Semiologia musical
Codi: 100667Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Musicologia | OP | 3 |
| Musicologia | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Aurelia Pessarrodona Pérez
- Correu electrònic :
- aurelia.pessarrodona@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És recomanable haver cursat prèviament les assignatures "Llenguatge Musical I", "Llenguatge Musical II" i "Anàlisi Musical". Així mateix, és recomanable disposar d'un bon nivell de comprensió lectora en anglès, atès que part de la bibliografia de l'assignatura està publicada en aquesta llengua.
Objectius
L'assignatura introdueix els principals enfocaments teòrics sobre la significació musical i analitza la capacitat de la música per generar i comunicar significats des d'una perspectiva interdisciplinària. A partir dels conceptes de signe, significació i comunicació musical, s'estudien les principals aportacions de la semiologia i la semiòtica musicals, així com les perspectives hermenèutiques, corporals i cognitives aplicades a la interpretació del significat musical.
A més de proporcionar els fonaments teòrics de la disciplina, l'assignatura ofereix eines per a l'anàlisi i la interpretació del significat musical mitjançant diverses aproximacions, com la retòrica musical, la teoria dels tòpics i la narrativitat, amb l'objectiu que l'estudiant sigui capaç d'aplicar-les de manera crítica en l'anàlisi d'obres musicals.
Resultats d'aprenentatge
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
- Integrar els coneixements adquirits en l'elaboració de textos sintètics i expositius adequats a l'àmbit comunicatiu acadèmic i d'especialització.
- Comprendre la utilització propedèutica de l'anàlisi musical, en especial de l'aproximació semiològica.
- Extreure conclusions de tipus hermenèutic a partir de l'anàlisi de les partitures, aplicant diferents mètodes analítics.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Aplicar a la recerca musical les conceptualitzacions pròpies de la filosofia, la història, la literatura i l''antropologia.
- Definir els fonaments de l'anàlisi semiòtica de la música a partir dels models de Peirce i Greimas.
- Fer servir correctament el concepte de símbol i signe musical.
- Aplicar correctament el mètode analític de la tripartició.
- Discernir i aplicar les teories de la inferència de la comprensió en el llenguatge musical.
- Aplicar correctament el concepte de gest musical.
- Manipular la metodologia analítica a partir de l'establiment del topos musical.
- Aplicar correctament el concepte del procés de comunicació i de la significació.
- Definir el concepte de narratologia en la música i les diferents maneres d'aplicar-lo en aquest àmbit.
- Relacionar correctament els procediments de la semiologia amb les teories de la retòrica musical.
- Identificar les pràctiques socials de la música i la seva interpretació a partir de la semiologia.
- Aplicar amb propietat la metodologia de l'anàlisi semiòtica per relacionar la música amb altres llenguatges artístics (pintura, escultura i d'altres).
Continguts
Bloc I. Fonaments teòrics de la significació musical
- Tema 1. Semiologia, significació i comunicació musical.
- Tema 2. Hermenèutica i interpretació.
- Tema 3. Cos i cognició.
Bloc II. Anàlisi i interpretació del significat musical
- Tema 4. Eines per a l'anàlisi de la significació musical.
- Tema 5. La retòrica musical.
- Tema 6. Els tòpics (o topoi) musicals.
- Tema 7. Música i narrativitat.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Debat sobre lectures i activitats participatives a l'aula (Wooclap o eines similars) | 20 | 0,8 | 4, 5, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Estudi dels continguts i preparació de les lectures | 20 | 0,8 | 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Seguiment i orientació del treball en grup i de les activitats d'anàlisi i interpretació musical | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Classes magistrals amb explicació dels continguts teòrics | 30 | 1,2 | 1, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Elaboració del treball en grup i preparació dels exàmens | 40 | 1,6 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Anàlisi i interpretació comentada d'obres musicals | 25 | 1 | 4, 5, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
L'assignatura combina classes magistrals amb metodologies actives orientades al desenvolupament d'habilitats d'anàlisi i interpretació del significat musical. Les sessions integren l'explicació dels principals enfocaments teòrics de la disciplina amb l'anàlisi comentada d'obres musicals, la discussió de lectures especialitzades i activitats participatives a l'aula mitjançant eines digitals interactives (Wooclap o similars).
L'alumnat disposarà dels materials necessaris per preparar de manera autònoma les lectures i consolidar els continguts treballats a classe. Al llarg del semestre elaborarà un treball en grup relacionat amb els continguts de l'assignatura, desenvolupat en diverses fases i amb seguiment continuat per part del professorat. Aquest treball podrà incorporar la presentació audiovisual dels resultats de l'anàlisi, amb l'objectiu de fomentar la interacció entre els estudiants i la discussió crítica dels treballs realitzats.
En cas de no poder-se realitzar presencialment, la docència i les activitats formatives es desenvoluparan de manera virtual.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita 1 | 30 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 18 |
| Prova escrita 2 | 30 % | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 4, 5, 6, 13, 14, 16, 17, 19 |
| Activitats presencials d'avaluació continuada | 15 % | 0 | 0 | 4, 5, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Treball en grup | 25% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Es realitzaran dues proves escrites, una a la meitat i l'altra al final del semestre, el resultat de cadascuna de les quals representarà el 30% de la qualificació final.
L'alumnat elaborarà un treball obligatori en grup consistent en l'anàlisi i la interpretació d'una obra musical, d'acord amb les orientacions facilitades pel professorat. El treball podrà incorporar una presentació audiovisual dels resultats de l'anàlisi. Aquesta activitat representarà el 25% de la qualificació final.
Les activitats presencials d'avaluació continuada representaran el 15% de la qualificació final. Inclouran activitats participatives realitzades a l'aula, com ara qüestionaris interactius, comentaris de lectures, debat sobre obres musicals o altres activitats relacionades amb els continguts de l'assignatura.
Per superar l'assignatura caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en el treball obligatori i una nota mínima de 4 en cadascuna de les dues proves escrites, amb una mitjana mínima de 5 entre totes dues.
En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, la professora informarà l'alumnat (a través del Campus Virtual/Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Per poder optar a la recuperació, caldrà haver presentat el treball obligatori. Les proves no realitzades dins del termini establert no seran recuperables.
L'estudiant obtindrà la qualificació de No avaluable únicament quan no hagi realitzat cap de les proves escrites ni hagi lliurat el treball obligatori.
En cas que l'estudiant cometi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest serà qualificat amb 0, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final serà 0.
En cas que les activitats d'avaluació no es puguin realitzar presencialment, s'adaptaran a les possibilitats que ofereixen les eines institucionals de docència virtual de la UAB, mantenint-ne la ponderació.
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud
AVALUACIÓ ÚNICA
L'avaluació única constarà de les activitats següents:
- Examen de contingut teòric i anàlisi semiòtica d'una obra musical: 40%.
- Treball individual sobre un aspecte del temari, d'acord amb els criteris acadèmics del treball en grup, que podrà incorporar una presentació audiovisual enregistrada: 30%.
- Quatre ressenyes crítiques de vídeos de les Jornades Amb Sentits de l'ESMUC: 30%.
L'examen i el lliurament de totes les activitats es realitzaran en una única data, indicada al programa de l'assignatura i publicada al Campus Virtual.
La recuperació de l'avaluació única es regirà pels mateixos criteris establerts per a l'avaluació continuada.
Bibliografia
- Agawu, Kofi (2012). La música como discurso: Aventuras semióticas en la música romántica. Buenos Aires: Eterna Cadencia Editora.
- Allanbrook, Wye Jamison (1983). Rhythmic Gesture in Mozart: Le Nozze di Figaro and Don Giovanni. Chicago: University of Chicago Press.
- Allanbrook, Wye Jamison (2014). The Secular Commedia: Comic Mimesis in Late Eighteenth-Century Music. Oakland: University of California Press.
- Almén, Byron (2008). A Theory of Musical Narrative. Bloomington: Indiana University Press.
- Altman, Rick (2008). A Theory of Narrative. New York: Columbia University Press.
- Bal, Mieke (2019). Teoría de la narrativa. Madrid: Cátedra.
- Barbieri, Daniele; Marconi, Luca; Spampinato, Francesco (2008). L'ascolto musicale: condotte, pratiche, grammatiche. Lucca: LIM.
- Barthes, Roland (1999). Mitologías. México D.F.: Siglo XXI.
- Barthes, Roland et al. (1972). La Semiología. Buenos Aires: Tiempo Contemporáneo.
- Barthes, Roland et al. (2016). Análisis estructural del relato. México D.F.: Coyoacán.
- Cascudo, Teresa (ed.) (2015). Música y cuerpo. Estudios musicológicos. Logroño: Calanda.
- Cook, Nicholas (1998). Analysing Musical Multimedia. New York: Oxford University Press.
- Cook, Nicholas (2001). "Theorizing Musical Meaning". Music Theory Spectrum, 23(2), 170–195.
- Eco, Umberto (1977). Tratado de semiótica general. Barcelona: Lumen.
- Eco, Umberto (1992). Obra abierta. Barcelona: Planeta.
- Foucault, Michel (2015). El orden del discurso. Barcelona: Tusquets.
- Godøy, Rolf Inge; Leman, Marc (2010). Musical Gestures: Sound, Movement and Meaning.
- González Martínez, José María (2008). Semiótica de la música vocal. Murcia: Universidad de Murcia.
- Grabócz, Márta (dir.) (2007). Sens et signification en musique. Paris: Hermann.
- Grabócz, Márta (2009). Musique, narrative, signification. Paris: L'Harmattan.
- Grabócz, Márta (dir.) (2021). Narratologie musicale. Topiques, théories et stratégies analytiques. Paris: Hermann.
- Greimas, Algirdas Julien; Courtès, Joseph (1982). Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje. Madrid: Gredos.
- Grimalt, Joan (2014). Música i sentits. Introducció a la significació musical. Barcelona: Dux.
- Grimalt, Joan (2020). Mapping Musical Signification. Cham: Springer.
- Grimalt, Joan (2025). Analysing Musical Signification: A Hermeneutic, Rhetorical Approach to Western Art Music. Charm: Springer.
- Hatten, Robert S. (2004). Interpreting Musical Gestures, Topics and Tropes. Bloomington: Indiana University Press.
- Hatten, Robert S. (2018). A Theory of Virtual Agency for Western Art Music, Bloomington: Indiana University Press.
- Koozin, Timothy (2024). Embodied Expression in Popular Music: A Theory of Musical Gesture and Agency, Oxford University Press, 2024,
- Kramer, Lawrence (2002). Musical Meaning: Toward a Critical History. Berkeley: University of California Press.
- Kramer, Lawrence (2010). Interpreting Music. Berkeley: University of California Press.
- Larson, Steve; Hatten, Robert S. (2012). Musical Forces: Motion, Metaphor, and Meaning in Music, Bloomington: Indiana University Press.
- López Cano, Rubén (2012). Música y retórica en el barroco. Barcelona: Amalgama.
- López Cano, Rubén (2020). La música cuenta. Retórica, narratividad, dramaturgia, cuerpo y afectos. Barcelona: ESMUC.
- Martinelli, Dario (2025). Here Comes the Sign: The Semiotics of Popular Music, Charm: Springer.
- Martínez, José Luis (2001). "Semiótica de la música: una teoría basada en Peirce". Signa. Revista de la Asociación Española de Semiótica, 10.
- McClelland, Clive (2012). Ombra: Supernatural Music in the Eighteenth Century. Lanham: Lexington Books.
- McClelland, Clive (2017). Tempesta: Stormy Music in the Eighteenth Century. Lanham: Lexington Books.
- Meyer, Leonard B. (2001). Emoción y significado en la música. Madrid: Alianza.
- Mirka, Danuta (ed.) (2008). Communication in Eighteenth-Century Music. Cambridge: Cambridge University Press.
- Mirka, Danuta; Agawu, Kofi (eds.) (2014). The Oxford Handbook of Topic Theory. Oxford: Oxford University Press.
- Nattiez, Jean-Jacques (1990). Music and Discourse: Toward a Semiology of Music. Princeton: Princeton University Press.
- Neumeyer, David (2015). Meaning and Interpretation of Music in Cinema. Bloomington: Indiana University Press.
- Peirce, Charles Sanders (2007). La lógica considerada como semiótica. El índice del pensamiento peirceano. Madrid: Biblioteca Nueva.
- Saussure, Ferdinand de (1991). Curso de lingüística general. Madrid: Akal.
- Sebeok, Thomas A. (1996). Signos: Una introducción a la semiótica. Barcelona: Paidós.
- Sheinberg, Esti; Dougherty, William P. (eds.) (2020). The Routledge Handbook of Music Signification. London/New York: Routledge.
- Spitzer, Michael (2020). A History of Emotion in Wester Music: A Thousand Years from Chant to Pop, Oxford University Press, 2020
- Tagg, Philip (2013). Music's Meanings. New York: The Mass Media Music Scholars' Press.
- Tarasti, Eero (1994). A Theory of Musical Semiotics. Bloomington: Indiana University Press.
- Tarasti, Eero (2012). Semiotics of Classical Music: How Mozart, Brahms and Wagner Talk to Us.
- Tarasti, Eero (2015). Sein und Schein: Explorations in Existential Semiotics. Boston: De Gruyter Mouton.
- Tarasti, Eero (dir.) (2023). Transcending Signs: Essays in Existential Semiotics. Boston: De Gruyter Mouton.
Programari
No està previst utilitzar cap aplicació informàtica específica per a la docència, però es recomana portar un ordinador a l’aula per fer les activitats de Wooclap i per fer un millor seguiment dels materials projectats.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura