Guia en format PDF
Logo

Arqueologia Dels Orígens de l'Estat

Codi: 100727
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Arqueologia OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Rafael Mico Perez
Correu electrònic :
rafael.mico@uab.cat

Equip docent

Rafael Mico Perez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Sense prerequisits.

Objectius

En el decurs de l’assignatura s’exposaran i debatran les propostes més rellevants al voltant de la concepció de l’Estat com a fenòmen històric en sí mateix, i també com a categoria d’anàlisi social.

Els continguts s’estructuren en dues parts:

1. Teories de l’Estat en el pensament filosòfic occidental. Es tractarà el concepte “Estat” al llarg del temps, amb la finalitat d’exposar i avaluar críticament els models filosòfics més influents dins la tradició del pensament occidental, subratllant la seva influència en l’arqueologia.

2. Arqueologia de l’Estat. Es plantejarà la qüestió de la formació de l’Estat a partir de la recerca en arqueologia i, subsidiàriament, en antropologia. Des d’aquesta perspectiva, s’analitzaran les condicions i mecanismes que van conduir a la formació d’Estats a diferents èpoques i regions del món.

Resultats d'aprenentatge

  1. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  2. Identificar els mètodes propis de l'arqueologia i la seva relació amb l'anàlisi històrica.
  3. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
  4. Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.
  5. Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
  6. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  7. Aplicar les tècniques i els instruments d'anàlisi adequats als casos d'estudi.
  8. Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
  9. Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
  10. Dominar els processos de canvi que es produeixen a la prehistòria.
  11. Avaluar críticament les fonts i els models teòrics.
  12. Conèixer els debats arqueològics principals entorn de la prehistòria.

Continguts

Part I: Teories de l’Estat en el pensament filosòfic occidental.


1. Política i govern en el món clàssic: Plató i Aristòtil.


2. El pensament cristià: Agustí d’Hipona i Tomàs d’Aquino.


3. Maquiavel i la teoria moderna de l’Estat: tecnologies del poder.


4. La concepció moderna de l’Estat: Hobbes i el individualisme radical; Locke i l’emergència liberal; Rousseau, assemblea i contracte social.


5. Hegel i la concepció racional de l’Estat.


6. Evolucionisme, Civilització i Estat: Morgan.


7. La teoria marxista de l’Estat: Marx, Engels i Lenin.


8. La crítica anarquista contra l’Estat: Bakunin.


9. L’Estat actual: ¿Estat global? Mundialització i globalització.


 


Part II: Arqueologia de l’Estat.


1. L’arqueologia i la recerca de la formació de la Civilització i l’Estat.


2. V. G. Childe i la “Revolució Urbana”.


3. L’arqueologia processual i el neoevolucionisme en antropologia: recerques sobre “societats complexes”.


4. Materialisme històric i arqueologia de l’Estat.


5. Casos d’estudi des de l’arqueologia prehistòrica: teoria, mètode i trajectòries socials.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Seminaris pràctics d'aula 10 0,4 3, 5, 6, 7, 8, 11
Classes teòriques 50 2 1, 9, 10, 12

L’assignatura es composa de classes teòriques i seminaris.

- A les classes teòriques s’introduiran els continguts centrals de cadascun dels temes, tot relacionant les diferents propostes teòriques des del pensament polític amb la problemàtica arqueológica central al voltant de l’emergència i desenvolupament de les societats clasistes amb organització política estatal. El tractament dels temes anirà acompanyat de l'exposició crítica de casos d'estudi corresponents a diferents èpoques i regions del món.

- En els seminaris es debatran els aspectes teòrics i metodològics més rellevants relacionats amb el temari de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova escrita 50 50 2 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10, 11
Comentaris de text 40 30 1,2 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12
Resums per al debat 10 10 0,4 1, 2, 6, 8, 11, 12

- Un comentari de text, relatiu a la Part I del temari.

- Resums per a debats a l'aula.

- Una prova escrita sobre els casos d'estudi tractats a la Part II del temari.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.


Reavaluació: prova escrita sobre els continguts de l'assignatura.


Es contempla l'avaluació única. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.


L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.


Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al/la docent un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.


En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.


Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions. Es poden considerar altres situacions, sempre amb el vistiplau del professor o professora.

L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes eines han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat.

La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d’honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


Bibliografia

Obres generals

BOBBIO, N.

(1987), La teoría de las formas de gobierno en la historia del pensamiento político. Fondo de Cultura Económica, México.

LULL, V. i MICÓ, R.

(2007), Arqueología del Origen del Estado. Las Teorías. Ed. Bellaterra. Barcelona.

SABINE, G. H.

(1996), Historia de la teoría política. Fondo de Cultura Económica, México.

TOUCHARD, J.

(1996), Historia de las ideas políticas. Tecnos, Madrid.

 

Bibliografia específica

ARISTÒTIL

(1970), Política. Centro de Estudios Constitucionales, Madrid.

BAKUNIN, M.

(1978), Escritos de filosofía política. Alianza editorial, Madrid.

BINFORD, L.

(1988), En busca del pasado. Crítica, Barcelona.

CASTRO, P., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. i SANAHUJA YLL, Mª E.

(2001), “Teoría de la producción de la vida social. Un análisis de los mecanismos de explotación en el sudeste peninsular”, Astigi Vetus, 1, pp. 13-54.

CHAPMAN, R. W.

(2010), Arqueologías de la complejidad. Bellaterra, Barcelona.

CHILDE, V. G.

(1950), “The urban revolution”, Town Planning Review, 21, pp. 3-17.

CHILDE, V. G.

(1984), Los orígenes de la civilización. Fondo de Cultura Económica, México.

CHOMSKY, N. i DIETERICH, H.

(1997), La aldea global. Txalaparta, Tafalla.

ENGELS, F.

(1975), El Origen de la Familia, la Propiedad Privada y el Estado. Editorial de Ciencias Sociales, La Habana.

FEINMAN, G. i MARCUS, J. (eds.)

(1998), Archaic States, School of American Research, Santa Fe.

FLANNERY, K.

(1975), La evolución cultural de las civilizaciones. Anagrama, Barcelona.

FRIED, M.

(1985), “Sobre la evolución de la estratificación social y del Estado”, a LLOBERA, J. R. (ed.) Antropología Política. Anagrama, Barcelona, pp. 133-154.

GLEDHILL, J., BENDER, B. i LARSEN, M. T. (eds.)

(1988), State and Society. The Emergence and Development of Social Hierarchy and Political Centralization. Unwin Hyman, Londres.

GODELIER, M.

(1974), Esquemas de evolución de las sociedades. Castellote, Madrid.

HAAS, J., ed.

(2001), From Leaders to Rulers, Kluwer Academic/Plenum Publishers, Nova York.

HARRIS, M.

(1978), Caníbales y Reyes. Argos-Vergara, Barcelona.

HEGEL, G. W. F.

(1993), Fundamentos de la filosofía del derecho. Ediciones Libertarias/Prodhufi, Madrid.

HOBBES, T.

(1991), Del ciudadano y Leviatán. Tecnos, Madrid.

LENIN, V. I.

(1976), El Estado y la revolución. Anagrama, Barcelona.

LOCKE, J.

(1985), Ensayo sobre el gobierno civil. Orbis, Barcelona.

MAQUIAVEL, N.

(1981), El Príncipe (comentado por Napoleón Bonaparte). Espasa-Calpe Mexicana, México.

MARX, K.

(1975), “Crítica del Programa de Gotha”, en Marx y Engels. Obras escogidas. Vol. II. Akal, Madrid, pp. 5-30.

MARX, K.

(1989 [1857]), “Introducción” a las Grundrisse”. Annex a Contribución a la crítica de la economía política. Progreso, Moscú.

MARX, K.

(1979), Formaciones económicas precapitalistas. Estudi preliminar de E. Hobsbawn. Crítica, Barcelona.

MICÓ, R.

(2020), \"Physical Violence, Public Violence: Searching for Mechanisms of Social Domination\", Culture & History Digital Journal, 9 (1).

MORGAN, L. H.

(1987), La sociedad primitiva. Endymion, Madrid.

PLATÓ

(1973), La República o El Estado. Espasa-Calpe, Madrid.

PRICE, T. D. i FEINMAN, G. M. (eds.)

(1995), Foundations of Social Inequality, Plenum Press, Nueva York/Londres.

ROUSSEAU, J.-J.

(1985), El contrato social. Edaf, Madrid.

ROUSSEAU, J.-J.

(1996), Discurso sobre el origen de la desigualdad de los hombres. Alba, Madrid.

SERVICE, E.

(1984), Los Orígenes del Estado y de la Civilización. Alianza, Madrid.

SMITH, A. T.

(2003), The Political Landscape. Constellations of Authority in Early Complex Polities, University of California Press, Berkeley / Los Ángeles.

TOMÀS D’AQUINO

(1995), La monarquía. Tecnos, Madrid.

WASON, P. K.

(1994), The archaeology of rank. Cambridge University Press, Cambridge.

Programari

No cal programari especialitzat

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura