Guia en format PDF
Logo

Problemes actuals de les relacions internacionals

Codi: 101092
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Ciència Política i Gestió Pública OP 3
Ciència Política i Gestió Pública OP 4
Relacions Internacionals OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Gebrael Abou-Askar Molina
Correu electrònic :
gabriel.abouaskar@uab.cat

Equip docent (extern a la UAB)

Gebrael Abou-Askar Molina

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No té prerequisits acadèmics.

L'estudiant ha de tenir l'hàbit de llegir i consultar diferents mitjans de comunicació d'informació general, seguint especialment les notícies de caràcter internacional, així com els articles d'opinió sobre qüestions polítiques globals.

Objectius


L'objectiu de l'assignatura se centra en l'estudi i l'anàlisi del context polític internacional actual. Especialment relacionat amb problemes de seguretat internacional i conflictes armats.

Per a l'anàlisi del context polític i amenaces en seguretat, l'assignatura ofereix el coneixement d'una sèrie d'instruments analític i contrast de fonts (mètode OSINT) per tal d'adquirir el rigor analític més gran, tant per part de les fonts documentals com dels problemes internacionals de tipus securitari; conflictes bèl·lics, insurgències, crim organitzat, terrorisme, guerra híbrida i extremismes violents.

Tot i que principalment el focus d'estudi s'orienti als estudis de seguretat i en assumptes militars, es pretén ampliar l'espectre d'estudis de les problemàtiques internacionals al màxim possible. Incloent, macroeconomia, tecnologia civil i militar, geoeconomia, societat altres aspectes d'interès a nivell europeu, estatal i local.

Atès que el context polític internacional actual és molt canviant, el contingut de l'assignatura mantindrà un programa general basat en l'anàlisi de la seguretat internacional i els estudis estratègics. Anualment canviaran certs aspectes i s'adaptarà el contingut a les dinàmiques internacionals del moment per tal d'atorgar una visió tan nova i coetània com sigui possible.


Resultats d'aprenentatge

  1. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  2. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  3. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  4. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  5. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  6. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  7. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  8. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  9. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  10. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  11. Treballar autònomament.
  12. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  13. Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  14. Utilitzar adequadament la teoria i els conceptes de les relacions internacionals (tradicions de pensament hobbesiana, grociana i kantiana).
  15. Exposar les grans aproximacions a les relacions internacionals (realisme, transnacionalisme, estructuralisme).
  16. Descriure l'ordre internacional: anarquia versus ordre, societat d'estats i societat transnacional.
  17. Descriure els principals elements que caracteritzen la societat internacional global (1945-2000).
  18. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  19. Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  20. Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
  21. Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  22. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  23. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  24. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  25. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  26. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  27. Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  28. Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  29. Utilitzar adequadament la teoria i els conceptes de les relacions internacionals (tradicions de pensament hobbesiana, grociana i kantiana).
  30. Exposar les grans aproximacions a les relacions internacionals (realisme, transnacionalisme, estructuralisme).
  31. Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  32. Descriure l'ordre internacional: anarquia versus ordre, societat d'estats i societat transnacional.
  33. Descriure els principals elements que caracteritzen la societat internacional global (1945-2000).
  34. Valorar els aspectes distintius i instrumentals propis, des d'un enfocament conceptual i metodològic, específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
  35. Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.

Continguts


La pretensió de l'assignatura s'orienta a oferir una visió més recent sobre la realitat del context polític internacional, els continguts específics es presentaran a inici del semestre.


A trets generals l'assignatura es divideix en tres àrees temàtiques generals:


1. La guerra com a fenomen


2 Tecnologia-RAM


3 Amenaces a la seguretat internacional




Bloc I


La guerra híbrida.


1.Introducció i presentació dobjectius


2 La guerra com a fenomen


3.Marc teòric i corrents de pensament.


4 Tipus d'amenaces a la seguretat internacional




Bloc II


Paradigma tecnològic.


1. Revolució d'Afers Militars (RAM)


2. Desenvolupament de sistemes


3. Estratègia i debat nuclear.


4. La seguretat europea


Bloc III


Els estudis d'intel·ligència


1.Detecció d'amenaces


2.Tècniques i eines d'anàlisi de la informació, contrast de fonts (OSINT)

Temes diversos: macroeconomia, societat, criminalitat, extremismes violents.


3.Estudi de cas problemàtica del moment.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Pràctiques i exposicions orals a classe, estudis de cas 6 0,24 1, 5, 6, 7, 9, 11, 13, 20
Redacció del treball de curs 9 0,36 8, 14, 17
Tutories i comentaris examen 3 0,12
Classes magistrals amb ús de les TIC i debat en gran grup 43 1,72 1, 5, 7, 8, 9, 20, 27
Lectura i preparació dels textos que seran objecte d'un control a classe 7 0,28 14, 15, 16, 17, 22, 23, 32, 33
Estudi del temari de l'assignatura i lectures complementàries 72 2,88 10, 11
Debats sobre les lectures obligatòries 3 0,12 3, 5, 6, 10, 19, 35

La dedicació a aquesta assignatura es concreta en diversos tipus d'activitats, cadascuna amb una determinada càrrega docent. El seu valor, 6 crèdits ECTS, implica una dedicació total de 150 hores, que es distribuiran en diversos tipus d'activitats:

- Les activitats dirigides són activitats a l'aula, amb la presència del professor i consistiran en classes magistrals (amb la possibilitat de desenvolupar debats en gran grup); en seminaris de discussió de les lectures obligatòries o materials temàtics en grups més reduïts; en sessions més orientades a qüestions pràctiques, en les que s'analitzaran casos, problemes i exemples relatius al temari del curs. Aquestes activitats representen al voltant del 35% del total del treball exigit.

- Les activitats supervisades són activitats dutes a terme per l'estudiant fora de l'aula d'acord amb un pla de treball dissenyat i posteriorment tutoritzat i avaluat per part del professor. Aquestes activitats representen,
aproximadament, el 10% del treball exigit.

- Les activitats autònomes són totes aquelles activitats que fa l'alumne pel seu compte i d'acord amb les exigències del curs per tal de superar amb èxit l'assignatura, tals com lectures bàsiques i complementàries, estudi dels apunts de classe o totes aquelles altres activitats que complementen la formació que s'assoleix en aquest curs.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball en grup i exposició oral 50% exàmen / 50% treball i exposició 7 0,28 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35

L'avaluació comporta:

- Assistència regular a classe i la participació en les activitats, debats, comentaris de lectures, aportacions a les exposicions orals, etc.

- Avaluació continuada comentaris escrits sobre lectures o vídeos, preparació de debats.

- Un treball en grup sobre algun dels temes/casos tractats a classe que serà presentat en públic a les darreres sessions de l'assignatura. L'extensió del treball serà d'un màxim de 3000-5000 paraules, més bibliografia i annexos. El treball es realitzarà amb entrelineat de 1.5, lletra Arial cos 12 al cos del treball i 10 a les notes a peu de pàgina. La data de lliurament es concretarà un cop iniciat el curs.

Avaluació continuada

Examen parcial 25%

Examen final 25%

Exercicis pràctics a l'aula en finalitzar cada mòdul del curs 50%

Un cop finalitzada la convocatòria ordinària d'exàmens hi haurà una prova de compensació on els estudiants que hagin seguit el curs amb regularitat però no hagin aprovat l'assignatura podran tornar-se a presentar. Aquesta avaluació compensatòria tindrà lloc a les dates establertes per la Facultat.

La concurrència a dues de les activitats d'avaluació esmentades és incompatible amb la qualificació de “NO PRESENTAT”.

Avaluació única:

L'alumnat que ho hagi demanat així en temps i forma, podrà acollir-se a una avaluació única que consistirà en un exercici compost per un examen 50% i preguntes sobre un treball de recerca que s'acordarà a inici de les classes 50%

Aquest exercici tindrà lloc al final del quadrimestre, el dia que fixi la Facultat per a l’examen de l’avaluació ordinària i es farà públic amb suficient antelació. En cas de no superar aquesta prova amb una puntuació de 5 de cada 10 punts, l’exercici podrà recuperar-se en la data fixada per la Facultat com a avaluació compensatòria.



Bibliografia

Bibliografia básica:

-Alger, J. (2009). From Nuclear Energy to the Bomb: The Proliferation Potential of New Nuclear Energy Programs. Centre for International Governance Innovation. http://www.jstor.org/stable/resrep16141

-Arnson, C. J., & Zartman, I. W. (2005). Rethinking the economics of war: the intersection of need, creed, and greed. Woodrow Wilson Center Press.

Azar, E. E. (1990). The management of protracted social conflict: theory and cases. Dartmouth ; Gower Pub. Co.

-Azar, E. E., & Burton, J. W. (Eds.). (1986). International Conflict Resolution: Theory and Practice. Lynne Rienner Pub.

-Blalock, H. M. (1989). Power and Conflict: Toward a General Theory. Sage.

-Burton, J. (1990a). Conflict: resolution and prevention. Macmillan.

-Burton, J. (Ed.). (1990b). Conflict: Human Needs Theory. The Macmillan Press.

-Ejuchegahi, Angwaomaodoko, A.(2024)Trade Wars and Tariff Policies: Long-Term effects on Global Trade and Economic Relationship .Business and Economic Research 14(4):62 DOI:10.5296/ber.v14i4.22185

https://www.researchgate.net/publication/385296439_Trade_Wars_and_Tariff_Policies_Long-Term_effects_on_Global_Trade_and_Economic_Relationship

-ERÄSTÖ, T., & TOPYCHKANOV, P. (2020). Towars Greater Nuclear Restant: Raising The Thereshold For Nuclear Weapon Use. Stockholm International Peace Research Institute.

http://www.jstor.org/stable/resrep24479

 

- Fang, T., & Hwang, T. (2023). What Is Techno-Nationalism? In The Rise of Techno-Nationalism (pp. 4–6). New America.

http://www.jstor.org/stable/resrep54891.4

 

-Haynes, S. T. (2016). China’s Nuclear Threat Perceptions. Strategic Studies Quarterly, 10(2), 25–62.

 http://www.jstor.org/stable/26271504

 

-Jordán Javier. (2001) Introducción a los estudios de seguridad y defensa. Comares.

 

-Jordán Javier. (2011) La seguridad más allá del estado: Actores no estatales y seguridad internacional. Plaza y Valdés.

 

-Jordán,J .(2013) Manual de Estudios Estratégicos y Seguridad Internacional. Plaza y Valdés.

-Jordan, J. (2020). International Competition Below the Threshold of War: Toward a Theory of Gray Zone Conflict. Journal of Strategic Security, 14(1), 1–24.

 

-Martin, B. E. (2016). Weapons of Mass Destruction: Nuclear Terrorism and Nuclear Proliferation. Counter Terrorist Trends and Analyses, 8(2), 17–23. http://www.jstor.org/stable/26369587

 

-Mearsheimer, J.J.(2014) The Tragedy of Great Power Politics. Norton.

-Ozawa, M. (Ed.). (2023). Total, global, hybrid war. In War changes everything: Russia after Ukraine (pp. 5–16). NATO Defense College.

 http://www.jstor.org/stable/resrep47336.7

-Raska, M. (2019). Strategic Competition for Emerging Military Technologies: Comparative Paths and Patterns. PRISM, 8(3), 64–81.

https://www.jstor.org/stable/26864277

 

-Ramsbotham, O., Woodhouse, T., & Miall, H. (2011). Contemporary conflict resolution: the prevention, management and transformation of deadly conflicts. Polity Press.

 

-Scott,S & Waltz, K .( 2013) The Spread of Nuclear Weapons. An Enduring Debate. Norton.

-Toffler, A.(1995). La Tercera ola .Orbis, 1985.

 

-Toffler, A & Toffler H .(1995) Las guerras del futuro. La supervivencia en el alba del siglo XXI. Círculo de lectores.

 

-Von Clausewitz,C. (2014) De la guerra. La esfera de los libros.

-Wallensteen, P. (2007). Understanding conflict resolution: war, peace and the global system. SAGE.

 

 

 

 

Programari

No requereix programari especific.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt