Guia en format PDF
Logo

Història del Col·leccionisme 

Codi: 100556
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història de l'Art OP 3
Història de l'Art OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Francesc Miralpeix Vilamala
Correu electrònic :
francesc.miralpeix@uab.cat

Equip docent (extern a la UAB)

Per determinar

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

 És recomanable tenir nocions d’anglès, francès i italià per poder consultar la bibliografia especialitzada.

 

Objectius

La finalitat essencial d'aquesta assignatura és introduir l'alumnat en el coneixement del fenomen del col·leccionisme dels objectes i béns artístics a partir de la seva evolució històrica. L'assignatura  analitza les diverses tipologies i estructures de recepció, valoració i presentació en espais específics de les obres d'art en un ventall cronològic que arrenca a partir del Renaixement -que es quan es perfila clarament el fet col·leccionista- i que arriba fins al segle XX. Es tracta de donar una visió complementària de l'habitual en els estudis d'història de l'art, però que creiem de gran utilitat per obtenir una percepció total de la cultura de les arts, i d'una manera especial per aquells que orientaran el seu futur professional en la gestió patrimonial i dels museus.

 

 

 

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
  2. Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  3. Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  4. Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  5. Analitzar els debats actuals o passats sobre gestió, conservació, restauració i sistemes de documentació del patrimoni artístic.
  6. Analitzar conceptes bàsics de museologia i museografia
  7. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  8. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa
  9. Coordinar equips de treball, desenvolupant habilitats de resolució de conflictes i presa de decisions
  10. Exposar els conceptes propis de la història de l'art.
  11. Comentar oralment una imatge artística utilitzant la terminologia adequada
  12. Planificar i aplicar projectes i programes museogràfics, utilitzant els coneixements adquirits sobre museologia.
  13. Dissenyar un programa museogràfic.
  14. Contrastar els diferents marcs jurídics aplicables al patrimoni artístic
  15. Produir un projecte de gestió i conservació del patrimoni artístic
  16. Utilitzar els coneixements adquirits en l'elaboració de fitxes, memòries i dictàmens relacionats amb la conservació, la documentació i la difusió del patrimoni artístic (catalogació i inventari, memòries de restauració, expertització artística).
  17. Elaborar fitxes de catàleg i inventari del patrimoni arquitectònic o artístic.
  18. Redactar memòries de restauració del patrimoni arquitectònic i artístic.
  19. Redactar informes d 'expertització artística.
  20. Aplicar les disposicions i els principis jurídics internacionals, estatals i autonòmics relatius a la gestió del patrimoni artístic.
  21. Contrastar els diferents marcs jurídics aplicables a un cas pràctic de gestió, documentació i conservació del patrimoni artístic.
  22. Dissenyar, produir, difondre i comercialitzar un producte cultural
  23. Dissenyar programes d'exposicions temporals i permanents incloent-hi la programació d'activitats de caràcter pedagògic per a públic escolar i familiar
  24. Dissenyar i aplicar programes d'educació en els diferents àmbits de la història de l'art.

Continguts

  1. Introducció́. Els antecedents remots: el món antic i el medieval.
  2. El col·leccionisme a la Itàlia del 400. Els primers espais del col·leccionisme: l'Studiolo. La passió́ arqueologista i el nou art.
  3. Les primeres grans col·leccions del segle XVI. La Galeria. La Wunderkammern i el Gabinet d’història natural.
  4. El gran col·leccionisme reial i aristocràtic del segle XVII: el cas d'Anglaterra, Espanya i França. La representació del Gabinet de pintures.
  5. Dones col·leccionistes de l’Edat Moderna. Isabel la Catòlica, Isabella d’Este, Maria d’Hungria, Maria de Mèdicis, Anna d’Àustria, Cristina de Suècia, Isabel de Farnesio i Caterina II de Rússia
  6. El Grand Tour i les societats de dilettanti i connoisseurs
  7. Representar i imaginar el col·leccionisme. Dels Cinc Sentits de Jan Brueghel el Jove a La Roma antica i la Roma moderna de G.P. Panini. La Tribuna dels Uffizi de Zoffany
  8. Les noves tendències del col·leccionisme al segle XVIII. Els Salons, la crítica d'art i l'accés de la burgesia als hàbits col·leccionistes. Els inicis dels museus com a institucions públiques.
  9. Catalogar, inventariar i estudiar. L’exemple Anne-Claude-Philippe de Tubières-Grimoard de Pestels de Lévis, comte de Caylus
  10. Ciència, botànica i expedicions. El gabinets d’Història Natural. Hans Sloane i Charles Willson Peale
  11. La Revolució francesa i el botí napoleònic. El concepte de patrimoni nacional. La formació dels grans museus europeus a partir de les col·leccions reials: el cas del Louvre i del Prado. La formació de museus a partir de les donacions privadesamb la col·laboració de l'estat: el cas delsmuseus britànics.
  12. El canvi de segle: el naixement de la història de l'art, la internacionalització del mercat artístic i la formació de les grans col·leccions americanes. El cas de Peggy Guggenheim i Gertrude Stein

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes teòriques 50 2 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11
Tutories d'orientació metodològica i bibliogràfica. 43,5 1,74 1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 11, 16, 20, 21
Altres activitats supervisades. 44 1,76 1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 16, 20, 21

Classes presencials

- Comentari i discussió de textos; eventuals seminaris (en funció del nombre de matriculats)

Tutories

- Orientació metodològica i bibliogràfica; assessorament en la realització dels treballs

Altres activitats supervisades

-Resolució de dubtes relacionats amb l’assignatura

Activitats paral·lels (optatives):

- Vilanova i la Geltrú. Visita a la Masia d'en Cabanyes

- Sitges. Assistència a les Jornades de Col·leccionisme

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova escrita a partir dels continguts del temari 40% del total de la nota 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Treball escrit 40% del total de la nota 10 0,4 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Presentació oral 20% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 22, 23, 24

Evidència 1. Prova avaluació escrita (a final de curs). 40%. Recuperable

Desenvolupament d' un tema relacionat amb els continguts del temari. Es tindrà en compte la lectura de bibliografia essencial i complementària.

Evidència 2. Treball pràctic (un mes abans d'acabar el curs).40%. Recuperable.

Treball sobre col·leccionistes i/o col·leccions cedides o dipositades en museus i institucions catalanes.

Evidència 3. Presentació oral del treball pràctic a l'aula (a final de curs).20%

Explicació de metodologia, fonts i bibliografia per a l' estudi de treball pràctic. Es valorarà també l' assistència i continuïtat de les tutories



Format de les Evidències

La nota final de l' avaluació sorgirà de la suma de la totalitat percentual de les evidències 1,2,3. No obstant això, si se suspèn l'Evidència 1 (menys de 2 punts sobre el total de 4) i l'Evidència 2 (menys de 2 punts sobre el total de 4), l'assignatura es considerarà suspesa.

Obligatòriament el treball haurà d'incorporar el sistema de citació de notes (dins del text o a peu de pàgina) amb les referències de les fonts bibliogràfiques o documentals utilitzades. Les evidències de plagi, en la redacció dels treballs, poden representar un suspens. S'acceptaran proves escrites i treballs redactats en català o castellà i també en altres llengües (anglès, francès, italià).

Procediment de revisió de les qualificacions

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà a través de Moodle l' alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

Recuperació

Es contempla la recuperació de les evidències 1 i 2.

Avaluació única

Un únic examen teòric basat en els continguts del programa de l' assignatura i un treball escrit que s' indicarà en el moment de notificació de l' elecció d' avaluació única. Cada evidència computa un 50% de la nota i es requerirà una nota mínima per a cada exercici de la meitat del percentatge assignat. La data de l' examen coincidirà amb la data de l' avaluació de l' evidència 1.

Plagi

En cas que l' estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d' un acte d' avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d' avaluació, amb independència del procés disciplinari que pugui instruir-se. Constitueix plagi l' apropiació d' idees alienes sense citar la font, sobretot si són idees nuclears del treball, així com la transcripció de frases alienes sense posar-les entre cometes i sense indicar la font en la corresponent nota. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d' avaluació d' una mateixa assignatura, la qualificació final d' aquesta assignatura serà 0.

No avaluable

L'estudiant rebrà la qualificació de \"No avaluable\" sempre que no hi hagi lliurat més del 30% de les activitats d' avaluació.

Ús de la Intel·ligència Artificial (IA)

Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques recerca bibliogràfica o recerca d'informació. L' estudiant ha d' identificar les parts que han estat generades amb IA; especificar les eines utilitzades; i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l' activitat. La no transparència de l' ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà manca d' honestedat acadèmica i comporta que l' activitat s' avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat


Bibliografia

  • Antoine Jules DUMESNIL, Histoire des plus célèbres amateurs italiens et de leurs relations avec les artistes, Minkoff, Genève, 1973, (1853)
  • Francis Henry TAYLOR, Artistas, príncipes y mercaderes. Historia del coleccionismo desde Ramsés a Napoleón, Luis de Caralt, Barcelona, 1960, (1948)
  • Maurice RHEIMS, La curiosa vida de los objetos, Luis de Caralt, Barcelona, 1965, (1959).
  • Pierre CABANNE, Le roman des grands collectioneurs, Plon, Paris, 1961.
  • N. VON HOLST, Creators, Collectors ans Connoisseurs. The Anatomy of Artistic Taste from Antiquity to the Present Day, Thames and Hudson, London, 1967.
  • Germain BAZIN, El tiempo de los Museos, Daimon, Barcelona, 1969, (1967)
  • Paola BAROCCHI, "Storiografia e collezionismo dal Vasari al Lanzi\", in Storia dell'arte italiana, vol.II, Einaudi, Torino, 1979, pp.5-81.
  • AAVV., Museo perché Museo come. Saggi sul Museo, De Luca editore, Roma, 1980.
  • Francis HASKELL-Nicholas PENNY, El gusto y el arte de la Antigüedad. El atractivo de la escultura clásica (1500-1900), Alianza, Madrid, 1990, (1981).
  • Joseph ALSOP, The rare art traditions. The history of art collecting and its linked phenomena, Thames and Hudson, London, 1982.
  • AAVV., The origins of the Museum. The Cabinet of curiosities in the Sixteenth and Seventeenth Centuries, Clarendon Press, Oxford, 1985.
  • Eduard HUTTINGER ed., Case d'artista. Dal Rinascimento a oggi, Bollati Boringhieri, Torino, 1992, (1985).
  • Francis HASKELL, Pasado y presente en el arte y en el gusto, Alianza, Madrid, 1989, (1987).
  • Francis HASKELL, La historia y sus imágenes. El arte y la interpretación del pasado, Alianza, Madrid, 1994, (1993).
  • Cristina DE BENEDICTIS, Per la storia del collezionismo italiano. Fonti e documenti, Ponte alle Grazie, Firenze, 1991.
  • S.M. PEARCE, Museums, Objects and Collections: A Cultural Study, Leicester University Press, London, 1992.
  • Vincenzo ABBATE ed., Aspetti del collezionismo in Italia da Federico II al primo novecento, Museo Regionale Pepoli, Trapani, 1993.
  • Alain SCHNAPP, La conquete du passé. Aux origines de l'archéologie, Carré, Paris, 1993.
  • John ELSNER, Roger CARDINAL eds., The cultures of collecting, Reaktion Books, London, 1994.
  • Joanna SMALCERZ, Smuggling the Renaissance: The Illicit Export of Artworks Out of Italy, 1861-1909, Brill 2020,
  • B.Cassidy, The Life & Letters of Gavin Hamilton (1723-1798). Artist & Art Dealer in Eighteenth-Century Rome , BREPOLS, 2012
  • M. W. Gahtan, E.M. Troelenberg (eds.), Collecting and Empires. An Historical and Global Perspective, BREPOLS, 2019
  • Emmanuelle POLACK, Le marché de l'art sous l'Occupation : 1940 1944, Paris : Tallandier, 2020.
  • Anne-Sophie V. RADERMECKER, Anonymous Art at Auction. The Reception of Early Flemish Paintings in the Western Art Market (1946–2015), Brill, Leiden, 2021
  • Malcolm BAKER and Inge REIST eds., Sculpture Collections in Europe and the United States 1500-1930, Brill, Leiden, 2021
  • Lynn CATTERSON, Florence, Berlin and Beyond: Late NineteenthCentury Art Markets and their Social Networks, Brill, Leiden, 2021
  • Inge REIST ed., When Michelangelo Was Modern. Collecting, Patronage and the Art Market in Italy, 1450-1650, Brill, Leiden, 2022.
  • Anita ARCHER, Chinese Contemporary Art in the Global Auction Market, Brill, Leiden, 2022.
  • I Farnese nella Roma del Cinquecento. Origini e fortuna di una collezione, A cura di Chiara RABBI BERNARD, Claudio PARISI PRESICCE, 2025
  • José Ramón MARCAIDA LÓPEZ, Arte y ciencia en el Barroco español. Historia natural, coleccionismo y cultura visualCentre de Estudios, Europa Hispánica, 2026
  • Pedro J. MARTÍNEZ PLAZA, El coleccionismo de pintura en Madrid en el siglo XIX
  • Marcial Pons, 2018
  • Pilar DIEZ DEL CORRAL CORREDOIRA, Collecting Art and Antiquities in Eighteenth-Century Italy, BRILL, 2026
  • María Dolores GIMENO PUYOL [Coord.], Antigüedad clásica en la Ilustración hispánica, TREA, 2025




Programari

Els avisos i indicacions es donaran, més enllà de l'aula, a través del campus virtual. En cas d'utilitzar programari específic, s'indicaria oportunament

 

 

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt