
Gestió cultural III (programació cultural)
Codi: 100665Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Musicologia | OP | 3 |
| Musicologia | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- María Esther Fernandez Mostaza
- Correu electrònic :
- mariaesther.fernandez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
L’aproximació sociològica més coneguda a la cultura popular occidental és la crítica a la “cultura de masses”. Tot i que els conceptes de “societat de masses” i “cultura de masses” són anteriors, no adquireixen un paper central en l’anàlisi de la cultura i la societat fins als anys trenta del segle XX, i es consoliden sobretot després de la Segona Guerra Mundial. Els protagonistes d’aquest debat són diversos i de naturalesa diferent. D’una banda, intel·lectuals de l’elit cultural nord-americana i europea reprenen la crítica iniciada al segle XIX, basada en la idea que la modernitat ha debilitat les institucions socials intermèdies, deixant els individus més aïllats davant estructures de poder cada cop més centralitzades. D’altra banda, autors vinculats a l’Escola de Frankfurt sostenen que, en la societat de masses, l’individu esdevé alienat i aïllat, i pot ser manipulat tant políticament per líders autoritaris com culturalment per la indústria cultural.
Amb la consolidació de la societat de consum, aquest debat s’ha ampliat i enriquit amb noves perspectives, que analitzen tant la producció com el consum cultural. És en aquest sentit que l’objectiu general del curs és aparentment senzill: definir i comprendre com els conceptes de producció i consum cultural s’utilitzen en la vida quotidiana, en els mitjans de comunicació i en els àmbits literaris i acadèmics.
Es tractarà de:
- Adquirir i dominar alguns dels conceptes i teories fonamentals per a l’estudi de la cultura consumida per la majoria, per tal de facilitar-ne una anàlisi crítica i comprensiva.
- Analitzar, discutir i qüestionar textos, vídeos, imatges i altres formats comunicatius que aborden els conceptes centrals del curs, vinculats a les pràctiques, els gustos i els judicis culturals. En aquest sentit, també s’introduiran metodologies participatives com el teatre de l’oprimit, que permeten reflexionar de manera crítica sobre la producció i el consum cultural a partir de l’experiència.
- Construir un objecte de recerca propi sobre producció i consum cultural. Es compararan pràctiques i discursos de la cultura actual a partir de l’observació i l’anàlisi de situacions reals, tant presencials com virtuals.
- Posar en pràctica dues competències clau de la sociologia: d’una banda, la formulació d’una pregunta teòrica que permeti orientar una recerca comparativa més enllà dels prejudicis i del discurs dominant; de l’altra, el desenvolupament d’una actitud reflexiva durant l’observació de pràctiques culturals.
- Elaborar instruments bàsics de recerca, com una fitxa d’observació i un guió d’entrevista, per recollir informació, analitzar-la i presentar-la de manera clara i atractiva, utilitzant exemples rellevants en la presentació final.
- Realitzar un treball de recerca en equip, fonamental per desenvolupar una aproximació qualitativa, intersubjectiva i reflexiva a l’estudi de la cultura.
Resultats d'aprenentatge
- Identificar les teories relatives a les accepcions del concepte de cultura.
- Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
- Avaluar el consum musical en la societat contemporània.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Aprofundir en la capacitat de treballar en equips de recerca homogenis o interdisciplinaris.
- Adquirir habilitats per organitzar grups de treball, amb la planificació, el repartiment de tasques i la flexibilitat metodològica adequats.
- Localitzar i avaluar el paper de la música en els diferents sectors de les societats contemporànies en funció del moment històric i també de la seva finalitat artística.
- Relacionar els canvis tecnològics i científics de cada època amb la creació i la recepció de la música.
- Redactar projectes crítics de contingut musicològic, ordenats i planificats de manera eficient.
- Desenvolupar habilitats per a la transferència de la formació musicològica a l'àmbit de la gestió cultural i de lleure.
- Integrar a la praxi laboral el coneixement del paper de la música en la societat de mercat.
- Integrar la creació i la praxi musicals a les programacions i al màrqueting de l'activitat musical.
- Analitzar un fet d'actualitat relacionant-lo amb els seus antecedents històrics.
- Desenvolupar habilitats organitzatives per a la transferència de la formació musicològica a l'àmbit de la gestió cultural i de lleure.
- Dur a terme totes les fases d'un projecte de gestió d'espectacles.
Continguts
Una de les habilitats de la recerca qualitativa en ciències socials i humanitats és fer bones observacions i entrevistes. Per aquesta raó, el curs inclou tres sessions on incorporareu les nocions bàsiques per poder prendre notes de camp de pràctiques artístiques seguint criteris de rigor, validesa i honestedat; realitzareu un guió d’entrevista de recerca a una professional del sector de la cultura o de l’art, i aprendreu a codificar aquestes notes i aquesta entrevista per extreure’n sentit sociològic amb la realització d’una fitxa d’observació.
Aquestes tres sessions pràctiques es desplegaran de manera progressiva. En la primera, us introduireu en l’observació de pràctiques culturals, aprenent a descriure amb precisió els contextos, les interaccions i els significats, i a elaborar notes de camp útils per a l’anàlisi sociològica. En la segona sessió, treballareu el disseny d’entrevistes qualitatives, construint un guió que permeti recollir el punt de vista de professionals del sector cultural, tot reflexionant sobre el tipus de preguntes, la relació amb la persona entrevistada i la producció de discurs. Finalment, en la tercera sessió, us centrareu en l’anàlisi del material recollit: aprendreu a codificar les dades, identificar categories rellevants i construir una fitxa d’observació que doni coherència als resultats i en faciliti la interpretació sociològica.
De manera sintètica, els continguts teòrics del curs s’articulen al voltant dels següents eixos:
- El lloc des del qual tractarem la qüestió: la perspectiva sociològica.
- Els conceptes centrals: producció i consum de cultura, així com pràctiques i discurs.
- Teoria cultural: cultura de masses i cultura popular.
- Les regles de l’art i la indústria cultural.
- L’estat, el mercat econòmic i el mercat dels béns simbòlics.
- Una aproximació comprensiva al consum cultural des d’una sociologia del gust.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Recerca d'informació | 3 | 0,12 | 2, 3, 8, 9, 10, 13, 14 |
| Presentacio oral del treball | 1 | 0,04 | 7, 8, 9, 10, 17 |
| Classes teòriques | 30 | 1,2 | 1, 5, 6, 10, 15 |
| Elaboració treball tutoritzat | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 5, 6, 8, 11, 16 |
| Tutories | 1 | 0,04 | 13, 14 |
| Lectura de textos i ampliació | 10 | 0,4 | 1, 2, 12, 16 |
| Organització apunts i material de classe | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 5, 6, 9, 13, 14 |
| Seminari de treball de lectures | 6 | 0,24 | 3, 4, 8, 17 |
Atès que es tracta d’una assignatura d’avaluació continuada, es requereix una assistència regular, amb un mínim del 80% de les classes.
A continuació s’explicita el pes de les diferents activitats i proves d’avaluació.
Participació activa en les classes, seminaris de discussió de textos i club de lectura (20%)
En aquestes sessions s’avaluarà la participació activa de l’alumnat, el treball individual, la intervenció en els seminaris de discussió i la participació en el club de lectura. Aquesta activitat representarà el 20% de la qualificació final.
Projecte de recerca aplicada (30%)
En el marc d’aquesta metodologia, es duran a terme les següents activitats pràctiques: presa de notes de camp al Teatre de la UAB, disseny d’un guió d’entrevista a un productor o productora cultural o artística en petits grups, elaboració d’una fitxa de codificació per a l’anàlisi de les dades obtingudes i participació en el club de lectura. Aquestes activitats, juntament amb les diverses entregues parcials i el treball final, formaran part d’un projecte de recerca aplicada en equip que representarà el 30% de la qualificació final.
Prova teòrica individual (50%)
L’avaluació dels continguts teòrics de l’assignatura es realitzarà mitjançant una prova escrita individual que representarà el 50% de la qualificació final.
Resum de ponderacions
• Participació activa en classes, seminaris i club de lectura: 20%
• Prova teòrica individual: 50%
• Projecte de recerca aplicada en equip (inclou les activitats pràctiques, les entregues parcials i el treball final): 30%
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Entrega fitxa d'observació i guió d'entrevista treball grupal | 5 | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 8, 13, 14, 16 |
| Model de fitxa d'observació i de guió d'entrevista | 30 | 20 | 0,8 | 1, 3, 4, 6, 7, 9, 12, 15, 16, 17 |
| Lectura de textos i ampliació | 10 | 20 | 0,8 | 1, 2, 6, 9, 13, 14, 15 |
| Notes de camp individuals | 5 | 10 | 0,4 | 1, 5, 7, 13, 14, 15 |
| Activitat de producció individual | 50 | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 5, 6, 10, 11, 12, 16 |
Atès que es tracta d’una assignatura d’avaluació continuada, es requereix una assistència constant (mínim del 80% de les classes). S’avaluarà la participació regular i activa en les sessions de classe, així com el treball realitzat a partir de les lectures. En relació amb aquestes darreres, caldrà presentar dues preguntes sobre les lectures a cada sessió de seminari. Així mateix, es fomentarà la participació activa a l’aula mitjançant entregues parcials individuals i grupals per part de l’alumnat, que culminaran en un treball en equip, tant escrit com oral.
És obligatori presentar-se a totes les entregues, tant individuals com grupals. En cas de no completar-les o de no assolir una qualificació mínima de 4, l’assignatura es considerarà suspesa. Es considerarà un/a estudiant com a “no avaluable” (antic “no presentat”) únicament en els casos en què comuniqui a la professora que abandona l’assignatura durant les dues primeres setmanes, o bé quan hagi completat totes les entregues amb una qualificació superior a 4, excepte una.
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud".
ÚS PERTINENT DE LA IA
L’estudiant signa una declaració d’honestedat en matricular-se i es declara autor/a únic/a del seu treball. Cal tenir en compte que el coneixement acadèmic es basa en la possibilitat de comprovar la traçabilitat de les dades i de les fonts teòriques emprades. Per tant, l’ús d’IA NO ES CONSIDERA PERTINENT en les etapes de construcció teòrica (estat de la qüestió, marc teòric i contextualització), ni en la formulació de la pregunta de recerca, els objectius, la construcció del model d’anàlisi i de les hipòtesis, els diagnòstics, la recollida i construcció de dades, la interpretació de les dades ni la redacció de resultats i conclusions.
Sí que es considera pertinent el seu ús per desbloquejar l’inici de l’escriptura, com a corrector formal de textos, per fer resums, correcció de codi i anàlisi de dades, així com per a la cerca i revisió formal de referències bibliogràfiques.
L’estudiant haurà d’identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat. La manca de transparència en l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà una falta d’honestedat acadèmica.
El plagi total o parcial en les evidències lliurades i l’ús indegut de la IA implicaran una qualificació de 0 en l’evidència corresponent i, en cas de reiteració, un 0 en l’assignatura.
Aquells/es estudiants que s’acullin a l’Avaluació Única hauran de lliurar totes les evidències el dia fixat per a l’examen de l’assignatura. Caldrà que ho comuniquin a la professora durant les dues primeres setmanes del curs.
En el moment de la comunicació de les qualificacions dels diferents elements d’avaluació de l’assignatura s’informarà també sobre el procediment i els terminis de revisió.
- Les preguntes de seminari s’hauran de lliurar a classe, i les entregues del treball en la data indicada al programa. NO S’ACCEPTARAN ENTREGUES SENSE NOM NI FORA DE TERMINI.
- El plagi és una falta greu. Copiar idees o frases d’una altra persona sense citar-les, de forma directa o indirecta, comporta el SUSPENS DE L’ASSIGNATURA.
- L’alumnat dedica temps i recursos a assistir a classe; per tant, l’ús de telèfons mòbils, ordinadors, tauletes o altres dispositius electrònics a l’aula no està permès.
En cas que l’estudiant cometi qualsevol irregularitat que pugui donar lloc a una variació significativa en la qualificació d’una activitat d’avaluació, aquesta activitat serà qualificada amb un 0, amb independència del possible procediment disciplinari que es pugui iniciar. En cas que es produeixin diverses irregularitats en les activitats d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta serà de 0.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
1. La mirada sociològica
Muntanyola-Saura, Dafne i del Val Ripollés, Fernando (2024). La mirada desconfiada: el arte en la sociología. Encrucijadas. Revista Crítica de Ciencias Sociales, 24(1), p2401.
2. Les condicions socials de la cultura
Rosenblum, Barbara (1978). “A sociology of photographic styles”, a Photographers at Work. Nueva York: Holmes & Meier.
3. Sociologia de l’art
Varela, Julia i Álvarez-Uría, Fernando (2008). “Reflexiones finales”, a Materiales de sociología del arte. Madrid: Siglo XXI.
4. La forma de la interacció com a cultura
Simmel, Georg (2001 [1908]). “Sociología de la comida” i “El individuo y la libertad”, a El individuo y la libertad. Barcelona: Península.
5. Art i canvi social: manifestos d’avantguarda
Marinetti, Filippo Tommaso (1909). “Manifest del futurisme”.
De Saint-Point, Valentine (1912). Manifesto della donna futurista.
Salvat-Papasseit, Joan (1920). Contra els poetes amb minúscula.
Dalí, Salvador et al. (1928). Manifest Groc.
6. Cultura de masses i alta cultura
Eco, Umberto (2006 [1968]). “Introducción”, a Apocalípticos e integrados. Barcelona: Tusquets.
Woolf, Virginia (1932). “Letter to the editor of the New Statesman” (no enviada).
7. Bourdieu i el camp cultural
Heinich, Nathalie (2017). “Bourdieu’s culture”, a Bourdieu in Question: New Directions in French Sociology of Art.
8. La producció artística
Moulin, Raymonde (2017). “The museum and the marketplace”, a Bourdieu in Question.
9. Les indústries creatives
McRobbie, Angela (2015). “A good job well done? Richard Sennett and the new work regime”, a Be Creative. Londres: Polity.
10. La relació amb altres subjectivitats
Despret, Vinciane (2015). A la salut dels morts. Barcelona: Virus.
Despret, Vinciane (2014). ¿Qué dirían los animales si les hiciéramos las preguntas correctas?. Buenos Aires: Cactus.
Bibliografia complementària per al treball grupal
Textos teòrics
Ariño, Antonio (1997). La sociología de la cultura. Barcelona: Ariel.
Becker, Howard S. (2009 [1995]). “El poder de la inercia”, Apuntes de investigación del CEYP, 15, 99–105.
Bourdieu, Pierre (2010 [1979]). El sentido social del gusto. Buenos Aires: Siglo XXI.
Benjamin, Walter (1993 [1936]). L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica. Barcelona: Edicions 62.
Calvino, Italo (1993). “L’avventura di un fotografo”, a Gli amori difficili. Milano: Arnoldo Mondadori.
Gramsci, Antonio (2017). “La formación de los intelectuales”, a Escritos (Antología). Madrid: Alianza.
Noya, Javier; del Val, Fernando; Muntanyola-Saura, Dafne (2014). “Paradigmas teóricos contemporáneos…”, Revista Internacional de Sociología, 72(3).
Rodríguez Morató, Arturo (2017). Introducció a La nueva sociología de las artes. Barcelona: Gedisa.
Sontag, Susan (2019 [1981]). Sobre la fotografía. Barcelona: Arcadia.
Williams, Raymond (2008 [1958]). “La cultura es algo ordinario”, a Historia y cultura común. Madrid: Los Libros de la Catarata.
Textos empírics
Ariño, Antonio i Llopis, Ramón (2016). La participació cultural de la joventut catalana 2001–2015. Generalitat de Catalunya.
Ariño, Antonio i Llopis, Ramón (2017). “Asociacionismo, amateurismo y socialización cultural”, a Culturas en tránsito. Madrid: Fundación SGAE.
Muntanyola-Saura, Dafne (2020). “El gusto es nuestro: el consumo cultural desde una aproximación pragmática”, a Estudios sociales del consumo. Madrid: CIS.
Programari
Per l'anàlisi qualitativa de les dades recollides a les notes de camp i entrevistes es pot emprar el programari ATLAS.TI i ELAN. Actualment no s'ofereix una formació específica per manca de recursos al campus.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |