Músiques, identitat i gènere
Codi: 100634Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Musicologia | OP | 3 |
| Musicologia | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Silvia Martinez Garcia
- Correu electrònic :
- silvia.martinez.garcia@uab.cat
Equip docent
- Diego Alonso Tomás
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Les lectures del curs inclouen textos que requereixen coneixements d’anglès equivalents al nivell B2
Objectius
- Identificar els processos que fonamenten les relacions entre les categories sòcio-culturals de gènere i les dinàmiques musicals, en el context contemporani occidental
- Obtenir una visió de conjunt crítica sobre les principals teories feministes i de gènere
- Relacionar la variabilitat transcultural del sistemes simbòlics i polítics amb les pràctiques musicals
- Aplicar a la recerca les principals eines teòriques i analítiques desenvolupades recentment en l’àmbit de la Musicologia feminista, la Teoria queer i els diversos corrents de pensament feministes del s.XX i XXI
- Elaborar petites recerques històriques o etnogràfiques amb perspectiva de gènere
- Desenvolupar un pensament crític sobre la Musicologia i els Estudis de Gènere aplicats a la música que contribueixin, a llarg termini, a millorar el camp d’estudis
Resultats d'aprenentatge
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Identificar les teories sobre l'espècie humana en la seva relació amb la producció de la societat i la cultura.
- Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
- Redactar projectes crítics de contingut musicològic, ordenats i planificats de manera eficient.
- Considerar la matèria de manera integral i identificar el context en el qual s'inscriuen els processos estudiats i la relació que tenen amb els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament sociohistòric.
- Utilitzar els conceptes i els plantejaments teòrics principals relacionats amb les qüestions d'identitat desenvolupada des de l'activitat musical i en relació amb el conjunt de disciplines humanístiques i de ciències socials.
- Definir els conceptes al·ludits en relació amb la problemàtica específica de la distinció de gènere com a generadora de construcció de les relacions socials.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
Continguts
T.1. Bases culturals del gènere i pràctiques musicals
Materials complementaris:
- Citron, Marcia J. 1993. Gender and the Musical Canon. Urbana: University of Illinois Press
- Green, Lucy. 2001. Música, género y educación. Madrid: Morata
- McClary, Susan. 1991. Feminine Endings. Music, Gender and Sexuality. Minnesota: University of Minnesota Press
T.2. Corrents del feminisme blanc: una perspectiva des de la música
Materials complementaris:
- Cascudo, Teresa. 1998. «Los trabajos de Penélope musicóloga: musicología y feminismo entre 1974 y 1994». En Música y mujeres: género y poder, compilado por Marisa Manchado, 179–190. Madrid: Horas y Horas
- López Castilla, Teresa y Sílvia Martínez. 2026. Resistencias musicales. Ensayos sobre memoria, raza, vulnerabilidad y prácticas queer. UJA
- Ramos, Pilar. 2010. «Luces y sombras en los estudios sobre las mujeres y la música». Revista Musical Chilena 64 (213): 7–25.
- Citron, Marcia J. 2007. «Women and the Western Art Canon: Where Are We Now?». Notes: Quarterly Journal of the Music Library Association 64 (2): 209–215
- Warwick, Jacqueline. 2015. «Midnight Ramblers and Material Girls: Gender and Stardom in Rock and Pop». En The SAGE Handbook of Popular Music, editado por Andy Bennett y Steve Waksman, 322–345. London: SAGE Publication
T.3. Gènere i imatges de masculinitat
Materials complementaris:
- Hansen, Kai Arne. 2022. Pop Masculinities: The Politics of Gender in Twenty-First Century Popular Music. New York: Oxford University Press.
- Dossiers feministes. 2001. Vol. 6 “Masculinitats. Mites, de/construccions i mascarades”. Castelló
- Biddle, Ian and Gibson, Kirsten. 2012. Masculinity and Western Music Practice. Ashgate
- Walser, Robert. 1993. Running with the Devil... Hanover: Wesleyan University Press (cap. 4)
T.4. Les dones i la historiografia de la música
Materials complementaris::
- Adkins Chiti, Patricia. Las mujeres en la música. Madrid: Alianza, 1995
- Leppert, R. y McClary, S. (eds.): Music and Society. The Politics of Composition, Performance and Reception. Cambridge University Press, 1987
- Lorenzo, Josemi. “La historia de las mujeres y la historia de la música: ausencias, presencias y cuestionesteórico-metodológicas”. In: Marisa Manchado. Música y mujeres. Género y poder. Madrid: Ed. Horas y HORAS, pp.19-38
T.5. Estudis queer i música
Materials complementaris:
- Brett, Philip et al. (eds). 1994. Queering the Pitch. The new gay and lesbian musicology. New York: Routledge
- Córdoba, D; Sáez, J; Vidarte, P. 2005. Teoría Queer. Barcelona: Egales
- Hawkins, Stan. 2016. Queerness in Pop Music Aesthetics, Gender Norms, and Temporality. Routledge.
- Russell, Legacy. 2020. Glitch Feminism. A Manifesto. Verso.
- Taylor, Jodie. 2012. Playing it Queer. Popular Music, Identity and Queer World-making. Bern: Peter Lang
T.6. Perspectiva de gènere en la música popular urbana i en la sociologia musical
Materials complementaris:
- Spiller, Henry. 2019. «A Queer Organology of the Pedal Harp». Women and Music: A Journal of Gender and Culture 23: 99–121.
- García García, Lidia. 2022. ¡Ay, campaneras! Canciones para seguir adelante. Plan B
- Liska, Mercedes. 2023. Mi culo es mío: políticas de género y significaciones recientes de las eróticas de baile, del meneaíto al twerking. Gourmet Editorial
- Monty Peiró, Monty. 2023.El diablo vino a mí: Género, drogas y rock and roll. Saigón Editorial. 2023.
- Sánchez Olmos, Candela et al. (eds.). 2023. Rebel Girls! Desigualdad de género, discursos y activismo en la industria musical. Barcelona: Gedisa
T.7. Transfeminismes, feminismes antiracistes i decolonials
Materials complementaris:
- Curiel, Ochy y Diego Falconí. 2021. Feminismos decoloniales y transformación social. Icaria
- Espinosa Miñoso, Yuderkys. 2022. De por qué es necesario un feminismo descoloníal. Icaria
- Filigrana, Pastora. 2020. El pueblo gitano contra el sistema-mundo. Akal
- Galindo, María. 2021. Feminismo bastardo. Mujeres creando
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutories individuals i de grup | 8 | 0,32 | |
| Sessions presencials i d'avaluació | 35 | 1,4 | |
| Seminari de lectures | 34 | 1,36 | |
| Estudi, lectura i preparació de materials de curs | 50 | 2 |
Seminari de lectures
L’assignatura té format de seminari i la metodologia d’aprenentatge implica activament l’estudiant. Els continguts del curs s’adquiriran principalment mitjançant la lectura i la discusió dels textos seleccionats, així com de l'anàlisi i el debat sobre els materials audiovisuals proposats. El seguiment actiu de l’assignatura implica el compromís personal de preparar les lectures i participar activament en la seva discussió a l’aula.
Com a complement als textos, es treballarà també a partir de casos d’estudi concrets i pràctics, dels quals se’n derivaran els aspectes teòrics i els conceptes clau del temari.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita 1 | 30% | 8 | 0,32 | 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Qüestionaris sobre lectures bàsiques del curs | 10% | 15 | 0,6 | 2, 3, 4, 7, 8 |
| Participació i activitats a classe | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Glosari | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 11 |
| Prova escrita 2 | 30% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 7, 8, 10, 11 |
Les dates d'entrega i de les activitats d'avaluació estaran indicades en el programa de l'assignatura, accessible des del campus virtual (Moodle). En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L'assistència a classe es recomana per a un correcte seguiment dels continguts i les reflexions plantejades a l'assignatura, tot i que no serà obligatòria. La no assistència no es penalitzarà a l'avaluació. Sí es tindrà en compte favorablement una assistència continuada i activa a les sessions de classe.
Les activitats avaluatives del Campus Virtual en la modalitat Qüestionaris son de realització obligada.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
L'avaluació de l'assignatura està pensada de manera continuada, tenint en compte el rendiment de l'estudiant al llarg de tot el quadrimestre, per tant la reavaluació es considera una mesura excepcional i cal pactar-la amb la professora prèviament. Per a poder presentar-se a la prova de recuperació és requisit indispensable haver obtingut una nota mitjana de 5 en els qüestionaris i cal haver aprovat, al menys, una de les proves parcials escrites amb una nota de 4,5.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
La revisió de les qualificacions finals es realitzarà directament amb la profesora, en dates anunciades amb antelació.
AVALUACIÓ ÚNICA
- Un treball individual reflexiu de lectures i els continguts de l'assignatura (40% de la nota global de l'assignatura)
- Presentació oral i discussió amb les reflexions sobre lectures obligatòries (20% de la nota)
- Examen escrit (40% de la nota global)
L'entrega del treball, la realització de l'examen i les presentacions orals es duran a terme en una única data indicada en el programa de l'assignatura, accessible des del campus virtual
ÚS D'I.A.
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
* NOTA: Consulteu bibliografia detallada per temes a l'apartat \"CONTINGUTS\"
BIBLIOGRAFÍA BÁSICA
Brett, Philip, Elizabeth Wood y Gary C. Thomas (eds.). 1994. Queering the Pitch: The New Gay and Lesbian Musicology. New York: Routledge.
Cascudo, Teresa. 1998. «Los trabajos de Penélope musicóloga: musicología y feminismo entre 1974 y 1994». En Música y mujeres: género y poder, editado por Marisa Manchado, 179–190. Madrid: Horas y Horas.
Citron, Marcia J. 1993. Gender and the Musical Canon. Urbana: University of Illinois Press.
Citron, Marcia J. 2007. «Women and the Western Art Canon: Where Are We Now?». Notes: Quarterly Journal of the Music Library Association 64 (2): 209–215.
Green, Lucy. 2001. Música, género y educación. Madrid: Morata.
Hansen, Kai Arne. 2022. Pop Masculinities: The Politics of Gender in Twenty-First Century Popular Music. New York: Oxford University Press.
Hawkins, Stan (ed.). 2017. The Routledge Research Companion to Popular Music and Gender. New York: Routledge.
Liska, Mercedes. 2024. Mi culo es mío. Mujeres que bailan como se les canta. Gourmet Musical.
Manchado, Marisa (ed.). 1998. Música y mujeres: género y poder. Madrid: Horas y Horas.
Marinas, Leyre. 2024. Fucked Feminism Fans. Los orígenes del #MeToo desde la cultura pop musical. Madrid: Dos Bigotes.
McClary, Susan. 1991. Feminine Endings: Music, Gender, and Sexuality. Minneapolis: University of Minnesota Press.
Monty Peiró, Monty. 2023. El diablo vino a mí: Género, drogas y rock and roll. Saigón Editorial.
Ramos, Pilar. 2003. Feminismo y música. Introducción crítica. Madrid: Narcea.
Ramos, Pilar. 2010. «Luces y sombras en los estudios sobre las mujeres y la música». Revista Musical Chilena 64 (213): 7–25.
Russell, Legacy. 2020. Glitch Feminism: A Manifesto. London: Verso.
Sánchez Olmos, Candela, et al. (eds.). 2023. Rebel Girls! Desigualdad de género, discursos y activismo en la industria musical. Barcelona: Gedisa.
Spiller, Henry. 2019. «A Queer Organology of the Pedal Harp». Women and Music: A Journal of Gender and Culture 23: 99–121.
Taylor, Jodie. 2012. Playing It Queer: Popular Music, Identity and Queer World-Making. Bern: Peter Lang.
Viñuela, Laura. 2004. La perspectiva de género y la música popular. Oviedo: KRK.
Warwick, Jacqueline. 2015. «Midnight Ramblers and Material Girls: Gender and Stardom in Rock and Pop». En The SAGE Handbook of Popular Music, editado por Andy Bennett y Steve Waksman, 322–345. London: SAGE Publications.
Programari
No està previst cap programari específic en aquesta assignatura
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |