Art Romànic
Codi: 100560Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història de l'Art | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Anna Orriols Alsina
- Correu electrònic :
- anna.orriols@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Objectius
1- Proporcionar una visió general d’aquest període artístic en paral·lel al coneixement específic de les seves diverses manifestacions. Això ha de permetre assimilar el perfil i les especificitats de l’art d’aquesta època per tal de poder identificar i valorar les obres que en van sorgir.
2- Comprendre les fonamentals relacions entre art i context històric, religiós, social, econòmic, polític i cultural, així com les diverses funcions i lectures de l’obra d’art.
3- Conèixer i saber utilitzar convenientment la bibliografia pertinent i determinats recursos electrònics, en la mesura en què permeten ampliar els coneixements proporcionats a l’aula i buscar informació quan sigui necessari.
4- Adquirir i dominar progressivament un lèxic específic que permeti la correcta interpretació i descripció d’una obra, una tipologia o un tema iconogràfic.
5- Desmuntar falsos mites i interpretacions errònies sobre aquesta època i les seves manifestacions artístiques, en bona mesura derivats del pes d’una determinada tradició historiogràfica i del desconeixement de la bibliografia científica que en permet un coneixement objectiu i actualitzat.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
- Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
- Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
- Saber exposar amb eficàcia els coneixements, oralment i per escrit.
- Estimular la creativitat i fomentar idees innovadores.
Continguts
1. Els mons romànics. Patrocini i legitimació. Transferències.
2. L’arquitectura. Punts de partida i nous plantejaments.
3. El retorn de l’escultura monumental. Portalades i claustres. Imatges de culte.
4. La transformació de l’espai. Pintura mural, mosaics, teixits, portes historiades. Mobiliari litúrgic.
5. El tresor. Manuscrits il·lustrats i arts sumptuàries
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Lectures | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Seminaris i discussions a classe | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Classes magistrals, tutories i estudi | 120 | 4,8 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
- En les sessions presencials a l’aula es desenvoluparà el temari en format de classe magistral, sempre amb l'acompanyament d'imatges i ocasionalment de la lectura de textos o de la utilització d’algun recurs electrònic. S’indicaran les lectures que calgui fer i se n’aconsellaran d’altres.
- Seran benvingudes les intervencions per part dels estudiants, en forma de preguntes, comentaris o aportació d’informació complementària i que puguin generar un debat o portar cap a altres aspectes d'interès.
- S’utilitzarà el Campus Virtual/Aules Moodle per a proporcionar reculls bibliogràfics, algunes lectures, enllaços i altre material que es consideri oportú, així com per informar d’activitats d'interès o avisar d'incidències que puguin afectar l’assignatura.
- Es farà un control regular de l’assistència a classe. Se sobreentén que, en l’ensenyament de tipus presencial, tal assistència és necessària per a l’obtenció d’uns apunts propis, per a la correcta comprensió dels temes i per a la participació en les activitats que s’hi realitzin. En cap cas l’existència del Campus Virtual, o dels apunts que circulin per internet, estalvien el seguiment presencial ni són cap garantia per a la superació de l'assignatura. És, per tant, absoluta i exclusiva responsabilitat de l’alumne la manca de coneixements que es derivi de no seguir el curs presencialment.
- Tota la informació es proporcionarà a l’aula i/o a través del Campus Virtual.
- El correu electrònic només s'utilitzarà en cas que el/la estudiant no pugui acudir a la Facultat o bé si s'ha acordat amb el/la professor/a.
- Les tutories es reserven per a dubtes específics i particulars, deixant els d’interès col·lectiu per a les intervencions a l’aula.
- Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre o la titulació, per a l’emplenament, per part de l’alumnat, de les enquestes d’avaluació del professorat i de l’assignatura..
- La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercicis a l'aula | 20% | 0 | 0 | 1, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14 |
| Primer parcial | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Segon parcial | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Per a superar l'assignatura cal obtenir una qualificació no inferior a 5 punts sobre 10.
S’obindrà la qualificació de No avaluable sempre que no s’hagi realitzat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En el moment de fer públics els resultats de cada activitat avaluativa, s’informarà (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Es duran a terme les següents proves avaluables:
A) Dos exàmens parcials
Un a mig quadrimestre i l'altre al final, corresponents a la matèria impartida en cada part. Les dates es fixaran el primer dia de curs.
B) Exercicis a l’aula:
Un o dos exercicis pràctics a l’aula (que comptaran en total un 20% de la nota final) i que s’especificaran oportunament.
Recuperació
Es podrà recuperar un examen exclusivament en els següents casos:
- si no es va poder fer en el seu moment (havent aportat justificant)
- si la qualificació final obtinguda és suspesa amb una puntuació no inferior a 3,5.
* La data per a la recuperació la fixa la Facultat. No es farà cap canvi ni excepció a nivell particular. Si hi hagués algun canvi de data afectaria tot el grup i es faria saber oportunament.
* L'examen de recuperació tindrà la mateixa estructura que els parcials. L'extensió podria variar lleugerament.
* No hi ha recuperació per als exercicis; només per als exàmens.
Avaluació única
L’estudiant que s’aculli a l’avaluació única no està exempt/a d’assistir a classe. L’única diferència consisteix en què pot comptar amb una sola data per a avaluar l’assignatura.
Constarà de les mateixes activitats avaluables:
- un examen sobre la matèria impartida (80% de la nota final)
- un exercici pràctic (20% de la nota final)
Data: es fixarà una data única dins del període establert per la Facultat per a la realització de les proves d’avaluació única.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
IMPORTANT
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Aquells actes d'avaluació en els quals hi hagi hagut irregularitats no seran recuperables.
Per a aquesta assignatura, es permet en casos molt específics i justificats l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA). Se’n permetrà l’ús exclusivament en tasques de suport, com la correcció i/o traducció de textos i en cap cas per a l’elaboració d’exercicis escrits. En cas de fer-ne servir (sempre en els casos permesos), l'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia i especificar les eines emprades. La no transparència de l’ús de la IA en qualsevol activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat
acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
* No es permet fer fotografies a l’aula ni gravar per cap mitjà les sessions.
Bibliografia
* S’inclouen estudis generals. Al llarg del curs es proporcionarà més bibliografia sobre aspectes, territoris i casos específics.
Ambrose, Kirk, The Marvellous and the Monstrous in the Sculpture of Twelfth-Century Europe, Woodbridge, The Boydell Press, 2013.
Angheben, Marcel, et al., Les stratégies de la narration dans la peinture médiévale: la représentation de l’Ancien Testament aux IVe-XIIe siècles, Turnhout, Brepols, 2020.
Angheben, Marcel, D’un jugement à l’autre. La représentation du jugement immédiat dans les Jugements derniers français: 1100-1250, Turnhout, Brepols, 2013.
Bacile, Rosa Maria & John McNeill (eds.), Romanesque and the Mediterranean: Points of Contact across the Latin, Greek and Islamic Worlds c.1000 to c.1250, British Archaeological Association - Routledge, 2015.
Bango, Isidro, El Arte románico, Madrid, Historia 16 (Historia del Arte, 18), 1989.
Barral i Altet, Xavier, El románico. Ciudades, catedrales y monasterios, Colònia, Taschen, 1999.
Barral i Altet, Xavier, Contre l'art roman? Essai sur un passé réinventé, París, Fayard, 2006.
Braunfels, Wolfgang, Arquitectura monacal en Occidente, Barcelona, Barral 1975 [ed. original alemanya, 1969]
Cahn, Walter, Romanesque Bible Illumination, Nova York, 1982 / La bible romane, Friburg, Office du Livre, 1982.
Camps i Sòria, Jordi et al. (eds.), Romanesque: patrons and processes. Design and instrumentality in the Art and Architecture of Romanesque Europe, Londres, British Archaeological Association – Routledge, 2018.
Christe, Yves, Les grands portails romans. Études sur l’iconographie des Teophanies romanes, Ginebra, Droz, 1971.
Conant, Kennet John, Carolingian and Romanesque Architecture, 800–1200, (Pelican History of Art), Yale University Press, 1992 (= 3a ed. revisada de 1974); hi ha traducció castellana de l’ed. original de 1954: Arquitectura carolingia y románica 800-1200, Madrid, Cátedra, 1982.
Dale, Thomas, Pygmalion’s Power: Romanesque Sculpture, the Senses, and Religious Experience, Penn State University Press, 2019
Dodwell, Charles R., The Pictorial Arts of the West, 800–1200 (Pelican History of Art), Yale University Press, 1993; trad.: Artes pictóricas en Occidente 800-1200, Madrid, Cátedra, 1995.
Durliat, Marcel, La sculpture romane de la route de Saint-Jacques. De Conques à Compostelle, Mont-de-Marsan, C.E.H.A.G., 1990.
El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa. 1120-1180 (Catàleg d’exposició, MNAC, 29 febrer – 18 maig 2008), eds. Manuel Castiñeiras i Jordi Camps, Barcelona, MNAC, 2008.
Erlande-Brandenburg, Alain, De pierre, d’or et de feu. La création artistique au Moyen Âge IVe-XIIIe siècle, Paris, Fayard, 1999.
Español, Francesca; Yarza, Joaquín, El romànic català, Manresa, Angle, 2007.
Forsyth, Ilene H., The Throne of Wisdom. Wood Sculptures of the Madonna in Romanesque France, Princeton University Press, 1972.
Fozi, Shirin, Romanesque Tomb Effigies: Death and Redemption in Medieval Europe, 1000-1200, Penn State University Press, 2021.
Franzé, Barbara, L'Église et les églises Iconographie du monde grégorien (Rome, Italie, France), Brepols, 2024.
Gauthier, Madeleine, Émaux du Moyen Âge occidental, Friburg, Office du Livre, 1978.
Glass, Dorothy F., Romanesque Sculpture in Campania. Patrons, Programs, and Style, University Park (Penn.), The Pennsylvania State University Press, 1991.
Glass, Dorothy F., The Sculpture of Reform in North Italy, ca 1095-1130: History and Patronage of Romanesque Façades, Farnham, Routledge, 2010.
Grodecki, Louis, Le vitrail roman, Friburg, Office du Livre, 1977.
Hearn, Millard F., Romanesque Sculpture. The Revival of Monumental Stone Sculpture in the Eleventh and Twelfth Centuries, Oxford,1981.
Kendall, Calvin B., The Allegory of the Church. Romanesque Portals and their Verse Inscriptions, Toronto – Buffalo - Londres, University of Toronto Press, 1998.
Kupfer, Marcia, Romanesque wall painting in central France : the politics of narrative, New Haven - Londres, Yale University Press, 1993.
La France romane, catàleg de exposició (Paris, Musee du Louvre, 10.03 -6.06 2005), coord. Danielle Gaborit-Chopin, París, Hazan – Musée du Louvre, 2005.
Lasko, Peter, Ars Sacra 800-1200 (Pelican History of Art), Yale University Press, 2012 (2a ed. ampliada i actualitzada). Trad. cast.: Arte sacro 800-1200 , Madrid, Cátedra, 1999 ( de l'ed. de 1972).
Lutz, Gerhard, John McNeill & Richard Plant (eds.), Romanesque and the Year 1000, Londres, British Archaeological Association - Routledge, 2025.
McNeill, John & Richard Plant (eds.), Romanesque and the Past: Retrospection in the Art and Architecture of Romanesque Europe, British Archaeological Association - Routledge, 2014.
McNeill John & and Richard Plant (eds.), Romanesque Saints, Shrines, and Pilgrimage, Londres, British Archaeological Association - Routledge, 2020.
McNeill, John & Richard Plant (eds.), The Regional and Transregional in Romanesque Europe, British Archaeological Association - Routledge, 2021.
Petzold, Andreas, Romanesque Art, Londres, Weidenfeld & Nicholson, 1995.
Romano, Serena, Riforma e tradizione, 1150 – 1197, (La Pittura Medievale a Roma, Corpus, vol. IV), Milà, Jaca Books, 2006.
Rudolph, Conrad (ed.), A companion to Medieval art: Romanesque and Gothic in Northern Europe, Hoboken (NJ), Wiley Blackwell, 2019.
Sánchez Márquez, Carles, Patrimoni romànic. L'art català dels segles XI al XII, Barcelona, 2025.
Santerre, Jean-Marie, Les images sacrées en Occident au Moyen Âge, Madrid, Akal, 2021.
Schapiro, Meyer, Estudios sobre el románico, Madrid, 1984. [ed. or. Romanesque Art. Selected Papers, New York, 1977]
Stalley, Roger, Early Medieval Architecture, Oxford (Oxford History of Art), 1999.
The Art of Medieval Spain A.D. 500-1200, Nova York, The Metropolitan Museum of Art, 1993.
Toman, Rolf (ed.), El Románico, Colònia - Barcelona, Taschen, 1996.
Vergnolle, Eliane, L’art roman en France, París, Flammarion, 1994.
Verzár Borstein, Christine, Portals and politics in the early Italian city-state: The sculpture of Nicholaus in context, Parma, Università degli Studi di Parma - Istituto di storia dell'arte - Centro di studi medievali, 1988.
Voyer, Cécile; Éric Sparhubert (dirs.), L’image médiévale: fonctions dans l’espace sacré et structuration de l’espace cultuel, Turnhout, Brepols, 2011.
Williamson, Paul, Medieval Ivory Carvings. Early Christian to Romanesque, Victoria & Albert Museum, Londres, 2010.
Wirth, Jean, L’image à l’époque romane, París, Cerf, 1999.
Yarza, Joaquín, Arte y Arquitectura en España 500-1250, Madrid, Cátedra, 1979.
Yarza, Joaquín, et al. (eds.), Arte medieval. II. Románico y gótico (Fuentes y documentos para la historia del arte, III), Barcelona, Gustavo Gili, 1982.
Zarnecki, George, Romanesque, Londres, The Herbert Press, 1989 [1971].
Compendis enciclopèdics (textos accessibles en línia)
Enciclopedia dell’arte medievale, 12 vols., Roma 1991-2002.
Catalunya Romànica, 27 volums, Barcelona, 1984-1998.
Enciclopedia del Románico en la Península Ibérica, Aguilar de Campoo, 2002- (en curs de publicació)
Recursos en línia
- Webs de museus: Metropolitan Museum of Art (NY); British Museum (Londres), Victoria & Albert Museum (Londres); Musée du Louvre (París); Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), etc.
- Art et architecture romane https://romanes.com/art_roman.html
- Románico digital https://www.romanicodigital.com/
- Monestirs https://monestirs.cat
Programari
No és necessari cap programari específic. Tot i ser improbable, si més endavant calgués, es comunicaria oportunament.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |