
La música del barroc
Codi: 100642Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Musicologia | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Xavier Daufi Rodergas
- Correu electrònic :
- xavier.daufi@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
- Tenir un coneixement general de la Història de la Música, de l’Art i de la Filosofia.
- Tenir assolides les bases d’Harmonia, Contrapunt i Formes Musicals.
Objectius
L´assignatura cerca descriure i explicar el desenvolupament de la música i del fenomen musical des dels antecedents manieristes i de l´impacte de la crisi religiosa --Reforma-Contrareforma-- fins al darrer Barroc musical. Així doncs, es farà un recorregut contextualitzat pels compositors, formes, gèneres, instruments i teories més significatives que configuren el quefer musical de la música Barroca des de finals del segle XVI fins prop de 1730.
Resultats d'aprenentatge
- Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
- Integrar els coneixements adquirits en l'elaboració de textos sintètics i expositius adequats a l'àmbit comunicatiu acadèmic i d'especialització.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Determinar la complexitat dels processos de recepció de la música.
- Resoldre problemes d'índole metodològica en l'àmbit de la musicologia.
- Aplicar a la recerca musical les conceptualitzacions pròpies de la filosofia, la història, la literatura i l''antropologia.
- Relacionar els canvis tecnològics i científics de cada època amb la creació i la recepció de la música.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar el vocabulari propi de la ciència musicològica relacionat amb cada època històrica.
- Identificar les propietats estilístiques de cada període històric.
- Interpretar els textos teòrics més importants de cada època.
- Identificar correctament el repertori essencial i els principals compositors de cada un dels moments històrics.
- Exposar els coneixements sobre la història, l'art o altres moviments culturals.
- Definir els processos de periodització i de classificació estilística i tipologia usuals en la conceptualització històrica del fet musical.
- Integrar les noves tendències en la creació musical a l'evolució històrica general i observar-ne la incardinació en el panorama sociopolític en què s'emmarquen.
- Considerar la matèria de manera integral i identificar el context en el qual s'inscriuen els processos estudiats i la relació que tenen amb els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament sociohistòric.
- Vincular els períodes de la història de la música amb els períodes de la història de l'art, a través de les semblances i les discrepàncies.
- Establir els fenòmens de circulació de les idees en el domini musical.
- Contextualitzar en l'entorn històric i cultural les obres musicals des d'una perspectiva crítica.
- Identificar i ubicar críticament en la seva època històrica les diferents tipologies musicals.
- Identificar críticament les diferents orientacions de praxi musical que els intèrprets apliquen a la música de cada època històrica.
- Reconèixer en la praxi musical els elements de diverses cultures i de diferents èpoques històriques.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Valorar la fiabilitat de les fonts, seleccionar dades rellevants i contrastar la informació.
- Identificar i reunir críticament la bibliografia bàsica que ha conformat el camp d'estudi.
Continguts
- El Barroc.
- El primer Barroc a Itàlia.
- El segon Barroc a Itàlia.
- El Barroc primer i segon als Països Baixos i a Alemanya.
- El Barroc primer i segon a França.
- El Barroc primer i segon a Anglaterra.
- El darrer Barroc. J. S. Bach i G. F. Handel
En els diferents punts del temari es considerarà l'aportació de dones músiques.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Identificació contextualitzada dels estils i estètiques del barroc musical. | 60 | 2,4 | |
| Anàlisi comentat d'obres musicals | 37 | 1,48 | |
| Comentari d'audicions. | 50 | 2 |
El contingut temàtic de l'assignatura es desenvoluparà mitjantçant classes magistrals. S'incidirà també, en sessions pràctiques, en el comentari analític d'obres musicals (la fuga) i en les audicions comentades.
NOTA IMPORTANT SOBRE L'ÚS DE TECNOLOGIES D'IA EN AQUESTA ASSIGNATURA
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en la cerca de bibliografia, en la correcció de textos i com a ajuda en les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen d'audicions musicals | 30% | 0,75 | 0,03 | 1, 2, 3, 4, 12, 13, 14, 16, 18, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 29 |
| Examen de desenvolupament temàtic | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 26, 27, 28, 30, 31 |
| Treball en grup: anàlisi de fugues | 30% | 0,75 | 0,03 | 1, 2, 6, 7, 10, 12, 13, 25 |
Avaluació
L'avaluació de l'assignatura es basarà en les següents activitats obligatòries:
- Examen de desenvolupament temàtic (40%)
- Examen de comentari d'audicions (30%)
- Treball en grup: anàlisi de fugues (30%)
Per superar l'assignatura s'han d'haver aprovat les tres parts per separat.
Recuperació
A la recuperació, fixada per la Facultat, l'alumne s'haurà d'examinar de la part o de les parts suspeses.
La revisió dels exàmens només es realitzarà presencialment i en l'horari indicat.
Es considerarà un alumne no avaluable quan només s'hagi presentat a una de les proves d'avaluació.
AVALUACIÓ ÚNICA
Examen que constarà de:
- Desenvolupament temàtic (40%)
- Anàlisi de fugues (30%)
- Comentari d'audicions musicals (30%)
Per superar l'assignatura s'han d'haver aprovat les tres parts per separat.
La data serà comunicada a través del Campus Virtual.
Avaluació única (recuperació)
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Alumnat d'intercanvi
Els estudiants d'interfcanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document esctir de la seva universitat d'origen que justifiqui el canvi.
Revisió
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l'alumnat (via Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Bibliografia
AAVV, Història Crítica de la Música Catalana, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.
ABRAHAM, Gerald, Concert Music, 1630 – 1750, vol. VI, The New Oxford History of Music, Oxford Univ. Press, London, 1986.
ABRAHAM, Gerald, Opera and Church Music, 1630 – 1750, vol. V, The New Oxford History of Music, Oxford Univ. Press, London, 1968.
ANTHONY, James R., La Musique en France à l´époque baroque, Harmoniques /Flammarion, 1981.
ARNOLD, Denis, NEWCOMB, A. y TALBOT, M., Maestros del Barroco Italiano, 1. Monteverdi, Frescobaldi, Corelli, Muchnik Editores, Barcelona, 1987. (Forma parte de la colección «New Grove», nº 9).
BASSO, Alberto, Historia de la Música, 6, ed. Turner, Turner Música, Madrid, 1986.
BASSO, Alberto, Jean Sébastien Bach, vol. 1 i 2, Fayard, París, 1984
BEAUSSANT, Philippe, François Couperin, AM 71, Madrid, 1996.
BEAUSSANT, Philippe, Les plaisirs de Versailles (théâtre et musique), ed. Fayard, col. les chemins de la musique, Ligugé, Poitiers, 1996.
BEAUSSANT, Philippe, Louis XIV artiste, Payot, París, 1999.
BEAUSSANT, Philippe, Lully ou le musicien du soleil, Gallimard, París,1992.
BEAUSSANT, Philippe, Versailles, Opéra, Gallimard, París, 198
BIANCONI, Lorenzo, Historia de la Música V, ed. Turner, Turner Música, Madrid, 1986.
BLUME, Friedrich, Renaissance and Baroque Music, ed. Norton, London, 1967.
BONASTRE, Francesc “El Barroc Musical a Catalunya”, Barroc català, ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1989.
BOYD, Malcolm., CARRERAS, Juan José, eds, La Música en España en el siglo XVIII, Cambridge Univ Press, Madrid 2000
BUELOW, George J.(ed.), The late Baroque Era. From the 1680s to 1740, Prentice Hall, New Jersey, 1993.
BUKOFZER, Manfred, La música en la época barroca. De Monteverdi a Bach, Alianza ed., Alianza Música 30, Madrid, 1986.
BURROWS, Donald, Haendel, Oxford University Press, Oxford, 1996.
CLERCX, Susanne, Le Baroque et la Musique, ed. Librairie Encyclopédique, Bruxelles, 1948
CODINA, Daniel, DOLCET, Josep, RIFÉ, Jordi i VILAR, Josep Maria, Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barroc i Classicisme. Vol II, ed. 62, Barcelona, 1999.
DEAN, Winton y MERRILL KNAPP, John, Handel's Operas, 1704-1726, Clarendon Press, Oxford, 1995.
DEAN, Winton, Handel's Dramatic Oratorios and Masques, Clarendon Press, Oxford, 1990.
FABBRI, Paolo, Monteverdi, ed. Turner, Madrid, 1989.
GREGOR-DELLIN, Martin, Heinrich Schütz, Fayard, París, 1986.
HEARTZ, Daniel, Music in European Capitals. The Galant Style 1720-1780, WW. Norton & Company, New York-London, 2003.
HOGWOOD, Christopher, Haendel, AM 33, Alianza ed., Madrid, 1988.
HUTCHINGS, Arthur James Dramwell, The Baroque Concerto, London, 1973.
JEPPESEN, Knud, The Style of Palestrina And the Dissonance, Dover, New York, 1970.
KING, Robert, Henry Purcell, AM 72, Alianza ed., Madrid, 1996.
LÓPEZ-CALO, José, Historia de la Música Española: 3. Siglo XVII, Alianza ed., AM 3, Madrid, 1983.
MANNIATES, Maria Rika, Mannerism in Italian Music and Culture, 1530 – 1630, Manchester University Press, Manchester, 1979.
MARTÍN MORENO, Antonio, Historia de la música española, 4. Siglo xviii, Alianza, Madrid, 1985.
NEWMAN, William S., The Sonata in the Baroque Era, Norton, New York – London, 1983.
OTTERBACH, Friedemann, Johann Sebastian Bach, AM 52, Alianza ed., Madrid, 1990.
PALISCA, Claude V., La Música del Barroco, ed. Victor Leru, Buenos Aires, 1968.
PALISCA, Claude V., Studies inthe History of Italian Music and Music Theory, Oxford University Press, Oxford, 1994.
PALISCA, Claude V., The Florentine Camerata, Yale University Press, Yale, 1989.
SCHWEITZER, Albert, J. S. Bach. El músico poeta, Ricordi, Madrid, 1955.
SELFRIDGE-FIELD, Eleanor, Venetian Instrumental Music, Dover, New York, 1994.
SMITHER, Howard Elbert, A History of the Oratorio, 3 vols., Oxford University Press, Oxford, 1987.
TALBOT, Michael, Vivaldi, AM, Alianza ed., Madrid. 1990.
WEBBER, Geoffrey, North German Church Music in the Age of Buxtehude, Oxford Monographs on Music, Clarendon Press, Oxford, 1996.
WEBER, Edith, Le Concile de Trente et la Musique. De la Réforme à la Contre-Réforme, Librairie Honoré Champion, col. musique-musicologie nº 12, Paris, 1982.
WOLFF, Christoph, Johann Sebastian Bach, vol. I y II, ed. Robinbook, Barcelona, 2000.
WALTER HILL, John, La Música Barroca, Akal Música 3, Madrid, 2008.
WALTER HILL, John, Antología de la Música Barroca, Akal Música, 2013.
Programari
No s'usa.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |