d'avaluació.


T2. Teories

  • Les principals branques teòriques en el desenvolupament de l'avaluació de polítiques.
  • Els grans autors i les seves principals aportacions.


T3. La mesura de l'acompliment a través d'indicadors

  • Aproximació teòrica.
  • Característiques i tipus d'indicadors.
  • Metodologia per a la construcció d'indicadors.
  • Models de gestió d'indicadors.
  • Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.


T4. Avaluació de les necessitats

  • Documentar les necessitats.
  • Indicadors i quantificació de les necessitats.
  • Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.


T5. Avaluació del disseny

  • La teoria del canvi.
  • El disseny de les polítiques.
  • Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.


T6. Avaluació de la implementació

  • Anàlisi del procés administratiu i de gestió
  • Variacions en les organitzacions prestadores delservei final.
  • Variacions en els perfils de les poblacions usuàries i beneficiàries.
  • Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.


T7. Avaluació de l'impacte

  • Avaluació d'impacte amb disseny d'avaluació
  • Experiments amb aleatorització i quasi experiments. .
  • Avaluació d'impacte sobre la base del control estadístic.
  • Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.


T8. Metodologia qualitativa

  • Aproximació conceptual i teòrica.
  • Mètodes i tècniques qualitatives aplicades a l'avaluació
  • Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques


T9. Avaluació econòmica

  • Avaluació dels costos (ingredients).
  • Avaluació cost eficàcia.
  • Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.


El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura. Es penjarà el calendari al Campus Virtual on l'alumnat també podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i a qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories 2 0,08 1, 9, 12
Pràctiques: aplicació de les tècniques d'avaluació a casos reals de polítiques públiques. 40 1,6 1, 2, 6, 7, 14, 21, 22, 23
Classes/seminari: Anàlisi dels continguts en format seminari en base a les lectures de la bibliografia recomanada i la seva aplicació a casos concrets. 35 1,4 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 19, 20
Lectura de textos, estudi, preparació d'exercicis i treballs en grup 50 2 2, 3, 4, 5, 6, 11, 12, 13, 16, 17, 18

L'assignatura "Avaluació de la Gestió Pública" té 6 cr ECTS, és a dir, un total de 150 hores de dedicació de l'estudiant (25 hores per crèdit). Aquestes hores s'estructuren en les següents activitats formatives i en la metodologia docent que s'indica:


Activitats dirigides:


  • Classes/seminari: Anàlisi dels continguts en format seminari en base a les lectures de la bibliografia recomanada i la seva aplicació a casos concrets.
  • Pràctiques: aplicació de les tècniquesd'avaluació a casos reals de polítiques públiques.
  • Presentació de treballs: presentacions en grup i ronda de valoracions.


Activitats supervisades:

  • Tutories de recolzament per a la realització dels treballs i de seguiment del curs.


Activitats autònomes:

  • Lectura de textos, estudi: realització d'esquemes i resums.
  • Redacció de treballs: aplicaciódels conceptes i mètodes a un problemaespecífic
  • Discussions en grup


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball en grup 30% 6 0,24 1, 19
Tests/Exàmens 20% 2 0,08 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 19, 20
Pràctiques 50% 15 0,6 1, 2, 6, 7, 12, 14, 16, 17, 18, 21, 22, 23

La nota final es composa de:


Avaluació contínua (test a classe, seminaris, participació): 20%

Pràctiques: 50% de la nota

Treball de curs: 30% de la nota (treball en grup de 2/3 persones)


Prova de recuperació


L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha sigut avaluat d’un conjunt d'activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. Per poder-se presentar a la recuperació de l'assignatura s'haurà d’haver obtingut una nota mitjana de 3,5. La prova de recuperació consistirà en un seguit d’activitats similars a les fetes a classe en avaluació continua o en les sessions de pràctiques.


La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.


El professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa, per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i per tant la validesa de les proves d’avaluació realitzades per l’estudiantat.


D'acord amb l'article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l'avaluació de l'alumnat repetidor podrà consistir en una sola prova de síntesi. L'alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.


Bibliografia

En català o castellà


En el curs es farà una utilització intensiva de les GUIES D’IVALUA així com de les avaluacions que ha fet Ivalua des del seu inici. Guies i avaluacions estan disponibles ne la web de Ivalua.


A continuació es presenta una bibliografia clàssica de l’assignatura el que no exclou que durant el curs es facin servir articles i avaluacions recents que seran referenciades en el Campus Virtual.


Autors varis. 1999, Indicadores de Gestión para las Entidades Públicas. Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas.

Ballart, X. 1992 ¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Madrid, Instituto Nacional de Administración Pública, 1992

Ballart, X. 1994 "Clientes de un servicio cultural. Una experiencia de evaluación con 'focus groups'". Gestión y Análisis de Políticas Públicas, núm. 1

Ballart, X. 1996 "Modelos teóricos para la práctica de la evaluaciónde programas". A Q. Brugué i J. Subirats,

Lecturas de Gestión Pública, Madrid: Instituto Nacionalde Administración Pública, Boletín Oficial del Estado

Ballart, X. C. Riba 1996 "Políticas de seguridad: el caso del uso del casco en Barcelona", Hacienda Pública Española, núm. 135, 1996.

Ballart, X. C. Riba, J. Blasco 2011, "Minimum Income and Labour Market Integration Processes: Individual and Institutional Determinants". Revista Española de Investigaciones Sociologicas, Núm. 133

López, J i A. Gadea, 1992 El Control de Gestión en la Administración Local.Barcelona: Gestión 2000 Kaplan, R.S. y D.P. Norton 2000 El Cuadro de Mando Integral Barcelona, Gestión 2000

Rosselló, David 2008 Evaluación de PolíticasCulturales Barcelona, Ariel

Ruíz Olabuénaga, J.I. 1996 Tècnicas de Investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.


En anglès


General


Rossi, Peter et al. 2003, Evaluation. A Systematic Approach. Sage. Vedung, Evert, 2000, Public Policy and Program Evaluation, Transaction. Weiss, Carol, 1998 Evaluation, 2nd edition, Prentice Hall.


Theory-Driven


Birckmayer, J. and C. Weiss, 2000, "Theory-Based Evaluation in Practice: What do we learn?" Evaluation, 24

(4) August 2000.

Donaldson, S. 2003, "Theory-Driven Program Evaluation in the New Millenium" in Donaldson and Scriven,

Evaluating Social Programs and Problems: Visions for the New Millennium, Lawrence Erlbaum Associates,


Management Control - Performance Management

Kaplan, R.S. D.P Norton, 1996 The Balanced Scorecard: Translating Strategy into Action. Harvard Business School Press

Van de Walle, S. G. Bouckaert, 2007 Perceptions of Productivity and Performance in Europe and The United States", International Journal of Public Administration, 30, 1123-1140,


Economic Evaluation

Levin, H. 1983, Cost Effectiveness. A Primer. Sage.

Pennisi, G., P.L. Scandizzo, 2006, "Economic Evaluation in an Age of Uncertainty", Evaluation, 12 (1) 77-94


Causal Relations

Ballart X. C. Riba, 1995, "Impact of Legislation RequiringMoped and MotorbikeRiders to Wear Helmets",

Evaluation and Program Planning, Vol.18 (4).

Ballart X. C. Riba, 2002, "Forest Fires: Evaluation of Government Intervention Measures," Policy Sciences, Vol. 35 (4) 361-377

Campbell, D. T., H. L. Ross, 1968, "The Connecticut crackdown on speeding: time series data in quasi-experimental analysis". Law and Society Review. 3 (1), 33-53

Cook, T. D. and D.T. Campbell, 1979, Quasi-experimentation: Design and Analysis Issues for field settings, Houghton Mifflin.


Surveys

Fowler, 1993, Survey ResearchMethods, Sage.

Van Ryzin, G. 2007, "Can citizens accurately judge public performance?" Paper presented at EGPA, Madrid.


Role of evaluator

Brown, P., 1995, "The role of the evaluator in comprehensive community initiatives". In J.P. Connell, A.C. Kubisch, L.B. Schorr, C.H. Weiss New approaches to evaluating community initiatives: Concepts, methods and contexts. Washington DC: Aspen Institute.

Lincoln, Y. S. 2003,"Fourth Generation Evaluation in the New Millennium" in Donaldson and Scriven,

Evaluating Social Programs and Problems: Visions for the New Millennium, Lawrence Erlbaum Associates,


Case studies

Stake, R. 1995, The art of case study research. Sage.


Trained observers

Greiner, J.M., 1994, "Use of ratings by trained observers". In J.S. Wholey, H.P. Hatry, K.E. Newcomer(eds.),

Handbook of Practical Program Evaluation, San Francisco: Jossey Bass.


Focus groups

Dean, D.L., 1994, "Howto Use Focus Groups". In J.S. Wholey, H.P. Hatry, K.E. Newcomer (eds.), Handbook of Practical Program Evaluation, San Francisco: Jossey Bass.


Systematic Observation

S.D. Mastrofski et al., 1998, Systematic Observation of Public Police: Applying Field Research Methods to Policy Issues. Washington DC: National Institute of Justice.


Role playing

Turner, M.A., W. Zimmerman, 1994, "Acting for the Sake of Research: The Use of Role-Playing in Evaluation". In J.S. Wholey, H.P. Hatry, K.E. Newcomer (eds.), Handbook of Practical Program Evaluation, San Francisco: Jossey Bass.


Expert Judgment

Averch, H.A., 1994, "The Systematic Use of Expert Judgment". In J.S. Wholey, H.P. Hatry, K.E. Newcomer (eds.), Handbook of Practical Program Evaluation, San Francisco: Jossey Bass.

Liverani, A., H.E. Lundgren, 2007, "Evaluation systems in Development Aid Agencies: An Analysis of DAC Peer Reviews 1996-2004", Evaluation, 13 (4), 241-256.

Programari

Word, Excel, IA per análisis de dades sota control del professor

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt