Logo

Anàlisi musical

Codi: 100662
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Musicologia OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Rafael Caro Repetto
Correu electrònic :
rafael.caro@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

En aquesta assignatura es posen en pràctica les competències adquirides a les assignatures de Llenguatge musical I i II. És necessària competència d'anglès per a la lectura de textos acadèmics i recursos audiovisuals en aquesta llengua.

Objectius

  • Conèixer els principals models teòrics i metodològics per a l'anàlisi musical
  • Entendre els objectius i funcions de l'anàlisi musical
  • Adquirir eines bàsiques per plantejar i dur a terme l'anàlisi de peces musicals en qualsevol de les seves dimensions i de qualsevol gènere i tradició musical
  • Descompondre peces musicals en les seves unitats constituents en diferents dimensions per entendre'n les lògiques subjacents
  • Realitzar tasques supervisades d'anàlisi
  • Comunicar lògiques i estructures musicals a partir de l'anàlisi de peces
  • Expressar opinions musicals fonamentades en l'anàlisi musical
  • Comprendre i discutir críticament anàlisis publicades o presentades per companyes i companys
  • Desenvolupar i comunicar de manera escrita i oral d'un petit projecte d'anàlisi musical

Resultats d'aprenentatge

  1. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  2. Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
  3. Integrar els coneixements adquirits en l'elaboració de textos sintètics i expositius adequats a l'àmbit comunicatiu acadèmic i d'especialització.
  4. Utilitzar el vocabulari i les eines bàsiques que permetin descriure i transmetre els coneixements adquirits mitjançant presentacions orals de contingut musicològic efectives i adaptades a l'audiència.
  5. Preparar exposicions orals correctes sobre una matèria analítica i adequar-les al nivell i les expectatives de l'audiència o grup.
  6. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  7. Assimilar els rudiments del llenguatge musical (lectura, harmonia, contrapunt, formes musicals) en la perspectiva actual.
  8. Reconèixer els principals models analítics i saber-los aplicar a les obres musicals
  9. Comprendre la utilització propedèutica de l'anàlisi musical, en especial de l'aproximació semiològica.
  10. Discernir l'objectiu de l'anàlisi musical.
  11. Identificar les metodologies més pertinents d'utilitzar segons els objectius que es plategi demostrar, o trobar, a través d'una anàlisi.
  12. Utilitzar correctament la terminologia pròpia de cada sistema analític
  13. Relacionar els diferents mètodes analítics amb els substrats científics i filosòfics originaris o subjacents.
  14. Utilitzar correctament els mètodes d'anàlisi musical.
  15. Extreure conclusions per a la interpretació musical a partir de l'aplicació dels diferents mètodes analítics.
  16. Extreure conclusions de tipus hermenèutic a partir de l'anàlisi de les partitures, aplicant diferents mètodes analítics.
  17. Establir vincles entre l'anàlisi musical i altres disciplines musicològiques, amb la finalitat de comprendre el caràcter complementari d'aquesta disciplina auxiliar.

Continguts

A continuació s'ofereixen els blocs temàtics que es cobreixen a l'assignatura. La seqüenciació dels continguts per sessió de classe serà detallada a l'espai de l'assignatura del Campus Virtual.

Bloc introductori

  • Principis, objectius i funcions de l'anàlisi musical
  • Mètodes bàsics per a l'anàlisi musical

Bloc central

  • Anàlisi melòdica
  • Anàlisi rítmica
  • Anàlisi harmònica
  • Anàlisi estructural

Bloc d'expansió: Perspectives específiques

  • Anàlisi de música atonal i electrònica
  • Anàlisi de música i moviment
  • Anàlisi de la interpretació musical

Els continguts s'adaptaran al ritme i els interessos de l'alumnat, per la qual cosa els continguts del tercer bloc podrien experimentar variacions.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats i debats a l'aula 22,5 0,9 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 14, 15, 16
Estudi i lectura de textos 30 1,2 1, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 17
Exercicis d'anàlisi 10 0,4 7, 8, 11, 14, 15, 16
Classes magistrals 21 0,84 4, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17
Tutories de seguiment del projecte d'anàlisi 5 0,2 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 14

Aquesta assignatura parteix de la premissa que l'anàlisi s'aprèn analitzant i llegint anàlisis. Per la qual cosa, la metodologia de l'assignatura es planteja de manera eminentment pràctica, tot i que també hi inclou aspectes teòrics.

Els continguts teòrics són introduïts en classes magistrals a càrrec del professor, recolzades amb lectures recomanades que l'alumnat pot treballar a casa.

El gruix del contingut consisteix en l'aplicació dels conceptes apresos en les classes teòriques i les lectures, mitjançant la realització d'activitats pràctiques. Aquestes activitats consisteixen tant en la realització d'anàlisis de peces proposades pel professor, com en la revisió entre iguals d'anàlisis realitzades per les companyes i companys de classe.

Amb l'objectiu de proporcionar eines per a l'anàlisi de qualsevol expressió musical, però sent conscient del pes que la tradició clàssica europea té tant a la disciplina com al grau, el repertori de peces proposades per a les activitats pràctiques comptarà, per a cada tasca, amb exemples tant de repertori clàssic europeu com d'altres tradicions de músiques tradicionals, populars i urbanes, històriques i contemporànies, de transmissió oral o escrita.

Finalment, amb la finalitat de desenvolupar l'autonomia en l'anàlisi i donar espai als interessos individuals de l'alumnat, es proposa un projecte d'anàlisi en profunditat d'una peça escollida per cada estudiant, acordada prèviament amb el professor.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova escrita sobre continguts teòrics 25% 1,5 0,06 1, 2, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 17
Projecte d'anàlisi musical 35% 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16
Avaluació entre iguals 15% 15 0,6 2, 4, 8, 11, 12, 14, 15, 16
Activitats pràctiques d'anàlisi 25% 15 0,6 6, 7, 8, 9, 11, 12, 14

Avaluació continuada

Activitats d'avaluació

  • Activitats pràctiques d'anàlisi musical a casa i a l'aula, que suposen un 25% de la nota final
  • Projecte autònom d'anàlisi musical, que suposa un 35% de la nota final
  • Avaluació del treball de les companyes i companys de classe, que suposa un 15% de la nota final
  • Prova escrita sobre continguts teòrics, que suposa un 25% de la nota final

La data i els detalls d'aquestes activitats d'avaluació es publiquen a l'espai de l'assignatura del Campus Virtual.

Són requisits indispensables per aprovar l'assignatura la realització de la prova escrita i del projecte d'anàlisi musical.

L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

Revisió

En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, el professor informarà l’alumnat a través de l'espai de l'assignatura al Campus Virtual del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.

Recuperació

Per poder optar a la recuperació l’estudiant ha d’haver realitzat la prova escrita i el projecte d'anàlisi musical, així com un terç de les activitats pràctiques. Tanmateix, només les activitats d'avaluació de la prova escrita i el projecte d'anàlisi són recuperables.

Avaluació única

Activitats d'avaluació

  • Lliurament del projecte autònom d'anàlisi musical, que suposa un 35% de la nota final
  • Prova escrita sobre continguts teòrics, que suposa un 25% de la nota final
  • Activitats pràctiques d'anàlisi musical, que suposen un 25% de la nota final
  • Comentari crític d'anàlisis musicals realitzades per companyes i companys de classe, que suposa un 15% de la nota final

La data i els detalls d'aquestes activitats d'avaluació es publiquen a l'espai de l'assignatura del Campus Virtual.

Són requisits indispensables per aprovar l'assignatura la realització de la prova escrita i del projecte d'anàlisi musical.

L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

Revisió

En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, el professor informarà l’alumnat a través de l'espai de l'assignatura al Campus Virtual del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.

Recuperació

Per poder optar a la recuperació l’estudiant ha d’haver realitzat totes les activitats d'avaluació previstes. Només les activitats d'avaluació de la prova escrita i el projecte d'anàlisi són recuperables.

Irregularitats (plagi/frau)

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Ús de la Intel·ligència Artificial (IA)

En aquesta assignatura es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’estudiant en l’anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes eines han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d’honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Alumnat d'intercanvis

Els i les estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.

Bibliografia

Agawu, Kofi. 2004. "How We Got Out of Analysis, and How to Get Back In Again". Music Analysis 23: 267–286.

Agawu, Kofi. 2016. The African Imagination in Music. New York: Oxford University Press.

Aldwell, Edward, Carl Schachter, i Allen Cadwallader. 2019. Harmony and Voice Leading. 5a ed. Boston: Cengage.

Apel, Willi. 1958. Gregorian Chant. Bloomington: Indiana University Press.

Aydemir, Murat. 2010. Turkish Music Makam Guide. 3a ed. Istanbul: Pan Yayıncılık.

Benjamin, Thomas. 2003. The Craft of Tonal Counterpoint. New York: Routledge.

Bent, Ian. 1980. "Analysis". A The New Grove Dictionary of Music and Musicians, editat per Stanley Sadie. London: Macmillan.

Bor, Joep, Suvarnalata Rao, Wim van der Meer, i Jane Harvey. 1999. The Raga Guide: A Survey of 74 Hindustani Ragas. Monmouth: Nimbus Records with Rotterdam Conservatory of Music. 4 CDs + llibre.

Burkhart, Charles, i William Rothstein. 2012. Anthology for Musical Analysis. 7a ed. Boston: Schirmer/Cengage.

Cadwallader, Allen, David Gagné, i Frank Samarotto. 2019. Analysis of Tonal Music: A Schenkerian Approach. 4a ed. New York: Oxford University Press.

Caplin, William E. 1998. Classical Form: A Theory of Formal Functions for the Instrumental Music of Haydn, Mozart, and Beethoven. New York: Oxford University Press.

Caplin, William E. 2013. Analyzing Classical Form: An Approach for the Classroom. New York: Oxford University Press.

Chion, Michel. 2019. Audio-Vision: Sound on Screen. 2a ed. Editat i traduït per Claudia Gorbman. New York: Columbia University Press. Publicat originalment el 1990 com L'audio-vision: son et image au cinéma (París: Éditions Nathan).

Clayton, Martin. 2000. Time in Indian Music: Rhythm, Metre, and Form in North Indian Rāg Performance. Oxford: Oxford University Press.

Cook, Nicholas. 1987. A Guide to Musical Analysis. London: J. M. Dent.

Cook, Nicholas. 2013. Beyond the Score: Music as Performance. New York: Oxford University Press.

Cooper, Grosvenor W., i Leonard B. Meyer. 1960. The Rhythmic Structure of Music. Chicago: University of Chicago Press.

Dunsby, Jonathan, i Arnold Whittall. 1988. Music Analysis in Theory and Practice. London: Faber Music.

Farraj, Johnny, i Sami Abu Shumays. 2019. Inside Arabic Music: Arabic Maqam Performance and Theory in the 20th Century. New York: Oxford University Press.

Forte, Allen. 1973. The Structure of Atonal Music. New Haven: Yale University Press.

Gauldin, Robert. 1995. A Practical Approach to Eighteenth-Century Counterpoint. Prospect Heights: Waveland Press.

Giersdorf, Jens Richard, i Yutian Wong, eds. 2018. The Routledge Dance Studies Reader. 3a ed. London: Routledge.

Hasty, Christopher. 1997. Meter as Rhythm. New York: Oxford University Press.

Jiménez de Cisneros Puig, Bernat. 2015. Ritmo y compás: Análisis musical del flamenco. Atril Flamenco. Accés juny 2025. https://atrilflamenco.com.

Kerman, Joseph. 1980. "How We Got into Analysis, and How to Get out". Critical Inquiry 7 (2): 311–331.

Kostka, Stefan, Dorothy Payne, i Byron Almén. 2024. Tonal Harmony. 9a ed. New York: McGraw-Hill.

LaRue, Jan. 1992. Guidelines for Style Analysis. 2a ed. Warren: Harmonie Park Press.

Lerdahl, Fred, i Ray Jackendoff. 1983. A Generative Theory of Tonal Music. Cambridge: MIT Press.

London, Justin. 2004. Hearing in Time: Psychological Aspects of Musical Meter. Oxford: Oxford University Press.

Manuel, Peter, i Michael Largey. 2016. Caribbean Currents: Caribbean Music from Rumba to Reggae. 3a ed. Philadelphia: Temple University Press.

Meyer, Leonard B. 1956. Emotion and Meaning in Music. Chicago: University of Chicago Press.

Moore, Allan F. 2012. Song Means: Analysing and Interpreting Recorded Popular Song. Farnham: Ashgate.

Nettl, Bruno. 1973. Folk and Traditional Music of the Western Continents. 2a ed. Englewood Cliffs: Prentice-Hall.

Riemann, Hugo. 1895. Harmony Simplified, or the Theory of the Tonal Functions of Chords. London: Augener.

Schubert, Peter. 2008. Modal Counterpoint, Renaissance Style. 2a ed. New York: Oxford University Press.

Straus, Joseph N. 2016. Introduction to Post-Tonal Theory. 4a ed. New York: W. W. Norton.

Tagg, Philip. 2014. Everyday Tonality II: Towards a Tonal Theory of What Most People Hear. New York i Montréal: The Mass Media Music Scholars' Press.

Tenzer, Michael. 2000. Gamelan Gong Kebyar: The Art of Twentieth-Century Balinese Music. Chicago: University of Chicago Press.

Tenzer, Michael, ed. 2006. Analytical Studies in World Music. New York: Oxford University Press.

Tenzer, Michael, i John Roeder, eds. 2011. Analytical and Cross-Cultural Studies in World Music. New York: Oxford University Press.

Treitler, Leo. 1974. "Homer and Gregory: The Transmission of Epic Poetry and Plainchant". The Musical Quarterly 60 (3): 333–372.

Van der Meer, Wim. 1980. Hindustani Music in the 20th Century. The Hague: Martinus Nijhoff.


Recursos en línia

AUTRIM: Automated Transcription for Indian Music. National Centre for the Performing Arts, Mumbai. Accés juny 2025. https://autrimncpa.wordpress.com.

BachChoraleHarmony.com. Accés juny 2025. https://bachchoraleharmony.com.

MaqamWorld. Accés juny 2025. https://www.maqamworld.com.

musictheory.net. Accés juny 2025. https://www.musictheory.net.

Open Music Theory v2. Accés juny 2025. https://viva.pressbooks.pub/openmusictheory/.

SchenkerGUIDE. Accés juny 2025. https://www.schenkerguide.com.

Programari

No es requereix cap programari específic per a aquesta assignatura. De manera opcional, es recomana MuseScore (https://musescore.org/) per a edició de partitures i Sonic Visualiser (https://www.sonicvisualiser.org/) per a anàlisi de fitxers d'àudio.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt