Guia en format PDF
Logo

Govern local

Codi: 101110
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Ciència Política i Gestió Pública OP 3
Ciència Política i Gestió Pública OP 4
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OP 3
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Natalia Rosetti Maffioli
Correu electrònic :
natalia.rosetti@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

L’estudiant hauria de tenir interès per l’aproximació politològica al govern local, en la qual conflueixen temes clau de la ciència política com la democràcia, l’anàlisi de polítiques públiques o la gestió pública, enfocats des de la perspectiva local. També hauria de tenir interès per seguir les informacions sobre el govern local i sobre temes polítics locals que apareguin als mitjans de comunicació.

Pel què fa als prerequisits per cursar aquesta assignatura, es requereix motivació pels temes relatius al món local i tenir un nivell adequat d'anglès a fi de poder llegir bibliografia en aquest idioma.

Objectius

Els objectius de l’assignatura són conèixer els elements bàsics que configuren els governs locals: principis normatius, estructures, actors, agenda de polítiques per tal d’assolir la capacitat d’analitzar amb visió crítica i ben fonamentada la realitat dels governs locals a Catalunya, al conjunt d’Espanya i als països més propers de la Unió Europea. Més enllà d’analitzar trajectòries del passat i situacions del present, també es tractarà de plantejar i analitzar alternatives de futur a partir dels debats actuals sobre municipalisme.

Aquesta assignatura té un caràcter optatiu. Amb tot, el fet de tractar-se del primer esglaó de l’estructura política i administrativa i, alhora, d’una realitat propera i a l’abast de cada estudiant, li atorga un gran pes específic. Més enllà d’un objecte d’estudi d’indubtable interès, els governs locals són també un dels espais més prometedors per a la pràctica professional. Per aquest motiu el curs pretén articular les reflexions teòriques sobre els governs locals amb l'estudi i debat de pràctiques locals.

Resultats d'aprenentatge

  1. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  2. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  3. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  4. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  5. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  6. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  7. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  8. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  9. Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
  10. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  11. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  12. Treballar autònomament.
  13. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  14. Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  15. "Exposar i descriure de manera adequada els principals corrents teòrics de l'anàlisi de les polítiques públiques: el cicle de la política; xarxes i actors; enfocaments institucionals; teoria de l'elecció racional."
  16. Utilitzar apropiadament les aportacions de Lindblom, Wildavsky, Marsh i Rhodes, Lowi.
  17. Distingir les fases de la política pública: formulació, decisió, implementació i avaluació.
  18. Analitzar críticament el procés de configuració de l'agenda pública.
  19. Plantejar i exposar un estudi de cas d'una política pública concreta.
  20. Valorar críticament alguna de les polítiques públiques dutes a terme per una autoritat en l'estat de les autonomies.
  21. Descriure i entendre el funcionament de les administracions públiques a escala estatal, subestatal i supraestatal.
  22. Aplicar el coneixement de les administracions públiques, en els seus diferents nivells, a casos concrets de l'esfera pràctica i professional.
  23. Demostrar que s'entenen les relacions intergovernamentals i identificar la posició de les administracions públiques en el sistema polític.
  24. Analitzar polítiques públiques, tant en el seu procés d'elaboració com d'implementació.
  25. Utilitzar diferents eines per analitzar i explicar els processos de formulació, decisió, implementació i avaluació de les polítiques públiques.
  26. Descriure i entendre el funcionament de les administracions públiques a escala estatal, subestatal i supraestatal.
  27. Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
  28. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  29. "Exposar i descriure de manera adequada els principals corrents teòrics de l'anàlisi de les polítiques públiques: el cicle de la política; xarxes i actors; enfocaments institucionals; teoria de l'elecció racional."
  30. "Diferenciar les principals teories de la disciplina i els seus diferents camps; les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, així com el seu valor per a la pràctica professional mitjançant casos. "
  31. Aplicar les principals teories de la disciplina i els seus diferents camps a problemes pràctics i professionals reals.
  32. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  33. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  34. Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  35. Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  36. Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  37. Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  38. Demostrar que es coneix i se sap aplicar la terminologia bàsica en anglès utilitzada en les ciències polítiques.

Continguts

BLOC 1. Elements introductoris



  1. Municipalisme i dret a la ciutat, dret a l’habitat.
  2. Governs i democràcia local: trajectòria a l'estat espanyol
  3. Anàlisi i avaluació de polítiques públiques: revisió metodològica i recursos per a l’àmbit local. Els estudis de cas.
  4. Perspectiva de gènere i governs locals



BLOC 2. Reptes dels governs locals



  1. Ciutats i territoris en un context global-local. Les xarxes de ciutats.
  2. Models de govern local a Europa en perspectiva comparada.
  3. La dicotomia rural-urbà i la governança metropolitana.



BLOC 3. Política i govern local



  1. Les regles del joc de la democràcia local: Sistema electoral, formació de govern i el mapa d'actors polítics locals.
  2. Municipalisme i dinàmiques de canvi en l’arena política local.
  3. Atribucions, competències i finançament dels municipis.
  4. Democràcia participativa en l'àmbit local. Participació ciutadana i coproducció: espais, instruments i processos.



BLOC 4. Què fan els ajuntaments: les polítiques públiques locals


  1. Transformacions socials, econòmiques i ecològiques i el seu impacte en les polítiques públiques locals.
  2. Polítiques locals d'inclusió social, economia, espai públic i territori. La resposta local a les desigualtats socials i la segregació.
  3. Eixos transversals de política pública local: polítiques feministes i polítiques ambientals.
  4. Polítiques locals davant les transicions ecològica, digital i demogràfica
  5. Altres àmbits emergents en les polítiques locals.







Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Supervisades 35 1,4
Autònoma 75 3
Dirigides 40 1,6

L’assignatura combinarà una aproximació teòrica amb exercicis pràctics que permetin un acostament directe a la realitat del govern local. Per tant, els blocs de l'assignatura compaginaran sessions de caràcter explicatiu amb sessions interactives (exposició i discussió de treballs o casos pràctics).
Els fonaments teòrics seran exposats a les classes, obertes en tot moment a la participació de l’alumnat, per a l’aclariment i el debat. Aquests fonaments també s’assentaran en l’estudi autònom, a partir del material exposat a les classes i altres lectures i materials que s’indiquin.
El treball d’estudi es complementarà amb exercicis individuals d’anàlisi de lectures, a partir dels quals es durà a terme un debat entre els i les estudiants. Aquests exercicis es realitzaran entre els mesos d'octubre i desembre.
El treball pràctic serà en grup i consistirà en una recerca aplicada sobre un municipi escollit pels propis alumnes. Els diversos temes abordats en l'assignatura aniran sent exemplificats en el cas del municipi triat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exàmen 50 0 0 3, 4, 5, 8, 9, 11, 15, 21, 22, 24, 25, 26, 32, 33, 34
Investigació aplicada en equip i amb presentació oral i escrita 30 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 27, 28, 32, 33, 35, 36, 37, 38
Estudi de casos, lectures i debats a classe 20 0 0 3, 4, 10, 16, 20, 21, 23, 29, 30, 31, 36, 37, 38

L’avaluació d’aquesta assignatura es composa de les parts següents:

- Seminaris amb anàlisi de lectures i resolució de casos pràctics que es plantejaran i debatran a classe, 20% de la qualificació.

- Un treball en equip de recerca aplicada, amb presentació a classe, el 30%.

-Un examen final, el 50%.

Consideracions importants: Per aprovar l’assignatura és condició necessària aprovar tant el conjunt dels treballs pràctics com l’examen. Per aprovar els treballs pràctics, cal haver assistit a les presentacions i debats corresponents. L’examen serà al final del quadrimestre, el dia que fixi la Facultat i que es farà públic amb antelació suficient. Els i les estudiants que no haguessin superat el conjunt dels treballs pràctics podran fer-ne un de nou, individual, determinat per la professora, per aconseguir la nota necessària. En cas de no superar l’examen, l'alumnat tindrà l’oportunitat d’acollir-se a les activitats de compensació, és a dir, podran tornar a fer els exàmens suspesos el dia que determini la Facultat.


AVALUACIÓ ÚNICA

L'avaluació única consistirà en un examen final que comprendrà tot el temari treballat a l'assignatura (70% de la nota) i el lliurament, el mateix dia de l'examen, d'un treball extens d’anàlisi que s’haurà acordat amb la professora (30% de la nota final). Per aprovar és imprescindible superar tant l'examen com el treball.

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.


Estudiants no avaluables. Quan l’estudiant no ha pogut aportar prou evidències d’avaluació (el 50% de l'establert) en l’acta es consignarà aquesta assignatura com a no avaluable.



En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. S'haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.


La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0.

El professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa, per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i per tant la validesa de les proves d’avaluació realitzades per l’estudiantat.

Bibliografia

S'indicaran al llarg del curs les lectures més rellevants que seran el fonament per preparar l'assignatura així com altres lectures per preparar seminaris i debats a classe i que no consten en aquest llistat .

Hi ha algunes obres que poden ser utilitzades com a manuals de consulta per a bona part del contingut de la matèria:

  • Bonet, J. i Ubasart, G. (2010): “Guia de Govern Local”; Icaria Editorial, Biblioteca de recursos veïnals, Barcelona. Descarregable a:http://auditoriabdn.files.wordpress.com/2012/12/guia-de-govern-local-catalc3a0.pdf
  • Font i Llobet , T. (dir.) (2023) Repensar el govern local: perspectives actuals, Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis de l’Autogovern.
  • Subirats, J. (2016) El poder de lo próximo. Las virtudes del municipalismo, Catarata, Barcelona.
  • Martí-Costa, M. Tomàs, M. (coord.) (2019) Governança metropolitana; IERMB: UAB Bellaterra.
  • Mir, J. (2015): “Ajuntament fàcil més transparent”; Federació de Municipis de Catalunya.

LECTURES DE REFERÈNCIA:

Bloc 1 i 2

  • Barres, R.i Martí-Costa,M. “La representación democrática en los gobiernos metropolitanos en Europa: entre el reescalamiento de los sistemas locales y la innovación institucional” aRevista Española de Ciencia Política. Núm. 59. Julio 2022, pp. 43-6
  • Bonet, J. i Ubasart, G. (2010):2. El marc legislatiu de l’administració local, pp. 25-29.
  • Borja, J. et.al. (2016) Ciudades para cambiar la vida. Café de las ciudades: Buenos Aires.
  • Habitat III (2016) Nueva Agenda Urbana; ONU, Habitat: Nairobi
  • Harvey, D. (2013) Ciudades rebeldes. Del derecho a la ciudad a la revolución urbana. Madrid: Akal. Capítol 1. El derecho a la ciudad.
  • IERMB (2017) Repensar la metròpoli: noves claus per a un projecte col.lectiu [Anuari metropolità de Barcelona 2016] https://iermb.uab.cat/ca/iermb/anuari/repensar-la-metropoli-noves-claus-per-un-projecte-col-lectiu-anuari-metropolita-de-barcelona-2016
  • IERM (2020) Resiliència municipal davant la crisi de la covid-19 a la metròpoli de Barcelona.
  • IERMB (2022) Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixemnts innovadors [Anuari metropolità de Barcelona 2021]
  • Iglesias, M. et al. (2011) Políticas urbanas en España. Grances ciudades, actores y gobiernos locales, Barcelona: Icària; pp. 23-41. Descarregable.
  • Jacobs, J. (2023) Mort i vida de les grans ciutats, Virus Editorial.
  • Martí-Costa, M. Tomàs, M. (coord.) (2019) Governança metropolitana; IERMB: UAB Bellaterra.
  • Nel.lo, O., Blanco, I., Gomà, R. (eds.) (2022) El apoyo mutuo en tiempos de crisis. La solidaridad ciutadana durante la pandèmia COVID19, Buenos Aires: CLACSO, Barcelona: UAB, IERMB. Disponible on line. (Introducció i conclusions)
  • Page, E. (1991) “Localism and centralism in Europe”,Londres: Sage
  • Pradel, M. i García, M. (coord.) (2018) El momento de la ciudadanía. Innovación social y gobernanza urbana, Barcelona: Los libros de la Catarata
  • Revista CIDOB d'Afers Internacionals, n.123, Municipalismo internacional y derecho a la ciudad. Las ciudades en la era de la globalización, Desembre 2019.
  • Sorando, D. i Ardura, A. (2016) First we take manhattan: la destruccion creativa de las ciudades, Catarata, Barcelona.
  • Subirats, J. (2019) “Movimientos sociales y esferalocal. La proximidad como espacio de protección y emancipación” a Desacatos: Revista de Ciencias Sociales, Núm. 61, pp. 162-169.
  • Subirats, J. i Martí-Costa, M. (eds.) (2015) Ciudades y cambio de época: discursos sobre políticas urbanas y crisis en España, Bilbao, Universidad del País Vasco (on line)
  • Tomàs,M. i Martí-Costa, M. (2011): \"La reconfiguración de la agenda urbana: El debate europeo\" a Iglesias et al.: \"Políticas urbanas en España. Grances ciudades, actores y gobiernos locales\", Barcelona: Icària; pp. 23-41.
  • Tomàs, M. (2002) El debat sobre l’eficiència i la democràcia local, Diputació de Barcelona.
  • Tomàs, M. (ed.) (2023) Metrópolis sin gobierno: la anomalía española en Europa, Tirant lo Blanc (disponible en línia).
  • Wollmann, H. (2004): “Local Government Reforms in Great Britain, Sweden, Germany and France: Between Multi-Function and Single-Purpose Organisations”, Local Government Studies, Vol.30, No.4, pp. 639-665.
  • Ciutats i Persones: Col·lecció Grana de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials https://www.icps.cat/publicacions/materials-cip/colleccio-grana
  • Quaderns metodològics feministes (Ajuntament de Barcelona) https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/recursos/documentacio/quaderns-metodologicsfeministes

Bloc 3. Política i govern local

  • Bianchi, Iolanda i Russell, Bertie (Eds.) (2026) Radical Municipalism: The Politics of the Common and the Democratization of Public Services, Bristol: Bristol University Press
  • Blanco, I. i Gomà, R. (2016) El municipalisme del bé comú, Barcelona,Icària.
  • Canal, R. (Ed.) (2013) Ciudades y pueblos que puedan durar. Políticas locales para una nueva época, Icaria Editorial, Barcelona. (Bloc V)
  • Font, J. i Blanco, I. (2003) Polis, la ciutat participativa. Participar en els municipis: qui, com i perquè, Barcelona: Diputació de Barcelona. Pp. 47-73.
  • Ibarra, P. et.al. (2018) Nuevos movimientos sociales. De la calle a los ayuntamientos, Icària: BCN.
  • IERMB (2018) El dret a la metròpoli. Anuari metropolità de Barcelona 2017, Bellaterra: Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Martí, S. Gomà, R. et.al. (2018) Movimientos sociales y derecho a la ciudad, Icària: Barcelona
  • Nez, Héloïse, Petithomme, Mathieu i Fernçandez García, Alicia (eds.) (2026) Ciudades rebeldes. Municipalismo y poder local en España (2015-2023), Madrid: Postmetrópolis Editorial.
  • Observatorio Metropolitano (2014) “La apuesta municipalista. La democracia empieza por lo cercano”, Madrid: Traficantes de sueños. (Capítol 3)
  • Parés, M., Castellà, C., García Brugada, M. (Direcció) (2015) Repensant la participació de la ciutadania al món local, Diputació de Barcelona.
  • Roth, L., Monterde, A., Calleja, A. (eds.) (2019) Ciudades democráticasla revuelta municipalista en el ciclo post-15 M. Barcelona: Icària
  • Ubasart, G. (2012) “Candidatures populars i alternatives a Catalunya. Construint democràcia”, Barcelona: Icària Editorial
  • Vilaregut, R. (2019) Ajuntaments pel canvi. Menys del que volien, més del que es pensaven, Lleida: Pagès Editors
  • Wollmann, H. (2014): La reciente reforma del gobierno local en España. Reflexiones desde una perspectiva comparada, Cuadernos Manuel Giménez Abad, nº 8, diciembre.


Bloc 4. Què fan els ajuntaments: les polítiques públiques locals

  • Antxustegi-etxearte, O. (2014)Del suburbi a ciutat. El Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet,Edicions Fòrum-Grama.
  • Blanco, I.Gomà, R. (2002) Gobiernos locales y redes participativas, Barcelona: Ariel.
  • Blanco, I. Gomà, R. (2016) El municipalisme del bé comú, Icària: Barcelona
  • Brugué, Q. (2022) Organizaciones que saben, organizaciones que aprenden, Instituto Nacional de Administración Pública: Madrid.
  • Brugué, Q. i Gomà, R. (coord.) (1998) Gobiernos Locales y Políticas Públicas. Barcelona: Ariel. pp. 15-35.
  • Canal, R. (2013): “Ciudades y pueblos que puedan durar. Políticas locales para una nueva época”, Icaria Editorial, Barcelona. (Blocs de I a IV)
  • De La Fuente, M. (coord.) (2016) Exclusió social i gènere a l'àmbit local. Transversalitat, interseccionalitat i empoderament, Barcelona: ICPS.
  • Fernández de Losada, A. i Abdullah, H. (eds.) (2020) Cities on the frontline: managing the coronavirus crisis, Barcelona: CIDOB.
  • Iglesias,M. et.al. (2011): Políticas urbanas en España. Grandes ciudades, actores y gobiernos locales, Barcelona: Icàri
  • Klinenberg, E. (2021) Palacios del pueblo. Políticas para una sociedad más igualitaria, Capitán Swing.
  • Navarro Yáñez, C.J. et alt (eds.) (2019), Innovación en políticas urbanas. Perspectivas, metodologías y casos, Barcelona: Icaria
  • Subirats, J. García Bernardos, A. (2015) Innovación social y políticas urbanas en España, Icària: BCN.
  • Subirats, J. i Martí-Costa,M.(eds.) (2015) Ciudades y cambio de época: discursos sobre políticas urbanas ycrisis en España, Bilbao: Universidad del País Vasco

Programari

El necessari per aplicar tècniques d'investigació en la recerca

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt