Guia en format PDF

Fisiologia Animal: Sistemes

Codi: 100806
Crèdits: 6

2026/2027

Titulació	Tipus	Curs
Biologia	OB	2

Professor/a de contacte

Nom :: Juan Carlos Balasch Alemany
Correu electrònic :: joancarles.balasch@uab.cat

Equip docent

: Juan Carlos Balasch Alemany

Equip docent (extern a la UAB)

: Anna Escrig
: Patricia Aceituno

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

És convenient que l’alumnat hagi assolit coneixements i competències bàsiques sobre l'estructura i organització dels organismes animals i els seus sistemes cel·lulars.
És important que l'alumnat hagi assolit els coneixements i competències bàsiques de l’assignatura Histologia i de l'assignatura de Bioquimica
Per poder assistir a les sessions de practiques de laboratori cal que l'alumnat justifiqui haver superat les proves de bioseguretat i de seguretat que trobarà al Campus Virtual, així com conèixer i acceptar les normes de funcionament dels laboratoris de la Facultat de Biociències.

Objectius

L’assignatura Fisiologia Animal I: Sistemes es programa durant el segon curs del Grau de Biologia i desenvolupa el coneixement del funcionament normal dels següents sistemes de l’organisme animal: sang i òrgans hematopoètics, sistema cardiovascular, sistema respiratori, sistema digestiu, metabolisme i regulació de la temperatura corporal i sistema excretor i líquids corporals.

L’adquisició de les competències bàsiques de l‘assignatura permetrà a l'alumnat afrontar amb una base suficient l’estudi de la Fisiologia animal II: neurofisiologia i endocrinologia així com la comprensió dels mecanismes que han estat seleccionats evolutivament en els diferents grups animals per la seva eficàcia.

Els objectius formatius generals de l'assignatura són:

Aprendre els conceptes bàsics de la Fisiologia dels diferents sistemes funcionals de l'organisme animal.
Adquirir una visió completa i integrada de les interrelacions dels diferents sistemes de l'organisme.
Integrar els coneixements de la Fisiologia amb els adquirits en altres matèries bàsiques, que tracten de l'estructura i dels aspectes cel·lulars i moleculars de l'organisme, per a assolir una visió global del funcionament del cos animal.
Capacitar l'alumnat per aplicar els coneixements fisiològics en la deducció de les conseqüències de les alteracions patològiques de l’organisme.
Adquirir les habilitats pràctiques necessàries per a la realització de tècniques d'estudis funcionals

Resultats d'aprenentatge

CM21 (Avaluar les desigualtats per raó de sexe i gènere a nivell experimental en l'àmbit de la fisiologia animal i de la farmacologia, i evidenciar els possibles biaixos derivats.) Avaluar les desigualtats per raó de sexe i gènere a nivell experimental en l'àmbit de la fisiologia animal i de la farmacologia, i evidenciar els possibles biaixos derivats.
KM35 (Definir els fenòmens elèctrics i de la transmissió de senyals en les cèl·lules excitables, el concepte de ‘homeòstasi' i l'organització funcional dels òrgans i sistemes dels animals i el substrat neurobiològic que regula la conducta en animals i en humans.) Definir els fenòmens elèctrics i de la transmissió de senyals en les cèl·lules excitables, el concepte de ‘homeòstasi' i l'organització funcional dels òrgans i sistemes dels animals i el substrat neurobiològic que regula la conducta en animals i en humans.
KM36 (Descriure la funció i els mecanismes de regulació del sistema cardiovascular, respiratori, digestiu, excretor, reproductor, nerviós i endocrí dels animals, amb especial èmfasi en els humans.) Descriure la funció i els mecanismes de regulació del sistema cardiovascular, respiratori, digestiu, excretor, reproductor, nerviós i endocrí dels animals, amb especial èmfasi en els humans.
SM35 (Aplicar les normes de bones pràctiques de laboratori a estudis de fisiologia animal i de farmacologia.) Aplicar les normes de bones pràctiques de laboratori a estudis de fisiologia animal i de farmacologia.

Continguts

CLASSES TEÒRIQUES

Conceptes generals. Medi intern i Homeòstasi. Mecanismes de comunicació intercel·lular.
Conducció nerviosa. Excitabilitat: canals iònics, potencial de membrana en repòs i potencial d'acció.
Sistema nerviós autònom (SNA). Característiques generals, SNA simàtic i parasimpàtic.
Fisiologia del múscul. Característiques anatòmiques i funcionals dels teixits musculars. Musculatura esquelètica: unitat motora, to muscular, contracció isotònica i isomètrica, energètica de la contracció, tipus de fibres musculars esquelètiques. Musculatura llisa i musculatura cardiaca.
Hematopoesi i hemostàsia. Funcions generals i característiques fisicoquímiques de la sang. Constituents funcionals: plasma i components cel·lulars. Característiques i funcions dels eritròcits. Formació i característiques funcionals dels leucòcits. Inflamació. Hemostàsia: fases i elements.
Sistema cardiovascular. Organització funcional i evolució del sistema circulatori. Característiques funcionals, excitabilitat i conductibilitat del miocardi. Cicle cardíac i mecanismes de regulació. Sistemes arterial, venós i limfàtic. Regulació de la pressió arterial.
Sistema respiratori. Ecofisiologia de la respiració. Organització funcional de l'aparell respiratori. El pulmó dels mamífers. Mecànica de la ventilació. Volums i capacitats pulmonars. La membrana respiratòria. Intercanvi de gasos al alvèol i als teixits. Regulació de la respiració en els mamífers.
Metabolisme i termoregulació. Balanç energètic i regulació de la taxa metabòlica. Integració de les funcions metabòliques de l’organisme: el fetge com a òrgan metabòlic en els cicles d’ingesta/dejú. Poiquilotèrmia i homeotèrmia. Mecanismes de regulació de la temperatura corporal. Adaptacions dels animals a temperatures extremes. Hipertèrmia i febre. Hipotèrmia i congelacions.
Sistema digestiu. Components i funcions del sistema digestiu. Sistema nerviós entèric. Secrecions gastrointestinals. Estructura i regulació funcional de l’estómac. Estructura funcional de l'intestí prim: digestió i absorció de nutrients. Estructura funcional de l'intestí gros:secreció i absorció intestinal. Regulació de la ingesta a curt i a llarg termini.
Sistema excretor. Volum i composició dels líquids corporals. Excreció de productes nitrogenats. Estructura funcional del ronyó:la nefrona com unitat funcional, filtració glomerular, secreció i reabsorció tubular. Hemodinàmica glomerular. Regulació de la reabsorció i secreció tubular. Mecanismes de concentració de la orina: túbul proximal, nansa de Henle, túbuls distal i col·lector. Regulació del volum i l’osmolaritat dels líquids corporals. Adaptacions animals a situacions d’estrès hídric. Regulació del equilibri àcid-base.

CLASSES PRÀCTIQUES DE LABORATORI

Registre electrocardiogràfic (ECG). Valoració de l'ECG normal. Variacions degudes a la posició del cos, al fred local i a l'apnea
Adaptacions cardiorespiratòries a l'exercici. Ritme cardíac i Pressió arterial. Avaluació dels efectes de l'exercici, estàtic i dinàmic.
Anatomia funcional de la rata. Dissecció i identificació dels òrgans i sistemes (necròpsia). Determinació del pes absolut i relatiu dels òrgans.

PRÀCTIQUES D'AULA

S'exposaran i valoraran en grup casos concrets d'adaptacions ecofisiològiques relacionades amb els diferents sistemes fisiològics que s'estudien a les classes de teoria.

Activitats formatives i Metodologia

Títol	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Resolució de casos i problemes	8	0,32	KM35, KM36
Elaboració de treballs	4	0,16	KM35, KM36
Pràctiques de laboratori	12	0,48	KM36, SM35
Classes teòriques	32	1,28	KM35, KM36
Preparació de pràctiques d'aula i de laboratori	4	0,16	KM36, SM35
Estudi	60	2,4	KM35, KM36
Resolució de casos i problemes	12	0,48	KM36, SM35
Practiques d'aula	6	0,24	KM35, KM36

Classes teòriques:

Exposició sistematitzada del temari de l'assignatura, donant rellevància als conceptes més importants. L’alumnat adquireix els coneixements científics bàsics de la assignatura assistint a les classes de teoria, que complementarà amb l’estudi personal dels temes exposats.

Practiques d'aula:

Treball sobre casos i/o problemes de rellevància per a l'aprenentatge de l’assignatura. Els coneixements adquirits en les classes de teoria i en l’estudi personal s’apliquen a la resolució de casos pràctics que es plantegen. Es treballa en grups.

Classes pràctiques:

Sessions de pràctiques per l’observació i realització de procediments, l’aprenentatge pràctic de tècniques fisiològiques. S’hi promou el treball en grup i l'autoaprenentage actiu.

Per poder assistir-hi a les sessions de practiques de laboratori cal que l'alumnat justifiqui haver superat les proves de bioseguretat i de seguretat que trobarà en el Campus Virtual, així com conèixer i acceptar les normes de funcionament dels laboratoris de la Facultat de Biociències.

Tutories:

Sessions individuals o en grups petits per a la resolució de dubtes relacionats amb l'assignatura. Aquest tipus d'activitat es realitzarà a petició de l'alumnat (individualment o en grup) o sera proposada pel professor amb caràcter voluntari. Per tant, es tracta d'una activitat que no es valorarà en el recompte d'hores que inclou aquesta guía docent.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Examen de conceptes teòrics	75% de la nota final	8	0,32	KM35, KM36
Avaluació de competències pràctiques	10%	2	0,08	CM21, KM35, KM36, SM35
Avaluació de les practiques d'aula	15%	2	0,08	KM35, KM36

Avaluació:

Avaluació de competències pràctiques adquirides mitjançant la presentació d'un informe de pràctiques.
Avaluació de competències teòriques mitjançant proves objectives de resposta múltiple i preguntes curtes. Es indispensable treure una nota igual o superior a 5 per considerar la part parcial de coneixement teòric assolida.
Avaluació de problemes en funció dels resultats en el cas dels problemes i de la capacitat de síntesi i d'explicació breu en la resolució de les qüestions plantejades.
Possibilitat de recuperació únicament d'aquelles parts de les competències teòriques no assolides en el seu moment.
La modificació de la nota global de l'assignatura es podrà fer mitjançant la resolució d'un examen de síntesi (una/dues preguntes) de tota l'assignatura, que implicarà la renuncia a la nota prèvia.
L'alumnat repetidor que no facin avaluació continuada, és a dir, que no assisteixin a problemes i/o a les sessions practiques ho han de notificar al professorat al inici del curs, la resta haurà de fer l'avaluació continuada i la nota de l'assignatura és calcularà com 85% conceptes teòrics i 15% pràctics.

Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de \"No Avaluable\" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.

Avaluació única: L'assignatura contempla l'avaluació única. Les pràctiques són obligatòries, són un 10% de la nota i s'avaluaran mitjançant preguntes de resposta múltiple el mateix dia de l'examen de teoria. La teoria representa un 75% de la nota final i s'avaluarà mitjançant una prova de resposta múltiple (es indispensable treure una nota igual o superior a 5 per considerar la part parcial de coneixement teòric assolida). L'avaluació de problemes de pràctiques d'aula és un 15% de la nota i s'avaluarà mitjançant preguntes curtes el mateix dia de l'examen teòric i pràctic. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.

Bibliografia

Fernández-Tresguerres, J. A., Cachofeiro, V., Cardinali, D. P., Delpón, E., Díaz-Rubio, E. R., Escriche, E. E., Juliá, V. L., Mora Teruel, F., & Romano Pardo, M. (2020). Fisiología humana (5ª ed.). McGraw-Hill.
Fox, S. I. (2021). Fisiología humana (15ª ed.). McGraw Hill.
Hill, R. W., Cavanaugh, D. J., & Anderson, M. (2022). Animal physiology (5th ed.). Oxford University Press.
Jenkins, G. W., & Tortora, G. J. (2013). Anatomy and physiology : from science to life (3rd ed.). Wiley.
Koeppen, B. M., Stanton, B. A., Hall, J. M., & Swiatecka-Urban, A. (2024). Berne y Levy fisiología (8ª ed.). Elsevier.
Willmer, P., Johnston, I., & Stone, G. (2009). Environmental Physiology of Animals (2nd ed.). Wiley-Blackwell.
Hall, J. E., & Hall, M. E. (2021). Guyton & Hall. Compendio de fisiología médica (14^a ed.). Elsevier.
Moyes, C. D., &Schulte, P. M. (2016). Principles of animal physiology (3rd. ed.). Pearson.
Murphy,K., Weaver, C., & Berg, L. (2022). Janeway’s immunobiology (10th ed.). W. W. Norton & Company.
Pocock, G., Richards, C. D., & Richards, D. A. (2018). Human physiology (5th ed.). Oxford University Press.
Widmaier, E. P., Raff, H., & Strang, K. T. (2023). Vander’s human physiology: the mechanisms of body function (16th ed.). McGraw-Hill Education.

Programari

No es fa servir cap programari específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència	Grup	Idioma	Semestre	Torn
(TE) Teoria	12	Català	segon quadrimestre	tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula	121	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori	121	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(PLABs) Suport a les pràctiques de laboratori	121	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula	122	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori	122	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(PLABs) Suport a les pràctiques de laboratori	122	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori	123	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(PLABs) Suport a les pràctiques de laboratori	123	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori	124	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(PLABs) Suport a les pràctiques de laboratori	124	Català	segon quadrimestre	matí-mixt