Guia en format PDF
Logo

Llatí

Codi: 100625
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística FB 1
Llengua i Literatura Espanyoles FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Ulisse Cecini
Correu electrònic :
ulisse.cecini@uab.cat

Equip docent

Ulisse Cecini
Sandra Cano Aguilera
Adrián Arjona Fernández
Sofia Zamrik Vila

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Aquesta assignatura 100625 Llatí serà impartida en dos grups: un per a estudiants que hagin cursat llatí durant dos anys o més; i un altre per a estudiants que hagin cursat llatí menys de dos anys o no n'hagin fet mai. La distribució dels dos grups es farà d'acord amb el currículum de Secundària (o d'altres documents acadèmics acreditatius de cursos anteriors a l'actual -segons l'accés universitari-). Per tal de fer correctament la distribució dels grups per nivell, caldrà aportar un document acreditatiu de la formació en llatí que hagi rebut el o l'estudiant durant les etapes anteriors. 

Objectius

Establir una descripció sincrònica de la gramàtica del llatí clàssic.

Proporcionar les eines teòriques per a la identificació de les estructures morfosintàctiques, així com de la fonètica, fonologia, lèxic i semàntica de la llengua llatina, en quant llengua flexiva.

Posicionar el llatí en el marc de les llengües indoeuropees i com orígen de les llengües romàniques.

Familiaritzar l’alumnat amb les etimologies i amb els principals mecanismes de formació del lèxic clàssic.

Adquirir els instruments gramaticals suficients per a accedir a textos llatins de nivell bàsic o adapats del llatí clàssic.

Traçar coordenades bàsiques (gèneres, temes, personatges, tòpics...) de la literatura llatina.

Resultats d'aprenentatge

  1. Identificar el contingut d'una obra literària clàssica (temes, personatges, tòpics...) en diferents realitzacions posteriors de la cultura occidental (arts plàstiques i literatura).
  2. Reconèixer els elements comuns entre el llatí i les llengües romàniques: etimologia, formació del lèxic i morfologia.
  3. Resoldre exercicis d'aplicació de coneixements gramaticals.
  4. Localitzar la informació en la bibliografia secundària de referència.
  5. Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i comprensió dels textos llatins.
  6. Explicar oralment o per escrit l'origen de les llengües romàniques a partir del llatí en el marc de la família de les llengües indoeuropees, així com els conceptes de lingüística comparada i llatí vulgar.
  7. Utilitzar amb eficàcia i de manera autònoma les eines filològiques bàsiques.
  8. Identificar el contingut d'una obra literària clàssica (temes, personatges, tòpics...) en diferents realitzacions posteriors de la cultura occidental (arts plàstiques i literatura).
  9. Reconèixer els elements comuns entre el llatí i les llengües romàniques: etimologia, formació del lèxic i morfologia.
  10. Resoldre exercicis d'aplicació de coneixements gramaticals.
  11. Localitzar la informació en la bibliografia secundària de referència.
  12. Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i comprensió dels textos llatins.
  13. Explicar oralment o per escrit l'origen de les llengües romàniques a partir del llatí en el marc de la família de les llengües indoeuropees, així com els conceptes de lingüística comparada i llatí vulgar.
  14. Utilitzar amb eficàcia i de manera autònoma les eines filològiques bàsiques.

Continguts

Programa


Propedèutica i metodologia


I1: Presentació d'instruments per a l'estudi de la filologia llatina.


 


Temes de gramàtica


G1: Prosòdia llatina: la pronunciació del llatí i la seva lectura (en prosa i en vers).


G2: El llatí com a llengua flexiva: declinacions i conjungacions llatines.


G3: Fonaments de sintaxi llatina clàssica


 


Temes de lingüística


Lg.1: Etapes històriques de la llengua llatina amb introducció dels conceptes de lingüística comparada i llatí vulgar.


  


Temes de literatura


Lt. 1: Principals obres literàries clàssiques (gèneres, temes, personatges, tòpics) i la seva tradició.


 


 

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Suport en l'estudi de la literatura llatina 4 0,16
Estudi de la gramàtica llatina 67,5 2,7
Estudi del panorama literari llatí 37 1,48
Descripció de la fonètica, morfologia i sintaxi llatina 18 0,72
Presentació d'instruments filològics 3,5 0,14
Suport en l'estudi dels fonaments de la gramàtica llatina 4 0,16
Descripció del panorama literari llatí 11,5 0,46

A l'inici del curs, l'equip docent oferirà un dossier per a l'estudi de la matèria. Aquest dossier detallarà més la bibliografia i els continguts.

També a l'inici del curs, l'equip docent transmetrà el calendari per a l'avaluació de les activitats.




Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
I prova parcial 24% 1,5 0,06 3, 4, 5, 7, 10, 11, 12, 14
examen final 42% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
II prova parcial 34% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14

La nota final s'obtindrà aplicant les proves i els criteris següents:

1. La qualificació final de l’assignatura serà la suma de les activitats d’avaluació següents:

En dues proves parcials, amb un valor del 24% i 34%, respectivament, cadascuna sobre els continguts vistos durant el curs respecte a la data fixada.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

Realització d'un examen final, amb un valor del 42%, sobre els temes de gramàtica, de lingüística i de literatura llatines.

L'alumnat d’intercanvi que demani avançar un examen ha de presentar al professor o professora un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud


2. L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.


Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) o qualsevol altre mitjà d'informació virtual (pàgines web, blogs, llibres en pdf, vídeos, etc.) exclusivament en

tasques de suport a l'aprenentatge i de l'exercitació pràctica dels continguts. En cap cas es pot utilitzar durant les proves parcials i l'examen final.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

Recuperació:

Per participar a la recuperació, l'estudiant ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.

Bibliografia


N.B.: A més de les obres recomenades a continuació, a classe es presentaran altres referències, especialment aquelles relacionades amb els Instruments filològics (diccionaris, col·leccions de textos, revistes, pàgines web, etc.). Considerem que les obres citades són importants, però és ideal que l'estudiant arribi a descobrir altres referències científiques durant al seu estudi.


Gramàtiques llatines (selecció)

Espluga i Corbalán, Xavier – Miró i Vinaixa, Mònica (s.d.), Llengua llatina. Morfologia, sintaxi i traducció del llatí, UOC.

Marouzeau, Jules (19542), Introduction au latin, Paris.


Marouzeau, Jules (19554), La prononciation du latin (histoire, théorie, pratique), Paris.


Valentí Fiol, Eduard (19938), Gramática de la lengua latina, Barcelona.


Valentí Fiol, Eduard (198717), Sintaxis latina, Barcelona.


Manuals de literatura llatina (selecció)


Bickel, Ernst (1982), Historia de la literatura romana, Madrid.

Bieler, Ludwig (1969), Historia de la literatura romana, Madrid.

Büchner, Karl (1968), Historia de la literatura latina, Barcelona.

Cavallo, Guillelmo - Fedeli, Paolo - Giardina, Andrea (1989-2005), Lo spazio letterario di Roma antica. Vols. I-VI, Roma.

Codoñer, Carmen (ed.) (1997), Historia de la literatura latina, Madrid.

Fuhrmann, Manfred (ed.) (1985). Literatura romana. Madrid.

Gómez Pallarès, Joan (2003), Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura romana, UAB-Bellaterra (Barcelona).

Grimal, Pièrre (1965), La littérature latine, Paris. (Reescrit a París, 1994).

Von Albrecht, Michael (1992), Geschichte der römischen Literatur. 2 vols. München-New York-London-Paris. (trad. esp. D. Estefanía-A. Pociña, Barcelona, vol. I, 1997; vol. II, 1999: Historia de la literatura romana).

Zehmacker, Hubert - Fredouille, Jean Claude (1993), Littérature latine, Paris (20013).


Temes de lingüística i d'Història de la cultura llatina (selecció)


Abad, Francisco (1980), Lengua española e Historia de la lingüística, Madrid.

Benveniste, Emile (1971), Problemas de lingüística general, México.

Cavallo, Guillelmo (1975), Libri editori e pubblico nel mondo antico: guida storica e critica, Roma.

Curtius, Erns Robert (1976 reed.), Literatura europea y Edad Media latina, México.

Díaz y Díaz, Manuel (1975), \"Latinitas. Sobre la evolución de su concepto\", en Emerita 19, 35-50.

Fernández Galiano, Manuel (1972), \"Filología: las lenguas clásicas\", en Greece & Rome 10, 150-157.

Fontán, Antonio (1974), Humanismo romano, Barcelona.

Gil, Luís (1961), La censura en el mundo antiguo, Madrid.

Herrero, Víctor José (1965), Introducción al estudio de la filología clásica, Madrid.

Oller, Marta - Puigvert, Gemma (2024), Quan les dones tenien el poder, Lideratge femení a l'antiga Grècia i a Roma, Barcelona.

Highet, Gilbert (1951), The Classical Tradition, Oxford.

Palmer, Leonard R. (1974), Introducción al latín, Barcelona.

Pasquali, Giorgio (1964), Filologia e storia, Firenze.

Quetglas Nicolau, Pere (1985), Elementos básicos de filología ylingüística latinas, Barcelona.

Reynolds, Leighton Durham - Wilson, Nigel Guy (1968), Scribesand Scholars. A Guide to the Transmission of Greek and LatinLiterature, Oxford. (trad. cast., Copistas y Filólogos, Madrid, 1986).


Programari

Pdf - Power-Point - Word - Moodle

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt