Petrologia Sedimentària
Codi: 101056Crèdits: 4
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Geologia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Marta Roige Taribo
- Correu electrònic :
- marta.roige@uab.cat
Equip docent
- David Manuel Gómez Gras
- Marta Roige Taribo
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits formals però és molt important haver cursat les assignatures de Fonaments de Geologia, de Química de la Terra, de Mineralogia, de Sedimentologia i d'Estratigrafia.
Objectius
Els objectius específics de l’assignatura de Petrologia Sedimentària són els següents:
- Reconèixer els caràcters propis dels diferents tipus de roques sedimentàries, tant en camp com a partir de mostres de ma i làmines primes.
- Identificar els minerals majoritaris i components més usuals de les roques sedimentàries, tant de visu com al microscopi.
- Integrar la terminologia i classificacions de les roques sedimentàries.
- Accedir a la comprensió dels mecanismes i processos generadors dels sediments i roques sedimentàries sobre la base dels paràmetres físics i químics que intervenen en la seva formació.
- Subratllar la utilitat de les roques sedimentàries en els diversos camps de llur potencial aplicació.
- Comunicar una idea globalitzadora de la Petrologia Sedimentària en llur relació amb disciplines afins, amb la finalitat de promoure una visió unitària de les Ciències de la Terra.
- Afavorir la motivació de l’alumnat desenvolupant una actitud de curiositat intel·lectual cap als fenòmens naturals , fent incís en aspectes de la seva vida quotidiana que puguin aparèixer relacionats amb les temàtiques desenvolupades en l’assignatura.
- Obtenir la destresa necessària per a realitzar observacions, obtenir dades i representar-les de forma que la informació sigui perdurable i transmissible.
- Aprendre a utilitzar el microscopi petrogràfic com a tècnica bàsica de reconeixement de roques sedimentàries complementària de les observacions mitjançant lupa de ma. Aprendre, així mateix la manipulació d’altres útils usuals en el treball de camp i laboratori.
Resultats d'aprenentatge
- CM20 (Organitzar l’experimentació necessària per determinar l’origen de les diferents roques que conformen un territori.) Organitzar l’experimentació necessària per determinar l’origen de les diferents roques que conformen un territori.
- KM25 (Interpretar la relació existent entre l’estructura microscòpica dels minerals i les propietats fisicoquímiques que mostren les roques que formen.) Interpretar la relació existent entre l’estructura microscòpica dels minerals i les propietats fisicoquímiques que mostren les roques que formen.
- KM27 (Identificar els principals reptes actuals relacionats amb l’aplicació potencial de diferents materials geològics.) Identificar els principals reptes actuals relacionats amb l’aplicació potencial de diferents materials geològics.
- SM22 (Fer servir un microscopi petrogràfic per al reconeixement de materials geològics tenint en compte les propietats òptiques dels minerals que componen diferents tipus de roques.) Fer servir un microscopi petrogràfic per al reconeixement de materials geològics tenint en compte les propietats òptiques dels minerals que componen diferents tipus de roques.
- SM23 (Avaluar el potencial d’explotació d’un mineral o d’una roca ígnia, metamòrfica o sedimentària amb aplicació industrial.) Avaluar el potencial d’explotació d’un mineral o d’una roca ígnia, metamòrfica o sedimentària amb aplicació industrial.
Continguts
Programa de classes teòriques
Tema 1- Introducció: què és una roca sedimentària?
- El cicle sedimentari.
- La roca sedimentària com a registre de processos.
- Composició, textura i fàbrica.
Tema 2- Composició i classificació de roques sedimentàries
Classificació genètica, segons origen de components .
- Roques detrítiques
- Roques químiques, bioquímiques i orgàniques
Tema 3- Hipergènesi
- Meteorització física i química
- Sòls-regòlits i el control climàtic
Tema 4- Procedència
Anàlisi d'un sistema àrea font conca de sedimentació
Tema 5- Diagènesis
- Principals processos diagenètics
- Etapes diagenètiques
Programa de Classes Pràctiques
Pràctica 1. Introducció a l’estudi de les roques sedimentàries. Diferenciació dels grans grups de roques sedimentàries. Estructura d’una roca clàstica: esquelet, pasta (matriu i ciment), porus. Nomenclatura dels components d’una roca: gra, clast, cristall, al·lòcton, autòcton, autigènic.
Exercicis: Microscòpia i visu
1) Reconeixement dels elements principals d’una roca clàstica: esquelet, pasta, porus (escollir 2 mostres i 3 làmines de la col·lecció).
2) Estimació en aquestes làmines i mostres dels percentatges relatius d’aquests elements.
3) Reconeixement de les textures principals d’una roca clàstica: mida (classe modal i centil), arrodoniment, esfericitat i selecció.
Diferenciació entre matriu i ciment. El concepte en els diferents grups texturals: rudites, arenites i lutites. Tipus de matriu i composició mineralògica. El ciment: tipus texturals i composició mineralògica. Diferenciació entre porositat i volum intergranular. Tipus de porositat. La compactació mecànica i química. Efectes de la compactació en els components del sediment.
Pràctica 2. L’esquelet: tipus de components I. Components de l’esquelet: criteris de classificació. Components extraconcals no carbonàtics (NCE): monominerals (quars, feldspats, miques i altres minerals) i poliminerals (fragments de roques).Components extraconcals carbonàtics (CE): monominerals (calcita, dolomita, ankerita) i poliminerals (fragments de roques).
Exercicis: Microscòpia i visu
1) Reconeixement dels components extraconcals de l’esquelet de roques clàstiques (escollir 2 mostres i 2 làmines de la col·lecció).
2)Estimació en aquestes làmines i mostres dels percentatges relatius d’aquests elements.
3) Estudi dels fragments deroca d’aquestes làmines i mostres. Fer un esquema i descriure’ls.
4) Fer una relació, per ordre d’importància, dels principals components de l’esquelet.
Pràctica 3. L’esquelet: tipus de components II. Components intraconcals no carbonàtics (NCI): grans evaporítics, glauconítics, fosfàtics, fèrrics. Components intraconcals carbonàtics (CI): grans esquelètics (bioclasts) i grans no esquelètics (oòlits, pisòlits, oncòlits-estromatòlits, peloides, intraclasts).
Exercicis: Microscòpia i visu
1) Reconeixement dels components intraconcals de l’esquelet de roques clàstiques (escollir 2 mostres i 2 làmines de la col·lecció).
2) Estimació en aquestes làmines i mostres dels percentatges relatius d’aquests elements.
3) Estudi dels fragments de roca d’aquestes làmines i mostres. Fer un esquema i descriure’ls.
4) Fer una relació, per ordre d’importància, dels principals components intraconcals de l’esquelet.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Teoria | 11 | 0,44 | |
| Tutories i supervisió del treball de camp i de l'informe de pràctiques de laboratori | 9 | 0,36 | |
| Pràctiques de Camp | 7 | 0,28 | |
| Tutoria en aula | 6 | 0,24 | |
| Estudi, elaboració de treball de camp i elaboració de l'informe de pràctiques de laboratori | 47 | 1,88 | |
| Pràctiques de Laboratori | 16 | 0,64 |
L'assignatura s'estructura a partir de classes teòriques, pràctiques de laboratori, una sortida de camp i activitats de treball autònom. Aquestes activitats permeten integrar observacions de camp i laboratori amb els conceptes teòrics de la petrologia sedimentària.
Classes teòriques
Les classes teòriques proporcionen els conceptes i fonaments necessaris per comprendre l'origen, la composició, la classificació i l'evolució de les roques sedimentàries. Es tracten aspectes relacionats amb els processos d'alteració, la producció de sediments, la diagènesi i l'anàlisi de procedència, incidint en la relació entre els processos geològics i les característiques petrogràfiques dels materials resultants. Els materials docents i els recursos complementaris es posaran a disposició de l'estudiantat a través del Campus Virtual.
Pràctiques de laboratori
Les pràctiques de laboratori tenen com a objectiu desenvolupar competències en el reconeixement, la descripció, la classificació i la interpretació de roques sedimentàries. Es treballarà amb mostres de mà i làmines primes mitjançant observació directa i microscòpia petrogràfica, incidint en la identificació de textures, components detrítics, elements carbonàtics, porositat i processos diagenètics.
A més, les pràctiques permetran familiaritzar l'estudiantat amb les metodologies habituals de treball en petrologia sedimentària i amb l'obtenció i tractament de dades petrogràfiques.
Pràctiques de camp
La sortida de camp està orientada al reconeixement de roques sedimentàries en aflorament i a l'aplicació de tècniques bàsiques d'observació, descripció i mostreig. L'estudiantat haurà d'integrar les observacions de camp amb els coneixements adquirits durant les sessions teòriques i pràctiques, identificant litologies, estructures sedimentàries i evidències de processos diagenètics.
La pràctica inclourà la presa sistemàtica de dades, la interpretació dels afloraments visitats i l'elaboració d'un informe o quadern de camp individual.
Treball autònom i tutories
El treball autònom inclou l'estudi dels continguts teòrics, la preparació de les pràctiques, l'elaboració dels informes i la resolució d'exercicis. Les tutories tenen la finalitat d'orientar l'aprenentatge, resoldre dubtes i fer el seguiment de les activitats desenvolupades al llarg del curs.
Respecte a les enquestes de satisfacció: El professorat destinarà aproximadament uns 15 minuts d’alguna classe a permetre que els alumnes puguin respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura o mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Correcció Llibreta Treball de Pràctiques de Camp | 15 | 0 | 0 | CM20 |
| Examen Global | 50 | 2 | 0,08 | KM25, KM27, SM23 |
| Examen de Pràctiques de Laboratori | 35 | 2 | 0,08 | KM25, SM22 |
L’avaluació del treball de l’alumne en l’assignatura de Petrologia Sedimentària s’adaptarà al següent esquema:
Examen global de teoria
L'examen global avalua el grau d'assoliment dels continguts teòrics de l'assignatura. Pot incloure preguntes d'elecció múltiple, preguntes curtes i qüestions de desenvolupament orientades a valorar la comprensió, la capacitat de síntesi i la relació de conceptes.
Aquest examen representa el 50% de la qualificació final.
Examen de pràctiques de laboratori
L'examen pràctic avalua la capacitat de reconèixer, descriure, classificar i interpretar roques sedimentàries en mostra de mà i en làmina prima. [Guia Petro...taria 2025 | PDF]
Aquesta activitat representa el 35% de la qualificació final.
Pràctiques de camp
L'avaluació de les pràctiques de camp es basa en la qualitat de les observacions realitzades, la correcta presa de dades i la presentació de la llibreta al finalitzar la sortida de camp.
Aquesta activitat representa el 15% de la qualificació final i no és recuperable.
Recuperació
L'estudiantat que no superi l'examen global de teoria o l'examen de pràctiques de laboratori podrà presentar-se a les corresponents activitats de recuperació en les dates establertes per la Facultat.
Les activitats de camp no són recuperables.
Requisits per superar l'assignatura
Per poder calcular la nota final, la qualificació de l'examen de teoria i de l'examen de pràctiques de laboratori ha de ser igual o superior a 5,0.
Si no s'assoleix aquesta qualificació mínima, la nota final de l'assignatura serà com a màxim de 4,5.
L'assistència a les pràctiques de laboratori i a la sortida de camp és obligatòria. L'absència a tres o més sessions de laboratori comporta la impossibilitat de superar l'assignatura.
Revisió de les activitats d'avaluació
Les qualificacions es publicaran al Campus Virtual. Juntament amb les notes s'indicaran la data, l'horari i el procediment per a la revisió de cada activitat d'avaluació.
Integritat acadèmica
Qualsevol irregularitat acadèmica, incloent-hi còpia, plagi, suplantació d'identitat o ús no autoritzat de dispositius o recursos durant una prova d'avaluació, serà sancionada d'acord amb la normativa acadèmica vigent de la UAB.
Ús de la intel·ligència artificial
En aquesta assignatura no es permet l'ús d'eines d'intel·ligència artificial generativa en les activitats objecte d'avaluació. Els treballs, informes, qüestionaris i proves d'avaluació han de reflectir exclusivament el treball i els coneixements propis de l'estudiantat.
La generació total o parcial de continguts mitjançant eines d'IA generativa serà considerada una irregularitat acadèmica i serà tractada d'acord amb la normativa de la UAB.
Les normatives acadèmiques aprovades per el Consell de Govern de la UAB es poden consultar a: https://www.uab.cat/doc/TR_Normativa_Academica_Plans_Nous
Bibliografia
ADAMS, A.E., MACKENZIE, W.S. Y GUILDFORD, C. (1984). Atlas of sedimentary rocks under the microscope. Logman Scientific and Technical. 103 pp. (disponible en línia-portal Servei Biblioteques UAB)
ARCHE, A. (2010). Sedimentología: Del proceso físico a la cuenca sedimentaria. Textos Universitarios, 46, CSIC. Madrid, 1287 pp. Topogràfic biblio: 551.3. 051 Sed (disponible en línia-portal Servei Biblioteques UAB)
BLATT, H. (1992): Sedimentary Petrology. Segunda edición. W.M. Freeman and Co., 514 p. 552.5 Bla
BOGGS, S. (2009). Petrology of Sedimentary Rocks. Cambridge University Press, The Edinburgh Building, Cambridge CB2 8RU, UK, 600 pp.
CASTRO, A. (1989): Petrografía bàsica: Texturas, clasificación y nomenclatura de rocas. Editorial paraninfo, Madrid, 143 p. (Capítol 3. Pàgines 77-92)
GÓMEZ-GRAS, D. (1999). Petrologia Sedimentària de roques detrítiques. Manual de pràctiques de laboratori. Col·lecció Materials nº 70. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, 74 pp.
MELGAREJO, J. C. (1997): Atlas de asociaciones minerales en lámina delgada. Edicions Universitat de Barcelona., 1076 p.
MIDDLETON, G.V. (2003). Encyclopedia of Sediments and Sedimentary Rocks. Springer Verlag., 928 p..
NICHOLS, G. (1999). Sedimentology and Stratigraphy. Blackwell Science Ltd, Oxford, 355 pp.
RAYMOND, L.A. (1995). Petrology. WCB publishers. Capítol 3. Sedimentary. Pàgines 264-466. Topogràfic biblio: 552 Ray
SCHOLLE, P.A. (1979). A color illustrated guide to constituents, cements and porosities of sandstones and associated rocks. A.A.P.G. Memoir 28, 201 pp. Topogràfic biblio: 552.5 Sch
TARBUCK, E.J. i LUTGENS, F.K. (1999). Ciencias de la Tierra. Una introducción a la Geología Física. Prentice Hall, Madrid, 616 pp.
TUCKER, M.E.; JONES, S.J. (2023). Sedimentary Petrology. (4th Ed.) WILEY, UK, 445pp. Topogràfic biblio: 552.5 Sch
STOW, A.V. (2007). Sedimentary Rocks in the Field. A color Guide. 3rd edition. Manson. 318p.
WARREN, J. (1999). Evaporites. Blackwell Science Ltd, Oxford, 327 pp.
Webgrafia:
DA MOMMIO, A. Alex Strekeisen. Pàgina web: https://www.alexstrekeisen.it/english/index.php
Universidad Complutense de Madrid. Atlas de Petrografía de Rocas Sedimentarias. Pàgina web: http://www.ucm.es/info/petrosed/index.html
Programari
Per cursar l'assignatura no cal utilitzar un programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |