Logo

Ciència política

Codi: 101100
Crèdits: 12
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Ciència Política i Gestió Pública FB 1
Sociologia FB 1
Relacions Internacionals FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Jordi Argelaguet Argemí
Correu electrònic :
jordi.argelaguet@uab.cat

Equip docent

Ricard Goma Carmona
Antoni Biarnes Mas
Leonardo Diaz Echenique
Laura Gutiérrez Zárate
Marta Vallvé i Navarro

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

L'estudiant ha de tenir l'hàbit de llegir, almenys, un diari d'informació general, seguint especialment les notícies sobre política nacional i internacional, així com els articles d'opinió sobre qüestions polítiques enteses en el seu sentit més ampli.
 
L'estudiant ha de tenir nocions d'informàtica bàsica (processador de textos, full de càlcul i navegador) així com un domini acceptable de la llengüa anglesa, que li permeti la comprensió de documents escrits en aquest idioma.
 
L'estudiant ha de tenir nocions bàsiques d'estadística descriptiva (saber llegir taules amb percentatges i freqüències) així com saber interpretar relacions entre variables (taules de doble entrada, tipologies, etc...).

Objectius

Aquesta assignatura té un caràcter de formació bàsica. Això vol dir que serveix de fonaments a partir dels quals es bastirà tot el Grau de Ciència Política i Gestió Pública i el doble Grau Ciència Política + Dret. Per als estudiants de Sociologia i del doble Grau Sociologia + Estadística, aquesta assignatura ofereix una visió panoràmica (i única) de la disciplina que, tanmateix, es relaciona molt directament amb d'altres matèries i disciplines que es desenvoluparan en aquests Graus.
 
Els objectius bàsics del curs són que l'alumnat conegui els conceptes fonamentals de la disciplina; que adquireixi capacitats analítiques aplicables a la política i que sigui capaç d'expressar i defensar documentadament els seus punts de vista sobre les diverses qüestions polítiques més rellevants.
 
El caràcter panoràmic (i no especialitzat) de l'assignatura no permet un tractament específic de la temàtica sobre gènere, però, aquesta s'aborda de forma transversal en tractar temes com el del poder polític, la democràcia, les ideologies o la socialització i participació polítiques.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar la qualitat del propi treball.
  2. Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  3. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  4. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  5. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  6. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  7. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  8. Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
  9. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  10. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  11. Treballar autònomament.
  12. Definir el concepte de democràcia, descriure'n els diferents models i valorar-ne críticament el funcionament.
  13. Descriure i utilitzar adequadament els principals conceptes en l'àmbit de l'estudi de les relacions entre la política i la societat: regulació del conflicte social, poder polític i legitimació, sistema polític.
  14. Exposar els elements clau que expliquen l'aparició de l'estat i la seva evolució (de l'estat absolut a l'estat del benestar).
  15. Definir el concepte de dictadura, descriure'n els diferents models i valorar-ne críticament el funcionament.
  16. Analitzar i valorar críticament el funcionament de les diferents institucions polítiques estatals.
  17. Exposar les formes de govern que emanen de les diferents relacions que poden tenir els poders de l'estat.
  18. Descriure els sistemes electorals i avaluar les conseqüències polítiques de la seva posada en marxa.
  19. Descriure els principals elements del procés polític: socialització, actituds i ideologies polítiques.
  20. Descriure els actors polítics i valorar críticament el comportament polític en diferents contextos sociopolítics i històrics.
  21. Interpretar els marcs polítics i socials històrics com antecedents explicatius dels actuals, per comprendre millor la realitat actual.
  22. Definir els conceptes de la ciència política que informen d'aquests fenòmens.
  23. Demostrar si aquestes polítiques provoquen conflictes o responen a un consens.
  24. Utilitzar aquesta demostració per interpretar com es posa en pràctica una decisió política.
  25. Distingir els conceptes de la ciència política relacionats amb aquests problemes.
  26. Distingir entre les anàlisis de la ciència política i els judicis de valor sobre la democràcia, els drets humans, la justícia social i el desenvolupament sostenible.
  27. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  28. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  29. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  30. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  31. Descriure els principals elements del procés polític: socialització, actituds i ideologies polítiques.
  32. Analitzar i valorar críticament el funcionament de les diferents institucions polítiques estatals.
  33. Definir el concepte de democràcia, descriure'n els diferents models i valorar-ne críticament el funcionament.
  34. Definir el concepte de dictadura, descriure'n els diferents models i valorar-ne críticament el funcionament.
  35. Definir els conceptes de la ciència política que informen d'aquests fenòmens.
  36. Descriure i utilitzar adequadament els principals conceptes en l'àmbit de l'estudi de les relacions entre la política i la societat: regulació del conflicte social, poder polític i legitimació, sistema polític.
  37. Distingir entre les anàlisis de la ciència política i els judicis de valor sobre la democràcia, els drets humans, la justícia social i el desenvolupament sostenible.
  38. Interpretar els marcs polítics i socials històrics com a antecedents explicatius dels actuals, per comprendre millor la realitat actual.
  39. Exposar els elements clau que expliquen l'aparició de l'estat i la seva evolució (de l'estat absolut en l'estat del benestar).
  40. Exposar les formes de govern que emanen de les diferents relacions que poden tenir els poders de l'estat.
  41. Utilitzar les teories polítiques contemporànies i entendre'n el valor analític per a casos concrets de l'esfera interna i internacional.
  42. Identificar i relacionar les principals teories polítiques contemporànies i interpretar textos polítics vinculats a aquestes teories.
  43. Descriure els actors polítics i valorar críticament el comportament polític en diferents contextos sociopolítics i històrics.
  44. Descriure els sistemes electorals i avaluar les conseqüències polítiques de posar-los en marxa.
  45. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  46. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  47. Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  48. Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  49. Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  50. Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  51. Elaborar marcs analítics i/o intervenció que tinguen en compte la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

Continguts





































































 

Mòduls


 



Temes



1



 Poder i política



 La política i el seu coneixement científic. Poder i política. Components i dimensions del poder polític. L’exercici del poder: força, influència i autoritat. El sistema polític. 


 



2



 Legalitat i legitimitat



 Formes de legitimitat. La legitimació democràtica. Legitimitat i legalitat. L’erosió de la legitimitat.


 



3



 L'Estat


 



 Concepte, evolució i tipologies. Els elements de l'Estat: població, territori i sobirania. Autonomia i sostenibilitat actuals de l'Estat en un món globalitzat.



  4



 Política, economia i ecologia



 Les relacions entre sistema polític i sistema econòmic. Capitalisme, democràcia i crisi ecològica. Desigualtat, redistribució i Estat del benestar.


 



5



 Nació i territori


 Etnicitat i política. Conceptes de nació i nacionalisme. L’encaix Estat-Nació. Tipus d’organització territorial del poder dins dels Estats.


 



6



 Institucions



 L'Estat de Dret. Separació de poders i formes de govern. Els poders executiu, legislatiu i judicial.


 



7



 Democràcia



 Concepte i evolució i tipologies. Democràcia i dictadura. Les perversions de la democràcia: corrupció, clientelisme i populisme.


 



8



 Cultura política i participació política



 Socialització política i cultura política. Valors, creences i ideologies. Formes de participació política.


 



9



 Eleccions



 Sistemes electorals. Participació i comportament electoral.


 



10



 Actors polítics



 Partits i sistemes de partits. Grups d’interès i moviments socials.


 



11



 Comunicació política



Comunicació política. Mitjans decomunicació i democràcia. Internet i política.


 



12



 Polítiques públiques



 Política i polítiques. Cicle de les polítiques públiques. Gestió i administració pública.


 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lectura i preparació de textos que seran objecte de controls i seminaris, exercicis online, comentaris de textos o audios 50 2
Activitats relacionades amb el treball de camp 10 0,4
Projecte transversal de Facultat 6 0,24 3, 4, 5, 8, 9, 10
Classes magistrals, conferències, visionat de pel·lícules, presentació de casos. 64 2,56
Lectures complementàries. 30 1,2
Elaboració i redacció de treballs. 30 1,2
Exercicis i pràctiques a classe, comentari de taules i resultats, proves de control, estudis de cas, presentació de treballs. 25 1
Estudi del temari de l'assignatura. 70 2,8

La dedicació de l’estudiant a aquesta assignatura es divideix en diversos tipus d’activitats, cadascun d’ells amb un pes determinat d’hores de treball.

La metodologia docent s’adequa a aquest repartiment del treball.


Aquesta assignatura és de 12 ECTS, és a dir, implica una dedicació total de l’estudiant de 300 hores, distribuïdes en:

- Les activitats dirigides són activitats a l’aula, amb la presència del professor i poden consistir en classes magistrals (amb el suport de TIC i amb la possibilitat de desenvolupar debats en grup); en seminaris de discussió de les lectures obligatòries en grups més reduïts i en sessions més orientades a qüestions pràctiques, en les que s’analitzaran casos, es respondran problemes i es treballaran exemples relatius al temari del curs, amb possibilitat de proves puntuals vinculades als temes desenvolupats. Aquestes activitats representen al voltant del 32% % del total del treball exigit (95 hores).

- Les activitats supervisades són activitats dutes a terme per l’estudiant fora de l’aula d’acord amb un pla de treball dissenyat i posteriorment tutoritzat i avaluat per part del professor. També s’hi inclouen les tutories conjuntes i altres activitats anàlogues (presencials o online) de seguiment de curs. Aquestes activitats representen, aproximadament, el 30% del treball exigit (96 hores). Aquesta assignatura dedicarà tres de les seves sessions al projecte transversal 'El món a l'aula' (compartit amb els graus de Sociologia i Relacions Internacionals), en les dates que la Facultat programi a tal efecte.

- Les activitats autònomes són totes aquelles activitats que fa l’alumne pel seu compte i d’acord amb les exigències del curs per tal de superar amb èxit l’assignatura, tals com lectures bàsiques i complementàries, estudi dels apunts de classe o totes aquelles altres activitats que complementen la formació que s’assoleix en aquest curs. Aquestes activitats representen al voltant del 33%del total de treball (100 hores) exigit a l’alumne.

-El 5% restant (15 hores) correspon a les activitats d’avaluació.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exàmens parcials. 50% 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51
Controls de lectura, presentació de treballs i exercicis. 50% 7 0,28 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51

L’avaluació d’aquesta assignatura es composa de tres parts:


A) La meitat de la nota final d’aquesta assignatura s'obté amb la realització de dos exàmens parcials (25% + 25 % de la nota final). Aquests exàmens es convoquen al final de primer quadrimestre (primer parcial sobre els continguts del primer quadrimestre) i al final del segon quadrimestre (segon parcial sobre els continguts del segon quadrimestre).

En cas de suspendre el primer, el segon o els dos parcials, l'alumne podrà recuperar-los en una convocatòria posterior abans d'acabar el curs (Avaluació compensatòria d'un 50% de la nota final).

Sigui en primera convocatòria o en la recuperació, es necessari que cadascun d’aquests dos exàmens parcials estigui aprovat per a superar el curs i poder fer mitjana amb la part d'avaluació continuada (l'altre 50% de la nota final).


B) Una part d’avaluació continuada que consistirà en el control de lectures anunciades prèviament o en d'altres tipus d'exercicis supervisats; també s'inclou l’entrega i la presentació d’uns treballs de curs col·lectius. Aquesta part valdrà el 40% restant de la nota final de curs. Concretament, l'assistència, participació i exercici en els seminaris sobre les lectures obligatòries val el 20% de la nota final. El treball sobre el govern local, les característiques i requisits del qual s'especificaran a inici de curs, l'altre 20%.


C) l'assistència a classe, el 10%. Durant el curs, el professorat farà comprovacions d'assistència a classe. Si hom acredita l'assistència a classe en el 80% o més dels cops en què s'hagi comprovat, obtindrà una qualificació de 10 punts. La resta de percentatges d'assistència comprovada tindrà la puntuació proporcional corresponent.

Consideracions importants:

- Per aprovar l’assignatura, és condició necessària però no suficient superar la part relativa als exàmens parcials. Si hom suspèn un dels dos exàmens, encara que la mitjana superi el 5, l’assignatura no estarà aprovada i la qualificació final que constarà serà la de 4,5 si la mitjana ponderada superés el 4,8.

- Els estudiants que no hagin superat el primer o el segon parcial (o ambdós) tindran l'oportunitat d'acollir-se a una avaluació compensatòria, és a dir, podran tornar a fer els exàmens suspesos el dia que determini la Facultat. En aquests exàmens, la nota màxima que es pot assolir és de 5, un aprovat. Les notes de l'avaluació compensatòria serviran per a calcular la mitjana ponderada de la nota final de l'assignatura.

- El fet de presentar-se a UN dels dos exàmens parcials o haver-se presentat a DOS actes d’avaluació continuada exclou la possibilitat d’un “NO PRESENTAT” (o "no qualificable") en la nota final.


L’examen parcial del primer quadrimestre serà al final del quadrimestre, el dia que fixi la Facultat i que es farà públic amb l’antelació suficient.

L’examen del segon quadrimestre serà al final del quadrimestre, el dia que fixi la Facultat i que es farà públic amb antelació suficient.

Les dates dels controls de lectura o l’entrega de treballs s’especificaran en el marc de la programació de l’assignatura (veure Campus Virtual).


Sobre l'avaluació única:

D’acord amb la Normativa acadèmica de la UAB, hom es podrà acollir a l'"avaluació única". L’estudiant que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs (tres primeres sessions de classe) per tal de determinar en que consistirà aquesta prova de síntesi. En cas d'optar per aquesta modalitat d'avaluació l'alumne renuncia de "facto" a la modalitat estàndard d'avaluació prevista en aquesta guia docent.


En l'avaluació única hi haurà les següents activitats:

1. Un examen sobre tot el temari de l'assignatura, que valdrà el 50% de la nota. L'examen tindrà dues parts. Cada part correspondrà al contingut de cada quadrimestre i tindrà un pes del 25% sobre la nota final.

Per aprovar l'examen caldrà haver aprovat cadascuna d'ambdues parts.

2. Per a cadascuna de les quatre lectures obligatòries, el dia de l'examen hom haurà de fer un comentari de text d'un fragment del llibre llegit. Cada comentari de text valdrà el 7,5% de la nota final.

3. El dia de l'examen s'haurà de lliurar el treball sobre el govern local, d'acord amb les instruccions del professor. Valdrà el 20% de la nota final.


Els estudiants d'avaluació única faran l'examen el dia que la Facultat determini, juntament amb la resta d'estudiants

Els estudiants d'avaluació única faran, si cal, l'avaluació compensatòria amb els mateixos criteris, i dia, que la resta d'estudiants.


Sobre l'ús d'Intel·ligència Artificial (IA).

Només se n'accepta un ús restringit. Per aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport com la cerca bibliogràfica o d'informació, la correcció de textos o les traduccions. Quan sigui pertinent, l'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts del seu treball han estat generades amb aquesta tecnologia; d'especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.


La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats. El professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa, per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i per tant la validesa de les proves d’avaluació realitzades per l’estudiantat.


Plagis i altres irregularitats. D'acord amb la normativa acadèmica, qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, s’ha de qualificar amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0.



Bibliografia

Bibliografia


1) Llibres de referència i consulta bàsics:


Downs, A. i altres. 1992. Diez textos básicos de Ciencia Política, Barcelona: Ariel. [diverses edicions]


Caminal, M. (ed.). 1998. Manual de ciència política, Madrid: Tecnos-UAB-UB.


Colomer, J.M. 2026. Ciencia de la política, Barcelona: Ariel Ciencia Política. [edició actualitzada]


Crossman, R.H.S.: Biografía del Estado Moderno, FCE. [diverses edicions] (s'especificaran a classe i al

Campus Virtual els capítols corresponents)


Del Aguila, R. (comp.). 1997. Tratado de Ciencia Política, Madrid: Trotta


Vallès, J.M. ; Martí, S. 2024. Ciencia Política: un manual. Barcelona: Ariel. [edició actualitzada]


Barreda, M.; Ruiz Rodríguez L. 2016. Análisis de la política. Barcelona: Huygens Editorial.



2) Les lectures obligatòries per als controls de lectura i seminaris:


Maquiavel, N. [1513]. El Príncep. [diverses edicions].


Weber, M. [1919]. La Ciència i la política, edició en català (2005). Hi ha l'edició en espanyol, \"El político y el científico\" (diversos anys).


Dahl, R.A. 2012. La Democracia. Ariel: Barcelona


Arendt, Hannah [1951]. \"Totalitarismo\" a Los orígenes del totalitarismo (diversos anys). Hi ha diverses edicions. S'ha de llegir l'apartat 3, el totalitarisme.



3) Les lectures complementàries:

Aguilera de Prat, C. R. i Martínez, R. 2000. Sistemas de gobierno, partidos y territorio. Madrid: Tecnos.

Capítols 3 i 5.


Anderson, G. 2008.Federalisme: una introducció. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics. [també hi ha la versió en pdf].


Anduiza, E. i Bosch, A. 2004. Comportamiento político y electoral. Barcelona: Ariel. Capítol 1.


Berstein, S. 1996. Los regímenes políticos del siglo XX. Barcelona: Ariel. Capítols 1 i 6.


Bobbio, N. 1996. Estado, gobierno y sociedad. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.


Botella, J. 1997. \"En torno al concepto de cultura política: dificultades y recursos\" a Pilar del Castillo i Ismael Blanco (eds.): Cultura política: enfoques teóricosy anàlisis empíricos. València: Tirant lo Blanch.


Bosch, A. 2004. Com votem i per què. Barcelona: Editorial Universitat Oberta de Catalunya.


Crouch, C. 2004. Posdemocracia, Madrid: Taurus/Santillana.


Del Águila, R. (ed.) 1997. \"La política: el poder y la legitimidad\", a Del Águila, 1997.


Guibernau, M. (dir.) 2000. Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·leni. Barcelona: Proa. Capítols:

capítol 1 (Kymlicka), capítol 2 (Taylor), capítol 3 (Cardús), capítol 4 (Miller), capítol 5 (Llobera), capítol 6

(Smith).


Held, D. 1997. La democracia y el orden global. Barcelona:Paidos. Capítols 2i 3.


Klein, N. 2014. Això ho canvia tot. Barcelona: Empúries.


Leftwhich, A. 1987. ¿Qué es la política? La actividad y su estudio. Mèxic: FCE. Capítols: Introducció, 1, 4 i 7.


Levitsky, S.; Ziblatt, D. 2018. Cómo muerenlas democracias. Barcelona: Ariel.


Lijphart, A. 2008. Modelos de democracia. Barcelona: Ariel. Capítols 2 i 3.


Lindblom, C. E. 1991. El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid: MAP.


Macridis, R.; Hulliung, M. 1998. Las ideologías políticas contemporáneas. Madrid: Alianza. Capítol 1.


Molins, J. 1998. \"La teoría de grupos\", working paper, núm 143. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i

Socials. [també hi ha la versió en pdf].


Requejo, F. 1990. Las democracias. Democracia antigua, democracia liberal y Estado de Bienestar.

Barcelona: Ariel. Capítol 8.


Sartori, G. 1992. Partidos y sistemas de partidos, Madrid: Alianza. Capítols 1, 2, 5 i 6.


Torrens, X.1998. \"Els sistemes electorals\", a M. Caminal (1998).


Vallès. J. M.; Ballart, X. (eds.) 2012. Política para apolíticos. Barcelona: Ariel.


Weber, M. 2005. La ciència i la política. València: Publicacions de la Universitat de València. [hi ha diverses edicions en castellà, El político y el científico]



Nota; De moment cap de les referències bibliogràfiques bàsiques d'aquesta assignatura és disponible en versió electrònica. S'informarà als alumnes al llarg del curs de l'aparició de qualsevol edició electrònica relacionada amb l'assignatura.


Programari

Word i Excel

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català anual matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català/Castellà anual matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català anual matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 10 Català anual matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 20 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 51 Espanyol anual tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 51 Espanyol anual tarda
(TE) Teoria 52 Català anual tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 52 Català anual tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 510 Espanyol anual tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 520 Català anual tarda