
Comunicació i opinió pública
Codi: 101074Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciència Política i Gestió Pública | OP | 3 |
| Ciència Política i Gestió Pública | OP | 4 |
| Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OP | 3 |
| Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Adrian Caballero Escusol
- Correu electrònic :
- adrian.caballero@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha cap requisit per cursar aquesta assignatura
Objectius
El principal objectiu de l’assignatura és endinsar l’alumnat en el concepte, però també en la importància que té en la política actual, de la comunicació política i, derivat d’aquesta, de l’opinió pública (i de l’opinió publicada).
Es tracta d’una assignatura que proposa un aprenentatge a partir de la reflexió sobre la comunicació política, l’estratègia i l’opinió pública. Exposant els principals conceptes i la teoria necessària, però també lligant-ho amb l’actualitat política i amb casos ja succeïts.
Si bé l’espai de debat públic clàssic era el Parlament, on govern i oposició s’enfrontaven, ara, malgrat que aquest Parlament continua essent essencial, la política ha fet un gir cap a una democràcia d’opinió, on fins i tot les enquestes són importants però on, sobretot, la relació entre govern i oposició ha traspassat les cambres legislatives i s’ha desplaçat als mitjans de comunicació.
Precisament un altre dels principals objectius de l’assignatura és comprendre la importància d’aquests mitjans de comunicació (també de les xarxes socials) i, més enllà, saber com els partits polítics i els seus lideratges poden aprofitar aquests mitjans per influir en l’opinió pública.
En definitiva, opinió pública i opinió publicada són dos conceptes que veurem durant el curs com evolucionen fins a convertir-se en un debat sobre la comunicació. Una comunicació política que també aprendrem com ha evolucionat en màrqueting polític, on sovint es considera més important el somriure de qui es presenta com a candidat o candidata que no pas les idees que expressa.
Malgrat tot, la pregunta que ens hem de formular és si realment els actors polítics, les persones expertes en comunicació, els i les periodistes i enquestadors i enquestadores, en part com a opinió publicada, són qui construeixen l’Opinió Pública, qui fixen l’agenda política i, per tant, són responsables del debat polític en l’espai públic.
L’opinió pública, i més concretament l’electorat, percep la política com una pugna, no tant de programes de partit, sinó com la visualització de la imatge pública dels lideratges que representen el partit i les seves idees, a través dels mitjans de comunicació.
L’agenda política es planifica en funció del seu impacte mediàtic i de l’impacte que tindrà en l’opinió pública. Aquest seria un cas clàssic de manual de planificació de la comunicació. El tema de debat és quan els mitjans i l’opinió publicada s’atribueixen el rol reservat al Parlament i es converteixen en una peça fonamental del sistema polític sense tenir la legitimitat democràtica atorgada al poder executiu i legislatiu per la ciutadania.
Resultats d'aprenentatge
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Treballar autònomament.
- Emprar les diferents aportacions teòriques sobre actors i xarxes d'actors, així com les característiques de l'acció col·lectiva
- Analitzar el comportament dels actors polítics, tant individuals com col·lectius (partits, grups de pressió, moviments socials, etc.)
- Identificar els principals actors del sistema polític, examinar les seves interaccions i avaluar el seu comportament en el seu entorn i en el sistema polític, des d'una perspectiva teòrica i aplicada
- Analitzar el processos electorals, incloent campanyes, estratègies electorals dels partits, escenaris polítics i l'anàlisi i interpretació dels resultats electorals
- Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
- Demostrar capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint en els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
- Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
- Sintetitzar críticament les diverses explicacions historiogràfiques sobre l'aparició i evolució dels règims polítics en l'època contemporània.
- Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals.
- Fer servir les diferents aportacions teòriques sobre actors i xarxes d'actors, així com les característiques de l'acció col·lectiva.
- Identificar els principals actors del sistema polític, examinar-ne les interaccions i avaluar-ne el comportament en el seu entorn i en el sistema polític, des d'una perspectiva teòrica i aplicada.
Continguts
- Definició i història de la comunicació política i el màrqueting polític
- Opinió pública (i publicada), agenda setting i framing
- Els mitjans de comunicació: com funcionen i com hi podem intervenir
- Campanya i estratègia electoral
- Sondejos i enquestes
- Missatge i relat
- Gabinets polítics
- Tècniques de redacció i persuasió
- Imatge política
- Comunicació no verbal
Lectures amb assaig i seminari posterior:
Noelle-Neumann, E. La espiral del silencio
Sartori, G. Homo Videns
Gutiérrez-Rubí, A. Gestionar las emociones públicas
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Treball final de curs | 25 | 1 | |
| Estudii i lectura de material | 75 | 3 | |
| classes magistrals i seminaris participatius | 50 | 2 |
La metodologia de l’assignatura busca combinar les explicacions teòriques, per aportar tot el coneixement possible sobre la comunicació política, l’opinió pública i el màrqueting polític, amb l’experimentació pràctica per part de l’alumnat, tant mitjançant exercicis individuals i en grup, en què hauran d’implicar‑se en “simulacions”, com amb les seves reflexions crítiques sobre les lectures dels seminaris.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Seminaris dels llibres de lectura obligada | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 10, 21, 22, 23 |
| Treball final obligatori | 30% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 7, 8, 12, 13, 16, 17, 18, 19, 20, 23 |
| Treball en grup i exposició a classe | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 14, 15, 16, 21, 22 |
| Classes pràctiques | 30% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 6, 9, 10, 11, 12, 17, 23 |
L’avaluació de l’assignatura constarà de quatre elements:
- Treball obligatori (30%). De manera individual o en parelles (com a màxim), es realitzarà un treball de desenvolupament d’una pregunta de recerca sobre un tema relacionat amb l’assignatura, bé des d’un punt de vista de recerca acadèmica o bé des d’una aplicació més pràctica en algun cas d’estudi. L’elecció del tema és lliure, però tant aquesta elecció com el disseny del treball s’han de consultar amb el professorat durant les quatre primeres setmanes de classe. El resultat d’aquest treball serà un document escrit (no hi haurà presentació davant del grup classe).
- Seminaris (20%). Correspon a tot allò relacionat amb les tres lectures obligatòries esmentades anteriorment. Aquesta nota es basarà en dos moments concrets: per a cada lectura, i abans de la celebració del seminari, cada estudiant (de manera individual) lliurarà un petit assaig en què haurà escollit una citació literal del llibre (pot ser fins a un paràgraf sencer) i l’acompanyarà d’una breu nota, d’entre 150 i 200 paraules, en què comentarà per què ha escollit particularment aquella citació. D’altra banda, també es puntuarà la seva participació al seminari, la dinàmica del qual s’explicarà a l’aula.
- Treball en grup (20%). El grup classe quedarà dividit en vuit grups, cadascun dels quals tindrà una missió de cara a final de semestre: analitzar com va ser la comunicació política i l’estratègia electoral del partit polític que els correspongui en relació amb la precampanya i la campanya de les eleccions al Parlament de maig de 2024. Aquest treball NO té part escrita; la nota de cada equip es divideix en dues: la presentació del seu partit davant del grup classe; la crítica i el bon debat que proposin sobre un altre dels partits exposats.
- Classes pràctiques (30%). Diverses de les sessions seran 100% pràctiques. És a dir: el professorat proposarà un exercici que ocuparà tota la sessió. Majoritàriament seran exercicis en grup (els mateixos vuit grups del treball anterior), però també hi haurà alguna sessió amb exercici individual.
La nota final es compondrà del conjunt dels quatre elements tenint en compte el percentatge de cadascun.
El lliurament del Treball Obligatori és condició indispensable per aprovar l’assignatura. En els altres tres elements, l’assistència serà indispensable per poder optar a la qualificació.
AVALUACIÓ ÚNICA: Per a les persones que optin per l’avaluació única, aquests seran els elements d’avaluació i el seu pes:
- Treball Obligatori (40%). Es realitzarà NOMÉS DE MANERA INDIVIDUAL i seguirà, això sí, les mateixes instruccions que el Treball Obligatori de la resta de l’alumnat.
- Assajos sobre les lectures obligatòries (60%). Per a cadascuna de les tres lectures obligatòries, l’estudiant realitzarà un assaig que consistirà en una anàlisi crítica del llibre, lligant-lo sempre o bé amb les temàtiques de l’assignatura, o bé amb exemples reals, o bé amb totes dues coses alhora. Cada un dels assajos tindrà un mínim de 1.000 paraules.
Recuperació: Seguint la normativa general, que estableix que per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura, per recuperar aquesta assignatura:
- Avaluació continuada. Haver presentat el treball obligatori, haver participat en les classes pràctiques i haver participat i entregat la feina de, com a mínim, dos dels tres seminaris
- Avaluació única. Haver entregat el treball obligatori i un mínim de dos dels tres assajos de les lectures obligatòries
No avaluable: Si una persona no compleix el descrit prèviament i/o no lliura el treball obligatori o no fa el treball associat als assajos, es considerarà com a no avaluable.
Intel·ligència artificial: En aquesta assignatura, es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com ara l’aportació bibliogràfica, la correcció ortogràfica i l’estilística. L’estudiantat haurà d’identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat. La manca de transparència en l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l’activitat, o sancions més greus en els casos de més gravetat.
D'altra banda, la realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats. El professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa, per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i per tant la validesa de les proves d’avaluació realitzades per l’estudiantat.
Bibliografia
1. Manuals i marcs generals de comunicació política
Faucheux, Ron (ed.) (1998), The Road to Victory: The Complete Guide to Winning Policial Campaigns, Nova York (Kendall Hunt)
Dalton, Russell J. (2002), Citizen Politics: Public Opinion and Political Parties, Londres (Chatham)
Blumler, Jay G.; Kavanagh, Dennis (1999), “The Third Age of Political Communication”, Political Communication, 16(3), 209–230.
Canel, María José (2006), Comunicación política: una guía para su estudio y práctica, Madrid (Tecnos).
McNair, Brian (2018), An Introduction to Political Communication (6ª edición), Londres/New York (Routledge).
Sánchez-Gutiérrez, Beatriz; Pineda, Antonio (eds.) (2021), Comunicación política en el mundo digital. Tendencias actuales en propaganda, ideología y sociedad, Madrid (Dykinson).
2. Comunicació política digital, xarxes socials i desinformació
Bossetta, Michael (2018), “The Digital Architectures of Social Media: Comparing Political Campaigning on Facebook, Twitter, Instagram, and Snapchat in the 2016 U.S. Election”, Journalism & Mass Communication Quarterly, 95(2), 471–496.
Chadwick, Andrew (2017), The Hybrid Media System: Politics and Power (2ª edición), Oxford (Oxford University Press).
Casero-Ripollés, Andreu (2018), “Research on political information and social media: Key points and challenges for the future”, El Profesional de la Información, 27(5), 964–974.
Sánchez-Gutiérrez, Beatriz; Pineda, Antonio (eds.) (2021), Comunicación política en el mundo digital. Tendencias actuales en propaganda, ideología y sociedad (capítulos seleccionados), Madrid (Dykinson).
3. Gènere, representació i comunicació política
Elizondo, Ainhoa et al. (coords.) (2022), Estudios de género en ciencia política, Madrid (Centro de Estudios Políticos y Constitucionales).
La Barbera, Maria Caterina; Cruells, Marta (eds.) (2016), Igualdad de género y no discriminación en España, Madrid (Centro de Estudios Políticos y Constitucionales).
Valdés, Ana (2014), Políticas públicas para la igualdad de género: un aporte a la autonomía de las mujeres, Santiago de Chile (CEPAL).
Izquierdo, Patricia; Gaitán, Juan Antonio; Caffarel, Carmen (2020), “Mapa de la mujer como sujeto y objeto de la investigación en Comunicación en España”, Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi, 37(1), 9–32.
4. Llenguatge polític, framing i emocions
Aira, Toni (2025), Mitólogos. El arte de seducir a las masas. Madrid (Debate)
Eskibel, Daniel (2023), Cómo usar la psicología para lograr poder político, Madrid (Almuzara).
Casajuana, Carles (2014), Las leyes del castillo. Notas sobre el poder, Madrid (Atalaya).
Arroyo, Luis (2023), Frases como puños. El lenguaje y las ideas progresistas, Barcelona (Península).
Gutiérrez-Rubí, Antoni (2023), Gestionar las emociones políticas, Barcelona (Gedisa).
Lakoff, George (2007), No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político, Madrid (Complutense / ensayos posteriores en castellano).
5. Màrqueting polític, campanyes i comunicació de govern
Fumanal, Verónica (2024), El poder de la influencia, Madrid (La Esfera de los Libros)
Colomé, Gabriel (2020), Silencio, se vota, Granada (Comares)
Canel, María José (2018), La comunicación de la Administración Pública, Madrid (Tecnos).
Crespo, Ismael; Carletta, Ileana; Garrido, Antonio; Riorda, Mario (2021), Manual de comunicación política y estrategias de campaña. Candidatos, medios y electores en una nueva era, Madrid (Tirant lo Blanch).
Maarek, Philippe J. (2014), Marketing político y comunicación. Claves para una buena información política, Barcelona (Paidós).
(Actualiza el Maarek 2009 que tenías en la guía.)
Sánchez Medero, Rubén (2016), Comunicación política, Madrid (Tecnos).
6. Clàssics d'opinió pública i teoria dels mitjans
Lippmann, Walter (2003), La opinión pública, Madrid (Langre / reimpresiones posteriores).
Hallin, Daniel y Mancini, Paolo (2008), Sistemas mediáticos comparados, Barcelona (Hacer).
Noelle-Neumann, Elisabeth (1995), La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social, Barcelona (Tecnos).
Castells, Manuel (2009), Comunicación y poder, Madrid (Alianza).
Programari
Programa java per visualitzar videos via google.
Youtube
Programari per l'anàlisi de dades d'enquestes (des d'Excel a Jamovi, passant per R o SPSS)
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |