
Partits
Codi: 101072Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciència Política i Gestió Pública | OP | 3 |
| Ciència Política i Gestió Pública | OP | 4 |
| Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OP | 3 |
| Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Ernesto M Pascual Bueno
- Correu electrònic :
- ernestomanuel.pascual@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
El nostre contracte
En inscriure’t en aquest curs, tu i jo hem acordat un contracte mutu.
Jo em comprometo a preparar les classes amb dedicació, a mostrar entusiasme per la matèria, a tractar cada estudiant amb justícia i respecte, i a escoltar les opinions expressades de manera raonada. Seré accessible dins dels canals establerts per a l’assignatura i intentaré, per tots els mitjans raonables, retornar els materials corregits en un termini màxim de dues setmanes, llevat de circumstàncies excepcionals degudament justificades.
Per la teva part, en matricular-te en aquesta assignatura, acceptes:
- Assistir regularment a totes les classes.
- Participar activament, formulant preguntes, intervenint en els debats i respectant el treball intel·lectual del grup.
- Llegir el material assignat abans de les sessions corresponents.
- Lliurar les tasques escrites puntualment i pels canals establerts.
- Respectar les normes de funcionament de l’aula, del Campus Virtual i del sistema d’avaluació.
- Contribuir a fer de la classe un espai de concentració, escolta i treball compartit.
Per garantir aquest compromís mutu, és indispensable que llegeixis la guia docent i la lliuris signada el primer dia de classe. El professor podrà reconèixer aquesta lectura prèvia dins de l’apartat d’assistència i participació.
Prerequisits formals
És recomanable haver cursat prèviament les assignatures de Comportament Polític de segon curs i Anàlisi Electoral de tercer curs.
També es pressuposa que l’estudiant disposa de coneixements generals de Ciència Política, Política Comparada, institucions polítiques i anàlisi d’actors col·lectius. L’assignatura exigeix capacitat per llegir textos acadèmics, interpretar arguments teòrics, treballar amb informació empírica i aplicar conceptes a casos concrets.
Recomanacions
Es recomana a l’estudiant seguir de manera habitual l’actualitat política a través de diversos mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals, espanyols i internacionals. L’assignatura treballa amb partits reals, debats contemporanis, processos electorals, conflictes institucionals i dinàmiques organitzatives que requereixen estar informat.
Per a un aprofitament òptim de l’assignatura, es recomana disposar de:
- Coneixements bàsics d’informàtica: processador de textos, presentacions, navegació per Internet i cerca documental.
- Maneig bàsic del Campus Virtual de la UAB.
- Capacitat per consultar bases de dades, legislació, estatuts de partits, informes públics i bibliografia acadèmica.
- Nivell intermedi d’anglès que permeti consultar investigacions, notícies i bibliografia especialitzada redactada en aquesta llengua.
- Hàbit de lectura crítica i de preparació prèvia de les sessions.
Observacions
Durant les classes no es permet l’ús de dispositius electrònics, ni per comunicar-se ni per prendre apunts. Ordinadors, tauletes i telèfons mòbils hauran d’estar en mode silenci i dipositar-se, abans de l’inici de la sessió, en l’espai habilitat a aquest efecte. Es podran recollir en finalitzar la classe.
La classe es concep com una unitat de treball intel·lectual. Un cop iniciada la sessió, no es podrà entrar i sortir lliurement de l’aula. Si un estudiant abandona la classe durant la sessió, no podrà reincorporar-s’hi fins que finalitzi, llevat de causa justificada de força major, motiu mèdic, situació de discapacitat, necessitat degudament acreditada o indicació expressa del professor. Aquesta norma té com a finalitat respectar la concentració col·lectiva, l’energia que es crea a l’aula i evitar el descentrament que produeixen els moviments continus durant la classe.
L’alumnat haurà d’arribar a classe amb les necessitats físiques ateses abans de l’inici de la sessió. Si considera que pot necessitar aigua durant la classe, haurà de portar-la des del començament.
No es respondran preguntes individuals en acabar les classes. Les preguntes s’han de plantejar durant la sessió, quan puguin contribuir a l’aprenentatge conjunt, o bé al fòrum de dubtes creat a aquest efecte al Campus Virtual. Tampoc no es respondran per correu electrònic consultes generals sobre continguts, pràctiques, avaluació o funcionament ordinari de l’assignatura. El criteri és simple: si la resposta pot ser útil per al conjunt del grup, la pregunta s’ha de formular en un espai comú.
Totes les activitats orals i escrites es realitzaran en català o en espanyol. No s’admetran altres llengües llevat d’autorització expressa del professor.
Objectius
L’assignatura introdueix l’estudiant en l’estudi analític i empíric dels partits polítics, institucions essencials per al funcionament de les democràcies contemporànies. Els partits no són únicament organitzacions electorals: són estructures de representació, selecció d’elits, articulació d’interessos, producció ideològica, mobilització social, organització parlamentària i formació de governs.
El curs supera l’enfocament merament descriptiu o tipològic clàssic i adopta un marc explicatiu per entendre com neixen els partits, com s’organitzen internament, com competeixen entre ells, com es relacionen amb l’Estat i la societat, i com es transformen davant processos com la fragmentació electoral, la professionalització de la política, la desafecció ciutadana, la polarització, la digitalització i l’aparició de noves formes de lideratge.
La perspectiva de l’assignatura és històrica, institucional, organitzativa, sociològica, ideològica i comparada. A partir de conceptes clàssics de la Ciència Política i de debats contemporanis sobre democràcia, representació, oligarquia, cartelització, populisme, sistemes de partits i governabilitat, l’estudiant aprendrà a analitzar partits concrets i a comprendre el seu paper dins dels sistemes polítics.
El curs presta una atenció específica al cas espanyol, però no s’hi limita. L’objectiu és que l’estudiant sigui capaç d’aplicar eines analítiques a partits i sistemes de partits de diferents contextos democràtics, així com identificar els límits i problemes que els partits plantegen per a la qualitat de la democràcia.
Els objectius del curs són:
- Analitzar els partits polítics com a actors centrals de les democràcies representatives.
- Comprendre l’origen històric, l’evolució organitzativa i les transformacions contemporànies dels partits.
- Identificar les principals tipologies de partits i avaluar-ne la utilitat analítica.
- Explicar l’organització interna dels partits, les seves estructures formals, la seva burocràcia, els seus lideratges i els seus mecanismes de participació.
- Comparar famílies ideològiques, estratègies de competició i formes d’estructuració de l’espai polític.
- Interpretar les relacions entre partits, Estat, legislació, finançament i control democràtic.
- Avaluar el paper dels partits en l’oposició, en el govern i en la formació de coalicions.
- Aplicar conceptes teòrics a casos empírics mitjançant exercicis pràctics, anàlisi documental i treball de curs.
Resultats d'aprenentatge
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Treballar autònomament.
- Emprar les diferents aportacions teòriques sobre actors i xarxes d'actors, així com les característiques de l'acció col·lectiva
- Analitzar el comportament dels actors polítics, tant individuals com col·lectius (partits, grups de pressió, moviments socials, etc.)
- Identificar els principals actors del sistema polític, examinar les seves interaccions i avaluar el seu comportament en el seu entorn i en el sistema polític, des d'una perspectiva teòrica i aplicada
- Analitzar el processos electorals, incloent campanyes, estratègies electorals dels partits, escenaris polítics i l'anàlisi i interpretació dels resultats electorals
- Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
- Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals
- Avaluar la contribució de moviments com ara el feminisme, l'ecologisme o els diversos moviments identitaris.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Demostrar capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint en els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
- Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Elaborar i preparar la presentació d'informes i de propostes d'intervenció.
- Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
- Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals.
- Fer servir les diferents aportacions teòriques sobre actors i xarxes d'actors, així com les característiques de l'acció col·lectiva.
- Identificar els principals actors del sistema polític, examinar-ne les interaccions i avaluar-ne el comportament en el seu entorn i en el sistema polític, des d'una perspectiva teòrica i aplicada.
Continguts
I. Història i fonaments dels partits
- Què és un partit polític? Definició, funcions i diferències amb altres actors polítics.
- Història i evolució dels partits: dels partits d’elit a les organitzacions modernes.
- Classificació dels partits polítics: tipologies segons ideologia, estructura organitzativa i estratègia electoral.
- Els partits en la teoria de la democràcia.
- Funcions dels partits polítics: tradicionals i actuals.
En aquest primer bloc s’aborden els fonaments teòrics i conceptuals de l’assignatura. Es comença definint què és un partit polític i què el diferencia d’altres actors col·lectius, com ara grups d’interès, moviments socials, plataformes electorals o associacions cíviques. A continuació, s’estudia l’evolució històrica dels partits, des de les formes elitistes i parlamentàries inicials fins als partits de masses, catch-all, cartel, moviment-partit i altres formes contemporànies.
El bloc permet comprendre per què els partits han estat històricament necessaris per articular representació, organitzar la competició electoral, seleccionar elits i estructurar la relació entre ciutadania i institucions. També introdueix el debat normatiu sobre el paper dels partits en la democràcia: si són instruments indispensables de representació o si, al mateix temps, poden produir oligarquització, tancament organitzatiu i distància respecte de la societat.
II. Organització i estructura interna
- Estructura formal del partit: fins, objectius, òrgans i nivells organitzatius.
- El partit com a burocràcia.
- Militància i participació: afiliats, simpatitzants i activistes.
- Direcció partidista: selecció de líders i candidats.
- Democràcia interna: corrents, faccions i processos deliberatius.
El segon bloc se centra en el partit com a organització. S’estudien els seus estatuts, òrgans interns, distribució territorial, jerarquies, mecanismes de decisió i regles formals i informals. El partit serà analitzat com una burocràcia política, però també com una organització travessada per incentius, carreres internes, lideratges, militància, faccions, corrents i tensions entre participació i eficàcia.
L’estudiant treballarà amb casos reals i documents partidistes per comprendre com les regles internes condicionen la democràcia interna, la selecció de candidats, la relació entre direcció i bases, i la capacitat d’adaptació organitzativa. Aquest bloc connecta directament amb debats sobre primàries, hiperlideratge, professionalització, militància feble, partits digitals i crisi d’intermediació.
III. Ideologia i competició
- Famílies ideològiques i grups de partits.
- Competició ideològica i estructuració de l’espai polític.
- Estratègies de competició: moderació, polarització, nínxols electorals i apropiació de temes.
- Partits, campanyes i comportament electoral.
- Sistemes de partits, cleavages i transformació del conflicte polític.
El tercer bloc analitza la dimensió ideològica i competitiva dels partits. S’estudien les principals famílies de partits en les democràcies contemporànies i la manera com estructuren l’espai polític. El curs prestarà atenció a la competició esquerra-dreta, a les dimensions territorials, culturals i identitàries, i a l’emergència de nous conflictes polítics.
El bloc també permet analitzar estratègies de competició: desplaçaments cap al centre, polarització, segmentació electoral, apropiació de temes, competència per nínxols específics i adaptació davant nous competidors. S’aplicaran aquestes eines a casos espanyols i europeus, amb atenció a la fragmentació, la volatilitat electoral i la reconfiguració dels sistemes de partits.
IV. Partit i Estat
- Les fases de la relació entre partits i Estat: de l’hostilitat a la constitucionalització.
- Llei de partits i límits del pluralisme.
- Finançament dels partits: models, transparència i control.
- Partits, legalitat, rendició de comptes i qualitat democràtica.
El quart bloc estudia la relació entre els partits i l’Estat. Es revisa històricament l’evolució des de la desconfiança inicial cap als partits fins al seu reconeixement constitucional i legal com a actors centrals de la democràcia representativa. S’analitzarà la regulació jurídica dels partits, els seus drets, deures i límits, així com els problemes normatius que planteja la prohibició o il·legalització de partits.
El bloc es deté també en el finançament partidista, els seus models comparats i els problemes de transparència, dependència institucional, corrupció, control i rendició de comptes. La finalitat és que l’estudiant comprengui que els partits no són únicament actors socials o electorals, sinó també organitzacions profundament connectades amb l’Estat i amb els seus recursos.
V. Dinàmica institucional: oposició i govern
- El partit en la competició electoral.
- El partit en l’oposició.
- El partit en el govern.
- Formació de coalicions, disciplina i governabilitat.
- Sistema espanyol de partits: evolució, fragmentació, territorialització i blocs.
El cinquè bloc aborda els partits en el seu funcionament institucional quotidià. S’estudia el paper del partit en l’oposició, en el control parlamentari, en la construcció d’alternativa política i en la fiscalització del govern. També s’analitza el partit en el govern: disciplina, coordinació, negociació, coalicions, distribució de carteres, estabilitat i governabilitat.
El bloc finalitza amb una aplicació específica al sistema espanyol de partits. S’estudiarà la seva evolució, les transformacions produïdes per la fragmentació electoral, la territorialització del conflicte polític, l’aparició de nous actors i la formació de blocs parlamentaris. Aquesta part permet integrar els continguts anteriors i preparar tant el treball de curs com l’examen final.
Seqüenciació orientativa per sessions
La planificació següent s’ofereix com a orientació per ajustar els continguts al primer semestre del curs 2026/2027. D’acord amb el calendari acadèmic de la Facultat, l’activitat docent ordinària del primer semestre s’estén del 14 de setembre a l’11 de desembre de 2026. El període de recuperació de classes del primer semestre se situa entre el 14 i el 22 de desembre de 2026, i el període d’activitats d’avaluació i recuperació entre el 7 i el 29 de gener de 2027.
La seqüenciació està elaborada sobre la hipòtesi de dues sessions setmanals, dimarts i dijous, entre el 15 de setembre i el 10 de desembre de 2026. El dimarts 8 de desembre no es programa docència per ser festiu. Les sessions que coincideixin totalment o parcialment amb activitats institucionals podran transformar-se en activitat dirigida a través del Campus Virtual o recuperar-se dins del període oficial de recuperació de classes.
| Sessió | Data orientativa | Contingut | Activitat |
| 1 | Dt. 15 setembre | Presentació de l’assignatura. Contracte docent. Què estudia una assignatura sobre partits polítics | Signatura de la guia i explicació del sistema d’avaluació |
| 2 | Dj. 17 setembre | Què és un partit polític? Definició, trets mínims i diferències amb altres actors | Debat inicial amb exemples actuals |
| 3 | Dt. 22 setembre | Origen històric dels partits: partits d’elit, partits de masses i transformació de la representació | Lectura guiada |
| 4 | Dj. 24 setembre | Tipologies de partits: notables, masses, quadres, catch-all, cartel, moviment-partit i partit-empresa | Exercici pràctic 1 |
| 5 | Dt. 29 setembre | Els partits en la teoria de la democràcia: representació, intermediació i legitimitat | Sessió condicionada per La Comunitària si coincideix amb l’horari |
| 6 | Dj. 1 octubre | Funcions clàssiques i contemporànies dels partits polítics | Tancament del bloc I |
| 7 | Dt. 6 octubre | Estructura formal del partit: fins, òrgans, nivells territorials i regles estatutàries | Inici de l’anàlisi estatutària |
| 8 | Dj. 8 octubre | El partit com a organització burocràtica | Cas aplicat |
| 9 | Dt. 13 octubre | Militància, afiliats, simpatitzants i activistes | Discussió sobre crisi de militància |
| 10 | Dj. 15 octubre | Lideratge i selecció de candidats | Proposta de tema del treball |
| 11 | Dt. 20 octubre | Democràcia interna, faccions, corrents i deliberació | Exercici pràctic 2 |
| 12 | Dj. 22 octubre | Models organitzatius comparats: Espanya, Europa occidental i noves formacions | Tancament del bloc II |
| 13 | Dt. 27 octubre | Famílies ideològiques i grups de partits | Mapa ideològic comparat |
| 14 | Dj. 29 octubre | Competició ideològica i estructuració de l’espai polític | Aplicació a casos espanyols i europeus |
| 15 | Dt. 3 novembre | Estratègies de competició: moderació, polarització, issue ownership i nínxols electorals | Debat d’actualitat |
| 16 | Dj. 5 novembre | Partits, campanyes i comportament electoral | Exercici pràctic 3. Sessió condicionada per la franja d’activitat de campus si coincideix amb l’horari |
| 17 | Dt. 10 novembre | Sistemes de partits, cleavages i transformació del conflicte polític | Transició cap a partit-Estat |
| 18 | Dj. 12 novembre | De l’hostilitat a la constitucionalització: partits i Estat | Lliurament de l’esquema del treball |
| 19 | Dt. 17 novembre | Regulació jurídica dels partits. Llei de partits i límits del pluralisme | Cas aplicat |
| 20 | Dj. 19 novembre | Finançament de partits: models, transparència, control i corrupció | Exercici pràctic 4 |
| 21 | Dt. 24 novembre | Partits en l’oposició: control parlamentari, accountability i alternativa de govern | Discussió dirigida |
| 22 | Dj. 26 novembre | Partits en el govern: formació de coalicions, disciplina i governabilitat | Cas comparat |
| 23 | Dt. 1 desembre | Sistema espanyol de partits: evolució, fragmentació, territorialització i blocs | Exercici pràctic 5 |
| 24 | Dj. 3 desembre | Taller de treballs: hipòtesi, estructura, fonts i defensa argumental | Tutoria col·lectiva |
| 25 | Dj. 10 desembre | Tancament del curs. Revisió sistemàtica de continguts. Preparació de l’examen final | Lliurament final del treball de curs |
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Aplicació dels coneixements obtinguts | 7 | 0,28 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 22, 24, 25, 26, 27 |
| Estudi de la matèria i presentació de resultats | 75 | 3 | 2, 3, 4, 7, 8, 11, 12, 20, 21, 22, 25 |
| Adquirir coneixements bàsics dirigits per la professora i iniciar el seu desenvolupament | 60 | 2,4 | 3, 5, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 29, 30 |
La metodologia d’estudi i aprenentatge de l’assignatura utilitzarà diversos instruments orientats a assolir una comprensió analítica profunda dels partits polítics com a institucions clau del sistema democràtic.
La docència combinarà classes magistrals, discussió crítica de lectures, anàlisi d’estatuts i documents partidistes, estudis de cas i exercicis pràctics vinculats a cada bloc temàtic. Cada bloc inclourà exposició conceptual, aplicació empírica i una activitat pràctica avaluable o preparatòria.
Les classes magistrals proporcionaran el marc conceptual i teòric necessari. Els seminaris i debats serviran per aplicar els conceptes a casos reals i a problemes actuals. Les pràctiques permetran treballar amb documentació primària i secundària: estatuts de partits, legislació, programes, informes institucionals, resultats electorals i literatura acadèmica.
El treball autònom de l’estudiant serà essencial. No es tracta únicament d’assistir a classe, sinó de preparar lectures, buscar informació, elaborar arguments propis, redactar exercicis i construir progressivament el treball de curs.
El Campus Virtual serà l’espai ordinari per a la comunicació acadèmica, el lliurament d’activitats, la publicació de materials, els avisos i el fòrum de dubtes. Les preguntes d’interès general s’hauran de formular a classe o al fòrum de dubtes. El correu electrònic es reserva per a qüestions administratives, institucionals o personals que no puguin ser tractades en un espai comú.
Quan una sessió coincideixi totalment o parcialment amb activitats institucionals de la Universitat o de la Facultat, el professor podrà substituir-la per una activitat dirigida al Campus Virtual o recuperar-la dins del període oficial de recuperació de classes.
Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre o per la titulació, perquè l’alumnat empleni les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercicis evauació continuada | 40% | 3,5 | 0,14 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 22, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
| Assistència i participació | 10% | 1 | 0,04 | 1, 3, 5, 9, 10, 13, 14, 15, 17, 19, 20, 23, 30 |
| Exàmen Final | 30% | 1,5 | 0,06 | 3, 5, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 23, 28, 29, 30 |
| Treball | 20% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
L’avaluació d’aquesta assignatura es compon de les parts següents:
- Assistència i participació. A més de l’assistència regular, s’apreciarà especialment l’actitud dels estudiants capaços de relacionar els conceptes i enfocaments de l’assignatura amb temes d’actualitat política i social. La participació ha de ser pertinent, respectuosa i orientada a construir coneixement comú.
- Cinc exercicis pràctics. Consistiran en casos aplicats sobre la teoria estudiada. Podran incloure anàlisi d’estatuts, classificació de partits, estudi de democràcia interna, anàlisi de competició ideològica, finançament, regulació jurídica, sistemes de partits o formació de governs.
- Treball de curs. L’estudiant elaborarà un treball sobre un tema acordat amb el professor. El treball haurà de demostrar capacitat d’anàlisi, ús de fonts, estructura argumentativa i aplicació de conceptes de l’assignatura.
- Examen final. L’examen final estarà compost per quatre preguntes curtes, amb un valor d’1,5 punts cadascuna, i una pregunta a desenvolupar, amb un valor de 4 punts.
Condicions específiques d’avaluació:
- La data de l’examen serà la marcada per la Facultat. En cap cas es faran exàmens particulars. Els estudiants Erasmus que comprin els bitllets de tornada per a abans de l’examen final i, per tant, no el realitzin, seran considerats no presentats.
- És condició necessària per aprovar l’assignatura superar l’examen final amb una nota mínima d’aprovat.
- Tots els lliuraments es faran mitjançant el Campus Virtual, en l’espai específic habilitat. Qualsevol lliurament fora de termini o per un canal diferent de l’indicat serà considerat no presentat.
- Quan les activitats d’avaluació realitzades per l’estudiant superin el 30% de la qualificació total de l’assignatura, l’estudiant ja no podrà sol·licitar un no presentat.
- Totes les activitats orals o escrites es faran en català o espanyol. No s’admetrà cap altra llengua llevat d’autorització expressa del professor.
- Durant la realització de proves o activitats avaluatives, el professorat podrà requerir la identificació de l’alumnat, que haurà d’acreditar la seva identitat mitjançant el carnet d’estudiant, DNI, NIE o passaport.
- La revisió de qualificacions es farà d’acord amb el procediment i el termini que s’indiqui al Campus Virtual després de cada activitat avaluativa. Les sol·licituds de revisió hauran de ser motivades i referides als criteris d’avaluació de l’activitat.
- L’assistència exigeix presència efectiva a l’aula. No es considera assistència compatible entrar i sortir de classe durant la sessió sense causa justificada. Si un estudiant abandona la classe, no podrà reincorporar-s’hi fins a la sessió següent, llevat de causa justificada de força major, motiu mèdic, situació de discapacitat, necessitat degudament acreditada o indicació expressa del professor.
- Les preguntes sobre avaluació, pràctiques o continguts s’hauran de formular a classe o al fòrum de dubtes. No es respondran per correu electrònic consultes la resposta de les quals pugui ser útil al conjunt del grup.
Calendari orientatiu d’avaluació continuada
| Activitat | Moment orientatiu |
| Exercici pràctic 1 | 24 de setembre |
| Proposta de tema del treball | 15 d’octubre |
| Exercici pràctic 2 | 20 d’octubre |
| Exercici pràctic 3 | 5 de novembre, o data alternativa si coincideix amb franja d’activitat de campus |
| Esquema del treball | 12 de novembre |
| Exercici pràctic 4 | 19 de novembre |
| Exercici pràctic 5 | 1 de desembre |
| Lliurament final del treball de curs | 10 de desembre |
| Examen final | Període oficial d’avaluació: gener de 2027 |
Plagi, originalitat i ús de la intel·ligència artificial
D’acord amb la normativa acadèmica, qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació es qualificarà amb 0. En cas que es produeixin diverses irregularitats en actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Es consideren irregularitats acadèmiques, entre d’altres:
- Plagi total o parcial.
- Reutilització de treballs propis o aliens presentats en cursos anteriors sense autorització expressa.
- Còpia de pàgines web, llibres, articles, informes, apunts o materials no citats adequadament.
- Manipulació de dades, fonts o referències.
- Presentació de treballs elaborats per tercers.
- Ús d’eines o materials no autoritzats en proves o activitats avaluables.
- Ús no declarat, enganyós o substantiu de tecnologies d’intel·ligència artificial generativa.
En aquesta assignatura es permet un ús restringit, instrumental i transparent de la intel·ligència artificial generativa. La IA pot ser una eina auxiliar, però no pot substituir el treball intel·lectual de l’estudiant ni generar el contingut substantiu de les activitats avaluables.
Usos permesos sense declaració específica
Es permet l’ús d’eines d’IA per a funcions instrumentals i no substantives, com ara:
- Correcció ortogràfica i gramatical.
- Millora puntual de la claredat lingüística d’un text redactat prèviament per l’estudiant.
- Traducció auxiliar de fragments breus per facilitar la comprensió de textos.
- Organització inicial de tasques, calendaris o llistes de comprovació.
- Cerca orientativa de conceptes generals, sempre que la informació final sigui contrastada amb fonts acadèmiques o documentals fiables.
Usos permesos amb declaració obligatòria
Qualsevol ús d’IA que hagi influït en el procés de treball haurà de declarar-se en una nota final de l’activitat quan afecti aspectes com:
- Plantejament inicial d’idees.
- Ajuda en l’estructuració d’un esquema.
- Reformulació d’un paràgraf redactat prèviament per l’estudiant.
- Suggeriments de possibles fonts, conceptes o línies de recerca.
- Revisió general de coherència formal.
En aquests casos, l’estudiant haurà d’incloure una breu declaració d’ús de la IA al final del treball o exercici, indicant l’eina utilitzada, la finalitat de l’ús i quines parts del procés s’han vist afectades.
Model de declaració:
“He utilitzat [nom de l’eina] per a [finalitat concreta: revisió lingüística, ordenació inicial d’idees, suggeriment d’estructura, etc.]. El contingut final, l’argumentació, les fonts i les conclusions són responsabilitat meva.”
Usos prohibits
Queden prohibits els usos següents:
- Presentar com a propi un text generat totalment o parcialment per IA.
- Utilitzar IA per redactar respostes completes d’exercicis, treballs o proves.
- Generar l’argumentació central del treball mitjançant IA.
- Crear cites, bibliografia, dades, exemples o referències no verificades.
- Substituir la lectura dels textos obligatoris per resums generats automàticament.
- Fer servir IA durant exàmens o proves presencials, llevat d’autorització expressa.
- Ocultar l’ús rellevant d’IA quan hagi intervingut en el procés d’elaboració d’una activitat.
- Utilitzar IA per evitar el treball personal de lectura, anàlisi, comparació i argumentació exigit per l’assignatura.
El professor podrà demanar a l’estudiant explicacions orals o documentals sobre el procés d’elaboració d’un treball o exercici quan hi hagi indicis raonables d’un ús indegut de la IA. La incapacitat de justificar el contingut presentat, explicar-ne l’argumentació, identificar les fonts utilitzades o defensar les decisions preses podrà ser considerada un indici d’irregularitat acadèmica.
L’originalitat no consisteix únicament a no copiar. Consisteix a llegir, comprendre, seleccionar fonts, argumentar amb criteri propi, citar correctament i assumir la responsabilitat intel·lectual del treball presentat.
Recuperació
Per participar en la recuperació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui, com a mínim, a dues terceres parts de la qualificació total de l’assignatura.
Per participar en el procés de recuperació, l’estudiant ha d’haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en la mitjana de l’assignatura.
La recuperació consistirà en la realització d’un examen de recuperació de les mateixes característiques que l’examen final de l’assignatura i, si escau, en el lliurament o reelaboració d’aquelles activitats recuperables que el professor indiqui. La recuperació no substitueix el treball ordinari del semestre ni permet obtenir per aquesta via l’avaluació de la participació presencial desenvolupada al llarg del curs.
No són recuperables l’assistència ordinària ni la participació realitzada durant el semestre, atès que formen part de la dinàmica presencial i continuada de l’assignatura.
La recuperació es durà a terme dins del període oficial establert per la Facultat per a les activitats d’avaluació i recuperació del primer semestre.
Avaluació única
Segons la meva experiència, aquesta assignatura no es pot cursar adequadament de manera no presencial. La metodologia emprada —que combina classes magistrals, exercicis pràctics, discussió de casos, anàlisi de materials i seguiment continuat del treball de l’estudiant— impedeix que el contingut de l’assignatura es pugui recollir de manera suficient en un únic manual o preparar correctament al marge de la dinàmica ordinària del curs.
Abans d’optar per aquest tipus d’avaluació, és important que l’estudiant tingui en compte una dada rellevant: en els tres cursos en què s’ha ofert aquesta modalitat, cap estudiant no ha aconseguit aprovar l’assignatura mitjançant avaluació única i només un va poder presentar-se a la recuperació.
No obstant això, si l’estudiant decideix seguir endavant amb aquesta opció, l’avaluació única consistirà en una prova final que inclourà el mateix examen que realitzen els estudiants d’avaluació continuada, a més de preguntes addicionals sobre les pràctiques, seminaris, lectures i continguts aplicats treballats al llarg del curs. Aquesta prova representarà el 100% de la nota final.
Per poder presentar-se a la recuperació, l’estudiant haurà d’obtenir una nota mínima de 4,0 en la prova d’avaluació única. L’examen de recuperació serà del mateix tipus que l’examen final.
Bibliografia
Les obres incloses en aquesta bibliografia han estat seleccionades com a lectures bàsiques i complementàries per a l’estudi dels partits polítics, els sistemes de partits, l’organització partidista i les transformacions recents de la representació política.
Aquests materials es poden consultar, segons el cas, en format físic o digital a través dels recursos bibliogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan una obra no estigui disponible directament a les biblioteques de la UAB, l’estudiantat pot sol·licitar-la mitjançant els serveis de préstec consorciat entre universitats catalanes o, si escau, a través del préstec interbibliotecari. D’aquesta manera, la bibliografia proposada és accessible per diferents vies i permet combinar manuals clàssics, estudis comparats i aportacions recents sobre els canvis en els partits polítics contemporanis.
Aldrich, J. H. (2012). ¿Por qué los partidos políticos? Una segunda mirada. Centro de Investigaciones Sociológicas.
Barberà, O., Sandri, G., Correa, P., & Rodríguez-Teruel, J. (Eds.). (2021). Digital parties: The challenges of online organisation and participation. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-78668-7
Carter, N., Keith, D., Sindre, G. M., & Vasilopoulou, S. (Eds.). (2023). The Routledge handbook of political parties. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780429263859
Casal Bértoa, F. A., & Enyedi, Z. (2021). Party system closure: Party alliances, government alternatives, and democracy in Europe. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780198823605.001.0001
Cross, W. P., & Blais, A. (2012). Politics at the centre: The selection and removal of party leaders in the Anglo parliamentary democracies. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199596720.001.0001
Duverger, M. (1957). Los partidos políticos (J. Campos & E. González Pedrero, Trads.). Fondo de Cultura Económica. (Obra original publicada el 1951)
Gunther, R., Montero, J. R., & Botella, J. (2004). Democracy in modern Spain. Yale University Press. https://doi.org/10.12987/9780300161861
Hopkin, J. (2001). Bringing the members back in? Democratizing candidate selection in Britain and Spain. Party Politics, 7(3), 343–361. https://doi.org/10.1177/1354068801007003005
Katz, R. S., & Crotty, W. J. (Eds.). (2006). Handbook of party politics. SAGE. https://doi.org/10.4135/9781848608047
Katz, R. S., & Mair, P. (1995). Changing models of party organization and party democracy: The emergence of the cartel party. Party Politics, 1(1), 5–28. https://doi.org/10.1177/1354068895001001001
Michels, R. (1991). Los partidos políticos: Un estudio sociológico de las tendencias oligárquicas de la democracia moderna. Amorrortu. (Obra original publicada el 1911)
Montero, J. R., Gunther, R., & Linz, J. J. (Eds.). (2007). Partidos políticos: Viejos conceptos y nuevos retos. Trotta.
Muro, D., & Lago, I. (Eds.). (2020). The Oxford handbook of Spanish politics. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780198826934.001.0001
Panebianco, A. (1990). Modelos de partido: Organización y poder en los partidos políticos (M. Trinidad, Trad.). Alianza Editorial. (Obra original publicada el 1982)
Poguntke, T., & Hofmeister, W. (Eds.). (2024). Political parties and the crisis of democracy: Organization, resilience, and reform. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780198888734.001.0001
Poguntke, T., & Webb, P. (Eds.). (2005). The presidentialization of politics: A comparative study of modern democracies. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/0199252017.001.0001
Sartori, G. (2005). Partidos y sistemas de partidos (F. Santos Fontenla, Trad.). Alianza Editorial. (Obra original publicada el 1976)
Scarrow, S. E. (2015). Beyond party members: Changing approaches to partisan mobilization. Oxford University Press.
von Beyme, K. (1986). Los partidos políticos en las democracias occidentales. Centro de Investigaciones Sociológicas. (Obra original publicada el 1982)
Ware, A. (2004). Partidos políticos y sistemas de partidos. Istmo. (Obra original publicada el 1996)
Programari
Per al seguiment ordinari de l’assignatura s’utilitzaran els recursos del Campus Virtual de la UAB i eines bàsiques d’ofimàtica.
Programari i recursos recomanats:
- Campus Virtual de la UAB.
- Processador de textos compatible amb formats acadèmics habituals.
- Full de càlcul, preferentment Excel o equivalent, per al tractament bàsic de dades.
- Stata, R, SPSS o un altre programari d’anàlisi, només quan l’estudiant vulgui desenvolupar anàlisis empíriques més avançades en el seu treball.
- Zotero, Mendeley o un altre gestor bibliogràfic per organitzar referències i citacions.
- Bases de dades electorals, legislació, estatuts de partits, informes institucionals i recursos bibliogràfics disponibles a través de la Biblioteca de la UAB.
No es requereix programari especialitzat obligatori per superar l’assignatura, llevat de l’ús ordinari del Campus Virtual i d’eines bàsiques de redacció acadèmica.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 51 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |